Connecta amb nosaltres

Economia

Conrear un trosset de terra al Poble-sec

Totes les parcel·les estan ocupades des del primer dia i hi ha llista d’espera

Publicat

on

Horts urbans

Quan, fa 41 anys, en Josep Pérez va arribar al Poble-sec, anava sovint a buscar aigua a la Font Trobada, on anys enrere hi havia hagut un històric hort que es nodria dels recursos naturals que ofereix la muntanya de Montjuïc. “Quan hi anava, sempre pensava que era una llàstima que l’espai estigués abandonat perquè era el lloc ideal per fer-hi un hort”, explica. No va ser fins molt més tard quan es va posar mans a l’obra per aconseguir recuperar el projecte del que avui és president honorífic. Després de molts anys de reivindicacions, el districte de Sants-Montjuïc va cedir aquest espai de 800 metres quadrats a l’Associació de la Font Trobada, van fer-hi unes tanques i van adequar la zona amb una inversió de 60.000 euros. Avui, un any i mig després de la seva reobertura, l’hort compta amb 120 parcel·les individuals de 3 per 1,5 metres i 15 col·lectives de 6 per 1,5 metres, per a associacions i escoles. En total, més de 150 persones –la majoria d’elles veïnes del barri– treballen el seu trosset de terra i una vintena estan apuntades a la llista d’espera, que existeix des del primer moment en què es van sortejar les parcel·les. 

Tomàquets, herbes i hortalisses

En Mikel Gutiérrez és un dels usuaris més veterans de l’hort. Des del primer dia en què es van repartir els trossos de terra, va formar part del projecte: “Jo no tenia res d’agricultor però vaig engrescar-me més pel plaer de cultivar que per treure’n productes”. No obstant, els seus tomàquets han passat per moltes cases del barri, “de vegades en recullo tants que n’he de regalar”, explica, satisfet, aquest pagès de ciutat que va gairebé cada dia a l’hort i també conrea pebrots, enciams, piparra i carabassó. Quan la Sary va arribar de Finlàndia va ser la seva amiga qui la va convèncer per apuntar-se a l’hort. Des del maig tenen una parcel·la compartida on planten tomàquets de diverses classes, albergínies i carabassons. “La idea de tenir un trosset d’hort em va entusiasmar quan la meva amiga me la va proposar. Paguem 20 euros anuals i tenim eines comuns, és molt pràctic i les persones que van començar abans que nosaltres ens han aconsellat sobre els productes que millor creixen”, explica. Més enllà d’algun entrebanc, com la plaga de rates que hi ha hagut a l’estiu originada per la planta compostadora i que ja està eradicada, l’hort és un pulmó verd on la convivència veïnal i les verdures creixen dia a dia.

Un sistema i un reglament molt ben estudiats

L’hort de la Font Trobada compta amb un reglament intern que estipula, entre d’altres qüestions, que cal aplicar tractaments ecològics per tenir cura de les plantes i combatre plagues; tot evitant l’ús de productes químics. Pel que fa al sistema de conreu, treballen amb les parades en Crestall, un sistema per obtenir hortalisses ecològiques que va néixer a l’illa de Mallorca i que sorprèn per la seva eficàcia i la seva senzillesa, amb un mínim espai de terra, un mínim consum d’aigua i un mínim treball de sembra i manteniment. Per seguir aquest sistema, és imprescindible que hi hagi humitat constant, que no es trepitgi la terra i que aquesta s’alimenti amb compost. Pel que fa a l’organització interna de l’hort, compten amb cinc comissions: la tècnica i agrícola, la de comunicació, la de secretaria i tresoreria, la d’activitats i festes i la de gestió i seguiment. A més, celebren assemblees cada mes on presenten propostes per seguir millorant un espai que, per a molts, és un petit paradís dins del districte de Sants-Montjuïc i a tocar del centre d’una ciutat com Barcelona.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Colau posa ordre a l’avinguda del Paral·lel

En el Pla d’Usos hi han treballat els tres districtes afectats

Publicat

on

L’Ajuntament posa en marxa un nou pla d’usos en el que han treballat els tres Districtes que desemboquen a la cèntrica via per tal d’ordenar el Paral·lel. Amb aquest objectiu el govern de l’alcaldessa Ada Colau ha fet públic aquest nou pla d’usos que afectarà l’activitat econòmica de l’avinguda. Tal com s’ha destacat des del consistori, el projecte que es va començar a treballar seriosament fa tot just un any, ha comptat amb la participació dels principals agents que operen i els tècnics de tots tres Districtes que hi desemboquen.

De fet, una de les majors complexitats del nou trencaclosques ha sigut posar d’acord als tres territoris, ja que fins ara, les empreses havien de complir normatives diferents en funció de la seva ubicació al Paral·lel. Tal com ha assenyalat l’executiu municipal, aquesta nova norma busca “garantir l’equilibri d’usos, evitar la gentrificació i preservar el comerç local i de proximitat”. A més, asseguren que s’ha volgut complir amb “l’interès públic, la protecció de l’entorn urbà i la convivència ciutadana”, eixos centrals en normatives d’aquestes característiques.

Les dades

Des de la suspensió de llicències per poder obrir determinades activitats econòmiques, l’Ajuntament ha pogut comptabilitzar que un de cada tres locals estan destinats a la concurrència pública, com ara bars o restaurants. En aquest cas, és al Poble-sec on més llicències n’operen (50), sobretot en el tram que dona a Ciutat Vella. De fet, pel que fa a la tipologia de comerços en aquest sector, més del 90% són espais de restauració.

Tota una uniformitat a la qual l’Ajuntament ha volgut posar aturador. Segons ha comunicat l’equip de Colau, el nou pla cerca regular els diferents tipus d’activitats mitjançant un límit de metres quadrats dedicats a algun tipus de servei en un radi determinat. Per exemple, en 150 metres hi podrà haver un màxim de cinc espais de restauració i degustació. En paral·lel, tampoc es permetrà que cap altre local destinat a les apostes pugui aixecar la persiana. Per últim, destacar que la norma només afectarà els nous establiments que vulguin obrir i que no comportarà el tancament de cap negoci actual.

Continua llegint

Economia

Guerra econòmica contra Catalunya

En onze anys s’ha acumulat un deute de 63.000 milions, però s’han ‘regalat’, via dèficit fiscal, uns 160.000 milions, calculats pel mètode del flux monetari, i uns 120.000 pel de càrrega-benefici

Publicat

on

Per

El primer de gener la Generalitat abandonà el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per acollir-se al Fons de Facilitat Financera (FFF). Avui l’administració catalana té un deute de 78.500 milions d’euros, i n’hem de tornar 57.500 a l’Estat, gairebé el 75%. El govern de Madrid va encaixar malament aquest canvi i els trifatxes pitjor: “No hi hem pogut fer res” es lamentava Maria Jesús Montero, ministra d’Hisenda, però ser en un fons o en l’altre depèn de criteris objectius del nivell de dèficit i despesa, i Catalunya els compleix: es paga als proveïdors en menys de trenta dies, s’ha reduït el dèficit al 0,4% del PIB i el deute sobre el PIB al 34,2% (des del màxim del 35,3% el 2015).

La principal diferència entre el FLA i el FFF és que el primer exigia la intervenció i control constant d’Hisenda de qualsevol moviment, mentre que ara només s’informa trimestralment de l’evolució del pressupost. Quan es va crear, el FFF tenia un tipus d’interès més baix que el FLA, però avui és el mateix (0,84% anual). Per cert, Catalunya ha pagat fins ara 2.700 milions d’interessos sobre uns diners prèviament pagats a l’Estat usurer en forma d’impostos.

Solidaritat forçosa

El 2007, la Generalitat devia 15.776 milions d’euros, però amb la crisi el dèficit es va ampliar. Si Madrid no ens aporta recursos no podrem arribar al superàvit necessari per a tornar el deute… que és a les seves mans. I no podem anar als mercats internacionals a finançar-nos a preus raonables precisament perquè tenim aquest deute i, per tant, és més barat seguir al FFF. Això forma part de la guerra econòmica de l’Estat colonial espanyol contra Catalunya. En onze anys hem acumulat un deute de 63.000 milions, però hem regalat, via dèficit fiscal, uns 160.000 milions, calculats pel mètode del flux monetari, i uns 120.000 pel de càrrega-benefici que, de vegades, accepta Madrid. Si haguéssim estat només la meitat de solidaris del que hem estat, hauríem pogut gastar uns 60.000 milions més, i no hauríem acumulat més deute.

La veritat manipulada

Mentre dura el judici del feixisme contra la democràcia (al contrari que a Nüremberg), un assumpte intern, el ministre Borrell (d’exteriors), com en la novel·la 1984 de George Orwell, ha creat un Ministeri de la Veritat per manipular-la i crear relats falsos. És dins d’una secretaria d’estat dirigida per Irene Lozano (ex d’UPyD, l’embrió avortat de Vox) anomenada España Global, que ja ha qualificat de criminals els ostatges, que no han estat jutjats. Un altre exemple: l’ex-regidor del PSC Gabriel Colomé, ha signat com a professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona articles suposadament científics en el diari Los Angeles Times, per desmentir informacions sobre l’1-O, però amagant que treballa i cobra d’aquesta organització mafiosa de l’Estat per manipular la informació.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

El secret és reciclar la tecnologia

Segona vida als aparells espatllats

Publicat

on

Per

ReciclaTecnologia neix al 2011 i s’instal·la a un pis del Paral·lel. Amb recursos escassos, però amb les idees clares, Javier Pizarro posa en marxa una empresa per tal d’arranjar i reciclar tot allò que encara pot tenir una segona vida. De fet, la filosofia de l’empresa és: “No ho llencis, nosaltres ho reparem”.

Nou local a Creu dels Molers

Els primers anys de l’empresa van estar dedicats a la marca Apple i tota la seva gamma de productes. Ara, però, han fet un salt important i han obert un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30. En aquest ampli espai el Javier i el seu soci Christian reparen, milloren i reciclen tota mena de productes electrònics: ordinadors, mòbils, altaveus, televisions, tabletes. Un bon exemple és una pantalla de televisó que el Javier va trobar a les escombreries i que ara funciona com a monitor d’unes càmeres de seguretat. Accepten ordinadors que ja no tenen cap utilitat, els reparen i els ofereixen a d’altres persones a preus econòmics.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.