Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Economia

Pensions viables i sostenibles en el temps

Hi ha un interès per part de les elits espanyoles i de la banca per fer-nos creure que les pensions públiques no són viables

Publicat

on

Per

El Tribunal de Comptes publicava l’agost un informe sobre la Seguretat Social que assenyalava la “insuficiencia de los ingresos de naturaleza contributiva” y, per tant, un “problema de sostenibilidad financiera de carácter estructural”. Tendenciós, com gairebé tot el que publica aquest organisme polititzat d’endollats de l’elit madrilenya. D’altra banda, el mes passat, el Banc d’Espanya va publicar un càlcul segons el qual els pensionistes reben de mitjana 1,74 euros per cada euro aportat, suposant que han cotitzat durant 40 anys i que rebran pensió durant altres 21 anys, fet que suposa un rendiment anual del 3,5%, per damunt dels plans de pensions en les darreres dècades i més alt –diuen– que els dels bons de l’Estat (fet fals perquè els anys 90 donaven una rendibilitat mitjana del 6,6%). En resum, un exercici d’economia-ficció perquè els treballadors no fan cap inversió: el que aporten cada any es reparteix entre els jubilats que hi ha en cada moment. Per cert, per què només han d’aportar els treballadors? Els que no tenen fills, no contribueixen a l’educació? I els que no tenen cotxe no paguen impostos per fer carreteres?

Un sistema equilibrat

Les pensions de jubilació no són responsables del dèficit de la Seguretat Social. El ministre del ram, José Luís Escrivà, ha reconegut que hi ha 22.000 milions d’euros de “gastos impropios”. Efectivament, tothom hi fica mà: d’aquí surten 11.305 milions en pensions no contributives (viudetat i orfandat), 2.953 milions d’ajudes a la maternitat per fills, 1.818 milions de polítiques actives d’ocupació i 5.713 milions en concepte de “otros” (entre els que hi ha prestacions d’atur). Sense tot això, resulta que el sistema està equilibrat i no té dèficit. També es diu que les pensions espanyoles són molt altes, però respecte al PIB representen el 10,9%, per sota de la mitjana de la UE (12,4 %), i molt lluny de les d’Itàlia (16,2%) o Àustria (14,0%). Els cacics de la màfia que governa l’Estat –inclosa la banca– ens vol vendre una privatització de les pensions i maniobra per afavorir els plans privats.

La Gürtel ja porta 14 morts

I parlant de màfia, el passat 10 de setembre va morir José Luís Huerta Valbuena, un dels pilars del cas Púnica. Amb aquest ja són 14 els morts de la trama Gürtel (deu de mort suposadament natural, dos en estranys accidents i altres dos per presumpte suïcidi). Son coses que passen al reialme del feixista Felip VI, que tres anys després del seu vomitiu discurs del 3 d’octubre de 2017, en el que beneïa les garrotades contra els votants (fet únic en la història de la humanitat, fins i tot en les dictadures), encara no s’ha retractat, mentre els seus sequaços togats segueixen derrocant presidents de Catalunya.

JOSEP MARI TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Gamifiquem?

Publicat

on

Per

L’Ajuntament ha anunciat que en els propers anys implantarà un canvi tecnològic amb contenidors de reciclatge intel·ligents on els ciutadans, identificant-nos amb una tarja magnètica, rebrem bonificacions segons el volum de reciclatge que fem. Aquest sistema ja està en prova a poblacions com El Papiol amb força èxit i l’objectiu és incrementar la taxa de reciclatge (estancada en un 38%) a un 50% o 60% fins arribar a les taxes exigides per la UE. Aquest mètode de motivació s’anomena gamificació (de l’anglès game, joc). Els que tenim certa edat ja ho fèiem quan baixàvem al súper amb ampolles de vidre buides i les canviàvem per 5 pessetes.  Ara, gràcies a la tecnologia, veurem aquest sistema de forma més habitual.

La gamificació es basa en aplicar en àmbits no lúdics mecanismes usats en els jocs per motivar les persones a aconseguir de forma divertida uns objectius. En el cas de l’educació trobem el famós Kahoot que permet als professors crear jocs de preguntes i respostes amb rànquings per tenir als alumnes motivats i aprenent de forma divertida.

A l’empresa tenim les targetes de fidelització de les cafeteries, per exemple, on per cada consumició et posen un segell i la desena et surt gratuïta o les targetes de punts dels establiments comercials. En empreses innovadores podem veure grans pantalles penjades de forma visible amb rànquings de vendes per regió (equip) o per venedor.

El sector dels electrodomèstics tampoc està absent. Cada cop podem veure mes rentadores, neveres o termòstats amb pantalles més grans i colorides que es volen allunyar dels incomprensibles displays digitals minimalistes. En aquest cas la gamificació s’utilitza per facilitar la vida als usuaris, guanyar-se la seva simpatia i, òbviament, incrementar les vendes i guanys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.