Connecta amb nosaltres

Societat

La rumba simfònica del Petitet puja més de 70 músics a l’escenari del Liceu

Publicat

on

Oriol Adán / El Petitet, músic resident al Poble-sec, ha complert la promesa que va fer a la seva mare

Després de 7 anys plantejant-se la idea de fer un concert de rumba simfònica a un dels grans escenaris de Barcelona i, especialment, després de prometre-ho a la seva mare poc abans que morís, finalment el Petitet ha actuat al Gran Teatre del Liceu en una actuació molt esperada.

Ho ha fet acompanyat de 27 artistes de l’orquestra de rumba simfònica del Raval i 44 músics de l’orquestra simfònica del Liceu, que van tocar grans clàssics de la rumba catalana com Una lágrima, El muerto vivo o Gitana Hechizera, i també algunes cançons pròpies. A l’acabar, el públic ha demanat un vis, i tota l’orquestra ha tornat a entonar el Gitana Hechizera. Tot el Liceu ha acabat de peu i ballant. 

El Petitet 163-1 (2)Fusió rumba-simfònica

Tot i que, d’entrada, pot semblar que la rumba i una orquestra simfònica no tenen res en comú, per al Petitet tots dos formats s’acaben entenent perquè la música té sentiment. Ell defineix el concert com un gran casament on “l’orquestra simfònica és una dona molt fina, i nosaltres som com un home molt rumbero que l’està enamorant”.  El casament s’ha celebrat al Liceu. Ha estat un concert molt emocionant, amb constants agraïments del Petitet als assitents. “Vosaltres sou els millors del Liceu”, ha dit en diverses ocasions. També ha dedicat unes paraules a la doctora Illa, cap de neurologia de l’Hospital de Sant Pau, i a tot l’equip de metges i infermeres. El Petitet, molt emocionat, ha fet alguns parlaments de tant en tant, alguns per agrair tota l’ajuda rebuda i d’altres dirigits a la seva mare. També ha tingut paraules pel Peret i el Gato Pérez, dels quals ha dit que “ja n’hi ha prou de fer-los homenatges, perquè no són morts, que gent així no pot morir mai!”. Com a curiositats, la sogra del Petitet ha estat la primera en posar-se a ballar pel passadís central de Platea, i la ‘Tía Pepi’ (cosina de Peret i personatge característic del carrer de la Cera) també ha sortit en un parell d’ocasions a ballar sobre l’escenari.

La Miastènia

La malaltia que des de fa temps pateix el Petitet també ha estat present al concert. Tres hores abans, a les sis de la tarda, la doctora Isabel Illa, neuròloga de l’Hospital de Sant Pau que porta el cas del Petitet, i Pilar Robles, presidenta de l’Associació de Pacients amb Miastènia, han fet una xerrada sobre la malaltia al Foyer del Liceu, amb entrada lliure per a tothom.

Gràcies al tractament de la doctora Illa i el seu equip, el Petitet pot dur una vida bastant normal malgrat la malaltia. No obstant això, el desgast constant que la Miastènia provoca als seus músculs fa que, entre altres coses, es cansi més del normal, que sempre hagi de dur ulleres de sol i que hagi de prendre diàriament medicació, a més de d’ingressos cada 3 o 4 mesos a l’Hospital de Sant Pau. “Hi he d’anar perquè em tornin a carregar les piles”, resumeix el Petitet. 

 “Puc donar gràcies a Déu perquè a l’Hospital de Sant Pau hi tinc a la doctora Illa, i estic aquí ara mateix gràcies a ella i al seu equip”, assegura el Petitet. “El més important que hi ha per a mi és Déu, i sé que ell va posar a tots aquests metges allà perquè jo pogués seguir tirant endavant, perquè ara mateix hauria d’anar en cadira de rodes, però Déu em dona força per aixecar-me i posar-me guapo”.

Documental, concert i llibre

El concert del 17 d’octubre al Liceu ha servit com a final del documental Petitet, rumba pa’ti, dirigit pel periodista Carles Bosch i que, després de 2 anys de gravació, s’estrenarà durant el primer trimestre de 2018. Per no perdre cap detall del concert, Bosch i el seu equip han col·locat unes 12 càmeres a diferents punts del Liceu. “L’equip que ara porta el Liceu són una gent fantàstica, i m’han acceptat tot el tema del concert i la gravació amb molta alegria”, assegura el Petitet. Pel que fa al documental, el Petitet el defineix com “una mena de Gran Hermano de 2 anys”, ja que “jo feia la meva vida normal i, de tant en tant, una càmera em seguia”. El Petitet, però, no vol veure res del documental fins al dia de l’estrena, per poder gaudir-lo com un espectador més. L’únic que sempre ha demanat al Carles Bosch és que el documental “tingui ritme”. I per si no n’hi havia prou amb preparar el concert i el documental, el Petitet també està preparant un llibre sobre la seva vida escrit pel periodista David Vidal, de Som Atents. L’objectiu és publicar el llibre i el documental a la vegada, perquè “no m’agrada anar per etapes, prefereix-ho fer-ho tot a la vegada i ja me’n oblido”, explica l’artista.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024