Josep Mª Torremorell / Els ciutadans catalans s’han adonat que l’Estat espanyol no els protegeix, sinó que els va en contra
La intervenció econòmica de la Generalitat (impossible amb el sistema del País Basc o Navarra), té un efecte dòmino en la gestió de molts organismes i empreses. No hi ha diners per a la renda garantida, els programes d’ajudes i subvencions a l’habitatge, cultura, recerca, promoció de la llengua, les polítiques de joventut i dones, i d’altres bàsiques. Atès el pes de l’economia catalana, motor de l’espanyola, tot plegat resta creixement econòmic. Des de mitjan setembre, el Banc Central Europeu està comprant deute públic espanyol per contenir l’augment de la prima de risc, atès que els principals operadors dels mercats, com ara Goldman Sachs, recomanen no invertir a Espanya, vendre deute espanyol i comprar-ne d’alemany pel risc creixent que l’estat espanyol faci fallida, per això la borsa cau per la desinversió a Espanya.
Superàvit per a Catalunya
Quan es publiqui aquest article potser el Parlament ja ha proclamat la República. En qualsevol cas, caldrà negociar el traspàs de poders. Un recent estudi de dos economistes de la Universitat de Barcelona (Miret i Rubio) basat en la teoria de jocs demostra que la independència de Catalunya sempre es preferible, amb negociació amb Espanya o sense. La independència suposaria un superàvit pressupostari català d’entre 11.000 i 34.000 milions d’euros anuals, en funció de l’escenari triat. En totes les hipòtesis considerades l’Estat espanyol hi surt més mal parat. Si durant la crisi (2008-2017) ha perdut uns 8 punts de PIB, ara en perdria 20 de cop. Fins quan aguantarà l’Estat sense negociar? La teoria de jocs (només matemàtiques) diu que fins que els costos de no negociar siguin superior als costos de negociar. Políticament, però, es poden suïcidar quan vulguin, i ara estant empenyent empreses perquè marxin de Catalunya.
Drets humans esclafats
La trobada de Rajoy amb el paquiderm Trump va fracassar. Com que Rajoy no pot llegir diaris estrangers perquè no els entén i s’ha de concentrar en el Marca (“A por ellos, oé”, que causà 893 ferits l’1-O), viu en el món de dibuixos animats d’en Piolín, on el Coiot-Rajoy sent bip-bip i no veu passar el Correcamins català. El capo de la principal banda de lladres d’Europa va posar els Mossos sota el comandament d’un condemnat per tortures, i l’estat repressor va precintar col·legis electorals esclafant tots els drets humans. El 3 d’octubre, el Borbó de torn es va passar la seva Constitució (art. 56.1) pel forro dels testicles, amb cara de que li picaven les hemorroides. Estan massa ocupats realitzant el somni més fosc i acaronat de les seves tristes vides, una croada patriòtica contra els catalans, i no s’adonen, com ha dit algú, que els precintes dels col·legis electorals són els segells que els tancaran en els sarcòfags de la història.