Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec?
Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.
En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.
CREC Coworking / DGM
L’oficina, al costat de casa
Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.
De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.
Alta rotació
Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.
Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.