Connecta amb nosaltres

Societat

Estudiar, estudiar i estudiar

Tots tres viuen a un carrer de distància; una proximitat que asseguren que no els farà perdre el contacte i que els ajudarà a donar-se suport en les seves noves etapes vitals

Publicat

on

Són un grup del barri. Amics d’aquells que et pots trobar a qualsevol terrassa, banc o cantonada del Poble-sec. Veïns anònims, en definitiva. De fet, la fotografia de la dreta que acompanya a aquestes paraules serviria fins i tot per omplir prestatges d’algun arxiu històric d’aquí a unes quantes dècades. Un record? Tampoc és l’objectiu. La meta d’aquest reportatge és analitzar quines són les incerteses que viuen els joves del barri i com encaren el seu futur. Un futur que tot just comencen a treballar-se durant aquest mes.

Tots tres no es coneixen fruit de la casualitat. L’Escola Anna Ravell és el nexe d’unió entre el Martí Martorell, la Paula Lancharro i el Màrius Sin. Han crescut tota la seva vida junts i si bé actualment són íntims amics, també confessen que l’origen de la seva amistat més intensa es remunta a fa tres anys, just quan feien quart de l’ESO. En aquestes darreres setmanes, però, coincideixen a assenyalar que se’ls ha obert una nova etapa vital: la universitat. Un espai on no només es formaran, sinó on també trepitjaran l’accelerador de la vida.

Crítics amb el sistema

Què n’esperen d’aquests quatre anys que els hi queden per endavant? Potser Lancharro és qui té les expectatives més altes. En el seu cas assegura que des de fa anys tenia clar dedicar-se a l’educació, però que no ha sigut fins al darrer curs que ha descobert que la seva veritable vocació “són els nens petits”. “El que sé segur és que vull aprendre alguna cosa per poder innovar en el món educatiu”, avança. En aquest sentit, la seva intencionalitat resulta absolutament justificada: “Crec que l’actual sistema educatiu s’adapta només a la norma; hi ha molts nens que sigui amb trastorn o amb dèficit d’atenció mai s’adaptaran; un nen no és ximple perquè no entengui les matemàtiques… Potser necessita que s’ho expliquin d’una altra manera”, sintetitza.

En canvi, Sin ha optat per encarar el seu futur cap al Periodisme i el món del Dret, tot i que no amb la mateixa seguretat que la seva companya. “Des de petit que m’ha agradat molt la lectura i sí que m’havia plantejat fer periodisme, però la veritat sigui dita, fins al final he anat sempre molt perdut”. Quin va ser el tret que el va fer decidir-se? “Al final de Segon de Batxillerat estava entre el periodisme i la comunicació audiovisual, perquè em semblaven carreres entretingudes i amb un futur laboral complicat, però almenys no avorrit”. Una dinàmica d’incerteses que també ha experimentat Martorell, tot i que en el seu cas ja en primera persona: “Diria que no sóc el més perdut de la classe, però em van dir que si volia fer Economia havia de tenir cursades les matemàtiques del científic. Jo només havia fet les del social i com és natural ja ho vaig començar a passar malament”.

Treballar i estudiar?

El que anys enrere era habitual, ara amb el pla Bolonya alguns estudiants veuen impossible poder-se combinar les assignatures (de presència obligatòria) amb alguna feina per poder pagar la matrícula. De fet, el primer que denuncia l’organització dels horaris es Sin, que ha d’anar matí i tarda a dues facultats diferents de la mateixa universitat (als Campus de la Ciutadella i el Poblenou): “Els meus horaris són els pitjors de tot el grup dels meus amics”. Mentre que l’única estona que té per sortir de la facultat és per agafar el tramvia, Lancharro aprofita els migdies per fer de monitora de menjador a la mateixa Anna Ravell. “Així em puc pagar les meves coses sense haver de dependre de la família”, explica.

Tot i això, tots tres opinen que són la generació més afortunada de les seves respectives famílies. “Si miro enrere, trobo que hem sigut els que més sort hem tingut; el meu pare sí que va poder estudiar, mentre que ma mare va haver de treballar des de ben jove”, exposa el futur periodista. I tot i que són conscients dels avantatges que té poder estudiar, també saben que d’un dia per l’altra el privilegi podria acabar: “Si bé els meus avis directament no van poder estudiar, el meu pare no va poder acabar la carrera perquè també va haver de treballar”, resumeix Martorel.

Objectiu: no perdre l’amistat

Que la universitat suposi obrir-se a noves relacions personals és una obvietat. Ara, enfrontar-se a aquesta situació des d’un bon principi no és senzill d’encarar. Tot va lligat a la personalitat de cadascú. En aquesta línia, Martorell admet que tindrà dificultats per poder conèixer a noves persones com a conseqüència de la seva timidesa. Si més no, assegura que tampoc es voldrà tancar en banda. Tot al contrari que Lancharro, qui ja ha començat amb l’estil de vida cafeter per conèixer a les noves companyes de magisteri.

“Crec que no tindré cap problema a l’hora de conèixer gent nova; al final si he d’estar quatre anys amb aquelles persones, fins i tot m’atreviria a dir que potser amb les que he començat ara no seran amb les que acabaré el grau”, admet la jove estudiant. Tot i això, l’amistat que tenen entre ells sembla estar gairebé bunqueritzada. I no per la relació tan estreta que tenen (que també), sinó per la proximitat. Tots tres viuen gairebé al mateix carrer del Poble-sec. “Només pel fet de baixar a comprar el pa ja tens un munt de possibilitats de trobar-nos”, justifiquen.

Quedar-se al barri?

Per a les famílies la possibilitat de continuar residint al Poble-sec sovint resulta complicada. Alts preus, escassos lloguers, pressió turística… Tot i això, resulta interessant saber com els estudiants encaren els 10 propers anys. Es veuen al barri? A l’àrea metropolitana? A l’estranger? Si bé asseguren que per ara aquest fet encara els hi queda massa lluny, també és cert que algun cop els hi ha passat pel cap aquesta circumstància.

“La meva vida d’aquí a 10 anys no estarà establerta al Poble-sec; és un barri que m’agrada i on he crescut, però a nivell econòmic viure-hi tant aquí com a Barcelona és molt car”, resol la futura mestra d’infantil i primària. “A més, ho tenim tot enfocat al turisme pel que fa als bars i als pisos; són pels turistes…”, afegeix. Quina alternativa veu a aquest problema? Controlar el turisme: “A mi no m’importa que el meu barri sigui turístic, de fet em sembla fins i tot enriquidor, però potser caldria regular-lo; ara parlem del Poble-sec, però ja hem vist què ha passat a la Barceloneta”, adverteix Lancharro.

Sobre aquesta qüestió, Sin considera que “tothom veu molt fàcil regular el turisme, però trobo que ha de ser molt complicat”. Tant ell com Martorell asseguren no haver-se plantejat l’interrogant d’haver de marxar del territori d’aquí a uns anys, però d’entrada els seus punts de vista difereixen. Mentre que al primer no li importaria haver de marxar a una zona més cèntrica, el futur economista veu el seu futur vinculat al barri sí o sí: “D’aquí no vull marxar”.

Resulta rellevant el fet que no contemplin haver de marxar a l’estranger, però en el cas de la jove no li sembla un handicap aquesta opció: “A mi no m’importaria marxar; no m’agrada tancar-me portes”. “A més, una temporada per provar sempre és positiu, i si no va bé sempre pots tornar”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

10 propostes per no avorrir-se aquest mes d’agost

La guia estival per esquivar les altes temperatures i deixar l’aire condicionat apagat

Publicat

on

Les vacances lluny de casa acostumen a tenir data de caducitat. Aquells 15 dies a Punta Cana; la setmana a Grècia; l’estada d’un parell de setmanes al poble dels avis o els 20 dies a Torremolinos potser són els més anhelats per molts veïns al llarg de l’any laboral. Ara, sovint marxar lluny no acaba de ser una opció factible (o bé perquè ja s’han fet les vacances el mes de juliol o pitjor encara, perquè aquest any no es tenen vacances). Per aquest motiu, des del ZONA SEC et proposem 10 plans perquè puguis sobreviure a les altes temperatures de l’agost. El millor? Que tot et quedarà a poques passes de casa teva. Idees culturals i d’esbarjo per fer sol o bé acompanyat de la  família. Activitats i visites de tot tipus que potser al llarg de l’any ni hauries pensat fer. Així doncs, aquestes són les nostres propostes d’estiu:

1. Mar endins

Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX) és la darrera exposició del Museu Marítim de Barcelona. En aquesta s’explica com un país petit i amb escassedat de recursos naturals i una demografia reduïda a principis del segle XVIII, va esdevenir al segle XIX una potència industrial al sud d’Europa i com hi va contribuir el comerç marítim amb Amèrica. La mostra també permet conèixer com el comerç i la construcció naval van transformar la Catalunya del segle XIX. Tot, per només 10 euros (amb audioguia inclosa).

2. Des del cel

Trepitjar carrers i places del Poble-sec és el dia a dia dels veïns i veïnes, però… T’imagines veure el barri i tota la ciutat des del cel? Fa dècades que pots fer-ho, però segurament mai se t’ha acudit pujar al Telefèric de Montjuïc. Els seus 750 metres de recorregut permeten gaudir d’unes vistes incomparables, amb un trajecte que comença a l’estació del Funicular i que pots fer amb tota la família fins al Castell de Montjuïc en còmodes cabines de 8 places. La forma més ràpida i espectacular d’arribar a la següent destinació de la ruta estival, des de 8,40 euros.

3. La màquina del temps

Per tenir entretinguda la canalla, el Poble Espanyol proposa per als matins de diumenge d’agost una sèrie de tallers infantils inspirats en treballs manuals de segles enrere. L’11 d’agost s’endinsaran en el món de l’artesania de l’esmalt amb foc, on crearan un penjoll fent ús d’una sorprenent tècnica que des del tercer mil·lenni ja utilitzaven cultures com la celta, la micènica o la bizantina. El 18 d’agost hi ha programat un taller de vitralls, i en el taller del 25 d’agost els petits elaboraran cistells amb vímet, papir i altres materials. Els tallers estan inclosos amb l’entrada al recinte (des de 6,30 euros).

4. Somriures d’estiu

Sense deixar de sortir del Poble Espanyol (però amb entrada a banda), les famílies també podran gaudir del RiuEstiu, el Festival d’Humor d’Estiu de Barcelona. El 7, 17, 24 i 31 d’agost artistes de primer nivell es dedicaran a fer més divertits els vespres de la família amb tota una sèrie de monologuistes de primer nivell, com ara Albert Boira, Alejandra Jiménez-Cascón, Andreu Casanova, Charlie Pee, Dani Pérez, Toni Cano o Virginia Riezu, entre molts altres. Les entrades són des dels 12 euros.

5. Nudisme

Gairebé tothom s’ha banyat a la platja despullat, però… i en una piscina pública? Aquest estiu torna a ser possible perquè les piscines Picornell ja han tornat a estrenar l’horari nudista. Des de les 21 hores fins a les 23 hores la instal·lació obrirà les seves portes a tots aquells que, com a condició, no portin banyador. Els 6,85 euros de l’entrada permeten utilitzar la piscina coberta i la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor ubicats en la piscina coberta.

6. Dissabtes de circ

El Museu d’Arqueologia de Catalunya oferirà tots els dissabtes d’agost un win-win familiar. Amb els 5 euros de l’entrada general, els menuts (i no tan menuts) es podran endinsar al món del circ amb professionals del sector. Organitzat per Coopdecirc, un total de 25 artistes professionals ensenyaran una pila de disciplines aptes per a totes les edats. Des de malabars, passant per masses, pilotes, plats, diàbolo, cable, equilibris sobre corró i fins i tot xanques, entre d’altres. Tot plegat, per viure l’arqueologia de la manera més divertida.

7. Antoni Fabrés

Ja baixant la muntanya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es converteix en un dels imprescindibles de cada estiu. Enguany la institució presenta una exposició dedicada a l’obra escultòrica i pictòrica d’Antoni Fabrés. Per només 4 euros l’assistent podrà gaudir d’una visita comissariada pel doctor en Història de l’Art, Aitor Quiney, qui ha dividit la producció creativa de l’autor català en quatre etapes vitals.

8. Repensar la pintura

La pintura ha estat una de les disciplines artístiques que més reflexions ha generat. Tot i això, també és la que ha renascut més vegades al llarg dels segles gràcies a les innovacions dels genis de la paleta i les noves formes d’entendre l’art. Per analitzar aquesta dinàmica, el CaixaFòrum proposa una exposició on explorar-la com un procés mental. Una idea abstracta que des de la tela s’expandeix a altres mitjans com la fotografia, l’escultura, el gravat o la instal·lació (5 euros, gratis per a clients de CaixaBank).

9. ‘Human Bodies’

Després d’arrasar anys enrere, l’exposició Human Bodies torna a Barcelona. En aquesta l’espectador es podrà imaginar com és ell mateix per dins a l’observar sistemes nerviosos reals, passant per la concepció d’un nadó o com es fa la digestió, entre altres processos vitals. Per fi, els secrets de l’organisme humà que fins ara romanien amagats a l’ull humà es revelen al públic en aquesta exposició que es presenta al centre comercial Les Arenas amb més de 150 òrgans i 12 cossos humans reals, preservats mitjançant les més avançades tècniques científiques de plastinació (des de 7 euros).

10. Carrer Blai

Sí, el carrer de Blai sempre està ple de turistes i sovint els mateixos veïns l’esquiven, però què hi ha més revolucionari que tornar a conquerir les teves terrasses? Aprofita els teus carrers i places per passar d’una forma més amena els vespres i nits d’estiu. Això sí, sempre amb el respecte cap als veïns que viuen al voltant dels locals d’oci i restauració. Bon estiu!

Continua llegint

Societat

Barcelona supera els habitants de 1991

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangers de 179 nacionalitats

Publicat

on

Per

La població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. Un increment en termes absoluts de 21.422 persones en l’últim any. L’increment de la població es deu a l’increment dels fluxos migratoris atès que el creixement natural de la població durant el 2018 va ser negatiu (les defuncions superen els naixements).

Pel que fa a l’origen de la població, destaca que gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat (49.9%). Això ha fet que el nombre de residents nascuts a la ciutat assoleixi el valor mes baix (50.1%). De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un 28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb posterioritat.

Per nacionalitats, un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total i suposa un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

Italians, xinesos i pakistanesos

La nacionalitat més nombrosa és la italiana (36.276 persones), situant-se molt per davant de la xinesa (21.658). Els residents de nacionalitat pakistanesa arriben a 20.643 i se situen en tercer lloc. D’altra banda si ens fixem en el país de naixement de les persones residents, 433.846 persones han nascut a l’estranger, la qual cosa representa un 26,3% del total de residents a la ciutat. El tres principals països de lloc de naixement del residents a Barcelona són Argentina, Perú i Equador.

Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Al llarg del 2019, els col·lectius que més residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures (+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680). Els increments de residents procedents de Veneçuela, Hondures i Colòmbia coincideixen amb les principals nacionalitats de procedència dels sol·licitants d’asil i refugi a Barcelona. El districte amb més població estrangera l’any 2018 és l’Eixample amb 61.546 residents estrangers, seguit de Ciutat Vella amb 52.214 i Sant Martí 45.556.

Naixements i defuncions

Pel que fa als moviments demogràfics, durant el 2018 Barcelona va registrar al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat.

REDACCIÓ (Font: Ajt. BCN)

Continua llegint

Societat

Una seixantena d’entitats demanen aturar el projecte Univers Montjuïc

El pla de les administracions planteja una inversió de 380 milions d’euros de cara al 2025. Des de la plataforma demanen obrir un debat públic sobre el futur del projecte

Publicat

on

Fira o Vida. Amb la dicotomia com a lema, gairebé una seixantena d’entitats ja han signat un manifest que reclama aturar el projecte Univers Montjuïc, el qual pretén remodelar tota l’avinguda de Maria Cristina i els pavellons dels voltants. Si bé aquest projecte no està previst tirar-lo endavant fins al 2025, quan finalitza la concessió a Fira de Barcelona, els activistes reclamen que l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’AMB i la Fira de Barcelona quedi en paper mullat. Segons assenyalen, si les institucions troben el finançament per dur a terme l’obra, “ja serà molt difícil d’aturar-lo”.

Inversió milionària

D’entrada està prevista una inversió de 380 milions d’euros per transformar tot aquest sector de titularitat municipal. Uns diners que des de la plataforma La Fira o la Vida no volen que quedin blindats aquest proper mes d’agost. Abans volen que s’obri un debat públic sobre què fer. Tal com denuncia la membre del moviment, Clàudia Conde, només demanen “transparència i que s’obri un debat públic; si al final es vol el projecte Univers Montjuïc, endavant, però plantegem també alternatives paral·leles”, reclama.

Segons els promotors de la plataforma, tant l’Ajuntament com la resta d’administracions han actuat amb “opacitat”. “Com pot ser que comprometin 380 milions d’euros en un projecte que no coneix la ciutadania?”, es pregunta Conde. “Volem que es faci pública tota la documentació i que s’obri un debat de cara al 2025”, afegeix qui considera que s’ha actuat “d’esquenes a la ciutadania”.

La proposta de la plataforma

Mentre que des del moviment admeten que un primer paF ha de ser obrir el debat, també consideren interessant començar a proposar idees alternatives. La seva: un nou barri de caràcter mediterrani, “com el Poble-sec, però amb més zones verdes”. En aquest sentit, apunten que l’Ajuntament només vol aprofitar una de les 27 hectàrees de la superfície de la Fira per fer habitatge; xifra que consideren ridícula: “Nosaltres volem aprofitar-les totes, cosir el Poble-sec amb la Font de la Guatlla”.

Sota el seu punt de vista, una opció seria “enderrocar totes aquelles naus de la fira sense valor patrimonial que actualment ja estan buides, i conservar els pavellons històrics per fer equipaments o el que es consideri més adient”. Segons els seus càlculs, asseguren que es podrien aixecar fins a 5.000 habitatges públics o en dret de superfície “com a mínim”. “Mentre que a ciutats com Viena el parc públic d’habitatge supera el 30%, a Barcelona només tenim l’1,1%; ara tenim una bona oportunitat per pal·liar part del problema, gràcies al trasllat de la Fira a l’Hospitalet”, opinen.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.