@4tito4 / L’activista admet estar “desbordada” però a la vegada “molt contenta” davant el repte que se li presenta. Les bones relacions amb l’Ajuntament de Barcelona no evitaran fiscalitzar les seves polítiques.

De les reivindicacions del barri de la Satalia i la dignificació d’aquesta zona a cavall de Montjuïc i el Poble-sec, afectada per diversos plans que volien ensorrar un indret amb interès històric, a posar-se al front de totes les lluites veïnals de la ciutat. “Estic desbordada, però molt contenta”, confessa Ana Menéndez, després d’una mica més d’un mes com a presidenta de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) en substitució de Lluís Rabell, ara candidat a la presidència de la Generalitat per Catalunya Sí que es Pot. Un nomenament que no s’esperava “en absolut” i que va arribar de sorpresa: “estàvem reunits en junta de la FAVB, al juliol, i li van trucar [Rabell] per oferir-li encapçalar la candidatura i una setmana després ens tornàvem a trobar i decidíem fer aquest relleu”. Un procés que va ser “molt àgil i rodat”, explica Menéndez. També se sent molt orgullosa que aquest càrrec l’encapçali una dona, “perquè són temps que encara ocupem pocs llocs de responsabilitat”. De moment, així serà fins a l’assemblea general, que se celebrarà la pròxima primavera.

Ana Menéndez en una intervenció / Joan Herrera (Arxiu)

Demandes del barri
El fet d’estar al capdavant d’aquest organisme no hi “haurà molta diferència a les atencions” que sempre ha prestat la FAVB, en referència al seu activisme dels darrers anys “no només al Poble-sec i la Satalia, també al districte”, subratlla Menéndez, i en aquest sentit, destaca la fundació del Centre d’Estudis de Montjuïc (CEM) juntament amb altres persones. L’activista recorda, per exemple, que el Palau de la Premsa “és una demanda que ve de llarg” i ja es va incloure en la modificació del Pla General Metropolità (PGM), per part del CEM i el barri de la Satalia, per a que tingués un ús destinat al veïnat i espera que els nous inquilins de l’Ajuntament de Barcelona “s’ho mirin amb afecte”, ja que considera que el Poble-sec està mancat d’equipaments i aquest en concret reuneix unes qualitats ideals per a diferents usos.

Un altre dels fronts que, com diu ella mateixa, “és cabdal” és el fenomen dels pisos turístics i per això tenen una comissió “molt activa sobre aquest tema”. Menéndez assegura que tot i la bona sintonia amb el consistori barceloní “serem molt crítics, amb voluntat de proposta. Igual que ho hem estat sempre” i afegeix, “no som aquí per acceptar decisions sinó per reclamar processos de participació”.

El salt polític
La metamorfosi de la política està fent que, en els últims temps, integrants dels moviments socials, és a dir, la gent del carrer s’introdueixi a les institucions. Un fenomen que Menéndez troba “lògic i natural” degut al distanciament entre política i ciutadania, molt perllongat en el temps. Això, per a ella, demostra que els col·lectius veïnals estan molt vius, contradient aquelles veus crítiques que qüestionen la seva vitalitat i que demostra es va “pel bon camí”. De totes maneres, no considera que sigui l’únic camí “per defensar l’interès públic i general” i descarta seguir el mateix camí que Rabell.

—

Figura cabdal
Des de finals de 2012 Lluís Rabell era el president de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) i així estava pensat que fos fins a les pròximes eleccions, que en principi estan marcades pel 2017. “Quan vaig acceptar la vicepresidència primera, ni m’havia plantejat acabar sent la presidenta”, reconeix Ana Menéndez i és que en els passats comicis a l’alcaldia de Barcelona, celebrats el 24 de maig, ja van temptar a Rabell “però tenia molt clar que aquesta no era la seva fita”, explica Menéndez. Tot i així, “va fer tanta feina, va buscar tants punts en comú i reivindicacions d’entitats disperses que ha estat una figura cabdal” i finalment ha acceptat endinsar-se en aquest món de la política. “M’ha deixat el llistó molt alt”, reconeix i assegura que el seu llegat és una federació molt ben posicionada i amb capacitat d’influència i decisió en temes de ciutat. El defineix com un “animal polític, perquè reuneix moltes qualitats: intel·ligència, sensibilitat social, empatia… no m’ha estranyat que l’hagin escollit”.