Connecta amb nosaltres

Política

L’Ajuntament té les mans lligades davant la crisi habitacional

Els Comuns i la CUP reclamen més competències de les ciutats per regular els preus dels lloguers mentre que JxCat parla de col·laboració público-privada

Publicat

on

Una de les qüestions que genera més inquietud entre els veïns és la situació d’emergència habitacional al barri i a tota la ciutat. Xacres com la dels desnonaments i l’expulsió del veïnat a causa de la gentrificació són una constant en un barri on el preu del lloguer és ara, de mitjana, 213 euros més car que fa quatre anys. Arnau López, de la CUP, ha manifestat que “una de les primeres mesures necessàries és la regulació dels preus del lloguer, cosa que no és competència de les ciutats en el marc legislatiu actual”. ERC, amb Jordi Fexas com a representant, ha apuntat que cal “pactar amb totes les administracions un pla de model de l’habitatge a llarg termini i oferir mesures pal·liatives a la gent que té més problemes de manteniment del seu habitatge”. Davant d’això, Arnau López ha recordat als seus companys de debat que el passat 9 de maig, la cambra catalana va rebutjar una moció que instava el Govern a fer totes les gestions necessàries davant l’Estat per permetre als “ajuntaments amb demanda habitacional” limitar les pujades dels preus del lloguer, una proposta que només va comptar amb els vots a favor dels Comuns i de la CUP.

Pisos buits, fons voltors 

En una intervenció molt breu, Georgina Lázaro de JxCat ha explicat que, des del seu partit, aposten per “construir més parc públic i implementar mesures que facin que la bossa de lloguer augmenti”, també ha parlat de la col·laboració necessària entre els actors públics i privats i ha conclòs la seva intervenció dient que, malgrat la gentrificació, “no hem de renunciar a tenir un barri digne”. Laura Pérez, dels Comuns, per la seva banda, s’ha mantingut ferma en defensar les polítiques d’habitatge del seu partit: “Comprar edificis assetjats per mobbing immobiliari i modificar l’ordenança perquè no es pugui rehabilitar un edifici i fer-ne fora tots els veïns”. També ha parlat d’implementar mecanismes disciplinaris a aquelles persones que tenen pisos buits i imposar, com han fet durant el seu mandat, multes milionàries als anomenats fons voltor. En aquest sentit, la CUP aposta per fer un cens dels pisos buits i expropiar-ne aquells que tenen fons voltors al darrere, amb l’objectiu de convertir-los en habitatge públic. Per últim, el popular José Antonio Calleja ha proposat donar cèdules d’habitabilitat als baixos del Poble-sec, uns 13.000 segons ha explicat, i augmentar les ajudes per part de les oficines d’habitatge de l’Ajuntament.

En la seva intervenció, José Antonio Calleja del Partit Popular, ha qualificat de “dramàtica” la xifra de desnonaments a la ciutat i ha assenyalat directament a Laura Pérez: “Els companys dels Comuns van prometre que s’acabarien els desnonaments, però s’han incrementat”.

Fotografia | Arxiu

Política

EDITORIAL | Desnonar a ‘The District’

Publicat

on

Per

Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat

Continua llegint

Política

Les actuacions del Pla de Barris es definiran a partir de setembre

L’Ajuntament torna a incloure el Poble-sec entre els barris que rebran una injecció econòmica extraordinària

Publicat

on

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat que el Poble-sec continuarà dins del programa Pla de Barris 2025 – 28. Una permanència que suposarà el manteniment de les inversions extraordinàries al territori per revertir les desigualtats i la degradació de determinades zones del nucli urbà. Si bé el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, ha assegurat que des del Govern municipal ja existeix un esbós de quines intervencions es volen executar al llarg del mandat, també ha exposat que aquestes actuacions es definiran a partir dels propers mesos de setembre i octubre en sessions amb el veïnat.

“Tenim una idea bastant aproximada dels projectes, però els construirem i els acabarem de dissenyar amb els actors dels barris”, ha detallat Rabell. Sota el seu punt de vista, totes aquestes actuacions han de ser “molt participades i assumides pels beneficiaris i protagonistes”. Tal com ha posat de relleu, l’objectiu de l’executiu és tenir el ventall de projectes tancat abans d’acabar l’any: “És cert que serà un procés viu i que es podran afegir idees, però els grans projectes han d’estar definits perquè el gener de 2025 arrenqui amb força el Pla de Barris”.

L’Ajuntament posa l’accelerador
El mateix regidor ha explicat que aquestes presses deriven del fet de com funciona l’administració: “Com són inversions, s’hauran de fer processos de licitació, exposició, etc., pel que com abans tinguem la definició feta, abans podrem començar”. “Volem un Pla de Barris plenament executable”, ha afegit en relació amb la voluntat dels socialistes de dur a terme totes les propostes dins de l’actual mandat.

Sense concretar quins programes s’aterraran al Poble-sec, des del Govern municipal s’ha assenyalat que la voluntat del nou Pla de Barris és entroncar els àmbits educatius i d’espai públic. Respecte a la primera qüestió, Rabell ha recordat que “és impossible anar a l’arrel de les desigualtats sense abordar l’àmbit educatiu”, motiu pel qual ha avançat que es treballarà amb projectes de suport directe a l’esforç educatiu i que generin comunitat, com els programes Menja Llibres, el Prometeus o l’Extra Extra.

Pel que fa al segon gran eix del Pla de Barris, el mateix regidor ha apuntat que un gruix de les partides aniran destinades a dignificar l’espai públic, els equipaments i a millorar l’accessibilitat: “Necessitem autoestima, monumentalitat, equipaments dels quals sentir-se orgullosos”, ha expressat.

Per últim, Collboni ha assenyalat que programes com el Pla de Barris tenen com a objectiu “equilibrar i redistribuir la riquesa a la ciutat a través de la inversió pública i de la despesa social”.

Continua llegint

Política

‘Els barris que volem: L’orgull de pertinença al barri’

Publicat

on

Per

Sempre hem dit que el principal objectiu d’ERC Barcelona és millorar la vida de les persones, la vida dels barcelonins i les barcelonines. I ara parlem del Poble-sec. I parlar del Poble-sec és parlar d’identitat, de consciència d’estar vinculat i d’estimular la participació i la cooperació a la comunitat, cosa que alhora es retroalimenta i facilita la inclusió i la cohesió social.

I per millorar la vida de la gent, cal baixar al dia a dia, i parlar-ne. Parlar del compromís de l’operació de Tres Xemeneies, del Pavelló Itàlia, del Molino, de l’IES Consell de Cent, del tancament de l’escola Sant Francesc Xavier, de l’Arnau, del local del 149, del Palau d’Esports, la Casa de la Premsa, la biblioteca Francesc Boix, de les obres eternes del col·lector del Paral·lel…

Tots estem al dia de les necessitats d’equipaments, de la millora que cal als nostres carrers i places, de la dignitat de l’habitatge i salarial que cal equilibrar per a tothom, del paper de l’educació i la cultura pel futur dels nostres veïns i veïnes.

I des de la política cal responsabilitat i aplicar-se, perseguir cadascun dels compromisos al barri i treballar-los per aconseguir màxims consensos, màxims recursos i màxima efectivitat.

I a Esquerra Republicana fem allò que sempre ha fet, sumar esforços per fer possible que aquesta ciutat avanci, i mirem de fer-ho des del nostre MODEL DE CIUTAT, convençuts que la Barcelona que volem i el Poble-sec que volem és el que vol la gent.

I coses concretes: ara mateix hem arribat a un acord que esperem que totes les forces polítiques progressistes entomin amb aquesta responsabilitat de la qual parlem i tirem plegats uns pressupostos de ciutat que també arribaran al nostre barri. Uns pressupostos que hem plantejat en tres grans eixos amb accions específiques:

Un per a una ciutat i un barri modern, innovador i amb ambició de futur amb polítiques progressistes, amb mesures que produeixin retorn social als barris per part dels esdeveniments a la ciutat, o el suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica que arribi a programes concrets d’acompanyament, o com facilitar l’accés de joves a la universitat a les zones amb alta vulnerabilitat.

Un segon per una ciutat i un barri més atractius i que al mateix temps sàpiga protegir la forma de ser i que fa singular al Poble-sec i, des del comerç del barri, al patrimoni artístic, cultural i particular del barri, i sense oblidar la nostra llengua, amb mesures específiques per protegir-la, desenvolupar la T-Cultura, plans de protecció dels comerços emblemàtics i pel relleu generacional, entre d’altres.

I un tercer eix per garantir que el Poble-sec sigui un barri on tothom pugui viure bé, millorant la quotidianitat, millorant els espais públics i millorant els serveis públics, amb inversions amb habitatge, amb accions per fer un barri cada dia més caminable per la gent i amb actuacions com aconseguir que infants i joves entre 3 i 16 anys puguin fer activitats culturals, esportives o de lleure fins a les 19 hores.

Al cap i a la fi, esperem de la participació de la gent, de la seva implicació en la vida diària que amb l’execució d’aquest pressupost al costat, farà créixer el barri que volem i acomplir els compromisos i necessitats de sobres conegudes.  Farà créixer l’orgull de pertànyer al barri del Poble-sec tots plegats. Sumem!

PEPE PÉREZ

Conseller Portaveu d’ERC

Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024