Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Per

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

El Pla de Barris activa un programa d’activitats extraescolars artístiques i cientifico-tecnològiques

Publicat

on

Per

Continua llegint

Societat

Un salt en el temps

Publicat

on

Per

Aquest estiu, sense excessiva repercussió ni bombos ni platerets, l’astronomia ha fet un salt tecnològic històric saltant a una nova era. El famós telescopi espacial Hubble (orbitant a uns 500 kms d’alçada), ha estat substituït pel nou James Webb (JWST), i aquest ja ha assolit el ple funcionament. La diferència és abismal i totalment tecnològica. Mentre Hubble funcionava captant llum visible a través de potents lents de 2,5 metres de diàmetre, el nou  radiotelescopi està format per un conjunt de miralls i lents de 6 metres de diàmetre i que capten llum infraroja, la llum que emeten amb més força estels i galàxies. Aquest espectre de la llum resulta invisible pels nostres ulls, però el JWST el transforma en imatges visibles. La distància també és un factor importantíssim, JWST està més allunyat, a 1,5 milions de Kms de la terra. Amb aquest nou sistema podem veure objectes estel·lars i zones de l’univers abans inobservables com ara nebuloses de pols o galàxies llunyanes. Els resultats no han trigat a arribar i han estat més espectaculars del que esperàvem.

Cercant l’origen de l’univers

L’objectiu del telescopi, però, no és només identificar noves galàxies i estels. La gran missió és viatjar en el temps i investigar l’origen de l’univers. La immensitat del cosmos és tal que la velocitat en què viatja la llum resulta extremadament lenta per recórrer aquestes distàncies. Per aquest motiu, el telescopi i també nosaltres mirant el cel nocturn, estem veient la llum que aquests objectes van emetre fa milions d’anys, és a dir, estem veient el seu passat. D’aquesta manera, utilitzant la gran potència del radiotelescopi es vol intentar captar llum i imatges d’objectes emeses poc després del Big Bang, és a dir, imatges properes a l’origen de l’univers per saber més sobre ell i el seu origen, fa 13.800 milions d’anys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021