Josep M. Torremorell / El control de preus de l’administració Obama a les empreses de biotecnologia, per garantir l’èxit de la reforma sanitària, desapareixerà.
Fins ara, el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA) havia adoptat mil formes en la ficció de Hollywood, però els guionistes mai n’havien imaginat un com l’actual, una rara avis, amb nom d’ànec de Disney, ufanós com un paó i que des del primer moment no ha parat de muntar pollastres. Tot un pájaro, vaja. De fet, el 28 de gener va començar l’any del Gall xinès, en concret del Gall de Foc, és a dir, el gall de la mala llet. L’han clavat aquests xinesos.
Nacionalisme econòmic
El programa econòmic d’aquest especulador immobiliari en alguns aspectes ens retorna al segle XIX: propugna el proteccionisme, qüestió debatuda des de finals del segle XVIII a principis del XX, en la pugna proteccionisme-lliurecanvisme. Trump aposta per un nacionalisme econòmic proper a l’autarquia. Això encarirà costos i durà inflació, cosa que farà reaccionar la Reserva Federal apujant els tipus d’interès. El control de preus de l’administració Obama a les empreses de biotecnologia, per garantir l’èxit de la reforma sanitària desapareixerà. Trump vol l’autarquia energètica, farà
tornar el carbó i els combustibles sòlids de producció pròpia (amb augment de la contaminació i menyspreu del canvi climàtic). Les energies renovables perdran les ajudes que reben, però no es preveu un impost al sol, com a Espanya (no està tan boig). En matèria fiscal només preveu tres trams d’impost per als particulars (12%, 25% i 33%) en lloc dels set actuals (el més alt 39,6%), la eliminació de successions, i la baixada de l’impost de societats del 35% al 15%. Vol potenciar la inversió pública (3,6 bilions de dòlars fins el 2020) en infraestructures per crear llocs de treball (això ja és més keynesià) però no es veu clar d’on sortiran els diners. Pel que fa al comerç, vol abandonar l’acord amb els 12 països del Pacífic i trencar el tractat amb Canadà i Mèxic. En resum, vol donar-li la volta a la truita (i per fer-la haurà de trencar ous).
Les ONG catalanes i el 0,7%
Més a prop nostre, l’Estat continua desobeint impunement les sentències del seu Tribunal Constitucional: se’n comptabilitzen 34. Com la que l’obliga a modificar la norma que exclou les ONG catalanes del repartiment del 0,7% que marquem en la casella de l’IRPF. El Secretari d’Estat de Serveis Socials, Mario Garcés, ja ha contestat la sentència: “Mentre jo sigui secretari d’Estat, seguirem distribuint els recursos des de l’Estat i només a ONG estatals”. Per acabar: l’Estat ja ha pagat les beques, excepte als 158.000 alumnes catalans. Per tant, recordo als unionistes del Poble-sec que l’Estat no ha pagat les beques dels seus fills, per ser catalans. És veu que les concubines dels Borbons porten molta despesa.