Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Per

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

El preu de la llum crema bastant més que el sol

Els estius cada cop són més càlids, fins i tot infernals, i a les llars i als negocis el preu de l’electicitat fa trontollar les economies

Publicat

on

“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

 

Continua llegint

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Per

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021