Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

L’octubre concentra més positius per Covid-19 que tota la primera onada

Després del primer avís que va donar al setembre, el virus passa a infectar fins a 621 poblesequins en només un mes

Publicat

on

Ni al març, ni a l’abril, ni al maig. De fet, ni tots tres mesos junts van acumular tants casos de Covid-19 al Poble-sec com els registrats aquest darrer mes d’octubre. Si bé en aquella primera onada es van notificar 207 positius PCR al barri, en el darrer mes la xifra s’ha enfilat fins al 621 infectats, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Això sí, també s’ha de tenir en compte que aleshores no es feien tantes proves com es practiquen actualment, fet que va comportar que molts casos quedessin fora de les llistes oficials.

Tot i això, la virulència amb què la pandèmia ha afectat al Poble-sec a l’octubre és contrastable amb només analitzar les dades de la resta de barris de Barcelona. El nucli urbà de la falda de Montjuïc és el quart més perjudicat en nombres absoluts, només per darrere del Raval (1128), Sant Andreu (635) i Sant Antoni (630). La tendència dels darrers dies, però, ha denotat que el nombre de casos ja ha començat a anar a la baixa. Mentre que al Districte de Sants-Monjtuïc la malaltia va assolir el seu pic la setmana del 19 al 25 d’octubre (749 nous positius), la darrera setmana que va finalitzar amb Tots Sants la corba va començar a ser doblegada (670).

Els adults, els més perjudicats

A diferència de la primera onada vírica on les més afligides van ser les persones de la tercera edat, ara són els adults els qui registren més infeccions. Fins a 296 veïns entre 35 i 64 anys han donat positiu a les proves PCR, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (171 casos). Una altra dada que esdevé preocupant és el creixement sostingut de casos entre els majors de 65 anys (71 positius), tot i que els infants menors de 14 anys els superen (83).

Són els contagis entre aquest darrer col·lectiu generacional els que han provocat que diversos centres educatius veiessin alterats els seus programes lectius. A l’hora de tancar aquesta edició hi havia confiades dues classes de l’Escola Poble-sec, dues més dels Maristes Anna Ravell, tres de l’Aspace, una de l’Institut Consell de Cent i una altra de l’Escola Bosc de Montjuïc. La pitjor part de la darrera setmana, però, se l’ha emportat l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, amb cinc grups confinats, segons les dades del Departament d’Educació.

Incidència a la baixa

Que octubre hagi sigut un mes duríssim en nombres absoluts no significa que novembre hagi de ser igual o pitjor. Com ja s’ha esmentat, les darreres dades apunten al fet que la incidència del virus entre el veïnat ha començat a anar a la baixa, fet que es pot radiografiar amb l’índex de reproducció del virus (Rt): per cada 100 ciutadans que viuen al nord del Poble-sec, se n’infecten 94 més, mentre que per cada centenar que viu a la zona del sud es contagien només 71 noves persones. Unes dades que, en cas de seguir així, permetran rebaixar la incidència del coronavirus, la qual a l’octubre es va situar en 1.515 infectats per cada 100.000 habitants al conjunt del barri.

Continua llegint

Societat

El menjar no es llença!

SomlaClau proposa un sopar d’aprofitament diferent

Publicat

on

L’aprofitament alimentari és el contrari del malbaratament alimentari; permet recuperar un aliment que aparentment no està perfecte i, per tant, no es pot vendre, però que encara es pot utilitzar per elaborar un àpat. Alguns dels aliments que es poden aprofitar són les fruites madures o el pa del dia anterior. A Catalunya una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen i, d’aquests, un 40% es llencen a les llars per una mala gestió de compres i aliments.

Amb l’objectiu d’impulsar una cultura de l’aprofitament alimentari, l’any passat SomlaClau va organitzar un sopar d’aprofitament a la plaça del Sortidor on van participar unes 70 persones voluntàries, 30 comerços alimentaris de proximitat i 160 persones, que van gaudir dels menús elaborats amb menjar recuperat de forma comunitària i col·laborativa.

Arran d’aquesta activitat va néixer el grup Las Espigadoras, en el qual unes 40 famílies s’autoorganitzen per recollir el menjar que algunes botigues llençarien pel seu aspecte, però que encara es pot aprofitar. A través d’un grup de WhatsApp s’organitzen i comparteixen receptes d’aprofitament i altres informacions sobre sobirania alimentària.

Accions durant tot l’any

Aquest any, es volia repetir l’experiència, però per l’emergència sanitària no va poder ser. No obstant això, s’han buscat els camins per realitzar, durant tot l’any, accions per generar una nova cultura de la sobirania alimentaria i de l’aprofitament alimentari, en col·laboració amb la xarxa CooperaSec i el Centre Cívic El Sortidor. S’han fet podcasts, articles, xerrades i tallers presencials.

Enguany, el grup motor del projecte ha decidit que, tot i que no es podrà repetir l’experiència d’un esdeveniment multitudinari, es faran accions de divulgació diferents per generar sensibilització i empoderament respecte a l’aprofitament alimentari. Algunes accions són virtuals i el diumenge 22 de novembre està previst fer una distribució de menús elaborats amb menjar recuperat. Des de SomlaClau necessiten persones voluntàries per espigolar els aliments, cuinar i distribuir els menús. També conviden a tothom a publicar, a través de les xarxes socials, les fotos del menjar que la gent ha pogut aprofitar, receptes o altres suggeriments amb l’etiqueta #cuinemelcanvi.

Per poder participar en el sopar d’aprofitament, us podeu posar en contacte amb les organitzadores a través de: info@somlaclau.org.

Continua llegint

Societat

La Fundació Sant Pere Claver rep la Creu de Sant Jordi

Publicat

on

Per

En reconeixement als més de 70 anys d’implicació en la cura i acompanyament de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. En el comunicat que ha fet la Generalitat, s’ha posat de manifest que “les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, remarca que “és una distinció al present a la nostra trajectòria històrica i un nou estímul per encarar el futur, a fi de seguir millorant i ampliant els serveis a les persones que atenem i el seus familiars”. Enguany s’ha reconegut amb aquest guardó un total de 30 personalitats i 15 entitats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.