Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Pensions de jubilació i ingressos

Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat per Hisenda és de 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos

Publicat

on

Per

es eleccions del 28A han demostrat la incapacitat dels partits per aportar solucions a “allò que realment importa als ciutadans”, mítica frase que els trifatxes van substituir per l’objectiu exclusiu d’aniquilar Catalunya. Un dels problemes bàsics és el de la viabilitat de les pensions. Només el Pacte de Toledo (1995), avui mort, va posar una mica d’ordre. Vegem el costat de la despesa: el 1995 les pensions suposaven 45.000 milions d’euros/any per a 7,5 milions de pensions; el 2008, a l’inici de la crisi, requerien 100.000 milions per a 9 milions de pensionistes. Enguany, amb un PIB lleugerament superior al del 2008, se superaran els 150.000 milions per a 10,5 milions de pensionistes. Però una cosa és el cost global i una altra les pensions individuals, les més baixes de les quals no garanteixen una vida digna.

La solució són els ingressos

Solen apuntar-se dues causes per aquest increment: l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de la taxa de dependència (població de més de 66 anys sobre la població en edat laboral), que ha passat del 22% el 2008 al 27% actual i, en segon lloc, la baixa taxa de natalitat d’1,3 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. Les solucions no són al costat de la despesa, com allargar l’edat de jubilació o augmentar la natalitat, sinó del costat dels ingressos. De veritat creuen els trifatxes que fomentar la natalitat és la solució, alhora que posen traves a la immigració? Dins de 20 anys molts dels llocs de treball futurs estaran ocupats per robots. Quan els sous-tifa actuals no arriben ni per pagar l’habitatge, es pot permetre una parella tenir fills o un pla de pensions privat? Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat pel ministeri d’Hisenda és d’uns 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos. D’altra banda, sous més alts, com reivindiquen els armilles grogues francesos permetrien cotitzar més per pagar pensions o estalviar per al futur. En resum, la clau és en la distribució de la renda i la riquesa, en el costat dels ingressos. Seguir com ara només du al col·lapse.

La via morta

Mentre segueix la farsa a la Sala Pinotxo del Tribunal Suprem, el poli bo del 155 ha guanyat les eleccions als polis dolents del 155. Però sense desobediència civil (exemple: l’1 d’octubre) entrem en via morta. Mentre no deixem els lliris per a les floristes, la presa de pèl de l’oligarquia borbònico-franquista, amb un suposat “diàleg” que no vol, continuarà ben viva i és el mantra escollit pel poder per continuar vexant el poble català. Esperem que ERC no es converteixi en la Convergència del segle XXI. Ja comença a fer-se real la frase “Que la prudència no ens faci traïdors” de Jordi Carbonell (1924-2016) pronunciada l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Recicla Tecnologia. Els consells del tècnic del barri

Publicat

on

Per

Recicla Tecnologia ocupa un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30 on el Javier i el Christian han fet bona la filosofia de l’empresa que consisteix en reparar, reciclar i donar una segona vida als aparells electrònics (portàtils, mòbils, altaveus, tablets, pantalles de televisió, etc…). També són pioners en la recuperació d’equips mullats. En aquestes línies ens ofereixen el següent consell de manteniment: ‘‘De cara a l’estiu és aconsellable revisar el nostre ordinador. Amb la temperatura ambient a l’alça, el nostre ordinador també s’escalfa i pateix. Quan la temperatura del processador arriba als 100º cal que sonin les alarmes. Els símptomes que calen valorar són que vagi lent i que el ventilador faci molt soroll’’.

Porteu-lo als tècnics del barri, a Recicla Tecnologia i amb un pressupost de 35 euros per als portàtils us faran un correcte manteniment i equilibraran la temperatura del vostre aparell.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics. “El reciclatge és el present, no pas el futur, ja fem tard amb el canvi climàtic. I el 50% de la població encara ha de prendre consciència i adonar-se que no es poden llençar les piles ni els aparells electrònics”, remarca Javier Pizarro.

Continua llegint

Economia

Periodisme i bicicletes

Volata és una revista i un local social

Publicat

on

Al carrer de Magalhaes, 54 hi ha un local on s’hi practica el culte al ciclisme des de la vessant més periodística. Tot va començar fa cinc anys, quan dos periodistes i un productor audiovisual van decidir associar-se per crear Volata, un projecte editorial que edita una revista de cultura ciclista dins del moviment slow journalist: reportatges cuinats a foc lent, articles en profunditat, fotografies de qualitat… tot enfocat en el món del ciclisme i el periodisme esportiu.

Un punt de trobada

Un cop posada en marxa la revista calia trobar un local on establir-se, un espai social que seria la seu del Club Ciclista, que s’emmarca dins del projecte, i que serviria com a penya i com a lloc de trobada per als amants del ciclisme. Van trobar aquest local al Poble-sec i fa tres mesos van obrir les portes: “Aquest espai ens permet reunir-nos i organitzar-hi propostes: hi fem presentacions de llibres, visionat de pel·lícules o de carreres, etc’’. ‘‘És un lloc on podem desenvolupar en viu alguns els continguts de la revista, hi ha un diàleg constant entre allò que tractem al paper i el que passa dins de l’espai”, explica l’Olga Ábalos, una de les sòcies.

A més de la revista, el club i el local, des de Volata han posat en marxa un projecte de podcasts temàtics on comenten les diferents etapes del Tour de França i compten amb diferents convidats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.