Poble-sec per la independència / La independència com a solució
En la presentació del nou projecte polític dels “Comuns”, és interessant la frase “som sobiranistes de totes les sobiranies, l’energètica, la mediambiental, la feminista, la social…” Molt d’acord. Però essent sincers, cal reconèixer que aquestes sobiranies, a Catalunya, es redueixen a una sola, imprescindible, primordial: la sobirania nacional. Sense aquesta, la resta és fum. No recordem el munt de lleis que han estat tatxades pel Tribunal Constitucional? La de pobresa energètica i habitatge, la d’igualtat home-dona, la prohibició del fracking, la d’impostos a la contaminació i als dipòsits bancaris, la prohibició de les curses de braus… Potser es pot dir que això no és representatiu d’Espanya, sinó del govern del PP, i que això canviarà en un futur proper. No ens enganyem ni enganyem: el tripartit PP+PSOE+C’s, representa adequadament el sentir de la gran majoria d’espanyols com per pensar que això no canviarà en dècades. A més, durant aquests anys del “procés”, s’ha fomentat un anticatalanisme visceral. I això dóna allà més i més vots. Sentimentalment, Catalunya ja no forma part d’Espanya: és una anormalitat que cal combatre.
Tinguem-ho clar: transformar l’estat espanyol en una nova realitat tolerant, que accepta ser una nació de nacions, federal, respectuosa amb les diferents llengües i cultures, això és conceptualment impossible. Ho sap qualsevol que conegui la història dels darrers segles. Espanya no ha suportat ni la mascarada de les autonomies, procediment per multiplicar de forma ineficaç el funcionariat i la corrupció. Espanya és i seguirà sent, per definició, una nació que es vol única, amb una llengua única, un melic únic, un poder únic. Una presó de nacions.
Per això, l’única revolució possible ho és a nivell de Catalunya. Pel tamany, per la situació com a lloc de pas, per xarxa associativa, per capacitat de renovació i innovació i, sobretot, per la possibilitat de fer un nou estat partint de zero. La revolució pacífica i constructiva és aquesta.
Per això convidem a qui cregui en aquesta nova política a afegir-se al nostre impuls. És des de la nostra transversalitat que els projectes progressistes tindran el seu espai en el futur Estat, al costat d’altres de diferent estil, perquè allà hi conviuran totes les opcions.
I llavors, com a nou Estat, podrem decidir sobre les diferents sobiranies abans explicitades i incidir, en la nostra mesura, en el futur d’una civilització, d’un planeta que, d’alguna forma, necessita la veu d’aquesta mil·lèssima part de la humanitat. Ara i aquí, una nova Política des d’un nou Estat.