Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Economia

Comerços i entitats a les xarxes

Publicat

on

Per

Aquest mes dedicarem la secció a algunes entitats i comerços del barri del Poble-sec que dia rere dia publiquen contingut, no només per promocionar els seus establiments o organitzacions, sinó que van més enllà i promouen la cultura i el coneixement.

Comencem per una de les associacions més reconegudes del barri, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Des del seu compte d’Instagram @cerhisec, publiquen tot tipus d’informació històrica del barri, així com fotografies i vídeos inèdits. És com fer un salt en el temps a través del ciberespai. Una altra associació sense ànim de lucre i de promoció del barri és Orgull Poblesequí @poblesequi. Des d’aquest actiu compte van informant de tota l’activitat del barri del Poble-sec. Per conèixer totes les novetats també ho podem fer a través de l’Associació de Veïns i el seu compte @avvpoblesec.

Però els comerços no es queden enrere. Si bé la majoria ja disposen de les seves pròpies xarxes, alguns mereixen una especial menció per la seva alta activitat que va més enllà de l’autopromoció. Un bon exemple és la Drogueria La Campanera del carrer Elkano. Han fet el salt a les xarxes i en el seu compte d’Instagram @drogueriacampanera informen de manera molt simpàtica i educativa sobre els seus productes, com funcionen i quins són els més òptims per a cada tipus de problema domèstic. Tot una font d’informació fonamental.

Ara que som a l’estiu i bé de gust una bona cervesa fresca, no podem deixar de passar-nos per @abirradero, la cerveseria que va substituir el mític restaurant Abrevadero del carrer Vila i Vilà. En el seu compte a les xarxes, els propietaris informen com elaboren les seves pròpies cerveses, expliquen interessants històries sobre aquesta beguda i promocionen concerts i cates.

Finalment, s’ha de fer una menció especial als cracks de @fast_byte_informatica del barri de la Bordeta, prop de plaça Espanya, on Toni Rebolledo i els seus companys no tenen límits a l’hora de publicar gairebé a diari trucs i eines tecnològiques o, fins i tot, alguna que altra simpàtica història estrafolària que els passa en el seu dia a dia. És un compte també molt recomanable.

Esperem que aquest modest llistat ajudi a conèixer millor alguns dels serveis del barri i a promoure el seu impacte mes enllà dels seus límits físics.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Quo vadis turisme?

El turisme pot ser molt beneficiós, però sense una regulació integral la massificació turística només conduirà a l’empobriment

Publicat

on

Per

Al món hi ha 1.300 milions de turistes cada any. És un fenomen social global. Però el turisme, com tota indústria, té pros i contres. A Catalunya, genera el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació; i a Barcelona, el 7,3% i el 8,6%, respectivament. A les Balears, el 40% del PIB i el 22% de l’ocupació. Els inconvenients en són uns quants: degradació ambiental, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, augment de preus, carestia i manca d’habitatges, i atracció de la delinqüència. Si es superen certs límits hi ha massificació, contra la qual s’ha convocat una manifestació a Barcelona el 6 de juliol. La massificació origina turistificació, que el Termcat defineix com “el procés de convertir en turística una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social, un producte”, i també genera turismofòbia, però ull viu!: alguns turismofòbics hipòcrites acaben de cap de setmana a Praga o de vacances a Tailàndia.

Calen solucions integrals
Una derivada n’és la gentrificació a molts barris, una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre. Certament, s’han posat alguns pegats, com la moratòria hotelera a Barcelona, però alhora s’obrien albergs per a motxillers que promovien botellades a les platges. En canvi, els jubilats americans amb calers s’allotgen en hotels de cinc estrelles, gasten molt, sopen d’hora, se’n van a dormir aviat com les gallines i fan poc soroll. El mercat ha respost donant ales als pisos turístics (10.101 de legals, però 18.321 anunciats a Barcelona, segons Inside Airbnb), que ara es volen suprimir. Calen solucions integrals que impliquin totes les administracions, no pegats. Les Balears ja no tenen solució: en una o dues dècades, amb la degradació progressiva, i sense activitats alternatives, s’empobriran molt.

Polítiques destructives
Les eleccions europees han mostrat com de destructives són certes polítiques. El benestar social sorgit a Occident després de la segona guerra mundial està en retrocés. El patró és el mateix arreu: les ajudes públiques són per als vulnerables (majoritàriament estrangers), però Europa ha importat tants vulnerables que els no-vulnerables, que tenen tan dret a rebre ajudes com els vulnerables, no en reben i, a més, veuen perillar la identitat dels seus països, d’aquí que avanci la dreta. A nivell local, molts independentistes s’han abstingut perquè no hi ha cap partit que els representi. Alhora, cert vot captiu d’alguns partits perilla, perquè el sàtrapa del Marroc projecta crear un partit d’àmbit europeu per reunir tot el vot islàmic, un sistema social feixista, misogin, homofòbic, i antidemocràtic. D’altra banda, les cadires fan tornar daltònics als que veien línies vermelles en el Hard Rock, de manera que a l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat hi podria haver el mateix color polític: partit únic com a la Xina. Alegria pels del “Bajo Llobregat” com diria el senyor Illa, però el principi de la fi de Catalunya.

Josep Maria Torremorell

Continua llegint

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024