Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.