@4tito4 / L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa un pla per “revitalitzar” el comerç de proximitat. El Poble-sec és un dels onze barris que l’integren.

El Poble-sec és un dels 11 barris que ha entrat en la dotació de 150.000 euros que l’Ajuntament de Barcelona ha destinat en un pla de xoc per “revitalitzar” el comerç de proximitat. Una xifra acompanyada d’una sèrie de mesures en aquelles àrees “més afectades per la crisi econòmica”. El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, aplaudeix l’ajuda, encara que indica que és “més partidari de programes llargs, acompanyats de dinamització”. Tot i que destaca que aquests diners “van bé” i que ajudaran a fer una campanya de Nadal “més maca”. En aquesta línia, però, explica que ja l’ha tenen molt avançada quan ha arribat aquest anunci. Enguany, per tant, hi haurà entre set o vuit iniciatives nadalenques al barri. Entre les novetats, una mena de concurs del CE APA Poble-sec, el sorteig d’un televisor i els horaris dels Pares Noel s’allargarà. Curiosament, respecte a Nadal, també hi ha una altra partida de diners, però amb una finalitat totalment diferent. Es tracta de 160.000 euros, procedents del comissionat de Comerç i Consum, que es destinaran als districtes per a que s’impulsin activitats comercials per tal de repartir l’oferta de la ciutat durant aquestes dates.

Al carrer Blai s’hi concentra una bona part de comerços del barri / Júlia Costa

Entre les accions que contempla el pla de xoc hi ha dinamitzar locals buits, elaborar un catàleg de serveis i potenciar el negoci a les xarxes socials. Tort assenyala que per tercera vegada han renovat la plana web i juntament amb Barcelona Activa han organitzat cursos per estar presents a Internet. De totes maneres, Tort remarca que el consum “al final depèn de la butxaca de la gent” i afegeix, “va relacionat amb la feina”. El representant dels comerciants del barri detalla que al Poble-sec “hi ha molta diversitat. Molta gent jove preparada amb bon nivell adquisitiu, d’altres amb sous precaris, d’altres que no treballen… una mica de tot”. Tort presumeix de la bona qualitat del comerç al barri: “els negocis que hem apostat per aquesta línia de qualitat i treball, malgrat travessar penúries, podem dir que hem passat la crisi” i, en canvi, “aquells que han anat a buscar l’oferta” no ho han fet.

Informe de desigualtats
L’anunci d’aquesta ajuda al comerç de proximitat castigat per la crisi coincideix, més o menys, amb la publicació de l’Informe de Salut de Barcelona 2014, que cada any impulsa l’Agència de la Salut Pública (ASPB). Aquest estudi evidencia que les àrees amb indicadors socioeconómics més desfavorables tenen pitjor salut, un fet determinat per les condicions de vida i la feina de les persones. El Poble-sec apareix en aquestes dades. En total són 18 dels 73 barris que integren la ciutat i on el consistori vol fer arribar el projecte ‘Salut als barris’ (un programa que pretén disminuir les desigualtats socials en salut en  les diferents zones de la ciutat adjudicatàries de la Llei de Barris). Precisament, al nostre barri és on es va desenvolupar la iniciativa per primera vegada.

—

Esperança de vida
L’Informe de Salut de Barcelona 2014, que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que, entre d’altres, determina l’estat de salut de la població deixa en evidència que el Poble-sec és un dels barris de la ciutat on l’esperança de vida és més baixa, que la situa entre els 82,1 i els 83 anys. Només deu barris tenen una dada pitjor. Curiosament, dos d’aquests són el Raval i el Gòtic, però, per contra, la Nova i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, Hostafrancs i La Bordeta, tenen millors dades. Una altra de les dades que extreu l’anàlisi és que la taxa de tuberculosi ha baixat un 9% respecte a l’any anterior a Barcelona, tot i així després del Districte de Ciutat Vella, el de Sants-Montjuïc és on més casos s’han detectat. I és que aquesta malaltia és més freqüent en persones immigrants que en autòctones, tant en el sexe masculí com en el femení. En aquest sentit, dels 444 casos detectats, 300 eren de residents. D’aquests, la meitat, 151, són de persones nascudes fora d’Espanya: 58 dones i 93 homes.