Connecta amb nosaltres

Societat

La rumba simfònica del Petitet puja més de 70 músics a l’escenari del Liceu

Publicat

on

Oriol Adán / El Petitet, músic resident al Poble-sec, ha complert la promesa que va fer a la seva mare

Després de 7 anys plantejant-se la idea de fer un concert de rumba simfònica a un dels grans escenaris de Barcelona i, especialment, després de prometre-ho a la seva mare poc abans que morís, finalment el Petitet ha actuat al Gran Teatre del Liceu en una actuació molt esperada.

Ho ha fet acompanyat de 27 artistes de l’orquestra de rumba simfònica del Raval i 44 músics de l’orquestra simfònica del Liceu, que van tocar grans clàssics de la rumba catalana com Una lágrima, El muerto vivo o Gitana Hechizera, i també algunes cançons pròpies. A l’acabar, el públic ha demanat un vis, i tota l’orquestra ha tornat a entonar el Gitana Hechizera. Tot el Liceu ha acabat de peu i ballant. 

El Petitet 163-1 (2)Fusió rumba-simfònica

Tot i que, d’entrada, pot semblar que la rumba i una orquestra simfònica no tenen res en comú, per al Petitet tots dos formats s’acaben entenent perquè la música té sentiment. Ell defineix el concert com un gran casament on “l’orquestra simfònica és una dona molt fina, i nosaltres som com un home molt rumbero que l’està enamorant”.  El casament s’ha celebrat al Liceu. Ha estat un concert molt emocionant, amb constants agraïments del Petitet als assitents. “Vosaltres sou els millors del Liceu”, ha dit en diverses ocasions. També ha dedicat unes paraules a la doctora Illa, cap de neurologia de l’Hospital de Sant Pau, i a tot l’equip de metges i infermeres. El Petitet, molt emocionat, ha fet alguns parlaments de tant en tant, alguns per agrair tota l’ajuda rebuda i d’altres dirigits a la seva mare. També ha tingut paraules pel Peret i el Gato Pérez, dels quals ha dit que “ja n’hi ha prou de fer-los homenatges, perquè no són morts, que gent així no pot morir mai!”. Com a curiositats, la sogra del Petitet ha estat la primera en posar-se a ballar pel passadís central de Platea, i la ‘Tía Pepi’ (cosina de Peret i personatge característic del carrer de la Cera) també ha sortit en un parell d’ocasions a ballar sobre l’escenari.

La Miastènia

La malaltia que des de fa temps pateix el Petitet també ha estat present al concert. Tres hores abans, a les sis de la tarda, la doctora Isabel Illa, neuròloga de l’Hospital de Sant Pau que porta el cas del Petitet, i Pilar Robles, presidenta de l’Associació de Pacients amb Miastènia, han fet una xerrada sobre la malaltia al Foyer del Liceu, amb entrada lliure per a tothom.

Gràcies al tractament de la doctora Illa i el seu equip, el Petitet pot dur una vida bastant normal malgrat la malaltia. No obstant això, el desgast constant que la Miastènia provoca als seus músculs fa que, entre altres coses, es cansi més del normal, que sempre hagi de dur ulleres de sol i que hagi de prendre diàriament medicació, a més de d’ingressos cada 3 o 4 mesos a l’Hospital de Sant Pau. “Hi he d’anar perquè em tornin a carregar les piles”, resumeix el Petitet. 

 “Puc donar gràcies a Déu perquè a l’Hospital de Sant Pau hi tinc a la doctora Illa, i estic aquí ara mateix gràcies a ella i al seu equip”, assegura el Petitet. “El més important que hi ha per a mi és Déu, i sé que ell va posar a tots aquests metges allà perquè jo pogués seguir tirant endavant, perquè ara mateix hauria d’anar en cadira de rodes, però Déu em dona força per aixecar-me i posar-me guapo”.

Documental, concert i llibre

El concert del 17 d’octubre al Liceu ha servit com a final del documental Petitet, rumba pa’ti, dirigit pel periodista Carles Bosch i que, després de 2 anys de gravació, s’estrenarà durant el primer trimestre de 2018. Per no perdre cap detall del concert, Bosch i el seu equip han col·locat unes 12 càmeres a diferents punts del Liceu. “L’equip que ara porta el Liceu són una gent fantàstica, i m’han acceptat tot el tema del concert i la gravació amb molta alegria”, assegura el Petitet. Pel que fa al documental, el Petitet el defineix com “una mena de Gran Hermano de 2 anys”, ja que “jo feia la meva vida normal i, de tant en tant, una càmera em seguia”. El Petitet, però, no vol veure res del documental fins al dia de l’estrena, per poder gaudir-lo com un espectador més. L’únic que sempre ha demanat al Carles Bosch és que el documental “tingui ritme”. I per si no n’hi havia prou amb preparar el concert i el documental, el Petitet també està preparant un llibre sobre la seva vida escrit pel periodista David Vidal, de Som Atents. L’objectiu és publicar el llibre i el documental a la vegada, perquè “no m’agrada anar per etapes, prefereix-ho fer-ho tot a la vegada i ja me’n oblido”, explica l’artista.

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024