Connecta amb nosaltres

Societat

El CAP Manso agonitza a l’espera de més retallades

Publicat

on

Treballadors i usuaris del CAP Manso denuncien a ZONA SEC “retallades i privatitzacions encobertes” en forma de derivacions a l’hospital privat del Sagrat Cor

@molina_jordi / El Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso suma 5 anys de desmantellament progressiu. Rere les portes d’aquest centre de referència per al veïnat del Poble-sec, s’amaga una història recent de retallades, derivacions, privatitzacions, amenaces i opacitat de tota mena. Només gràcies a la tenacitat i la lluita de les seves treballadores han transcendit algunes de les irregularitats que envolten aquest CAP, situat a pocs metres del Paral·lel i que comparteix xamfrà amb el carrer Calàbria.

Treballadores del centre, que demanen mantenir l’anonimat per evitar represàlies de la direcció, expliquen a ZONA SEC un seguit d’actuacions que els fan treballar sota pressió i, en conseqüència, donar un servei precari als usuaris, molts dels quals són veïns del Poble-sec –també de Sant Antoni i l’Eixample—, sobretot gent gran.

Aquestes fonts denuncien “una privatització encoberta” i detallen el trasllat d’algunes especialitats –com ara traumatologia, reumatologia, cardiologia, pneumologia o aparell digestiu— a hospitals més grans com el Consorci Hospitalari del Clínic o l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de titularitat privada i propietat del hòlding sanitari IDCSalud.

Manso7

Treballadors del CAP Manso es manifesten el passat mes de febrer / Ferran Moreno

 

Aquest fons inversor sanitari és una peça clau de la privatització de la sanitat pública a Catalunya i de l’augment de les derivacions hospitalàries. Nascut a finals dels anys 90, ha anat creixent i apropiant-se de la gestió de diversos hospitals públics, gràcies als contractes o concerts amb governs autonòmics de tots colors i operant des de centres privats. El Sagrat Cor, l’hospital de titularitat privada més gran de Barcelona, és el centre que acumula un percentatge més alt de concertació amb el CatSalut, aproximadament un 70% segons dades del mateix departament de Salut.

“No en diguis derivar, és privatitzar”

Les derivacions de centres públics a centres privats és una realitat creixent a diversos centres públics de Catalunya i respon a una Reestructuració de l’Atenció Especialitzada (RAE), prevista al decret 284/1990. “¿Perquè tenint el CAP Manso, que funcionava meravellosament i amb un personal qualificat, amable i eficient, fan derivacions de diversos especialistes a l’Hospital del Sagrat Cor?, es pregunta Montserrat Borrell, usuària del centre, que recorda: “Sagrat Cor és un centre concertat i al qual s’han d’abonar les intervencions i visites derivades a través de l’lCS, quan el CAP de Manso ja és de l’ICS”.

Després que Sagrat Cort ja hagués concentrat les especialitats del CAP Manso, només un reportatge publicat al diari digital Catalunya Plural, on es desemmascarava l’operació, va detenir les derivacions, que s’han posposat uns mesos. “Ara no sabem què passarà, però res fa pensar es que pugui frenar del tot el procés de desmantellament del centre”, tem una de les treballadores.

El valor de la proximitat

Una altra usuària, Maite Melich, denuncia “la falta de sensibilitat” de les reestructuracions i nega que hi hagi un millor servei en els hospitals com el Clínic o Sagrat Cor del que rebia a Manso. “Tinc 70 anys, i altres veïns de la zona són més grans que jo, i no ens podem desplaçar fins a Sagrat Cor, a mitjà hora a peu del Poble-sec”, explica la Maite que, a més d’usuària, forma part del col·lectiu iaio flautes, molt combatiu davant les retallades de Sanitat: “Ens estan robant el nostre dret a la salut bombardejant-nos amb anuncies de mútues i plans de pensió”.

Manso3

Una usuària del CAP Manso se suma a les protestes dels treballadors / Joan Aleix Mata

 

Melich posa en valor la proximitat d’un CAP i la relació de confiança que es crea amb el metge de capçalera, un tracte que ha trobat a faltar quan s’ha visitat al Sagrat Cor. Per a l’activista, que destaca la “confluència entre el veïnat i el CAP”, és preocupant que “el personal del centre estigui atemorit i no gosi ni tan sols sortir als mitjans”.

Portes giratòries

Alguns membres del personal sanitari de CAP Manso alerten de fins a quin punt, en els darrers anys, s’ha potenciat el centre Sagrat Cor. En aquesta línia, una infermera del CAP Manso, explica que “han transferit totes les intervencions de maluc i genolls. Posteriorment, aquest fet ha permès traslladar la rehabilitació dels pacients a centres privats externs, els gerents dels quals són els propis directors dels centres d’origen”.

“Diuen que envien els pacients del centre de Manso als hospitals Clínic i Sagrat Cor, però la veritat és que n’acaben més al Sagrat Cor que al Clínic, perquè han de complir amb unes derivacions pactades”, denuncia la infermera a ZONA SEC, que conclou: “dóna la sensació que s’actua segons criteris de rendibilitat econòmica i, sobretot, de portes giratòries”.

Sense personal divendres per la tarda

La primera planta del CAP Manso ja no ofereix consultes pel metge de capçalera els divendres a la tarda. Davant d’aquesta situació, alguns treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes: “Ens temem que no sigui el pretext d’acomiadaments i més retallades”, diuen. Mentre cada tarda hi ha entre quatre i vuit metges passant consulta, el divendres tarda només queda una doctora, i ho fa de forma voluntària. D’infermeres només n’hi ha dos, enlloc de les vuit que correspondrien.

manso_dreta

Els treballadors porten setmanes recollint firmes per demanar que no es tanqui el servei de consultes externes

 

Els canvis responen a la posada en marxa del nou model de gestió de l’atenció primària: el de les UGAP. Les UGAPs volen substituir els CAPs i ajuntar diversos equips d’atenció primària per a que siguin dirigits per un mateix equip directiu. Els professionals, però, critiquen que es fiscalitza la seva feina per aconseguir objectius econòmics: “La gestió s’ha jerarquitzat molt més i s’ha allunyat dels professionals de base mentre s’engreixa l’equip burocràtic”. Per tal de redreçar la situació, s’està preparant una mobilització de cara al desembre.

L’any 2011 treballadors del CAP Manso es van sumar a una mobilització convocada per l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que va arribar a tallar el Paral·lel, per protestar contra les retallades en Sanitat de la Generalitat. Aquest any, s’han celebrat ja múltiples concentracions amb Manso com a epicentre, convocades per Tancada Clínic, Fem Sant Antoni, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya i la Comissió de la FAVB en Defensa de la Salut Pública.

Continua llegint

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024