Connecta amb nosaltres

Esports

Guanyar per K.O. a les drogues

Amb la intenció de fer-lis obrir els ulls, un programa de reinserció treballa amb politoxicòmans en el gimnàs DKSR

Publicat

on

Imatge d'arxiu del DKSR Gym

Posar punt final a les drogues. Guanyar per K.O. a les sobredosis. Colpejar totes les substàncies. Al cap i a la fi, “fer-los obrir els ulls”, sintetitza l’entrenador i boxejador, popularment conegut com a Mani. Cada dimarts i dijous d’11 a 12 hores motiva a una desena de politoxicòmans del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS Baluard), popularment coneguda com la narcosala. El seu únic objectiu: ajudar-los a desenganxar-se mitjançant la boxa al DKSR Gym, situat al número 13 del carrer de Salvà del Poble-sec.

És el primer projecte social en què participa Mani? Ni de bon tros. Tal com explica, fa anys que col·labora en causes similars i, en paral·lel, aprofita l’avinentesa per rentar la cara a la boxa. “Ja sabem com ha anat sempre, la gent estigmatitza la boxa d’una forma i és absolutament el contrari”, assenyala. “Aquest esport, fins fa no gaire, estava relacionat amb les baixes esferes; amb persones amb problemes mentre que ara està fins i tot a les universitats”. “Per alguna cosa serà”, recalca el boxejador.

Però, més enllà de resultar esport de lleure i de contacte, entre les parets del DKSR fins i tot resulta ser camí per deixar enrere les drogues. A més, el projecte té fins i tot el seu apartat de curiositats. No tots els integrants del grup de Mani havien tingut abans relació amb la boxa. “Algú havia fet alguna cosa i havia entrenat, mentre que d’altres mai havien fet res relacionat”, comenta. Al cap i a la fi, la idea és que passin d’utilitzar les mans per punxar-se a posar-se els guants, distreure’s i sentir-se útils.

“El programa és per obrir-los els ulls, que ells vegin que tenen una realitat darrere que amb les drogues no aconsegueixen veure”, resumeix l’entrenador. Una realitat que ve a ser “el treball en equip, l’esforç i la cooperació”; per tal que “vegin que són persones vàlides”. “Només els traiem del seu entorn per uns moments i de les seves dificultats, d’aquesta manera ells van postposant el seu consum”, afegeix.

A més, el programa resulta ser un èxit: “Tenim l’exemple d’una persona que en quatre mesos va passar de drogar-se moltíssim al carrer a estar actualment amb medicació i en un pis de reinserció”. Un camí que simultàniament han començat a fer altres companys politoxicòmans, els quals ja han començat a rebaixar les seves dosis i a abandonar determinades substàncies. Tot plegat, per donar-se de cops durant una bona estona i abraçar-se entre ells al final dels assalts.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esports

Del barri a la muntanya, l’afició inesborrable

El Foment Excursionista de Barcelona està arrelat al Poble-sec des dels seus orígens

Publicat

on

De la falda de Montjuïc als cims més elevats del món. Dels carrers del Poble-sec, als senders i camins més frondosos del territori. En pocs espais s’hi concentra tanta experiència entorn del món del muntanyisme. De fet, el Foment Excursionista de Barcelona és més que una entitat de les centenars que s’hi sumen a la trama urbana. Des del número 6 del carrer de la Creu dels Molers, els apassionats de la natura més salvatge no només planifiquen les seves excursions, sinó que també esdevenen una eina pedagògica pels excursionistes del futur.

“Actualment la gent es llença a la muntanya sense conèixer-la, creuen que amb els millors materials ja es poden calçar les botes i després ens trobem amb les desgràcies que llegim als mitjans de comunicació”, critica el president del Foment Excursionista de Barcelona, Julià Mata. Amb aquesta contundència expressa la seva preocupació pel context que travessa la seva vocació. Entitats com la que ell presideix sempre han sigut les encarregades d’acompanyar als muntanyistes a formar-se i fer les excursions des de la prudència i els coneixements intrínsecs a l’espai natural. Ara, en canvi, Mata assegura observar com un món que sempre se l’ha respectat ha començat a patir per la inexperiència.

Una escola d’excursionistes

“Necessitem que la gent jove assumeixi uns coneixements, perquè la tecnologia no és suficient”, subratlla. Des d’aquest punt de vista, Mata defensa el paper històric que han jugat les entitats excursionistes a l’hora de fer pedagogia. Una tasca que ve de dècades enrere i que ara tampoc vol que comporti cap medalla per ser de les primeres entitats d’aquest caràcter en fundar-se al país: “Vam ser unes quantes a Barcelona, no cal entrar en aquesta qüestió”, resumeix humilment.

Actualment el Foment compta amb multitud de socis, molts dels quals conserven el carnet de quan els pares els van apuntar de ben petits. L’equip, però, no treballa només en una única àrea. “La riquesa és la quantitat d’activitats que s’hi fan”, destaca el seu president. A dia d’avui l’entitat està dividida en diverses seccions, com ara senderisme, muntanya, escalda o esquí; en les quals alguns dels seus associats són capdavanters. La filosofia dels associats, però, asseguren que sempre és i sempre serà la mateixa: “Gaudir”.

Fotografia | Foment Excursionista de Barcelona

Continua llegint

Esports

Montjuïc acull el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats

Per primera vegada Barcelona acull un fòrum internacional de debat per potenciar l’activitat física entre els seus ciutadans

Publicat

on

Per

L’epicentre de l’esport del ’92 s’ha convertit durant dos dies en el punt de reflexió i inquietuds de l’activitat física urbana: l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha acollit aquest darrer mes de març el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha tingut com a objectiu resoldre els interrogants que desperta el futur de l’esport a les trames urbanes més densificades.

És pot practicar atletisme pels carrers? Hi ha suficients espais per jugar a pilota? Les instal·lacions esportives són accessibles als ciutadans? Per poder nodrir d’idees i respostes al fòrum, les jornades han comptat amb més de 60 ponents i 600 congressistes, que han participat en sis conferències i cinc taules de debat: equipaments esportius, espai públic, ciutats esportives, esport i governança i grans esdeveniments. Ítems que d’entrada poden resultar abstractes, però que un cop es materialitzen en propostes prenen una important rellevància en el dia a dia dels ciutadans.

Perspectiva de gènere

L’esdeveniment es va inaugurar amb la ponència a càrrec de l’acadèmic i escriptor britànic Greg Clark, mentre que el punt final el va posar la taula rodona “Gènere i esport”. Què si va plantejar? Doncs aspectes tan essencials com si es té en compte la perspectiva de gènere en l’organització d’esdeveniments esportius a les grans ciutats.

Per últim, destacar que és la primera vegada que Barcelona acull un fòrum internacional de debat on persones expertes de diferents àmbits vinculats a l’esport i/o l’acció municipal posen en comú les seves inquietuds i perspectives per establir línies d’actuació. Tot plegat, amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’activitat física i l’esport a les grans ciutats.

Continua llegint

Esports

El canvi de nom del Museu Olímpic, bloquejat

Franquista o impulsor dels Jocs del ‘92?

Publicat

on

Museu amb honors a un franquista; museu dedicat a qui va avalar els Jocs Olímpics a Barcelona. La dicotomia sobre què fer amb el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch continua latent. Si bé des del govern de l’alcaldessa Ada Colau mai s’ha amagat la voluntat de retirar el nom de Samaranch a l’equipament, fonts municipals admeten que algunes de les forces polítiques de l’oposició no acaben de veure amb bons ulls la modificació.

Tal com recorden des del consistori, “en aquest mandat s’ha fet una revisió crítica sense precedents dels noms i símbols franquistes a la ciutat”. Tot i això, el cas de Samaranch bordeja la fulla de la navalla. Franquista declarat, en l’època fosca va ocupar càrrecs rellevants a l’administració pública. Tota una trajectòria que després li va servir fins a escalar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec des del qual pronunciaria la famosa sentència: els Jocs Olímpics se celebrarien À la ville de… Barcelona!.

Controvèrsia política

Si bé la ciutat fins i tot ha decidit engegar un litigi estratègic contra els crims franquistes a la ciutat, el cas de Samaranch sembla tenir un tractament diferenciat. De fet, segons quines lectures se’n facin ni sembla haver estat implicat a la dictadura. Ara bé, tampoc serà per la voluntat de l’actual executiu municipal. Segons destaquen, la seva intenció sempre “ha estat el canvi de nom del museu”, però aquesta decisió “no depèn de forma exclusiva del govern de la ciutat de Barcelona”, asseguren.

Qui ha de moure fitxa? Segons l’equip dels comuns, la resta de les administracions implicades i formacions polítiques de l’Ajuntament. “S’haurien de posar a treballar en una proposta de consens per canviar-ne el nom”, apunten. Des de la sala de màquines del Govern local, però, asseguren tenir tota la feina enllestida per dur a terme el canvi de nom. Només cal tenir en compte la contundència amb què el govern ja va eliminar la dedicatòria a Samaranch d’una de les escultures de Joan Mora que hi ha ubicades a l’entrada de l’Ajuntament. Vist això, en cas d’arribar a un acord, el nom del museu podria canviar gairebé d’un dia per l’altre.

Fotografia |  CATI MAYOL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.