Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024