@pruna_ana / En els darrers anys fenòmens com l’envelliment de la població, l’atur o l’arribada de nouvinguts al barri estan originant noves necessitats socials. Segons els últims indicadors socioeconòmics, de les 40.200 persones que viuen al Poble-sec, gairebé un 18% són majors de 65 anys, de les quals un 30% viuen soles. D’altra banda un 37% de la població són persones nascudes a l’estranger i hi ha un nombre d’aturats registrats de gairebé 3.200 persones. A aquestes dades cal afegir les del Districte de Sants-Montjuïc, on un alarmant 39% de la població de més de 85 anys viu sola.
Trucar als serveis socials per demanar hora, una rutina moltes vegades incòmoda
No és d’estranyar, si mirem aquestes xifres, que els serveis socials del districte visquin un moment de treball intens. “Durant els darrers mesos s’han accentuat les queixes veïnals per la lentitud dels serveis socials. Cal dir que la situació del barri ha empitjorat, ara hi ha més indigents i estem vivint una situació sense precedents.” Són paraules de Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec. Davant d’aquestes queixes, l’Anna Soler, Directora Territorial de Serveis Socials de Sants-Montjuïc, reconeix que en alguns casos el procediment s’endarrereix a causa de l’elevat nombre de demandes que reben a diari: “És veritat que en alguns casos la llista d’espera és d’uns 23 dies. Però els casos immediats els atenem el mateix dia i els preferents durant la primera setmana. Sovint les persones volen una atenció immediata fins i tot en els casos que poden esperar”, explica.
Serveis socials accessibles a tothom
Una usuària dels serveis socials del barri que prefereix mantenir-se a l’anonimat explica que les ajudes no sempre arriben: “Tenen uns barems molt quadrats. Si no estàs molt malament et diuen que hi ha molta gent que està pitjor, però en aquest barri hi ha situacions molt més complicades que, per exemple, a Sarrià, i el procediment és el mateix a qualsevol barri”. Soler reconeix que la manera de procedir és universal però diu que també treballen amb els departaments de salut, educació i amb entitats del barri per garantir que els casos més importants quedin sempre atesos. “Atenem qualsevol persona, de qualsevol edat i amb qualsevol situació de necessitat, fins i tot si no tenen situació regularitzada. Els recursos que ens són propis (programes de pobresa energètica, menjadors, ajudes econòmiques d’especial urgència, serveis d’ajuda a domicili…) els podem posar en marxa però l’accés a algunes prestacions que no ens són pròpies sí que requereixen requisits d’accés. El que ens passa sovint és que es barreja tot i als serveis socials bàsics se’ns acaba demanant el que no és competència nostra.”, aclareix Soler.
Centre de Serveis Socials del Poble-sec, al carrer Roser, 15
L’Albert Recio, de la FAVB, creu que el sistema de serveis socials s’ha de repensar. “Hi ha un fraccionament molt llarg de les ajudes i s’exigeix molta paperassa. Actualment els serveis socials no estan fent l’esforç que caldria en la proporció que requereix la situació del districte”, diu.
Però no tots els casos ho veuen així. El senyor Emilio, usuari dels serveis socials, explica que està molt content amb l’atenció rebuda: “Jo estic molt ben atès pels serveis socials de l’Ajuntament. Ve una assistenta social cada dia, una senyora ve a netejar cada setmana i a més ens porten el menjar”. És un dels casos que, per la seva edat i la seva pensió mínima, tenen prioritat a l’hora de ser atesos. Moltes queixes vénen donades pel grau de dependència que s’exigeix a l’hora de rebre prestacions. Per entrar a la residència pública Pare Batllori, per exemple, cal tenir entre el grau 2 i 3 de dependència, però al centre de dia s’hi pot accedir a partir del grau 1. Aquesta residència té ara mateix una llista d’espera de 3 anys i mig.
Accedir als serveis socials
A Barcelona, els centres de serveis socials estan coordinats per l’Institut Municipal de Serveis Social. Al Poble-sec, hi ha un centre al carrer Roser, número 15. L’equip que hi treballa està orientat a les necessitats específiques del barri. “La realitat social en la que ens movem és tan complexa que des dels serveis socials no arribem a tot. El problema no és tant pels nostres recursos sinó un problema més estructural”, diu Anna Soler, qui afegeix que han notat un creixement de la demanda en els darrers anys i que les situacions són més precàries: “Casos molt greus per l’impacte de la crisi”. També explica que s’ha ampliat el personal però creu que la solució real “passaria per desburocratitzar els serveis i atendre només les nostres competències”.