Guanyar una batalla no fa vèncer en la guerra. Si bé la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat el pla d’usos de Ciutat Vella dissenyat per l’anterior govern municipal de Xavier Trias, els moviments veïnals encara no volen desconxar el cava. Sí, és cert que (per ara) tot apunta a que no es construiran les places hoteleres, però l’amenaça d’un recurs o nous moviments de fitxa deixa intranquils als veïns i veïnes. Un dels seus temors? Que el sòl sobre el qual s’havien d’edificar els hotels de luxe deixi pas a nous pisos d’alt-standing.

El cas més paradigmàtic és el de l’hotel de luxe Praktik, el qual tenia la intenció de sumar prop de 200 llits en el solar de les Drassanes. Si bé el nou govern municipal d’Ada Colau ha intentat aturar el projecte des de totes les trinxeres (rebent fins i tot l’amenaça d’un contenciós administratiu per part del promotor, el qual al·lega prevaricació); finalment ha hagut de ser un altre gegant del turisme el que tombés les aspiracions de la luxosa cadena hotelera.

Apartaments VS hotels

El contenciós administratiu que va interposar Apartur (l’Assocació d’Apartaments Turístics de Barcelona) contra el pla d’usos de Trias ha sigut el fre de mà a les aspiracions hoteleres. Tal com denunciava el sector, el pla de l’anterior govern discriminava el model dels apartaments turístics per afavorir exclusivament a l’hoteler (el qual preveia augmentar un 345% les seves places a Ciutat Vella). Estudiada la demanda de la patronal dels apartaments, el jutge ha decidit revocar el pla d’usos i tornar a l’anterior del 2010 dissenyat per l’executiu dels socialistes.

Què comporta la sentència? Si bé evita la construcció dels nous hotels que preveia el pla d’usos, aquells promotors que ja van aconseguir la llicència municipal per tirar endavant les obres podran executar-les. Per què? Perquè la sentència no és retroactiva. En el cas de l’hotel de les Drassanes, però, l’Ajuntament encara no havia concedit el permís a la societat responsable.

Ganes de recuperar la inversió

Des de la plataforma veïnal ‘Salvem les Drassanes’, la seva portaveu, Olga del Campo, recorda que encara hi ha el contenciós administratiu de la promotora contra l’Ajuntament per prevaricació per resoldre. Les ganes de venjança per part de la cadena hotelera, com a mínim, es poden intuir, sobretot després d’haver invertit 22 milions d’euros en comprar el solar el passat 2015. “No sabem que pot passar, però entenem que una inversió de 22 milions d’euros ha de coure si després no et deixen dur a terme un projecte amb què recuperar els diners”, considera Del Campo.

El cas té una sèrie de precedents. Mesos enrere l’alcaldessa Ada Colau ja va impedir la construcció d’un hotel a l’edifici del Deutsche Bank. Com va respondre aleshores el propietari de l’immoble? Anunciant la construcció de pisos de luxe. I en el cas de Drassanes, aquesta alternativa seria possible d’efectuar. En tornar a l’anterior pla d’usos i atenent el Pla General Metropolità, el solar de les Drassanes hauria d’acollir habitatge. Ara bé, només el 25% es reservaria a la vivenda de protecció oficial, mentre que el 75% restaria al lliure mercat. I concretament, l’indret que ocupa el solar és més que llaminer per poder recuperar la inversió, mitjançant la venda d’habitatges d’alt-standing. Tal com imaginen des de ‘Salvem les Drassanes’, “els promotors no es quedaran quiets”.

Tornar al 2003

Si bé des del moviment veïnal ja han anunciat que estudiaran el cas un cop passin les vacances, asseguren que la seva idea és “tornar al PGM que contemplava destinar el 100% dels habitatges a vivenda de protecció oficial”. L’estratègia de com aconseguir tornar al planejament urbanístic d’abans del 2003, però, encara s’ha d’analitzar. Si més no, la modificació del Pla General Metropolità no ha fet més que multiplicar el valor del solar any rere any.

Respecte a la possibilitat de dedicar el 100% dels pisos a la vivenda assequible, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin ja s’ha pronunciat favorablement. Tal com ha explicat en roda de premsa, els serveis jurídics del consistori ja treballen sobre les vies que poden conduir envers aquest canvi d’ús residencial. Una via legal, però, que pot xocar amb les aspiracions del promotor, el qual és el propietari actual del solar. Sobre la resta d’hotels afectats per la sentència del TSJC, des del govern municipal han assegurat que estudiaran les possibilitats “cas per cas” per tal d’aturar la seva posada en funcionament.

La protecció de l’entorn de les Drassanes

Després de rebre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Ajuntament tornarà a demanar a la Generalitat que declari la zona com a Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la intenció de frenar possibles projectes que atemptin contra la integritat del patrimoni de les Drassanes. Si més no, aquesta via ja va ser rebutjada el passat mes d’octubre per l’aleshores conseller de Cultura, Santi Vila.

En opinió de Vila, el que feia l’Ajuntament era “eludir responsabilitats” davant el debat obert entorn a l’hotel de les Drassanes. Si més no, la competència en la matèria és exclusiva de la Generalitat. Només aquesta institució pot protegir el valor arquitectònic i patrimonial del sector afectat. Ara bé, tal com va manifestar Vila, l’edifici de les Drassanes ja està protegit des de fa 40 anys. Una qüestió que Ajuntament i moviments veïnals busquen ampliar per obstaculitzar possibles projectes privats.

Un solar amb ànima de broker

El solar de les Drassanes és un caramel. Un dolç situat en una de les zones on fins i tot els veïns i veïnes es veuen obligats a marxar com a conseqüència de l’increment dels preus en matèria immobiliària. La peça de sorra està valorada pel mercat en 22 milions d’euros. O almenys, aquest és el preu que van pagar els seus darrers propietaris. Si bé el mercat és lliure, no l’és l’origen d’aquesta febrada econòmica en particular.

Va ser l’any 2003 quan una Modificació del Pla General Metropolità, propiciada per l’executiu del PSC, canviava les ‘regles del joc’. Si bé el solar només podia allotjar vivenda de protecció oficial, la modificació va comportar que aquest habitatge assequible passés a ser només el 25% del total. El 75% restant passaria a ser del lliure mercat. Qui és va omplir les butxaques? En aquell moment: UGT.

Si bé el sindicat va comprar un dels dos solars l’any 1986 amb l’objectiu de desenvolupar pisos socials des de la seva cooperativa d’habitatge, amb el canvi d’aprofitaments urbanístics el valor del solar es va disparar. De fet, el mateix any de la modificació del PGM el sindicat es va vendre la peça amb un benefici que multiplicava per quatre el que li va costar originàriament. UGT va ingressar 1,4 milions d’euros; xifra que, després de quatre compravendes posteriors, s’ha quedat fins i tot curta.

L’any 2015 la filial de la cadena hotelera Praktik va adquirir els terrenys per 22 milions d’euros amb la intenció de construir l’hotel de luxe. En complex de cinc estrelles preveia aixecar dues torres de cinc i deu plantes d’alçada. Ara, però, tot queda en l’aire, ja que l’Ajuntament ja ha anunciat que no els concedirà la llicència després de la sentència del TSJC. Tot i que la tinenta d’alcalde, Janet Sanz, ha qualificat el veredicte judicial com una “victòria”, des del moviment veïnal prefereixen mantenir la cautela després dels successius “pelotazos” que ha viscut el solar. Ara, la promotora podria tornar a vendre la peça o decidir construir pisos de luxe; recuperar la inversió i complir amb el pla d’usos. A l’agost, no tot està dat i beneït.