Els Mossos d’Esquadra continuen amb la investigació oberta per localitzar al responsable o responsables de les darreres violacions que s’han produït al Poble-sec. Fins a quatre dones han sigut víctimes en els darrers mesos d’un agressor que, segons l’han descrit, es tractaria d’un home jove corpulent i amb una actitud agressiva. Tot i que la majoria de vegades aquesta mena de successos es relacionen amb noies joves, entre les quatre víctimes hi ha una dona que supera els 70 anys.

Tot i que el cas segueix obert, s’ha de posar de relleu que l’activitat del violador s’ha frenat en les darrers setmanes. Els primers casos es van produir el 21 i el 24 d’octubre pel parc de la muntanya de Montjuïc. Més concretament, la primera en un punt proper al carrer de Palaudaries i la segona la van trobar alterada caminant pel carrer de Vila i Vilà (tot i que l’agressió es va produir a la falda de la muntanya).

Pel que fa a la tercera, aquesta va ser assaltada molt a prop del passeig de la Vinyeta el diumenge 25 de novembre i la quarta víctima es va produir el 4 de desembre al Parc del Mirador, tal com ha publicat El Periódico de Catalunya. Es dóna la paradoxa que totes quatre passejaven el gos, fet que ha generat cert temor a passejar per la zona en hores compromeses. Tot i això, des de fa setmanes els Mossos d’Esquadra han establert un dispositiu a la zona per detenir al depredador sexual.

Les dades de la xacra

Segons les dades oficials, només a la primera meitat del passat 2018 es va registrar un increment del 30% de les violacions i els abusos sexuals a Barcelona, en les que una de cada quatre dones hi havia una menor implicada. Ja l’any 2017 es van registrar dues agressions sexuals al dia i en el 48% dels casos denunciats, els homes tenien entre 17 i 33 anys. Encara que es cregui que la major part de les violacions succeeixen a l’espai públic, com les darreres quatre produïdes a Montjuïc, s’ha de posar de relleu que més de la meitat de les violacions es produeixen als domicilis.

Són la resistència. Homes i dones que s’han anat organitzant per crear un espai de suport mutu, un lloc on reunir les lluites de totes les generacions i col·lectivitzar els problemes d’habitatge, de cures, de feina… Una comunitat, en definitiva, que vol fer visible totes les injustícies i situacions que estan invisibilitzades. El Sindicat de Barri (SdB) treballa amb diverses línies d’actuació, com la Xarxa d’Aliments que organitzen amb la complicitat d’alguns comerços del barri per ajudar als components del sindicat que tenen més dificultats econòmiques.

També hi ha un grup de dones, ja que bona part de les afectades són dones amb fills o amb persones que depenen d’elles. Moltes d’elles estan soles, no tenen papers i es troben en situacions de vulnerabilitat. Actualment, des del Sindicat també s’està iniciant un espai psicosocial “per abordar els processos emocionals que es deriven de tota violència que implica perdre la casa”, tal com explica la Silvia Abadía, membre del SdB.

La Cuineta del Poble-sec

El cas de la Cuineta del Poble-sec no deixa de ser un exemple paradigmàtic que il·lustra molt bé la realitat del barri pel que fa al petit comerç: un negoci familiar de cuina casolana està en perill perquè la nova propietària del local vol convertir l’edifici en pisos turístics i expulsar-ne a la família que hi treballa. “Hem estat fent molta pressió a la propietat però sembla que no vol moure fitxa. El contracte acaba a la primavera i nosaltres estem fent tota una campanya d’adhesions per visibilitzar aquest conflicte i aviat començarem a fer més pressió cap a la propietat”, diuen des del Sindicat.

La xacra dels desnonaments amb data oberta

Des de fa 4 mesos diversos grups d’habitatge de la ciutat, entre ells el SdB, impulsen la plataforma Prou desnonaments amb data oberta, que compta amb més de 200 entitats adherides. Els jutges, per evitar les concentracions de suport, donen als cossos policials dues setmanes de marge per poder actuar: “Això resulta en una indefensió de les veïnes i accentua molt més la situació d’inestabilitat” A més, els moviments solidaris d’habitatge ho tenen més difícil per actuar, ja que han d’estar durant 15 dies pendents de quan tindrà lloc el desnonament.

“Assenyalem directament a la jutgessa degana dels jutges d’instrucció de Barcelona que és qui està permetent aquesta pràctica il·legal, així com a tots els culpables d’això: bancs, fonts d’inversió, grans propietaris i també les institucions públiques”, indiquen des del Sdb.

La Xarxa Cooperasec i l’associació Som la Clau-Ecologia i Transició Urbana, han posat en marxa el projecte Compromís de Consum Responsable de les Escoles del Poble-Sec per contribuir a conscienciar els infants i adolescents respecte a les pràctiques i els valors del consum responsable i afavorir l’adopció dels hàbits de sostenibilitat per part de les comunitats. Han participat les escoles Mossèn Jacint Verdaguer, Tres Pins i l’institut XXV Olimpíada i s’ha treballat per donar a conèixer als més joves quins mitjans tenen, a la seva escola i el seu barri, per aconseguir un consum responsable.

Sensibilitzar els alumnes

El primer pas va consistir a explicar, amb material visual, la crisi ambiental, tractant temes com el canvi climàtic, el malbaratament alimentari i el mar de plàstic: “Primer els hem ensenyat fotos i després hem mirat quines són les solucions que es poden aplicar des de la nostra escala com a ciutadans. Tot es pot resumir en viure d’una altra manera, d’una forma menys materialista”, explica la Chiara Monterotti, tècnica del projecte. En una segona fase, els alumnes més grans han treballat per grups ideant estratègies per reduir el consum energètic, d’aigua, d’aliments i de material escolar.

Jornada de presentació

Les conclusions a les quals han arribat els alumnes que han participat en el projecte s’han recollit en uns informes i el 14 de desembre va tenir lloc una jornada al Centre Cívic El Sortidor, on 33 alumnes van explicar al públic les millores que volien aportar a les escoles. A més, els participants van fer uns dibuixos en relació al consum responsable i l’ecologia que estan exposats a la primera planta del centre cívic. “Hem comprovat que els més joves són molt sensibles a aquests temes i que entenen molt bé la situació límit que vivim”, diu la Chiara. El professor Xavier Benito, de l’escola Jacint Verdaguer, afegeix que els alumnes “s’ho han pres com una activitat molt interessant i han tingut molta iniciativa per participar-hi. Hem intentat fer propostes realistes i això els ha engrescat. Ara programarem els objectius perquè es comencin a aplicar a l’escola”. Amb tot, l’objectiu final del projecte passa per “motivar els ciutadans del futur a escollir, quan siguin adults, un canvi del seu estil de vida, on es posi la vida al centre de tot i es col·labori en lloc de competir”, diuen els impulsors del projecte.