Connecta amb nosaltres

Societat

Els serveis socials del Poble-sec entre els més sobrecarregats de la ciutat

Publicat

on

Entitats veïnals de la zona i usuaris reclamen una reforma del sistema que faciliti el seu accés i eviti les llargues llistes d’espera.

@pruna_ana / En els darrers anys fenòmens com l’envelliment de la població, l’atur o l’arribada de nouvinguts al barri estan originant noves necessitats socials. Segons els últims indicadors socioeconòmics, de les 40.200 persones que viuen al Poble-sec, gairebé un 18% són majors de 65 anys, de les quals un 30% viuen soles. D’altra banda un 37% de la població són persones nascudes a l’estranger i hi ha un nombre d’aturats registrats de gairebé 3.200 persones. A aquestes dades cal afegir les del Districte de Sants-Montjuïc, on un alarmant 39% de la població de més de 85 anys viu sola.

portada_45 (2)

Trucar als serveis socials per demanar hora, una rutina moltes vegades incòmoda

 

No és d’estranyar, si mirem aquestes xifres, que els serveis socials del districte visquin un moment de treball intens. “Durant els darrers mesos s’han accentuat les queixes veïnals per la lentitud dels serveis socials. Cal dir que la situació del barri ha empitjorat, ara hi ha més indigents i estem vivint una situació sense precedents.” Són paraules de Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec. Davant d’aquestes queixes, l’Anna Soler, Directora Territorial de Serveis Socials de Sants-Montjuïc, reconeix que en alguns casos el procediment s’endarrereix a causa de l’elevat nombre de demandes que reben a diari: “És veritat que en alguns casos la llista d’espera és d’uns 23 dies. Però els casos immediats els atenem el mateix dia i els preferents durant la primera setmana. Sovint les persones volen una atenció immediata fins i tot en els casos que poden esperar”, explica.

Serveis socials accessibles a tothom

Una usuària dels serveis socials del barri que prefereix mantenir-se a l’anonimat explica que les ajudes no sempre arriben: “Tenen uns barems molt quadrats. Si no estàs molt malament et diuen que hi ha molta gent que està pitjor, però en aquest barri hi ha situacions molt més complicades que, per exemple, a Sarrià, i el procediment és el mateix a qualsevol barri”. Soler reconeix que la manera de procedir és universal però diu que també treballen amb els departaments de salut, educació i amb entitats del barri per garantir que els casos més importants quedin sempre atesos. “Atenem qualsevol persona, de qualsevol edat i amb qualsevol situació de necessitat, fins i tot si no tenen situació regularitzada. Els recursos que ens són propis (programes de pobresa energètica, menjadors, ajudes econòmiques d’especial urgència, serveis d’ajuda a domicili…) els podem posar en marxa però l’accés a algunes prestacions que no ens són pròpies sí que requereixen requisits d’accés. El que ens passa sovint és que es barreja tot i als serveis socials bàsics se’ns acaba demanant el que no és competència nostra.”, aclareix Soler.

Centre de Serveis Socials del Poble-sec, al carrer Roser, 15

Centre de Serveis Socials del Poble-sec, al carrer Roser, 15

L’Albert Recio, de la FAVB, creu que el sistema de serveis socials s’ha de repensar. “Hi ha un fraccionament molt llarg de les ajudes i s’exigeix molta paperassa. Actualment els serveis socials no estan fent l’esforç que caldria en la proporció que requereix la situació del districte”, diu.

Però no tots els casos ho veuen així. El senyor Emilio, usuari dels serveis socials, explica que està molt content amb l’atenció rebuda: “Jo estic molt ben atès pels serveis socials de l’Ajuntament. Ve una assistenta social cada dia, una senyora ve a netejar cada setmana i a més ens porten el menjar”. És un dels casos que, per la seva edat i la seva pensió mínima, tenen prioritat a l’hora de ser atesos. Moltes queixes vénen donades pel grau de dependència que s’exigeix a l’hora de rebre prestacions. Per entrar a la residència pública Pare Batllori, per exemple, cal tenir entre el grau 2 i 3 de dependència, però al centre de dia s’hi pot accedir a partir del grau 1. Aquesta residència té ara mateix una llista d’espera de 3 anys i mig.

Accedir als serveis socials

A Barcelona, els centres de serveis socials estan coordinats per l’Institut Municipal de Serveis Social. Al Poble-sec, hi ha un centre al carrer Roser, número 15. L’equip que hi treballa està orientat a les necessitats específiques del barri. “La realitat social en la que ens movem és tan complexa que des dels serveis socials no arribem a tot.  El problema no és tant pels nostres recursos sinó un problema més estructural”, diu Anna Soler, qui afegeix que han notat un creixement de la demanda en els darrers anys i que les situacions són més precàries: “Casos molt greus per l’impacte de la crisi”. També explica que s’ha ampliat el personal però creu que la solució real “passaria per desburocratitzar els serveis i atendre només les nostres competències”.

 

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024