Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat que el Poble-sec continuarà dins del programa Pla de Barris 2025 – 28. Una permanència que suposarà el manteniment de les inversions extraordinàries al territori per revertir les desigualtats i la degradació de determinades zones del nucli urbà. Si bé el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, ha assegurat que des del Govern municipal ja existeix un esbós de quines intervencions es volen executar al llarg del mandat, també ha exposat que aquestes actuacions es definiran a partir dels propers mesos de setembre i octubre en sessions amb el veïnat.

“Tenim una idea bastant aproximada dels projectes, però els construirem i els acabarem de dissenyar amb els actors dels barris”, ha detallat Rabell. Sota el seu punt de vista, totes aquestes actuacions han de ser “molt participades i assumides pels beneficiaris i protagonistes”. Tal com ha posat de relleu, l’objectiu de l’executiu és tenir el ventall de projectes tancat abans d’acabar l’any: “És cert que serà un procés viu i que es podran afegir idees, però els grans projectes han d’estar definits perquè el gener de 2025 arrenqui amb força el Pla de Barris”.

L’Ajuntament posa l’accelerador
El mateix regidor ha explicat que aquestes presses deriven del fet de com funciona l’administració: “Com són inversions, s’hauran de fer processos de licitació, exposició, etc., pel que com abans tinguem la definició feta, abans podrem començar”. “Volem un Pla de Barris plenament executable”, ha afegit en relació amb la voluntat dels socialistes de dur a terme totes les propostes dins de l’actual mandat.

Sense concretar quins programes s’aterraran al Poble-sec, des del Govern municipal s’ha assenyalat que la voluntat del nou Pla de Barris és entroncar els àmbits educatius i d’espai públic. Respecte a la primera qüestió, Rabell ha recordat que “és impossible anar a l’arrel de les desigualtats sense abordar l’àmbit educatiu”, motiu pel qual ha avançat que es treballarà amb projectes de suport directe a l’esforç educatiu i que generin comunitat, com els programes Menja Llibres, el Prometeus o l’Extra Extra.

Pel que fa al segon gran eix del Pla de Barris, el mateix regidor ha apuntat que un gruix de les partides aniran destinades a dignificar l’espai públic, els equipaments i a millorar l’accessibilitat: “Necessitem autoestima, monumentalitat, equipaments dels quals sentir-se orgullosos”, ha expressat.

Per últim, Collboni ha assenyalat que programes com el Pla de Barris tenen com a objectiu “equilibrar i redistribuir la riquesa a la ciutat a través de la inversió pública i de la despesa social”.

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.