Connecta amb nosaltres

Esports

L’himne de l’APA finalista al ‘Tot gira’ de Catalunya Ràdio

Ha estat un dels escollits del mes de gener, acompanyat a la fase final pels de l’UE Canovelles, el del Camprodon i el del Sant Andreu de la Barca

Publicat

on

Des de fa 3 anys, el programa Tot gira de Catalunya Ràdio organitza un concurs anual per escollir el millor himne dels equips del futbol territorial català. Dins la secció El melic del futbol, Jordi Mèlich presenta cada mes una sèrie d’himnes, a partir de la qual els oients del programa poden votar un guanyador que optarà a millor himne de 2018. L’himne de l’APA Poble-sec ha estat un dels quatre candidats a millor himne de gener, juntament amb el de la Unió Esportiva Canovelles, el del CF Sant Andreu de la Barca Agrupació del Baix Llobregat i la UE Camprodon. Amb música i lletra de Toni Crespo, l’himne es va estrenar el 2014 amb motiu dels 25 anys d’història del club i és un clam a l’entrega dels jugadors i de la grada, a més de recordar els fundadors del club el 1989. Com diu l’himne: “Veure com es construeix una història, escrita per la nostra gent”.

Malauradament, però, l’himne de l’APA ha quedat en segona posició de la votació a la pàgina web del Tot gira, rebent prop del 41% dels vots. El guanyador del mes de gener finalment ha estat l’himne del Sant Andreu de la Barca, amb poc més del 46% dels vots totals.

 

Esports

Montjuïc, la muntanya dels ‘runners’

Les sabatilles esportives conquereixen la muntanya màgica

Publicat

on

Montjuïc ple d'atletes i runners / CANDI- FLICKR

Enganxada al mar i amb multitud de desnivells entre els seus 177,7 metres d’alçada, la muntanya de Montjuïc, més enllà de ser un pulmó verd de Barcelona, també és territori esportiu (i no només per l’anella olímpica). Sí, potser l’esperit del 92 omple de motivació als corredors que s’enfilen pels camins que perfilen la muntanya que mor sobre el mar en forma de penya-segat, però és que la zona verda és ideal per resseguir desenes de rutes. De fet, només a Wikiloc (la plana web especialitzada en matèria esportiva) s’hi concentren més d’una vuitantena de circuits que han anat pujant els runners al llarg dels darrers anys.

Entre el ventall, hi ha de tot. Des de mapes per aficionats que volen començar a estrenar les esportives, fins a recorreguts per aquells que es volen posar a prova abans d’alguna competició significativa. Al cap i a la fi, el parc també és camp d’entrenament d’estrelles com Àngel Mancebo, el perruquer del Poble-sec que aprofita sempre que pot per sortir a preparar-se les Ironman’s, o aquells que amb l’esperit de conquerir maratons es recreen amb les marques blaves de l’arribada del coreà Hwang Young-Cho.

Córrer amb la ciutat als peus

Si bé el nostàlgic record evoca a les anelles olímpiques, l’skyline que ressegueixen els esportistes és el d’una ciutat que en 26 anys no ha deixat de transformar-se. El que no ha canviat gaire, però, és el tram de tres quilòmetres de la clàssica Jean Bouin. La cursa encara l’entrenen multitud d’atletes dies abans de dur-se a terme i que, com no podia ser d’una altra manera, any rere any puja a la Font de Gat, un dels punts més reconeguts de l’espai natural.

A nivell pràctic, però, què és el que més valoren els runners? El fet de disposar de nombroses fonts per no haver de preocupar-se per la hidratació, la gran quantitat de desnivells pels qui els agrada fer atletisme de muntanya (i just a tocar de casa), així com trepitjar zones reconegudes com el Palau del MNAC o tenir de fons el Port de Barcelona. Tota una sèrie de motius que situen a la muntanya màgica en el TOP-5 dels espais on anar a desconnectar, sigui a primera hora, a la tarda, o mentre cau el vespre.

Fotografia | Montjuïc, plena d’atletes i runners / CANDI – FLICKR

Continua llegint

Esports

El perruquer Ángel Mancebo competirà en el Mundial d’Ironmans de Sud-àfrica

“Ara aniré a passar-m’ho de la millor manera possible”, confessa el poblesequí

Publicat

on

Persiana amunt, persiana avall. La perruqueria d’Àngel Mancebo és un dels clàssics del carrer de Blai. Un local irreductible que aguanta amb estoïcisme la pressió turística. Ara bé, l’habilitat amb les tisores no és l’única fortalessa del seu propietari. De fet, quan treballa només cal observar-li les mans, els braços… Mancebo és pura fibra. Un animal impossible de definir, que just acaba d’aconseguir classificar-se pel Mundial d’Ironmans que es disputarà al setembre a Sudàfrica.

Per contextualitzar la bèstia que s’amaga rere el seu afable caràcter, només s’ha de traduir en xifres una competició Ironman: nedar 3,86 quilòmetres a tota pastilla, pedalejar 180,25 quilòmetres i córrer gairebé una marató (42,2 quilòmetres). Tot seguit, en aquest ordre i sense descans. Si bé a molts els fa mandra només el fet d’escalfar, ell en canvi fins i tot fa algunes Ironmans “per entrenar”. L’exemple? D’aquí a uns dies marxarà a Astana (Kazakhstan) a fer-ne una on posar-se a prova pel Mundial. Setmanes més tard, s’aproparà a Vitòria (Euskadi) per fer-ne una altra.

UNA VIDA AL CARRER
A diferència de Déu que després de crear la Terra va decidir descansar al setè dia (diumenge), Mancebo prefereix els dissabtes. Què vol dir això? Doncs que en qualsevol estona lliure que té es corda les sabatilles per sortir a còrrer, o bé es posa el casquet de piscina per saltar a l’aigua. La bicicleta, en canvi, confessa que prefereix reservar-la pels caps de setmana. “Em passo tot l’any entrenant, faci fred, calor, plogui, nevi…”; al cap i a la fi, és la típica persona que li agafarà la fi del món lluny de casa (o dins la perruqueria).

Al cap i a la fi, entre aquestes quatre parets mensualment va passant el gruix dels seus fans. “La majoria saben a què em dedico i m’animen; fins i tot els hi agrada que els expliqui les batalles sobre com em van les competicions”, revela. És el que té haver estat 38 anys al carrer. Un Blai en el qual creu que acabarà de passar unes quantes primaveres més, ja que a diferència del Mundial de Futbol, en el de triatletes els esportistes s’han de buscar la vida per poder pagar-se les inscripcions que van dels 300 als 600 euros (sense comptar vols, allotjaments i manutenció a l’estranger).

HOME SPONSORITZAT
Afortunadament, però, Mancebo presumeix de poder comptar amb un parell d’sponsors que el patrocinen per allà on es desplaça. Tot i així, reconeix que “no és fàcil fer les proves cada quatre mesos; com a molt alguns fan una de forma anual perquè no tenim cap mena d’ajuda”. Pel que fa a la seva categoria, el perruquer serà l’únic espanyol que està entre els 55 i els 60 anys que competirà a Sud-àfrica. Tot gràcies a la marca aconseguida a la Xina setmanes enrere (05:17:41), la qual li va valer el cinquè lloc i el bitllet al Mundial. “Ara aniré a passar-m’ho de la millor manera possible”, assegura.

Continua llegint

Esports

El CE APA Poble-sec denuncia la manca d’ajudes al futbol base

El club qüestiona el repartiment dels beneficis i els costos que ha d’assumir l’entitat

Publicat

on

El fubtol base entrena al camp La Satalia / CE APA Poble-sec

Amb 350 jugadors i jugadores aquesta temporada, el CE APA Poble-sec no té intencions de decréixer. Ans al contrari, tal com assenyala el seu president, Joan Munt, la intenció és que l’any vinent es creïn dos nous equips: un cadet i un altre juvenil. No és que a la falda de Montjuïc el futbol torni a cotitzar en alça, sinó que a parer de l’entitat, la direcció esportiva ha començat a donar els seus fruits. Tot just fa una dècada que van decidir contractar a professionals al capdavant de les banquetes i això s’ha traduït en un creixement sostingut d’equips (tot i la ressaca econòmica).

Si bé la professionalització del sistema de joc ha empès cap amunt el prestigi de l’entitat, cal posar de relleu que la filosofia del club es manté intacta: “Qualsevol nen que vingui jugarà, ja sigui a l’A, al B o al C”, assegura Munt. Una forma d’entendre l’esport des del seu vessant més integrador, el qual veuen perillar des de l’entitat. “El 95% dels nostres ingressos són les quotes; després paguem 45.000 euros pel lloguer anual de les instal·lacions a l’Ajuntament i després només ens donen una subvenció de 3.000 euros; fins i tot els nostres amateurs paguen per jugar, en comptes de cobrar”, lamenta Munt.

Un sentiment d’abandonament econòmic al qual afegeix la pressió econòmica de la Federació envers el futbol base. “La institució, en comptes de repartir entre quatre els drets de la televisió, el que hauria de fer és revertir aquests diners en el futbol base i acabar amb la sagnia de les fitxes federatives dels jugadors”, considera el president del club. “Ara mateix ens estan asfixiant”, revela qui alhora lamenta els nous horaris del futbol professional: “El futbol espectacle ens està fent molt mal, i un dels principals motius és que els partits s’han passat a donar a la televisió al migdia; aquest horari sempre ha sigut del futbol base i amateur”, reivindica Munt.

Quina és la incompatibilitat que hi veuen a aquesta circumstància els equips de barri? “La gent aleshores ja no s’acosten a veure els nostres partits perquè veuen futbol per la televisió; aquells clubs que necessiten fer taquilla se n’estan anant a norris perquè en comptes de veure la Gramanet, el Júpiter o El Prat prefereixen quedar-se veient la primera o segona divisió”. Cal destacar, però, que la competència en el futbol base no és només piramidal on els de dalt aixafen els de baix, sinó que també existeixen estira-i-arronses entre entitats esportives de l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, des del CE APA Poble-sec denuncien les pràctiques “chupacabras” de diferents clubs, els quals “s’emporten als jugadors a mitja temporada, prometen als pares l’oro i el moro, i després els fan fora”, assenyala Munt. “Això cada vegada va a més, només l’any passat ens van marxar tres que l’any vinent ja sabem que tornaran; al cap i a la fi els ha passat el que ens esperàvem”, revela el president del club. Tot i això, no sempre la dinàmica és aquesta. Segons explica, “la pena és que alguns per vergonya o per pena ja no tornen i deixen de jugar al futbol”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.