Connecta amb nosaltres

Societat

Estudiar, estudiar i estudiar

Tots tres viuen a un carrer de distància; una proximitat que asseguren que no els farà perdre el contacte i que els ajudarà a donar-se suport en les seves noves etapes vitals

Publicat

on

Són un grup del barri. Amics d’aquells que et pots trobar a qualsevol terrassa, banc o cantonada del Poble-sec. Veïns anònims, en definitiva. De fet, la fotografia de la dreta que acompanya a aquestes paraules serviria fins i tot per omplir prestatges d’algun arxiu històric d’aquí a unes quantes dècades. Un record? Tampoc és l’objectiu. La meta d’aquest reportatge és analitzar quines són les incerteses que viuen els joves del barri i com encaren el seu futur. Un futur que tot just comencen a treballar-se durant aquest mes.

Tots tres no es coneixen fruit de la casualitat. L’Escola Anna Ravell és el nexe d’unió entre el Martí Martorell, la Paula Lancharro i el Màrius Sin. Han crescut tota la seva vida junts i si bé actualment són íntims amics, també confessen que l’origen de la seva amistat més intensa es remunta a fa tres anys, just quan feien quart de l’ESO. En aquestes darreres setmanes, però, coincideixen a assenyalar que se’ls ha obert una nova etapa vital: la universitat. Un espai on no només es formaran, sinó on també trepitjaran l’accelerador de la vida.

Crítics amb el sistema

Què n’esperen d’aquests quatre anys que els hi queden per endavant? Potser Lancharro és qui té les expectatives més altes. En el seu cas assegura que des de fa anys tenia clar dedicar-se a l’educació, però que no ha sigut fins al darrer curs que ha descobert que la seva veritable vocació “són els nens petits”. “El que sé segur és que vull aprendre alguna cosa per poder innovar en el món educatiu”, avança. En aquest sentit, la seva intencionalitat resulta absolutament justificada: “Crec que l’actual sistema educatiu s’adapta només a la norma; hi ha molts nens que sigui amb trastorn o amb dèficit d’atenció mai s’adaptaran; un nen no és ximple perquè no entengui les matemàtiques… Potser necessita que s’ho expliquin d’una altra manera”, sintetitza.

En canvi, Sin ha optat per encarar el seu futur cap al Periodisme i el món del Dret, tot i que no amb la mateixa seguretat que la seva companya. “Des de petit que m’ha agradat molt la lectura i sí que m’havia plantejat fer periodisme, però la veritat sigui dita, fins al final he anat sempre molt perdut”. Quin va ser el tret que el va fer decidir-se? “Al final de Segon de Batxillerat estava entre el periodisme i la comunicació audiovisual, perquè em semblaven carreres entretingudes i amb un futur laboral complicat, però almenys no avorrit”. Una dinàmica d’incerteses que també ha experimentat Martorell, tot i que en el seu cas ja en primera persona: “Diria que no sóc el més perdut de la classe, però em van dir que si volia fer Economia havia de tenir cursades les matemàtiques del científic. Jo només havia fet les del social i com és natural ja ho vaig començar a passar malament”.

Treballar i estudiar?

El que anys enrere era habitual, ara amb el pla Bolonya alguns estudiants veuen impossible poder-se combinar les assignatures (de presència obligatòria) amb alguna feina per poder pagar la matrícula. De fet, el primer que denuncia l’organització dels horaris es Sin, que ha d’anar matí i tarda a dues facultats diferents de la mateixa universitat (als Campus de la Ciutadella i el Poblenou): “Els meus horaris són els pitjors de tot el grup dels meus amics”. Mentre que l’única estona que té per sortir de la facultat és per agafar el tramvia, Lancharro aprofita els migdies per fer de monitora de menjador a la mateixa Anna Ravell. “Així em puc pagar les meves coses sense haver de dependre de la família”, explica.

Tot i això, tots tres opinen que són la generació més afortunada de les seves respectives famílies. “Si miro enrere, trobo que hem sigut els que més sort hem tingut; el meu pare sí que va poder estudiar, mentre que ma mare va haver de treballar des de ben jove”, exposa el futur periodista. I tot i que són conscients dels avantatges que té poder estudiar, també saben que d’un dia per l’altra el privilegi podria acabar: “Si bé els meus avis directament no van poder estudiar, el meu pare no va poder acabar la carrera perquè també va haver de treballar”, resumeix Martorel.

Objectiu: no perdre l’amistat

Que la universitat suposi obrir-se a noves relacions personals és una obvietat. Ara, enfrontar-se a aquesta situació des d’un bon principi no és senzill d’encarar. Tot va lligat a la personalitat de cadascú. En aquesta línia, Martorell admet que tindrà dificultats per poder conèixer a noves persones com a conseqüència de la seva timidesa. Si més no, assegura que tampoc es voldrà tancar en banda. Tot al contrari que Lancharro, qui ja ha començat amb l’estil de vida cafeter per conèixer a les noves companyes de magisteri.

“Crec que no tindré cap problema a l’hora de conèixer gent nova; al final si he d’estar quatre anys amb aquelles persones, fins i tot m’atreviria a dir que potser amb les que he començat ara no seran amb les que acabaré el grau”, admet la jove estudiant. Tot i això, l’amistat que tenen entre ells sembla estar gairebé bunqueritzada. I no per la relació tan estreta que tenen (que també), sinó per la proximitat. Tots tres viuen gairebé al mateix carrer del Poble-sec. “Només pel fet de baixar a comprar el pa ja tens un munt de possibilitats de trobar-nos”, justifiquen.

Quedar-se al barri?

Per a les famílies la possibilitat de continuar residint al Poble-sec sovint resulta complicada. Alts preus, escassos lloguers, pressió turística… Tot i això, resulta interessant saber com els estudiants encaren els 10 propers anys. Es veuen al barri? A l’àrea metropolitana? A l’estranger? Si bé asseguren que per ara aquest fet encara els hi queda massa lluny, també és cert que algun cop els hi ha passat pel cap aquesta circumstància.

“La meva vida d’aquí a 10 anys no estarà establerta al Poble-sec; és un barri que m’agrada i on he crescut, però a nivell econòmic viure-hi tant aquí com a Barcelona és molt car”, resol la futura mestra d’infantil i primària. “A més, ho tenim tot enfocat al turisme pel que fa als bars i als pisos; són pels turistes…”, afegeix. Quina alternativa veu a aquest problema? Controlar el turisme: “A mi no m’importa que el meu barri sigui turístic, de fet em sembla fins i tot enriquidor, però potser caldria regular-lo; ara parlem del Poble-sec, però ja hem vist què ha passat a la Barceloneta”, adverteix Lancharro.

Sobre aquesta qüestió, Sin considera que “tothom veu molt fàcil regular el turisme, però trobo que ha de ser molt complicat”. Tant ell com Martorell asseguren no haver-se plantejat l’interrogant d’haver de marxar del territori d’aquí a uns anys, però d’entrada els seus punts de vista difereixen. Mentre que al primer no li importaria haver de marxar a una zona més cèntrica, el futur economista veu el seu futur vinculat al barri sí o sí: “D’aquí no vull marxar”.

Resulta rellevant el fet que no contemplin haver de marxar a l’estranger, però en el cas de la jove no li sembla un handicap aquesta opció: “A mi no m’importaria marxar; no m’agrada tancar-me portes”. “A més, una temporada per provar sempre és positiu, i si no va bé sempre pots tornar”.

Societat

El Paral·lel, de frontera urbana a eix comercial

L’Ajuntament està treballant en la creació d’una nova marca per a l’avinguda, amb la idea de fer-la més atractiva i evitar una hipotètica desertització de la via

Publicat

on

L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació el servei per implementar el programa que ha de transformar el Paral·lel en una avinguda més atractiva per al comerç. Un objectiu que d’entrada compta amb una dotació econòmica de 63.000 euros (sense IVA) i que es basa en el Pla estratègic sociocomercial de l’avinguda del Paral·lel redactat l’any 2018. Tot plegat, per crear una nova marca al voltant de la icònica via, la qual durà el nom de Paral·lel Cultural.

Segons la documentació a la qual ha tingut accés ZONA SEC, el projecte recull cinc idees bàsiques per poder tirar-ho endavant: crear la destinació Paral·lel Cultural com una identitat pròpia d’acord amb una marca i un relat col·lectiu; crear una campanya comunicativa que doni visibilitat local i internacional a la marca; consolidar un espai de governança, redefinir algunes estratègies pensades l’any 2018 i crear un sistema de seguiment del projecte.

Eliminar la barrera urbanística

Segons recull el dossier de l’Ajuntament, aquesta intervenció vol fer del Paral·lel “un espai de trobada dels seus barris més que no pas una barrera”. “És per això que és necessari implementar unes mesures estratègiques amb la col·laboració i esforç de diversos sectors, departaments i districtes per treballar junts per implementar aquest Pla i impulsar l’avinguda”, apunta el programa. Tot plegat, sense oblidar a cap dels actuals actors econòmics i culturals presents a la via: “La visió conjunta ha de ser integradora i incloure comerciants, hotels, restauració, grans i petits teatres, sales d’exposició, equipaments, artesans, dissenyadors, associacions, co-workings, entitats veïnals, i culturals”.

En unes altres paraules, el programa voldrà “reforçar la visibilitat del teixit local existent, definir una zona delimitada d’actuació i consolidar una destinació”. Uns objectius on l’Ajuntament vol fer tothom present, ja que d’entrada es contempla crear el “Comitè de l’Avinguda”, on hi hagi la presència de “participants antagònics, temes i preguntes específiques i, si es vol, experts en la matèria”.

Evitar un mal major

Segons els impulsors municipals del projecte, “la desertització no és pas un dels problemes del Paral·lel, sinó la manca d’atractiu del comerç existent o una orientació del comerç dels barris del voltant que no sempre respon a les necessitats del veïnat”. Uns fets que, sota el seu parer, s’han agreujat arran “la substitució del comerç tradicional per altres activitats que no responen a les demandes i necessitats del veïnat”, fet que ha generat tota una sèrie de disfuncions comercials als baixos dels locals i que “podrien conduir a la futura desertització”, conclouen.

Continua llegint

Societat

La tercera onada de la Covid-19 pren força amb el Nadal

Els contagis han minvat durant els primers dies de desembre, però les dades de les dates festives auguren un gener complicat

Publicat

on

Després que el Poble-sec aconseguís superar la segona onada de la Covid-19, les darreres dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya avancen un important increment de malalts un cop s’hagin acabat les festes de Nadal. La raó: mentre que la setmana del 21 al 27 de desembre van donar positiu a les proves PCR i d’antígens un total de 33 poblesequins, només els quatre dies posteriors (fins a l’1 de gener), la xifra de nous infectats ja s’enfilava fins als 47.

Per aquesta raó l’optimisme que podrien desprendre les dades del conjunt del mes de desembre s’ha d’agafar amb pinces, ja que el descens respecte al novembre no recopila les infeccions que es poden haver donat durant els àpats de Nadal. Dit d’una altra manera, mentre que al novembre es van registrar 274 casos al Poble-sec, al desembre han sigut 162 (una tercera part dels quals, comptabilitzats en els darrers quatre dies del mes).

Per sota de la mitjana

Tot i el retard que suposa la incubació del virus en la recopilació de les dades mensuals, també s’ha de posar de relleu que al llarg del desembre el Poble-sec ha experimentat una mitjana de casos inferior a la del conjunt de la ciutat. Mentre que a la falda de Montjuïc s’han registrat 395 positius per cada 100.000 veïns, a Barcelona han sigut 629 els infectats per cada 100.000 habitants. En tot cas, resulta preocupant que al sector més proper al mar del Poble-sec l’índex de reproducció del virus sigui pràcticament de 2, quan hauria de restar per sota de l’u, com succeeix a la zona més propera a la plaça d’Espanya. Això què vol dir? Que per cada veí contagiat des del carrer de la Creu dels Molers cap al mar, se’n contagien dos de nous.

Positius en edat escolar

Pel que fa als col·lectius generacionals, el més perjudicat pel coronavirus és el dels joves entre els 15 i els 34 anys, amb 59 casos positius, seguit dels adults entre els 35 i els 64 anys (58). Les persones majors de 65 anys també han patit amb escreix la malaltia i en només un mes se n’han infectat fins a 31, mentre que entre els menors de 14 anys s’han detectat 14 casos.

Són aquests darrers positius en edat escolar els que, en molts casos, han obligat a confinar classes senceres d’algunes escoles del Poble-sec. Segons les dades del Departament d’Educació, el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal, al barri hi havia sis aules confinades: quatre a l’Escola Poble-sec i dues més a Maristes Anna Ravell.

Fotografia | Hospital Clínic

Continua llegint

Societat

Els reptes del nou any

La crisi ha ubicat al Poble-sec en una dicotomia: o l’aposta pel canvi social, o tornar a caure en els problemes anteriors a la Covid-19

Publicat

on

Tot i que el nom no fa la cosa, l’any 2021 està cridat a ser un punt d’inflexió respecte al fatídic 2020. Un exercici on la societat té posades totes les esperances per deixar enrere la pandèmia de la Covid-19 i seguir amb els seus objectius vitals. La superació de l’actual crisi sanitària, però, també ha de servir per fer una reflexió sobre tot allò que no funcionava en la vella normalitat. Un canvi de paradigma que, o comença a construir els seus pilars en aquest primer trimestre, o desembocarà en els mateixos problemes del passat.

El problema de l’habitatge

La crisi de la Covid-19 no només ha sigut sanitària, sinó també econòmica. Centenars de famílies del Poble-sec s’han vist abocades a les oficines de Serveis Socials per culpa d’ERTES que mai s’arribaven a cobrar. Un context on la ja existent crisi habitacional s’ha agreujat i que ara clama mesures al cel. Tal com ha emfatitzat el moviment per l’habitatge de Catalunya, “milers de famílies estan sent víctimes d’una brutal onada de desnonaments”, motiu pel qual reclamen “la suspensió immediata del tots els desnonaments, els lloguers i les hipoteques” fins que s’acabi la pandèmia. En aquest cas, la clau de la solució resta al Govern de l’Estat, el qual està capitanejat per les matrius dels dos mateixos partits que governen la ciutat: els socialistes i els comuns.

Tot i la manca de regulació del mercat immobiliari, aquest també s’ha vist arrossegat a la baixa. Segons el portal Habitaclia, al conjunt del districte els preus de compra ja han baixat un 4% respecte al març i en el cas dels anuncis de lloguer el metre quadrat ha experimentat una davallada encara més important (-14,11 %). Tot plegat, gràcies al retorn d’allotjaments que abans s’anunciaven en exclusiva en plataformes com Airbnb i que ara s’han passat a oferir en el mercat residencial. L’objectiu, però, serà que la tendència es mantingui, ja que encara s’ofereixen al barri prop d’un centenar d’habitatges turístics per al mes de febrer.

Retorn a l’economia de proximitat

Per aconseguir aquest objectiu anterior també caldrà corregir el model turístic que al llarg de la darrera dècada s’ha implementat al Poble-sec. L’extensió del monocultiu, però, ha acabat per topar amb la realitat: persianes abaixades i hotels tancats. Una imatge que ha contrastat amb el poc comerç de proximitat que queda al barri, on el sotrac econòmic no ha sigut tan greu com els seus responsables preveien durant les primeres setmanes de la pandèmia (veure ZONA SEC 199).

Marca ‘Paral·lel Cultural’

És per aquesta raó que institucions municipals i nacionals tenen tota una oportunitat per tornar a apostar pel comerç de proximitat i de caràcter familiar als barris. No només perquè suposen un dic de contenció més ferm a l’hora d’afrontar les crisis, sinó perquè són aquests locals els que al final doten de vida, seguretat i idiosincràsia pròpia al territori on s’estableixen. Per això i entre d’altres, caldrà seguir de prop la nova marca Paral·lel Cultural que acollirà la mítica avinguda (veure pàg. 6). Un model econòmic, però, que també té un nou front de batalla: les plataformes de comerç electrònic que converteixen els establiments comercials en cada vegada més furgonetes voltant pels carrers.

La reducció dels impactes ambientals

Multitud d’estudis han posat en evidència el cost climàtic que suposa l’entrega a domicili de la paqueteria electrònica. Una opció comercial que colla encara més la crisi climàtica en què ens trobem. Davant d’aquesta situació, el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha començat a estudiar la implementació de la taxa Amazon, la qual podria començar a gravar aquest proper curs a les grans empreses per l’ús que fan de l’espai públic, el trànsit i la contaminació que generen.

Una mesura climàticament justa que es veuria acompanyada de les que s’implementaran en un dels principals focus de contaminació de la ciutat: El Port de Barcelona, que ja ha anunciat que aquest 2021 espera posar en marxa el pla d’electrificació de les terminals Best i de Transmediterránea. Una primera passa per poder comptar amb una infraestructura marítima de zero emissions de cara al 2030 i que també pot anar acompanyada de la potenciació d’altres espais climàticament sostenibles, com ara els nous accessos al Parc de Montjuïc o la pacificació de nous vials al nucli urbà.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.