Sembla que el barri, malgrat tot, té ganes de Festa Major, però la d’enguany serà, si més no, atípica. Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec expliquen que la majoria d’entitats que formen part de l’assemblea han decidit no participar-hi “Per motius de responsabilitat social i altres consideracions de tipus organitzatiu i logístic que fan impossible fer una Festa Major com sempre”, apunta el president de la Coordinadora, Antoni Reig. No obstant això, unes 8 entitats del barri (entre les quals hi ha La Base, Poble-sec Feminista, La Raposa, La Tinta, El Solar de la Puri i els Castellers) s’ha animat a tirar endavant una proposta alternativa, que per primera vegada no estarà organitzada per la Coordinadora d’Entitats.

Aquesta Festa Major se celebrarà del 17 al 26 de juliol i tindrà com a centre neuràlgic la plaça de Margarida Xirgu, on divendres 17 tindrà lloc el pregó, organitzat pel Consell de Cultura del Poble-sec i que anirà a càrrec de la veïna Zohra Chafehi -antiga propietària de la desapareguda Cuineta del Poble-sec- i d’alguna persona representant del CAP Les Hortes, com a homenatge per tota la feina feta des del centre durant la crisi de la Covid19. Durant els dos caps de setmana de Festa Major, hi haurà diverses activitats a la mateixa plaça, dinamitzades per entitats vinculades a la cultura comunitària del barri. A més, durant la resta de la setmana es tallarà el carrer de les Hortes amb activitats organitzades per La Base i el carrer de Tapioles amb activitats a càrrec de la llibreria feminista i bar vegà La Raposa.

La festa, com és evident, serà molt diferent d’altres edicions, ja que hi haurà menys participants, els horaris de les activitats seran reduïts (fins a les 23h), durarà menys dies i els pressupostos també són menors. A més, tots els actes festius que se celebrin aplicaran les necessàries mesures de prevenció del contagi de la Covid19, com el control de l’aforament i el contacte de les persones participants. Serà una festa diferent, però segur que el veïnat la gaudirà.

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.org, sinicatdebarri.org, cooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.