Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

Una xarxa de suport per a joves vulnerables

Punt de Referència és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament a joves extutelats a través de programes de mentoria

Publicat

on

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars. El primer que cal remarcar és que un menor d’edat pot estar sota tutela per motius diversos: ja sigui perquè ha viscut un procés migratori o també poden ser joves que han nascut i viscut aquí, però, per motius diversos, no tenen família propera que pugui fer-se càrrec d’ells. Davant d’aquesta realitat, l’associació Punt de Referència va néixer l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable que ha d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota tutela.

18 anys i molts reptes 

A Punt de Referència treballen amb joves que es troben en diferents situacions: “Tenim joves en l’última fase de tutela (a partir dels 16 anys) i extutelats que ja han fet la majoria d’edat. Aquests últims són persones que deixen de tenir els recursos que ofereix un centre, sobretot els residencials, i que, a partir dels 18 anys, tenen el repte d’emancipar-se”, explica la Berta Roig, tècnica de l’entitat.

Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’emancipar-se que la resta de joves de la seva edat perquè, amb només 18 anys, han de trobar un habitatge, una feina que els permeti pagar aquest habitatge i, si poden, formar-se. “Les ajudes i recursos residencials depenen de cada cas, però són petites ajudes econòmiques i la majoria no són a llarg termini”, diu la Berta.

Punt de Referència compta amb quatre pisos assistits, però com diuen des de l’entitat “són poques places i estan reservades per a joves que ens deriva la DGAIA, ja que n’hi ha moltíssims en llista d’espera”.

Suport emocional

El punt fort de l’associació són els programes de mentoria social: “Vinculem una persona jove a una persona voluntària que es converteix en la seva mentora, en una persona de referència per al jove. Des d’aquí supervisem la relació i formem als joves i als voluntaris”, explica la Berta.

El mentor voluntari ofereix suport en diversos aspectes, sobretot de caire emocional. És algú amb qui el jove pot comptar per realitzar gestions i per a les coses més petites del dia a dia (algú en qui confiar, algú amb qui celebrar el seu aniversari…).

Qualsevol persona pot ser voluntària i formar part d’algun dels programes de mentoria. En tenen tres de programes: Referents; Atenea –més centrat en l’acompanyament en el procés formatiu– i GR16-18, només per a joves que encara estan tutelats. En aquest últim, el jove té un mentor assignat, però es troben de forma grupal per fer activitats al voltant de la fotografia. En tots els casos es tracta de projectes que duren gairebé un curs i la persona voluntària es compromet a quedar amb el jove com a mínim dues hores a la setmana.  Actualment l’entitat treballa amb un centenar de persones voluntàries i amb 179 joves.

Per a més informació: www.puntdereferencia.org. I al carrer de Sant Antoni Abat, 10.

Continua llegint

Societat

Comença la campanya de recollida d’aliments i joguines

Publicat

on

Del 14 de novembre al 15 de desembre tindrà lloc, un any més, la campanya Nadal Solidari al Poble-sec. Durant tot un mes, es recolliran aliments bàsics, productes d’higiene personal i material escolar nou per a les persones més desfavorides. Hi ha diversos punts de recapte, com les parròquies, la Biblioteca Francesc Boix, Bona Voluntat en Acció i la Bibliomusicineteca, entre altres. A més, del 16 al 30 de desembre, els Reis Solidaris recolliran jocs, joguines i material escolar nous als mateixos punts de recapte. L’objectiu de la campanya és superar les bones xifres de l’any passat, quan es van aconseguir 1.275 kgs de menjar, productes d’higiene, material escolar i regals de reis per a més de 296 infants del barri.

Torna la Marató de TV3

Com també és habitual, algunes entitats del barri promouen activitats per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany se centra en les malalties minoritàries. La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies organitza un partit de futbol entre l’APA Poble Sec i la Penya Blaugrana, i després un dinar a la Casa del Mar, a més de sortejos i bingos per recollir diners. Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec també preparen activitats que aviat donaran a conèixer a través de la web de la Coordinadora d’Entitats. L’any passat es van recaptar 3.250 euros per a la Marató entre totes les activitats solidàries organitzades al barri.

Continua llegint

Societat

Nit al ras per visibilitzar la problemàtica de les persones sense llar

A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa

Publicat

on

Amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre què significa viure al carrer, Arrels organitza Intempèrie, una marató d’espectacles i experiències que tindrà lloc el dissabte 23 de novembre a la plaça de Margarida Xirgu a partir de les 16 h i fins l’endemà quan surti el sol. Aquest acte pretén posar sobre la taula la situació de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona i la “invisibilitat i vulneració de drets que pateixen”, diuen des de la fundació. L’objectiu de la trobada també passa per compartir un espai lúdic i de reflexió per a persones de totes les edats on intercanviar punts de vista amb persones que saben què suposa viure al carrer. Amb les col·laboracions i donacions es vol garantir una llar a 200 persones amb les quals treballa Arrels.

15 hores a la Intempèrie

Durant la trobada, hi haurà lloc per a la reflexió amb l’exposició fotogràfica La poètica del mirall, de Juan Lemus; la mostra Vides inacabades i Antígona, un espai de reflexió interactiu. Però també hi haurà lloc per a la música, amb actuacions d’Itaca Band, The Penguins i Cesck Freixas, entre altres. A més, hi haurà actuacions teatrals com l’espectacle Tou com un peluix de Martademarte&Cia; diverses propostes de microteatre; contacontes i tallers infantils per als més petits. A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa.

Una situació alarmant

Les dades parlen per elles mateixes: durant els darrers 12 mesos han mort 54 persones que vivien o havien viscut al carrer. Els més joves tenien només 31 anys. Tal com indiquen des d’Arrels, la mitjana d’edat de les persones que han mort era de 56 anys, 26 menys que la resta de la població de Barcelona.

Més info i reserva d’entrades a: www.intemperie.org

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.