Connecta amb nosaltres

Societat

La soledat no desitjada

Publicat

on

@pruna_ana / A Barcelona, un terç dels majors de 75 anys viuen sols. Al barri, dues iniciatives treballen per combatre la soledat i l’aïllament

Una història de tantes

En Domingo i la Pilar són una d’aquelles parelles d’avis entranyables en què un somia convertir-se quan arribi a la vellesa. Fa 62 anys que estan casats i ho expliquen amb orgull. Es diuen constantment com s’estimen i es miren com si fossin un parell d’adolescents mentre expliquen que de joves ballaven i anaven a exhibicions. En Domingo va néixer fa 86 anys al mateix pis del carrer Poeta Cabanyes on viu ara. Fa molts anys aquell edifici havia estat una pensió que ell mateix regentava. Quan Serrat cantava El meu carrer, la pensió de la cançó era la seva. L’home –que lluny de semblar un avi vulnerable conserva el posat d’algú que no fa tant va ser fort i ben plantat– recorda un barri on tothom es coneixia, un barri molt diferent. En Domingo cuida de la seva dona des que a ella li van diagnosticar Alzheimer, i una persona derivada dels serveis socials els ajuda amb les tasques de la llar durant la setmana. En Domingo viu feliç amb la seva dona però de vegades se sent molt sol. Va ser una infermera del CAP Les Hortes qui li va parlar del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Ara la Mari els visita cada setmana. Ella treballa als matins en un hotel i viu a cinc minuts de la parella. “El que més m’agrada són els meus iaios; m’omplen, m’aporten saviesa i tenim molta connexió” explica. I és veritat. Quan la veuen entrar per la porta al Domingo i la Pilar els canvia la cara, de seguida comencen a xerrar i els passa el temps volant. De vegades la Mari i la Pilar posen música i ballen mentre el Domingo les mira divertit. Altres vegades surten i van a les trobades de cosidores del Casal Elkano: “Jo no cuso, diu en Domingo, amb tantes dones no sé que he de fer jo! Però hi vaig perquè em facin companyia”.

AGG 1

En Domingo, la Pilar i la Mari

Els temps han canviat

El del Domingo i la Pilar no és un cas aïllat. Són persones amb família (en alguns casos nombrosa!) però, per diverses circumstàncies, els seus familiars no poden estar amb ells tant com voldrien. A Catalunya hi ha 1,250,000 persones més grans de 65 anys i s’estima que l’any 2040 aquesta xifra s’haurà duplicat. A Barcelona, l’11,5% de la població supera els 75 anys i un terç viuen sols. Molts rebutgen estar en una residència: “Mentre puguem estar a casa…” diuen. L’altra família d’aquestes persones són els voluntaris, que els dediquen dues hores a la setmana. “Creen un vincle tan gran que acaben sent família. La gent gran és molt agraïda i valoren molt aquesta estona de companyia”. Són paraules d’una de les promotores d’Acompanyament a la Gent Gran, Mariona Mercader. En aquests programes s’intenta que el voluntari i la persona gran tinguin perfils fàcils d’encaixar. En el cas d’Amics de la Gent Gran ho fan a través d’entrevistes personalitzades per trobar parelles que tinguin gustos en comú. “Així l’acompanyament dura més temps i és de qualitat”, diu l’Alexia Torner, tècnic a Sants Montjuïc.

No és barri per a avis

Moltes de les persones grans que viuen al Poble-sec ho fan a pisos antics,  la majoria sense ascensor i amb escales estretes i en mal estat. L’estructura del barri tampoc ajuda: la gent amb mobilitat reduïda pateix per moure’s per carrers estrets i amb forta pendent. “També tenim casos de mobbing immobiliari quan els propietaris dels edificis decideixen tancar pisos o ocupar-los i deixen de netejar l’escala i de fer millores als edificis amb l’objectiu que la persona acabi marxant”, explica la Mariona. A això caldria sumar els casos de pobresa energètica i els problemes econòmics de molts avis que amb la seva pensió s’encarreguen de tota una família.

La malaltia de la solitud

La soledat s’associa a malalties cardiovasculars, depressió, Alzheimer i risc de mortalitat. Les persones grans –també aïllades per l’anomenada bretxa digital– no sempre coneixen les activitats que tenen al seu abast. La Mònica Coll és infermera al CAP Les Hortes, un dels centres que deriva persones grans a projectes de voluntariat: “Quan detectem que hi ha cert aïllament o dificultats per formar part de la societat els parlem d’aquests projectes i nosaltres mateixos intentem fer un acompanyament en el primer contacte”, explica la Mònica, qui afegeix que les persones que participen en aquests tipus de programes experimenten una important millora de la seva salut emocional: “Es nota molt la il·lusió que tenen de saber que un dia a la setmana surten”.

P2081068

La Mari i la Pilar ballen i el Domingo les mira

Amics que són família

La Mari no només visita al Domingo i la Pilar. Té una altra abuelita a qui va a veure cada dilluns. Ella és una de les voluntàries del projecte Acompanyament a la gent gran, nascut fa 10 anys per ajudar a persones que, com el Domingo, se senten soles i necessiten suport social i emocional. Baixem al carrer va néixer uns anys més tard i treballa amb persones que, per qüestions d’infraestructura de la finca o perquè van en cadira de rodes, no poden sortir de casa sense algú que els ajudi. També organitzen trobades grupals, activitats culturals i tallers com En forma sobre rodes, per promocionar la salut a través d’exercicis adaptats.

IMG-20170208-WA0017

La Mari amb la senyora Amparo al Nadal

Tots dos projectes formen part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, compten amb un total de 165 participants entre usuaris, tècnics, voluntaris i pràcticum i treballen amb usuaris derivats dels serveis socials, els CAP i veïns del barri. “Hi ha el factor radar, diu la Mariona, però nosaltres voldríem que es creés la suficient solidaritat veïnal perquè el nostre projecte existís de manera natural entre els veïns”. El perfil del voluntari és variat: “Des d’estudiants fins a persones amb temps lliure que volen relacionar-se amb una generació diferent, o persones sensibilitzades perquè han viscut de prop la malaltia d’algun familiar”, explica la Mariona. Les dues iniciatives treballen amb altres entitats com Càritas o Amics de la gent gran, que actualment compta amb 83 voluntaris al Districte de Sants Montjuïc i que fa una crida a més voluntaris per acompanyar les persones que estan en llista d’espera. “Sempre necessitem gent” diuen des d’aquesta fundació que enguany celebra 30 anys.

LES CLAUS: La solitud en la gent gran

  • MARIONA MERCADER (Acompanyament a la gent gran): “La majoria de persones grans no desitgen estar soles. Quan no tens alternativa no és una soledat desitjada”

  • MARI BARREIRO (Voluntària): “Ho passo molt bé amb els avis. Amb la Pilar sempre ballem i cantem, quan hi sóc estan contents i jo també”

  • DOMINGO GARRIDO (Usuari): “Abans al barri ens coneixíem tots i ens ajudàvem però ara els fills han marxat i ja ningú es coneix”

  • MÓNICA COLL (Infermera CAP Les Hortes): “Les persones que entren a programes com Baixem al carrer experimenten una millora important a nivell emocional i social”

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024