La transformació del Poble-sec està en marxa. Estem reformant el carrer Elkano de manera integral, hem fet una primera reforma de la plaça de les Tres Xemeneies per canviar els seus usos i fer-la més oberta, s’està fent en col·lector de Vilà i Vilà (un dels més importants de la ciutat), estem renovant els Jardins de les Hortes de Sant Bertran i el Mirador del Poble-sec, i estan en marxa la residència d’estudiants i el local de joves.

Hi ha moltes obres en marxa, però tots sabem que són obres per millorar, com hem vist a les Tres Xemeneies. Quan totes estiguin acabades tindrem un Poble-sec millor.

Ja hem obert els camins de Montjuïc després de la seva reforma i hem inaugurat l’Aula Ambiental, des d’on ja s’estan generant iniciatives amb les escoles i els veïns del barri.

També estem aplicant mesures per millorar la mobilitat a peu amb el diàleg amb els veïns (passos de vianants, cadires i bancs on en faltaven) i estem prioritzant el manteniment de l’espai públic, que fins ara no havia sigut una prioritat.

Acabem un any de molt bones notícies. Durant els darrers mesos hem viscut moments molt emotius, celebrant diversos aniversaris de projectes i entitats del Poble-sec: Castellers, Baixem al carrer, Penya Barcelonista Tres Xemeneies. I finalitzem l’any amb l’atorgament de la Medalla d’Honor de la Ciutat al CF APA Poble-sec, una entitat que comparteix valors esportius i socials des de la seva creació fa 35 anys, i amb l’obertura de l’emblemàtica sala El Molino.

La reobertura de El Molino és una gran notícia pel barri, pel Paral·lel i pel conjunt de la ciutat. Amb ell, el Paral·lel tornarà a brillar i ajudarà a dinamitzar culturalment i socialment el barri i la plaça de la Bella Dorita.

L’any 2025 serà un gran any pel barri. Serà l’any del Poble-sec, perquè es desencallaran temes pendents històricament, com la Casa de la Premsa, els locals de joves i per als Castellers, el CECOR a l’edifici de les Tres Xemeneies, l’edifici de Paral·lel 149 i l’Espai Fira, amb més equipaments.

Serà un any en què els veïns i veïnes del Poble-sec veureu, per fi, com es concreten demandes històriques i equipaments necessaris, que seran una realitat en un futur proper.

Des d’aquí us vull desitjar unes bones festes i un bon any 2025.

I demanar-vos una cosa: que aquestes festes comprem al barri, a les botigues i comerços de proximitat. És així com impulsarem la vida al barri.

Fem entre tots i totes un Poble-sec millor. 

Raquel Gil Eiroá, Regidora del Districte de Sants-Montjuïc

Ha passat més d’un any des de que Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i moltes coses continuen igual: la inseguretat continua sent el problema que més preocupa i no s’ha pogut fer front a la multi reincidència. Cal més policia al barri i a la muntanya de Montjuïc, tot l´any i per la nit. En aquest sentit, aprofito per condemnar i lamentar l´agressió que van patir dues persones i una nena petita a Montjuïc fa un mes.

L’incivisme també és un greu problema que anat a més amb els patinets i les bicicletes. Una qüestió que persisteix en actituds com no respectar el descans veïnal, orinar al carrer, no fer servir papereres, etc.. Cal fomentar el respecte als altres per aconseguir una bona convivència al barri. Es pot millorar prevenció i sensibilització, però també amb fermesa sancionadora i policial.

L’accés a l´habitatge, ja sigui de lloguer o de compra, continua sent una importantíssima assignatura pendent. Tant s’ha parlat dels habitatges públics que s´han de fer a la Fira i ara resulta que segurament no començaran a construir-se abans de 2033.
La cessió a l´Ajuntament del local de la Seguretat Social de l´avinguda del Paral·lel, 149 pot ajudar a mitigar la manca d´espais que pateixen entitats com l´Associació Veïns de la França Xica. A més, cal definir ja d’una vegada el futur del Palau dels Esports del carrer de Lleida i trobar una alternativa al Pavelló d’Itàlia.

També cal incrementar l’oferta dels patis oberts que ofereixen algunes escoles durant el curs i a l’estiu. Els nanos necessiten llocs on poder jugar, en comptes de fer-ho a les places on de vegades molesten, com passa a la plaça de las Navas. En la qüestió educativa també cal reprendre les obres interrompudes des del juliol del 2023 a les Piscines Municipals de Montjuïc i finalitzar l’Institut de l´Esport de Barcelona.

Cal garantir que la recuperació de la Casa de la Premsa sigui una realitat l’any 2029 amb motiu del centenari de l´Exposició Internacional. Que sigui un espai d’ús veïnal sense la biblioteca. Tant l’ampliació de la biblioteca com la construcció d´un segon equipament haurien de fer-se en un altre lloc.

Respecte a la reobertura del Molino, aquesta és una molt bona notícia que ha d’ajudar a millorar els entorns de la plaça de la Bella Dorita i, amb la propera recuperació de l’Arnau, revifar el Paral·lel. Però els compromisos adquirits per part de l´Ajuntament al mandat anterior s’han de complir: el Molino ha de tenir una terrassa a la plaça i les entitats han de poder utilitzar-lo per fer actes públics i activitat diària.

Resta pendent la urbanització dels extrems del Paral·lel amb un pla de millora integral. Respecte a l´execució del projecte del Parc de les Tres Xemeneies, per quan? La plusvàlua de 6,2 milions d´euros s’ha de quedar al barri. Els projectes vinculats no poden seguir esperant.

Per últim, destacar que encara queda molta feina per fer, com el control del soroll, la mobilitat, el Parc de Montjuïc, reduir les molèsties dels coloms o solucionar la problemàtica del solar de Piquer, 10 (a la fotografia).

José Antonio Calleja Clavero, Conseller de Districte del PP

Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat