Connecta amb nosaltres

Esports

Guanyar per K.O. a les drogues

Amb la intenció de fer-lis obrir els ulls, un programa de reinserció treballa amb politoxicòmans en el gimnàs DKSR

Publicat

on

Imatge d'arxiu del DKSR Gym

Posar punt final a les drogues. Guanyar per K.O. a les sobredosis. Colpejar totes les substàncies. Al cap i a la fi, “fer-los obrir els ulls”, sintetitza l’entrenador i boxejador, popularment conegut com a Mani. Cada dimarts i dijous d’11 a 12 hores motiva a una desena de politoxicòmans del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS Baluard), popularment coneguda com la narcosala. El seu únic objectiu: ajudar-los a desenganxar-se mitjançant la boxa al DKSR Gym, situat al número 13 del carrer de Salvà del Poble-sec.

És el primer projecte social en què participa Mani? Ni de bon tros. Tal com explica, fa anys que col·labora en causes similars i, en paral·lel, aprofita l’avinentesa per rentar la cara a la boxa. “Ja sabem com ha anat sempre, la gent estigmatitza la boxa d’una forma i és absolutament el contrari”, assenyala. “Aquest esport, fins fa no gaire, estava relacionat amb les baixes esferes; amb persones amb problemes mentre que ara està fins i tot a les universitats”. “Per alguna cosa serà”, recalca el boxejador.

Però, més enllà de resultar esport de lleure i de contacte, entre les parets del DKSR fins i tot resulta ser camí per deixar enrere les drogues. A més, el projecte té fins i tot el seu apartat de curiositats. No tots els integrants del grup de Mani havien tingut abans relació amb la boxa. “Algú havia fet alguna cosa i havia entrenat, mentre que d’altres mai havien fet res relacionat”, comenta. Al cap i a la fi, la idea és que passin d’utilitzar les mans per punxar-se a posar-se els guants, distreure’s i sentir-se útils.

“El programa és per obrir-los els ulls, que ells vegin que tenen una realitat darrere que amb les drogues no aconsegueixen veure”, resumeix l’entrenador. Una realitat que ve a ser “el treball en equip, l’esforç i la cooperació”; per tal que “vegin que són persones vàlides”. “Només els traiem del seu entorn per uns moments i de les seves dificultats, d’aquesta manera ells van postposant el seu consum”, afegeix.

A més, el programa resulta ser un èxit: “Tenim l’exemple d’una persona que en quatre mesos va passar de drogar-se moltíssim al carrer a estar actualment amb medicació i en un pis de reinserció”. Un camí que simultàniament han començat a fer altres companys politoxicòmans, els quals ja han començat a rebaixar les seves dosis i a abandonar determinades substàncies. Tot plegat, per donar-se de cops durant una bona estona i abraçar-se entre ells al final dels assalts.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esports

El canvi de nom del Museu Olímpic, bloquejat

Franquista o impulsor dels Jocs del ‘92?

Publicat

on

Museu amb honors a un franquista; museu dedicat a qui va avalar els Jocs Olímpics a Barcelona. La dicotomia sobre què fer amb el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch continua latent. Si bé des del govern de l’alcaldessa Ada Colau mai s’ha amagat la voluntat de retirar el nom de Samaranch a l’equipament, fonts municipals admeten que algunes de les forces polítiques de l’oposició no acaben de veure amb bons ulls la modificació.

Tal com recorden des del consistori, “en aquest mandat s’ha fet una revisió crítica sense precedents dels noms i símbols franquistes a la ciutat”. Tot i això, el cas de Samaranch bordeja la fulla de la navalla. Franquista declarat, en l’època fosca va ocupar càrrecs rellevants a l’administració pública. Tota una trajectòria que després li va servir fins a escalar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec des del qual pronunciaria la famosa sentència: els Jocs Olímpics se celebrarien À la ville de… Barcelona!.

Controvèrsia política

Si bé la ciutat fins i tot ha decidit engegar un litigi estratègic contra els crims franquistes a la ciutat, el cas de Samaranch sembla tenir un tractament diferenciat. De fet, segons quines lectures se’n facin ni sembla haver estat implicat a la dictadura. Ara bé, tampoc serà per la voluntat de l’actual executiu municipal. Segons destaquen, la seva intenció sempre “ha estat el canvi de nom del museu”, però aquesta decisió “no depèn de forma exclusiva del govern de la ciutat de Barcelona”, asseguren.

Qui ha de moure fitxa? Segons l’equip dels comuns, la resta de les administracions implicades i formacions polítiques de l’Ajuntament. “S’haurien de posar a treballar en una proposta de consens per canviar-ne el nom”, apunten. Des de la sala de màquines del Govern local, però, asseguren tenir tota la feina enllestida per dur a terme el canvi de nom. Només cal tenir en compte la contundència amb què el govern ja va eliminar la dedicatòria a Samaranch d’una de les escultures de Joan Mora que hi ha ubicades a l’entrada de l’Ajuntament. Vist això, en cas d’arribar a un acord, el nom del museu podria canviar gairebé d’un dia per l’altre.

Fotografia |  CATI MAYOL

Continua llegint

Esports

La muntanya màgica acull la XII Cros de Sants-Montjuïc

Al voltant de 700 corredors participen en la prova esportiva que consolida els bons resultats d’anys anteriors

Publicat

on

Per

Aquest passat mes de desembre el Parc de la Font de Montjuïc va tornar a ser l’epicentre de l’esport escolar del Districte de Sants-Montjuïc. Sota l’organització del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i amb la col·laboració del Districte, la UE Sants i l’Escola Proa , prop de 700 corredors van participar en la XII Challenge Cros del barri, la segona que s’ha celebrat a la ciutat des de principi de curs. Tal com han destacat els responsables, la cursa ha servit per submergir en els valors esportius a tots els joves atletes: “Des dels més ganàpies, fins als més petits”.

Pel que fa a la jornada, les curses de cros van donar el tret de sortida des de primera hora del matí amb un circuit que rodejava espais emblemàtics, com ara el pavelló Mies van der Rohe, les torres de Puig i Cadafalch i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tot un recorregut que més enllà de servir com a espai atlètic, també ha servit per mostrar la cara més humana, educativa i solidària del barri i de la ciutat. De fet, els ingressos recaptats en la prova han suposat una nova injecció econòmica per l’ADIA, l’ONG que impulsa el CEEB.

Premiats

Per tal de dotar a la prova d’un caràcter més lúdic i educatiu, més enllà de premiar als guanyadors de cada categoria, cadascú dels 700 participants va rebre un lot d’obsequis i al llarg de tot el matinal l’Acadèmia Dj Plastic va amenitzar i motivar les diferents curses de cros que s’hi van celebrar. La nota curiosa de la prova és que tots els atletes que van participar en aquesta XII Challenge Cros ja han nascut íntegrament en el segle XXI. Un canvi generacional que, vista la bona dinàmica, sembla que complirà cada cop més anys.

Per últim, destacar que la resta de curses que se celebraran a altres barris de Barcelona encara restaran obertes a esportistes de qualsevol edat i que durant tot el curs. D’altra banda, els participants lluiran un dorsal únic que hauran de portar imprès abans del primer cros amb l’objectiu d’abaratir costos de paper. Pel que fa a la gala de cloenda, tant els infants i adolescents que s’apuntin ara com els que ja s’havien apuntat, podran córrer en la darrera cursa de cloenda, la qual s’ha batejat amb el nom de Suma’t.

Fotografia | CEEB

Continua llegint

Esports

Montjuïc: de la Fórmula 1 a la reducció dels cotxes

Part de la història de la muntanya està marcada per la circulació de vehicles pel seu interior; un fet que va tocar el seu cim amb les curses del circuit clausurat l’any 1975

Publicat

on

Al llarg d’aquestes darreres setmanes el Govern del Districte de Sants-Montjuïc ha desvetllat les línies d’actuació en les que començarà a treballar i que queden vertebrades al Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc. Tota una sèrie d’idees treballades i reflexionades amb els actors privats i associatius de l’elevació natural, entre les quals en destaca una proposta significativa: la reducció del pas dels vehicles privats per la muntanya mitjançant el redimensionament d’alguns vials i l’increment de l’espai per als vianants i altres mitjans de transport alternatius.

Què suposarà aquest projecte? Doncs un nou canvi paradigmàtic en la relació de la muntanya amb la benzina. Un binomi que té els seus orígens en la mateixa Exposició Internacional de 1929, la qual ja va dotar a Montjuïc d’àmplies avingudes per celebrar competicions de motor. En aquest sentit, s’ha de posar de relleu que no seria fins anys més tard que s’oficialitzaria el traçat. Des del 25 de juny 1933 amb la celebració de la quarta edició del Gran Premi Penya Rhin (una de les més importants d’Europa) el circuit va adoptar el nom de “Copa Barcelona”. Tota una definició urbana que serviria per encarrilar el certàmens que acolliria el traçat urbà fins al 1936.

L’esclat de la guerra

Com succeiria a tots els sectors relacionats amb l’oci, l’inici de la Guerra Civil espanyola suposaria la suspensió automàtica de totes les competicions que es desenvolupaven a la muntanya. A més, amb la instauració del franquisme, Montjuïc només conservaria el Gran Premi d’Espanya de motociclisme fins al 1975, ja que la Fórmula 1 seria traslladada al nou circuit de Pedralbes. Un cop dur pels fans del traçat de la muntanya màgica que no tornarà a sentir les derrapades dels vehicles sobre el seu asfalt fins l’any 1968.

La Diada de Monserrat de 1975, però, seria la darrera jornada de cotxes de competició entre les seves zones verdes. En la volta 26, l’aleró de Rolf Stommelen sortiria catapultat a la recta de l’estadi olímpic i posaria fi a la vida de cinc espectadors i a la història dels circuits urbans. Si bé des d’aleshores només s’han dut a terme curses nostàlgiques de l’època, amb el nou paquet de mesures quedarà en mans de l’actual govern preservar sobre el mapa el traçat històric o esborrar-lo parcialment. Les negociacions amb els veïns i els operadors dictaran sentència.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.