Connecta amb nosaltres

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El futur de la Francesc Boix a l’aire

Publicat

on

El 2017, més de 500 veïns del Poble-sec van participar en l’elaboració i valoració del Pla d’Equipaments, on es va posar en evidència que la biblioteca del Poble-sec, la Francesc Boix, s’havia quedat petita, que calia ampliar la seva oferta literària i que no estava preparada per acollir tots els estudiants que necessitaven preparar-se per als exàmens. Des d’aleshores, tot han estat especulacions sobre quin seria el lloc més idoni per traslladar la biblioteca.

Possible trasllat a la Casa de la Premsa

Gran part del veïnat, així com bona part dels grups polítics amb representació al Districte, creuen que seria un error que la biblioteca perdés la seva centralitat (recordem que es troba en una ubicació immillorable al centre del carrer Blai), però també des del Districte pensen que seria una bona opció que s’establís a la Casa de la Premsa. Des d’aquest equipament insisteixen en què ells no han demanat mai que la biblioteca s’instal·li a la Casa de la Premsa: “Aquest vol ser un espai comunitari per a entitats i veïns i sí que volem comptar amb una zona on es pugui llegir, però no creiem que sigui bona idea que la biblioteca s’ampliï aquí, perquè això limitaria molt el nostre espai comunitari i caldria molta musculatura per poder atraure la gent fins aquí”, expliquen.

Més espai i serveis

Des de la mateixa Biblioteca, el seu director, Joan Delgado, reitera la necessitat d’ampliació de l’espai: “És una de les biblioteques de barri més petites de Barcelona per a una població de més de 40.000 persones. És evident que calen més metres quadrats i més serveis”. Al mateix temps, però, afirma que des d’aquesta institució no saben res amb claredat: “Si hi ha un trasllat, la idea des del Districte és que es faci a la Casa de la Premsa, però no sabem ni quan ni si finalment es farà efectiu aquest trasllat”. Així doncs, el futur de la Biblioteca, segueix, de moment, a l’aire.

Continua llegint

Societat

El malson dels carteristes

Des de fa més de 12 anys aquesta veïna del barri dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies

Publicat

on

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.

Grup de resistència ciutadana

Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.

Llenguatge corporal 

Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.

La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.

Relació amb la policia

Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.

Continua llegint

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.