Xavier Rodríguez /
1928 Havia de ser un museu de la música, d’aquí el nom del compositor i pianista Issac Albéniz
Amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de 1929, el 1928 s’inicià la construcció d’un palau dins del recinte de l’esdeveniment, on la casa reial pogués, amb desplaçaments curts, presidir els actes institucionals inherents a l’ocasió. El pavelló es bastí per sota de l’estadi i a la zona posterior i lateral nord del Palau Nacional. El llavors denominat Pavelló Reial, d’estil barroc inspirat en l’arquitectura dels palaus francesos del segle XVIII, fou dissenyat per Juan Moya. La decoració interior és d’estil imperi, amb tapissos dissenyats per Goya i una sala de miralls imitant Versalles. Pels jardins exteriors, l’accés al palauet des de l’entrada principal, posterior al Palau Nacional, es fa a través d’una gran escalinata de dos trams separats per una font.
S’inaugurà el 5 d’octubre de 1929. Amb posterioritat a l’exposició, l’Ajuntament va voler crear-hi un museu de la música, per la qual cosa l’edifici passà a denominar-se palauet Albèniz, en honor del compositor de Camprodon. Tot i això, no va arribar mai a ser seu del projectat museu.
De la Guerra Cívil fins ara
Amb l’arribada de la Guerra Civil i la dictadura franquista, l’edifici restà en desús, ja que el general Franco s’estatjava al palau Reial de Pedralbes en les seves visites a Barcelona. Els anys 60, l’alcalde Porcioles va decidir rehabilitar-lo; i els anys 70, es va ampliar amb terrenys dels pavellons de Missions i d’Art Modern, i reformat amb decoracions interiors de pintures de Salvador Dalí, i la col·locació d’estàtues de diversos artistes catalans, com Rebull, Marès o Viladomat, als jardins, que llavors varen passar a denominar-se de Joan Maragall.
El palau actualment és la residència oficial de Barcelona de la família reial, també de convidats il·lustres de la ciutat i és el marc d’esdeveniments rellevants.
Avui dia, el jardins de Joan Maragall es poden visitar els dissabtes i els diumenges, i s’hi accedeix des de l’entrada de la confluència del passeig de Santa Madrona amb l’inici de la recta de l’estadi. Pel que fa a l’ermita de Santa Madrona, actualment dins del recinte del palauet, construïda el 1754 sobre una altra anterior, documentada el 1406, només obre als visitants el dia de l’aplec anual de Santa Madrona, el quart diumenge després de Pasqua. De l’inici de la construcció del palauet Albèniz, ara fa 90 anys.