Connecta amb nosaltres

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Economia

El comerç de Sant Antoni es manté estable

El veïnat de la zona ha donat suport al comerç de proximitat i la majoria d’establiments d’alimentació i restauració sobreviuen al sotrac de la Covid-19

Publicat

on

Malgrat les circumstàncies adverses que ha patit el sector arran de la pandèmia, el comerç de Sant Antoni resisteix i ho fa gràcies al veïnat, que ha optat, durant el confinament i després d’aquest, per comprar al barri, a les botigues de sempre. Des de l’associació Sant Antoni Comerç, format per diversos col·lectius de la zona, afirmen que d’establiments que hagin tancat a causa de la Covid-19 només en tenen constància d’un, “però n’hi ha que han obert i no saben si aguantaran molt”. Enric Bernaus, president de l’associació i propietari d’una botiga al carrer Manso i una parada als Encants de Sant Antoni, diu que el suport del veïnat ha estat fonamental: “La primera setmana que vam obrir, amb cita prèvia, ja vam veure que la resposta dels veïns era molt bona. La gent s’ha conscienciat de què el comerç de barri és important, les botigues donen molta vida i molts veïns són clients de tota la vida i han donat la talla”. Bernaus explica que hi havia por entre els comerciants, ja que la majoria de negocis de proximitat són familiars i era molt perillós estar dos mesos tancats, però no hi ha hagut cap baixa i es mostren cautelosos, però satisfets.

El Mercat de Sant Antoni i els Encants 

Una sensació similar és la que exposa Miquel Humedes, gerent del Mercat de Sant Antoni: “Pel que fa a la part d’alimentació cal dir que, durant la pandèmia, hem tingut bones xifres de vendes i bastant sostingudes. El servei gratuït a domicili per a majors de 65 anys ha funcionat molt bé, de fet ens van desbordar de tantes demandes”. Ara, la situació al mercat es manté estable: “L’eufòria de vendes que vam tenir durant el confinament s’ha normalitzat, però no ens podem queixar. Les parades que es van veure més afectades han estat les que tenien degustació i els tres bars, que es van tancar. Ara estan oberts amb les mesures de distanciament que pertoquen”, afegeix.

Joan Mestre, president dels Encants de Sant Antoni, també es mostra optimista amb la resposta dels clients, tot i que afirma que estan començant a mig gas i amb un horari reduït: “La trobada amb la clientela ha estat molt entranyable, però ara estem contents i alerta perquè tot això no ha acabat. Ens preocupava la situació dels comerciants perquè, per a molts, la parada és l’única font d’ingressos, però sabem que, si ens deixen, remuntarem”, afirma.

No tot són bones notícies; a la zona hi ha alguns establiments de restauració que, amb les limitacions que pateixen pel que fa a aforament, encara no han obert i d’altres que encara estan en ERTOS. A més, el Dominical del Llibre de Sant Antoni no ha pogut obrir fins a finals de juny, amb moltes limitacions, i els paradistes estan preocupats per la seva supervivència després de més de tres mesos tancats.

Continua llegint

Economia

La tecnologia 5G i la fi del món

Publicat

on

Per

Poques tecnologies han creat tanta controvèrsia com el 5G. Fa mesos que hi ha una campanya sobre el dany que pot ocasionar. Al Regne Unit, i altres llocs, han arribat a cremar antenes 5G basant-se en una teoria conspiradora, sense cap base científica, de què propagaven la Covid-19. Tot això recorda les èpoques en què es cremaven bruixes i a la inquisició. Però què hi ha de cert en tot això?

En primer lloc cal explicar que les ones electromagnètiques són per tot arreu. La llum del sol, les emissores de ràdio FM o els raigs X ho són. La diferència entre elles és la seva freqüència (nombre de vegades per segon, mesurat en Hertz, que la ona es repeteix) i això és el que determina com la percebem: visible o invisible (l’ull només percep un petit rang de freqüències) i quins efectes ocasiona. En el cas del 5G s’usa el rang que denominem ràdio freqüències no ionitzants (per tant innòcues).

Les radiofreqüències fa més d’un segle que s’usen: des del 1897 quan Marconi va emetre per primer cop un missatge de ràdio, passant per la posterior TV en UHF i ara la TDT, 4G o GPS. La nova tecnologia 5G usarà gran part de les freqüències que usava fins ara la TDT. És per això que ens demanen de resintonitzar els nostres televisors ja que s’estan desplaçant els canals per fer espai per al 5G.

Per tant, el dany que pugui fer el 5G a l‘ésser humà és el mateix que pugui fer la TDT o el 4G i, fins ara, no s’ha pogut demostrar que en faci cap. En canvi, els beneficis són molts. Si bé al mòbil no els notarem, ja que l’increment de velocitat i volum de dades en un telèfon serà inapreciable, sí que veurem com, a 5 anys vista, van desapareixent els cables (de coure i de fibra òptica) que hi ha actualment als edificis. El 5G substituirà al Wifi proporcionant una velocitat i volum de dades superior, i també veurem com cada cop més electrodomèstics i serveis es connecten a Internet per fer-ne un ús més eficient.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

El comerç es conjura per mantenir la vida pública

Les imatges d’espais públics buits pot esdevenir una normalitat perpètua si els veïns no tornen a apostar pels seus botiguers i restauradors de proximitat

Publicat

on

Que les fotografies de carrers buits passin a la història. Amb aquesta premissa el teixit comercial del Poble-sec ha començat a aixecar les persianes dels seus locals. Plens d’incertesa i pors, sí. Però ben conscients que havien de ser ells els qui donessin la primera passa. Sabien que no podien deixar morir un espai públic que ja ha viscut setmanes crítiques. “La gent ha de tornar a sortir als seus carrers i gaudir del seu barri, dels seus espais i dels seus comerços”, emfatitza el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort.

Segons distingeix el representant dels botiguers i restauradors, el confinament obligat per la crisi sanitària de la Covid-19 ha generat dos escenaris entre els associats. Per una banda, tota l’hostaleria i el comerç no essencial que ha patit “un desastre econòmic”; i per l’altra, el comerç que ha estat catalogat de primera necessitat “que ha treballat moltíssimes més hores per no deixar ningú sense les seves necessitats cobertes, i que ha viscut amb molta pena tota la crisi sanitària”, revela Manel Tort. El motiu: la proximitat entre venedor i client. “Són negocis que al final els porten veïns nostres; veïns que han pogut veure des de primera línia com alguns dels seus clients es posaven malalts o morien; això els ha deixat fet pols”.

L’oportunitat del confinament

Tot i el drama de les darreres setmanes, algunes veus autoritzades assenyalen que la crisi de la Covid-19 també ha deixat qüestions a valorar positivament. “Hi ha molta gent que ha descobert que al costat de casa tenia un comerç de proximitat que li ha brindat una atenció més personalitzada, amb uns productes de més qualitat respecte a les grans superfícies i que els generen major confiança”, destaca el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez.

Sota el punt de vista de Gázquez, la Covid-19 ha ajudat a fer pedagogia entre els veïns que optaven pels supermercats i que ara gaudeixen de “l’encertada proposta” dels itineraris segurs creats per l’Ajuntament, els quals permeten “fer que la compra sigui una acció més agradable”. “Com que tenim alguns carrers tallats, la gent també es queda a fer bona part de la compra al barri”, analitza Gázquez. Una bona dinàmica a la qual cal sumar el Mercat de la Terra. Segons la portaveu d’aquest mercat de pagès, Chiara Bombardi, ara els veïns que s’apropen fins al recinte omplen els carrets, quan abans “només anaven a fer el vermut i compraven un parell de coses”.

Compra de proximitat

En la mateixa línia de Gázquez, Bombardi considera que el confinament ha deixat lliçons molt positives. El seu exemple és simple però del tot clarificador: “El fet d’estar tancats ha provocat que la gent torni a cuinar”. “Això el que ha provocat és que part de la gent hagi tornat a pensar què havia de comprar i reflexionés sobre el que estava comprant, com s’havia produït i des d’on s’havia transportat”, afegeix.

Segons el seu criteri, la circumstància social ha ajudat a parlar més de l’habitual sobre “com de necessari és estimular el teixit local i la compra de proximitat”. “S’ha generat la idea entre les persones que s’ha de menjar d’una manera més sana, sostenible i controlada”, ressalta. Una bona direcció que espera que també recuperi a tots aquells veïns que s’han abocat a comprar per plataformes virtuals com Amazon: “Vull pensar que moltes d’aquestes persones s’han adonat com d’important és ajudar al comerç local de proximitat; aquí, al Poble-sec, ja ens queda molt poc comerç, és un desastre, però és ara el moment de donar suport al poc que ens queda”.

Collar-se el cinturó

Des del darrere del taulell accepten de bon grat el suport que estan rebent aquests darrers dies, tot i que ja saben que, o es produeix un miracle, o hauran de fer mans i mànigues si no volen tancar per sempre. “En aquest barri tenim comerços que donen feina a poca gent, compten de mitjana amb dos o tres treballadors i sovint són familiars, pel que no tenen unes despeses desmesurades després de collar-se el cinturó amb l’anterior crisi”, explica Tort.

El mateix president de l’entitat comercial creu que molts podran assumir un nou forat al cinturó, sempre que els veïns segueixin confiant en els seus productes. Sinó, el rastre econòmic de la Covid-19 pot passar a ser igual de desolador que en els barris perimetrals. “Aquí no tenim constància que hagin hagut de tancar gaires comerços, però si creuem el Paral·lel, ens trobem amb una preocupant dada: el 30% ja han cessat la seva activitat comercial”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.