Connecta amb nosaltres

Economia

Conrear un trosset de terra al Poble-sec

Totes les parcel·les estan ocupades des del primer dia i hi ha llista d’espera

Publicat

on

Horts urbans

Quan, fa 41 anys, en Josep Pérez va arribar al Poble-sec, anava sovint a buscar aigua a la Font Trobada, on anys enrere hi havia hagut un històric hort que es nodria dels recursos naturals que ofereix la muntanya de Montjuïc. “Quan hi anava, sempre pensava que era una llàstima que l’espai estigués abandonat perquè era el lloc ideal per fer-hi un hort”, explica. No va ser fins molt més tard quan es va posar mans a l’obra per aconseguir recuperar el projecte del que avui és president honorífic. Després de molts anys de reivindicacions, el districte de Sants-Montjuïc va cedir aquest espai de 800 metres quadrats a l’Associació de la Font Trobada, van fer-hi unes tanques i van adequar la zona amb una inversió de 60.000 euros. Avui, un any i mig després de la seva reobertura, l’hort compta amb 120 parcel·les individuals de 3 per 1,5 metres i 15 col·lectives de 6 per 1,5 metres, per a associacions i escoles. En total, més de 150 persones –la majoria d’elles veïnes del barri– treballen el seu trosset de terra i una vintena estan apuntades a la llista d’espera, que existeix des del primer moment en què es van sortejar les parcel·les. 

Tomàquets, herbes i hortalisses

En Mikel Gutiérrez és un dels usuaris més veterans de l’hort. Des del primer dia en què es van repartir els trossos de terra, va formar part del projecte: “Jo no tenia res d’agricultor però vaig engrescar-me més pel plaer de cultivar que per treure’n productes”. No obstant, els seus tomàquets han passat per moltes cases del barri, “de vegades en recullo tants que n’he de regalar”, explica, satisfet, aquest pagès de ciutat que va gairebé cada dia a l’hort i també conrea pebrots, enciams, piparra i carabassó. Quan la Sary va arribar de Finlàndia va ser la seva amiga qui la va convèncer per apuntar-se a l’hort. Des del maig tenen una parcel·la compartida on planten tomàquets de diverses classes, albergínies i carabassons. “La idea de tenir un trosset d’hort em va entusiasmar quan la meva amiga me la va proposar. Paguem 20 euros anuals i tenim eines comuns, és molt pràctic i les persones que van començar abans que nosaltres ens han aconsellat sobre els productes que millor creixen”, explica. Més enllà d’algun entrebanc, com la plaga de rates que hi ha hagut a l’estiu originada per la planta compostadora i que ja està eradicada, l’hort és un pulmó verd on la convivència veïnal i les verdures creixen dia a dia.

Un sistema i un reglament molt ben estudiats

L’hort de la Font Trobada compta amb un reglament intern que estipula, entre d’altres qüestions, que cal aplicar tractaments ecològics per tenir cura de les plantes i combatre plagues; tot evitant l’ús de productes químics. Pel que fa al sistema de conreu, treballen amb les parades en Crestall, un sistema per obtenir hortalisses ecològiques que va néixer a l’illa de Mallorca i que sorprèn per la seva eficàcia i la seva senzillesa, amb un mínim espai de terra, un mínim consum d’aigua i un mínim treball de sembra i manteniment. Per seguir aquest sistema, és imprescindible que hi hagi humitat constant, que no es trepitgi la terra i que aquesta s’alimenti amb compost. Pel que fa a l’organització interna de l’hort, compten amb cinc comissions: la tècnica i agrícola, la de comunicació, la de secretaria i tresoreria, la d’activitats i festes i la de gestió i seguiment. A més, celebren assemblees cada mes on presenten propostes per seguir millorant un espai que, per a molts, és un petit paradís dins del districte de Sants-Montjuïc i a tocar del centre d’una ciutat com Barcelona.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Waku Waku, tot per a la vostra mascota

Publicat

on

Per

Denia Gámez porta 30 anys en el món de les mascotes. Va començar als 18 anys i fins a dia d’avui no ha parat de treballar en aquest sector. Ens comenta al seu despatx de la botiga de Margarit i sota l’atenta mirada d’un chihuahua, de nom Maily, que és la seva feina ideal. Cada matí es lleva amb il·lusió i nous projectes per realitzar.

Ja són tres les botigues Waku Waku amb les persianes aixecades. La primera que es va obrir, ara fa 10 anys, va ser aà Poble-sec, al carrer Margarit, 20, a un sospir del carrer Blai. En té una altra a l’Hospitalet, al carrer de Santa Eulàlia, 50, i l’última obertura d’establiment ha estat a l’avinguda del Paral·lel, 180, molt a prop de plaça Espanya. Són 150 metres quadrats dedicats a satisfer les necessitats, alimentació i els capricis de les mascotes. Waku Waku també ofereix a les seves botigues un servei de perruqueria i una residència per a petits animals: conills, ocells, hàmsters. tortugues…

La Denia, amb el seu equip de professionals, aposta pel comerç de proximitat i li dol que al Poble-sec i Paral·lel s’aposti majoritàriament pel negoci de la restauració. “Bars i restaurants estan prou bé, atrauen gent i vida al barri, però nosaltres, el comerç de proximitat, mantenim la cohesió i ajudem els veïns amb les seves compres quotidianes, sense necessitat de marxar. No volem convertir-nos en un desert”.

Gossos, gats, aus, peixos, rosegadors… Tots tenen el seu espai i la seva atenció a Waku Waku.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

L’era dels bots: la ciència ficció feta realitat

Publicat

on

Per

El 1950 el matemàtic anglès Alan Turing va inventar un test per avaluar la capacitat de la computació de fingir el comportament humà. El test, molt simple, es basa en tenir una conversa amb un humà i un computador sense saber qui és qui. Si l’avaluador no pot diferenciar qui és l’humà i qui és l’ordinador és que la prova ha estat superada i guanya la màquina.

Fins a dia d’avui ningú ho ha aconseguit, però estem molt a prop. Els assistents personals o també denominats bots –o xat bots si només conversen per escrit– són programes informàtics dissenyats per tenir converses amb persones. El passat Nadal, per exemple, van ser un èxit de vendes Alexa d’Amazon –probablement el millor– i Google Home.

Els robots conversen amb les persones

Els programes es basen en intel·ligència artificial (AI) per escoltar les persones, entendre-les amb els seus diferents accents i executar les serves ordres (fins a cert límit). Aquesta tècnica es pot usar en assistents per oci per jugar amb ells, preguntar quan juga el Barça o l’Espanyol, posar vídeos i cançons, saber el temps que farà, quan trigarem en arribar a determinat lloc… Les possibilitats son quasi il·limitades. Fora de l’oci i a  nivell empresarial els xat bots ajuden a consultar dubtes als clients, sobre tot a través de planes web, tot i que encara estan bastant verds.

El cop d’efecte que dona esperances de cara a millorar aquesta tecnologia el va donar fa uns mesos Sundar Pichar, director general de Google, al presentar públicament el seu bot Google Duplex capaç de fer una trucada sense que l’interlocutor s’adoni que parla amb un ordinador (podeu veure el vídeo a http://tiny.cc/zonasecbots ). La presentació de Sundar va provocar un fervorós aplaudiment entre el públic tecnòleg que hi assistia. Escenes com aquesta, veure com un ordinador i una persona tenen converses més o menys complexes i que s’entenen, ens fan veure més a prop situacions fins ara de ciència ficció com el famós HAL de 2001: A Space Odyssey o la robot Arisa de l’excel·lent sèrie russa Better that us de Netflix.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Mentides sobre l’economia catalana

En el que va d’any 286 empreses catalanes han dut la seva seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya

Publicat

on

Per

Des de fa dos anys, en la premsa espanyola es poden llegir titulars molt negatius referents a l’economia catalana. És obvi que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017, però enlloc d’Europa hi és: l’economia es desaccelera arreu. Volen vendre la moto que el procés ha deixat l’economia catalana malmesa, que han fugit milers d’empreses i això espanta la inversió estrangera, que tot plegar perjudica el creixement del PIB i el mercat laboral, etc. No us vull marejar amb moltes xifres, però cal donar-vos-en algunes, perquè les xifres son tossudes. En els set últims trimestres el PIB català ha crescut el 3,9% i l’espanyol el 3,7%. Els tres primers trimestres de 2019, de Catalunya han traslladat la seu a d’altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, però de Madrid se n’han anat 1.329. Són canvis habituals. Fins al setembre 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya.

Més creació d’empreses

Encara més, en els nou primers mesos d’enguany la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 2,85%, a Madrid només un 0,51% i al conjunt de l’Estat ha baixat un 1,92%. El capital desemborsat en aquestes empreses ha augmentat un 79% a Catalunya, un 2,8% al conjunt de l’Estat i a Madrid ha caigut un 18%. En el cas de la inversió estrangera, el Ministerio de Industria l’adjudica on l’empresa té la seu però no on la inversió es fa realment. Amb les dades d’on de veritat es fa la inversió, el primer semestre del 2019 comparat amb el primer del 2018, a Catalunya augmenta un 16% i a Espanya cau un 63%. Quant a l’atur ni en parlo, no hi ha color. El que en el conjunt de l’Estat ha reculat menys que Catalunya és en producció industrial, que ha caigut un 18% a l’Estat i un 25% a Catalunya, de setembre de 2017 a agost del 2019, com en tot Europa, per la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La resposta a la sentència

Com a seguidor dels CDR i del Tsunami Democràtic, ara sóc terrorista com molts de vosaltres, segons que ens ha encolomat la monarquia franquista en descomposició. La venjança (ells en diuen sentència) del judici-farsa del Tribunal Suprem, ha tingut un fort rebuig als carrers de casa nostra, amb violència induïda per infiltrats inclosos. També és cert que, davant de furgonetes que ens volien atropellar, hem exercit una legítima autodefensa. Cremar contenidors no és violència (50 se’n van cremar a Mazarrón, Múrcia, en una festa de Halloween), però buidar ulls dels nostres fills i nets sí que ho és, per part d’unes forces d’ocupació que, sense el seu equipament, no serien més que rates de claveguera. Mentrestant ha augmentat el nombre d’ostatges en mans de l’enemic i les institucions catalanes resten emmordassades. Recordeu les tres pes del president Puigdemont: perspectiva, paciència i perseverança. No ens aturarem.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.