Connecta amb nosaltres

Societat

Estudiar, estudiar i estudiar

Tots tres viuen a un carrer de distància; una proximitat que asseguren que no els farà perdre el contacte i que els ajudarà a donar-se suport en les seves noves etapes vitals

Publicat

on

Són un grup del barri. Amics d’aquells que et pots trobar a qualsevol terrassa, banc o cantonada del Poble-sec. Veïns anònims, en definitiva. De fet, la fotografia de la dreta que acompanya a aquestes paraules serviria fins i tot per omplir prestatges d’algun arxiu històric d’aquí a unes quantes dècades. Un record? Tampoc és l’objectiu. La meta d’aquest reportatge és analitzar quines són les incerteses que viuen els joves del barri i com encaren el seu futur. Un futur que tot just comencen a treballar-se durant aquest mes.

Tots tres no es coneixen fruit de la casualitat. L’Escola Anna Ravell és el nexe d’unió entre el Martí Martorell, la Paula Lancharro i el Màrius Sin. Han crescut tota la seva vida junts i si bé actualment són íntims amics, també confessen que l’origen de la seva amistat més intensa es remunta a fa tres anys, just quan feien quart de l’ESO. En aquestes darreres setmanes, però, coincideixen a assenyalar que se’ls ha obert una nova etapa vital: la universitat. Un espai on no només es formaran, sinó on també trepitjaran l’accelerador de la vida.

Crítics amb el sistema

Què n’esperen d’aquests quatre anys que els hi queden per endavant? Potser Lancharro és qui té les expectatives més altes. En el seu cas assegura que des de fa anys tenia clar dedicar-se a l’educació, però que no ha sigut fins al darrer curs que ha descobert que la seva veritable vocació “són els nens petits”. “El que sé segur és que vull aprendre alguna cosa per poder innovar en el món educatiu”, avança. En aquest sentit, la seva intencionalitat resulta absolutament justificada: “Crec que l’actual sistema educatiu s’adapta només a la norma; hi ha molts nens que sigui amb trastorn o amb dèficit d’atenció mai s’adaptaran; un nen no és ximple perquè no entengui les matemàtiques… Potser necessita que s’ho expliquin d’una altra manera”, sintetitza.

En canvi, Sin ha optat per encarar el seu futur cap al Periodisme i el món del Dret, tot i que no amb la mateixa seguretat que la seva companya. “Des de petit que m’ha agradat molt la lectura i sí que m’havia plantejat fer periodisme, però la veritat sigui dita, fins al final he anat sempre molt perdut”. Quin va ser el tret que el va fer decidir-se? “Al final de Segon de Batxillerat estava entre el periodisme i la comunicació audiovisual, perquè em semblaven carreres entretingudes i amb un futur laboral complicat, però almenys no avorrit”. Una dinàmica d’incerteses que també ha experimentat Martorell, tot i que en el seu cas ja en primera persona: “Diria que no sóc el més perdut de la classe, però em van dir que si volia fer Economia havia de tenir cursades les matemàtiques del científic. Jo només havia fet les del social i com és natural ja ho vaig començar a passar malament”.

Treballar i estudiar?

El que anys enrere era habitual, ara amb el pla Bolonya alguns estudiants veuen impossible poder-se combinar les assignatures (de presència obligatòria) amb alguna feina per poder pagar la matrícula. De fet, el primer que denuncia l’organització dels horaris es Sin, que ha d’anar matí i tarda a dues facultats diferents de la mateixa universitat (als Campus de la Ciutadella i el Poblenou): “Els meus horaris són els pitjors de tot el grup dels meus amics”. Mentre que l’única estona que té per sortir de la facultat és per agafar el tramvia, Lancharro aprofita els migdies per fer de monitora de menjador a la mateixa Anna Ravell. “Així em puc pagar les meves coses sense haver de dependre de la família”, explica.

Tot i això, tots tres opinen que són la generació més afortunada de les seves respectives famílies. “Si miro enrere, trobo que hem sigut els que més sort hem tingut; el meu pare sí que va poder estudiar, mentre que ma mare va haver de treballar des de ben jove”, exposa el futur periodista. I tot i que són conscients dels avantatges que té poder estudiar, també saben que d’un dia per l’altra el privilegi podria acabar: “Si bé els meus avis directament no van poder estudiar, el meu pare no va poder acabar la carrera perquè també va haver de treballar”, resumeix Martorel.

Objectiu: no perdre l’amistat

Que la universitat suposi obrir-se a noves relacions personals és una obvietat. Ara, enfrontar-se a aquesta situació des d’un bon principi no és senzill d’encarar. Tot va lligat a la personalitat de cadascú. En aquesta línia, Martorell admet que tindrà dificultats per poder conèixer a noves persones com a conseqüència de la seva timidesa. Si més no, assegura que tampoc es voldrà tancar en banda. Tot al contrari que Lancharro, qui ja ha començat amb l’estil de vida cafeter per conèixer a les noves companyes de magisteri.

“Crec que no tindré cap problema a l’hora de conèixer gent nova; al final si he d’estar quatre anys amb aquelles persones, fins i tot m’atreviria a dir que potser amb les que he començat ara no seran amb les que acabaré el grau”, admet la jove estudiant. Tot i això, l’amistat que tenen entre ells sembla estar gairebé bunqueritzada. I no per la relació tan estreta que tenen (que també), sinó per la proximitat. Tots tres viuen gairebé al mateix carrer del Poble-sec. “Només pel fet de baixar a comprar el pa ja tens un munt de possibilitats de trobar-nos”, justifiquen.

Quedar-se al barri?

Per a les famílies la possibilitat de continuar residint al Poble-sec sovint resulta complicada. Alts preus, escassos lloguers, pressió turística… Tot i això, resulta interessant saber com els estudiants encaren els 10 propers anys. Es veuen al barri? A l’àrea metropolitana? A l’estranger? Si bé asseguren que per ara aquest fet encara els hi queda massa lluny, també és cert que algun cop els hi ha passat pel cap aquesta circumstància.

“La meva vida d’aquí a 10 anys no estarà establerta al Poble-sec; és un barri que m’agrada i on he crescut, però a nivell econòmic viure-hi tant aquí com a Barcelona és molt car”, resol la futura mestra d’infantil i primària. “A més, ho tenim tot enfocat al turisme pel que fa als bars i als pisos; són pels turistes…”, afegeix. Quina alternativa veu a aquest problema? Controlar el turisme: “A mi no m’importa que el meu barri sigui turístic, de fet em sembla fins i tot enriquidor, però potser caldria regular-lo; ara parlem del Poble-sec, però ja hem vist què ha passat a la Barceloneta”, adverteix Lancharro.

Sobre aquesta qüestió, Sin considera que “tothom veu molt fàcil regular el turisme, però trobo que ha de ser molt complicat”. Tant ell com Martorell asseguren no haver-se plantejat l’interrogant d’haver de marxar del territori d’aquí a uns anys, però d’entrada els seus punts de vista difereixen. Mentre que al primer no li importaria haver de marxar a una zona més cèntrica, el futur economista veu el seu futur vinculat al barri sí o sí: “D’aquí no vull marxar”.

Resulta rellevant el fet que no contemplin haver de marxar a l’estranger, però en el cas de la jove no li sembla un handicap aquesta opció: “A mi no m’importaria marxar; no m’agrada tancar-me portes”. “A més, una temporada per provar sempre és positiu, i si no va bé sempre pots tornar”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Continua la investigació de les quatre violacions

Les víctimes descriuen l’agressor com un home jove, corpulent i amb una actitud agressiva

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra continuen amb la investigació oberta per localitzar al responsable o responsables de les darreres violacions que s’han produït al Poble-sec. Fins a quatre dones han sigut víctimes en els darrers mesos d’un agressor que, segons l’han descrit, es tractaria d’un home jove corpulent i amb una actitud agressiva. Tot i que la majoria de vegades aquesta mena de successos es relacionen amb noies joves, entre les quatre víctimes hi ha una dona que supera els 70 anys.

Tot i que el cas segueix obert, s’ha de posar de relleu que l’activitat del violador s’ha frenat en les darrers setmanes. Els primers casos es van produir el 21 i el 24 d’octubre pel parc de la muntanya de Montjuïc. Més concretament, la primera en un punt proper al carrer de Palaudaries i la segona la van trobar alterada caminant pel carrer de Vila i Vilà (tot i que l’agressió es va produir a la falda de la muntanya).

Pel que fa a la tercera, aquesta va ser assaltada molt a prop del passeig de la Vinyeta el diumenge 25 de novembre i la quarta víctima es va produir el 4 de desembre al Parc del Mirador, tal com ha publicat El Periódico de Catalunya. Es dóna la paradoxa que totes quatre passejaven el gos, fet que ha generat cert temor a passejar per la zona en hores compromeses. Tot i això, des de fa setmanes els Mossos d’Esquadra han establert un dispositiu a la zona per detenir al depredador sexual.

Les dades de la xacra

Segons les dades oficials, només a la primera meitat del passat 2018 es va registrar un increment del 30% de les violacions i els abusos sexuals a Barcelona, en les que una de cada quatre dones hi havia una menor implicada. Ja l’any 2017 es van registrar dues agressions sexuals al dia i en el 48% dels casos denunciats, els homes tenien entre 17 i 33 anys. Encara que es cregui que la major part de les violacions succeeixen a l’espai públic, com les darreres quatre produïdes a Montjuïc, s’ha de posar de relleu que més de la meitat de les violacions es produeixen als domicilis.

Continua llegint

Societat

Les lluites del Sindicat de Barri

Han impulsat la campanya contra les dates obertes de desnonaments

Publicat

on

Són la resistència. Homes i dones que s’han anat organitzant per crear un espai de suport mutu, un lloc on reunir les lluites de totes les generacions i col·lectivitzar els problemes d’habitatge, de cures, de feina… Una comunitat, en definitiva, que vol fer visible totes les injustícies i situacions que estan invisibilitzades. El Sindicat de Barri (SdB) treballa amb diverses línies d’actuació, com la Xarxa d’Aliments que organitzen amb la complicitat d’alguns comerços del barri per ajudar als components del sindicat que tenen més dificultats econòmiques.

També hi ha un grup de dones, ja que bona part de les afectades són dones amb fills o amb persones que depenen d’elles. Moltes d’elles estan soles, no tenen papers i es troben en situacions de vulnerabilitat. Actualment, des del Sindicat també s’està iniciant un espai psicosocial “per abordar els processos emocionals que es deriven de tota violència que implica perdre la casa”, tal com explica la Silvia Abadía, membre del SdB.

La Cuineta del Poble-sec

El cas de la Cuineta del Poble-sec no deixa de ser un exemple paradigmàtic que il·lustra molt bé la realitat del barri pel que fa al petit comerç: un negoci familiar de cuina casolana està en perill perquè la nova propietària del local vol convertir l’edifici en pisos turístics i expulsar-ne a la família que hi treballa. “Hem estat fent molta pressió a la propietat però sembla que no vol moure fitxa. El contracte acaba a la primavera i nosaltres estem fent tota una campanya d’adhesions per visibilitzar aquest conflicte i aviat començarem a fer més pressió cap a la propietat”, diuen des del Sindicat.

La xacra dels desnonaments amb data oberta

Des de fa 4 mesos diversos grups d’habitatge de la ciutat, entre ells el SdB, impulsen la plataforma Prou desnonaments amb data oberta, que compta amb més de 200 entitats adherides. Els jutges, per evitar les concentracions de suport, donen als cossos policials dues setmanes de marge per poder actuar: “Això resulta en una indefensió de les veïnes i accentua molt més la situació d’inestabilitat” A més, els moviments solidaris d’habitatge ho tenen més difícil per actuar, ja que han d’estar durant 15 dies pendents de quan tindrà lloc el desnonament.

“Assenyalem directament a la jutgessa degana dels jutges d’instrucció de Barcelona que és qui està permetent aquesta pràctica il·legal, així com a tots els culpables d’això: bancs, fonts d’inversió, grans propietaris i també les institucions públiques”, indiquen des del Sdb.

Continua llegint

Societat

Canviar l’estil de vida dels ciutadans

Consum responsable als centres educatius

Publicat

on

La Xarxa Cooperasec i l’associació Som la Clau-Ecologia i Transició Urbana, han posat en marxa el projecte Compromís de Consum Responsable de les Escoles del Poble-Sec per contribuir a conscienciar els infants i adolescents respecte a les pràctiques i els valors del consum responsable i afavorir l’adopció dels hàbits de sostenibilitat per part de les comunitats. Han participat les escoles Mossèn Jacint Verdaguer, Tres Pins i l’institut XXV Olimpíada i s’ha treballat per donar a conèixer als més joves quins mitjans tenen, a la seva escola i el seu barri, per aconseguir un consum responsable.

Sensibilitzar els alumnes

El primer pas va consistir a explicar, amb material visual, la crisi ambiental, tractant temes com el canvi climàtic, el malbaratament alimentari i el mar de plàstic: “Primer els hem ensenyat fotos i després hem mirat quines són les solucions que es poden aplicar des de la nostra escala com a ciutadans. Tot es pot resumir en viure d’una altra manera, d’una forma menys materialista”, explica la Chiara Monterotti, tècnica del projecte. En una segona fase, els alumnes més grans han treballat per grups ideant estratègies per reduir el consum energètic, d’aigua, d’aliments i de material escolar.

Jornada de presentació

Les conclusions a les quals han arribat els alumnes que han participat en el projecte s’han recollit en uns informes i el 14 de desembre va tenir lloc una jornada al Centre Cívic El Sortidor, on 33 alumnes van explicar al públic les millores que volien aportar a les escoles. A més, els participants van fer uns dibuixos en relació al consum responsable i l’ecologia que estan exposats a la primera planta del centre cívic. “Hem comprovat que els més joves són molt sensibles a aquests temes i que entenen molt bé la situació límit que vivim”, diu la Chiara. El professor Xavier Benito, de l’escola Jacint Verdaguer, afegeix que els alumnes “s’ho han pres com una activitat molt interessant i han tingut molta iniciativa per participar-hi. Hem intentat fer propostes realistes i això els ha engrescat. Ara programarem els objectius perquè es comencin a aplicar a l’escola”. Amb tot, l’objectiu final del projecte passa per “motivar els ciutadans del futur a escollir, quan siguin adults, un canvi del seu estil de vida, on es posi la vida al centre de tot i es col·labori en lloc de competir”, diuen els impulsors del projecte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.