Connecta amb nosaltres

Societat

Estudiar, estudiar i estudiar

Tots tres viuen a un carrer de distància; una proximitat que asseguren que no els farà perdre el contacte i que els ajudarà a donar-se suport en les seves noves etapes vitals

Publicat

on

Són un grup del barri. Amics d’aquells que et pots trobar a qualsevol terrassa, banc o cantonada del Poble-sec. Veïns anònims, en definitiva. De fet, la fotografia de la dreta que acompanya a aquestes paraules serviria fins i tot per omplir prestatges d’algun arxiu històric d’aquí a unes quantes dècades. Un record? Tampoc és l’objectiu. La meta d’aquest reportatge és analitzar quines són les incerteses que viuen els joves del barri i com encaren el seu futur. Un futur que tot just comencen a treballar-se durant aquest mes.

Tots tres no es coneixen fruit de la casualitat. L’Escola Anna Ravell és el nexe d’unió entre el Martí Martorell, la Paula Lancharro i el Màrius Sin. Han crescut tota la seva vida junts i si bé actualment són íntims amics, també confessen que l’origen de la seva amistat més intensa es remunta a fa tres anys, just quan feien quart de l’ESO. En aquestes darreres setmanes, però, coincideixen a assenyalar que se’ls ha obert una nova etapa vital: la universitat. Un espai on no només es formaran, sinó on també trepitjaran l’accelerador de la vida.

Crítics amb el sistema

Què n’esperen d’aquests quatre anys que els hi queden per endavant? Potser Lancharro és qui té les expectatives més altes. En el seu cas assegura que des de fa anys tenia clar dedicar-se a l’educació, però que no ha sigut fins al darrer curs que ha descobert que la seva veritable vocació “són els nens petits”. “El que sé segur és que vull aprendre alguna cosa per poder innovar en el món educatiu”, avança. En aquest sentit, la seva intencionalitat resulta absolutament justificada: “Crec que l’actual sistema educatiu s’adapta només a la norma; hi ha molts nens que sigui amb trastorn o amb dèficit d’atenció mai s’adaptaran; un nen no és ximple perquè no entengui les matemàtiques… Potser necessita que s’ho expliquin d’una altra manera”, sintetitza.

En canvi, Sin ha optat per encarar el seu futur cap al Periodisme i el món del Dret, tot i que no amb la mateixa seguretat que la seva companya. “Des de petit que m’ha agradat molt la lectura i sí que m’havia plantejat fer periodisme, però la veritat sigui dita, fins al final he anat sempre molt perdut”. Quin va ser el tret que el va fer decidir-se? “Al final de Segon de Batxillerat estava entre el periodisme i la comunicació audiovisual, perquè em semblaven carreres entretingudes i amb un futur laboral complicat, però almenys no avorrit”. Una dinàmica d’incerteses que també ha experimentat Martorell, tot i que en el seu cas ja en primera persona: “Diria que no sóc el més perdut de la classe, però em van dir que si volia fer Economia havia de tenir cursades les matemàtiques del científic. Jo només havia fet les del social i com és natural ja ho vaig començar a passar malament”.

Treballar i estudiar?

El que anys enrere era habitual, ara amb el pla Bolonya alguns estudiants veuen impossible poder-se combinar les assignatures (de presència obligatòria) amb alguna feina per poder pagar la matrícula. De fet, el primer que denuncia l’organització dels horaris es Sin, que ha d’anar matí i tarda a dues facultats diferents de la mateixa universitat (als Campus de la Ciutadella i el Poblenou): “Els meus horaris són els pitjors de tot el grup dels meus amics”. Mentre que l’única estona que té per sortir de la facultat és per agafar el tramvia, Lancharro aprofita els migdies per fer de monitora de menjador a la mateixa Anna Ravell. “Així em puc pagar les meves coses sense haver de dependre de la família”, explica.

Tot i això, tots tres opinen que són la generació més afortunada de les seves respectives famílies. “Si miro enrere, trobo que hem sigut els que més sort hem tingut; el meu pare sí que va poder estudiar, mentre que ma mare va haver de treballar des de ben jove”, exposa el futur periodista. I tot i que són conscients dels avantatges que té poder estudiar, també saben que d’un dia per l’altra el privilegi podria acabar: “Si bé els meus avis directament no van poder estudiar, el meu pare no va poder acabar la carrera perquè també va haver de treballar”, resumeix Martorel.

Objectiu: no perdre l’amistat

Que la universitat suposi obrir-se a noves relacions personals és una obvietat. Ara, enfrontar-se a aquesta situació des d’un bon principi no és senzill d’encarar. Tot va lligat a la personalitat de cadascú. En aquesta línia, Martorell admet que tindrà dificultats per poder conèixer a noves persones com a conseqüència de la seva timidesa. Si més no, assegura que tampoc es voldrà tancar en banda. Tot al contrari que Lancharro, qui ja ha començat amb l’estil de vida cafeter per conèixer a les noves companyes de magisteri.

“Crec que no tindré cap problema a l’hora de conèixer gent nova; al final si he d’estar quatre anys amb aquelles persones, fins i tot m’atreviria a dir que potser amb les que he començat ara no seran amb les que acabaré el grau”, admet la jove estudiant. Tot i això, l’amistat que tenen entre ells sembla estar gairebé bunqueritzada. I no per la relació tan estreta que tenen (que també), sinó per la proximitat. Tots tres viuen gairebé al mateix carrer del Poble-sec. “Només pel fet de baixar a comprar el pa ja tens un munt de possibilitats de trobar-nos”, justifiquen.

Quedar-se al barri?

Per a les famílies la possibilitat de continuar residint al Poble-sec sovint resulta complicada. Alts preus, escassos lloguers, pressió turística… Tot i això, resulta interessant saber com els estudiants encaren els 10 propers anys. Es veuen al barri? A l’àrea metropolitana? A l’estranger? Si bé asseguren que per ara aquest fet encara els hi queda massa lluny, també és cert que algun cop els hi ha passat pel cap aquesta circumstància.

“La meva vida d’aquí a 10 anys no estarà establerta al Poble-sec; és un barri que m’agrada i on he crescut, però a nivell econòmic viure-hi tant aquí com a Barcelona és molt car”, resol la futura mestra d’infantil i primària. “A més, ho tenim tot enfocat al turisme pel que fa als bars i als pisos; són pels turistes…”, afegeix. Quina alternativa veu a aquest problema? Controlar el turisme: “A mi no m’importa que el meu barri sigui turístic, de fet em sembla fins i tot enriquidor, però potser caldria regular-lo; ara parlem del Poble-sec, però ja hem vist què ha passat a la Barceloneta”, adverteix Lancharro.

Sobre aquesta qüestió, Sin considera que “tothom veu molt fàcil regular el turisme, però trobo que ha de ser molt complicat”. Tant ell com Martorell asseguren no haver-se plantejat l’interrogant d’haver de marxar del territori d’aquí a uns anys, però d’entrada els seus punts de vista difereixen. Mentre que al primer no li importaria haver de marxar a una zona més cèntrica, el futur economista veu el seu futur vinculat al barri sí o sí: “D’aquí no vull marxar”.

Resulta rellevant el fet que no contemplin haver de marxar a l’estranger, però en el cas de la jove no li sembla un handicap aquesta opció: “A mi no m’importaria marxar; no m’agrada tancar-me portes”. “A més, una temporada per provar sempre és positiu, i si no va bé sempre pots tornar”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Formació i acollida per a menors estrangers

L’Aula A+A+ vol trencar estereotips sobre els menors estrangers no acompanyats

Publicat

on

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

Continua llegint

Societat

Sant Pere Claver guardonat amb el Premi Sants-Montjuïc 2018

També premis per a Marina Viva i Montserrat Gili

Publicat

on

El passat dijous 21 de febrer es va celebrar la 27a edició dels Premis Sants-Montjuïc, uns guardons que reconeixen –des del 1992– la tasca de persones, entitats i col·lectius del districte. La cerimònia va tenir lloc a la sala de plens de la seu del Districte i va comptar amb la presència de Montserrat Ballarín (presidenta del Consell del Districte) i de la regidora del Districte, Laura Pérez. En la categoria de reconeixement personal, la premiada va ser Montserrat Gili, per tota una vida destinada a difondre la cultura popular i per la seva implicació en la Festa Major del barri de Sants. La Marina Viva va rebre el premi a la innovació per promoure activitats com On ets Marina?, un concurs de dibuix on hi van participar 582 infants i que tenia per objectiu trobar la nova identitat del barri. Per últim, el premi al reconeixement col·lectiu va recaure sobre la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat del Poble-sec.

70 anys de trajectòria 

Enguany, els guardons han volgut reconèixer els 70 anys de trajectòria de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat compromesa en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual que treballa al costat de persones amb risc d’exclusió social i col·lectius vulnerables com els infants, els adolescents, les persones sense llar i les persones migrades.

El gerent de Sant Pere Claver, Carlos Descalzi, explica que el premi ha estat una gran sorpresa i que n’estan molt agraïts: “Per a nosaltres rebre aquest guardó és molt important. Sempre hem estat una entitat molt compromesa amb el barri i amb la comunitat. De fet, tenim molta presència al districte i el creixement que hem anat fent durant tots aquests anys l’hem fet al territori”. Certament, els set equipaments amb els quals compta l’entitat formen part del districte. L’acte d’entrega dels premis va comptar amb l’actuació del Cor Jove de la Coral Sant Medir i va acabar amb un petit refrigeri a càrrec de la Fundació Canpedró.

Continua llegint

Societat

L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà peatonal

El final de les obres coincidiria amb el Centenari de l’Exposició Universal

Publicat

on

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.