Connecta amb nosaltres

Política

Les actuacions del Pla de Barris es definiran a partir de setembre

L’Ajuntament torna a incloure el Poble-sec entre els barris que rebran una injecció econòmica extraordinària

Publicat

on

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat que el Poble-sec continuarà dins del programa Pla de Barris 2025 – 28. Una permanència que suposarà el manteniment de les inversions extraordinàries al territori per revertir les desigualtats i la degradació de determinades zones del nucli urbà. Si bé el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, ha assegurat que des del Govern municipal ja existeix un esbós de quines intervencions es volen executar al llarg del mandat, també ha exposat que aquestes actuacions es definiran a partir dels propers mesos de setembre i octubre en sessions amb el veïnat.

“Tenim una idea bastant aproximada dels projectes, però els construirem i els acabarem de dissenyar amb els actors dels barris”, ha detallat Rabell. Sota el seu punt de vista, totes aquestes actuacions han de ser “molt participades i assumides pels beneficiaris i protagonistes”. Tal com ha posat de relleu, l’objectiu de l’executiu és tenir el ventall de projectes tancat abans d’acabar l’any: “És cert que serà un procés viu i que es podran afegir idees, però els grans projectes han d’estar definits perquè el gener de 2025 arrenqui amb força el Pla de Barris”.

L’Ajuntament posa l’accelerador
El mateix regidor ha explicat que aquestes presses deriven del fet de com funciona l’administració: “Com són inversions, s’hauran de fer processos de licitació, exposició, etc., pel que com abans tinguem la definició feta, abans podrem començar”. “Volem un Pla de Barris plenament executable”, ha afegit en relació amb la voluntat dels socialistes de dur a terme totes les propostes dins de l’actual mandat.

Sense concretar quins programes s’aterraran al Poble-sec, des del Govern municipal s’ha assenyalat que la voluntat del nou Pla de Barris és entroncar els àmbits educatius i d’espai públic. Respecte a la primera qüestió, Rabell ha recordat que “és impossible anar a l’arrel de les desigualtats sense abordar l’àmbit educatiu”, motiu pel qual ha avançat que es treballarà amb projectes de suport directe a l’esforç educatiu i que generin comunitat, com els programes Menja Llibres, el Prometeus o l’Extra Extra.

Pel que fa al segon gran eix del Pla de Barris, el mateix regidor ha apuntat que un gruix de les partides aniran destinades a dignificar l’espai públic, els equipaments i a millorar l’accessibilitat: “Necessitem autoestima, monumentalitat, equipaments dels quals sentir-se orgullosos”, ha expressat.

Per últim, Collboni ha assenyalat que programes com el Pla de Barris tenen com a objectiu “equilibrar i redistribuir la riquesa a la ciutat a través de la inversió pública i de la despesa social”.

Continua llegint

Política

Georgina Lázaro (Junts per Barcelona): ‘Les festes majors i les festes tradicionals, un tresor col·lectiu’

Publicat

on

Per

La preservació i recuperació de les festes majors suposa la defensa de la identitat dels nostres barris, ja que són una expressió “viva” cultural i social de primer ordre. Però són molt més que una celebració, són un moment en què els veïns es reuneixen per reforçar els lligams socials. Com deia a l’inici, la importància de les festes rau en aquest paper de conservació de la identitat cultural. Són un dels patrimonis immaterials més preuats.

Al Poble-sec tenim la sort de comptar amb un veïnatge bolcat en mantenir ben vives les tradicions. Enguany celebrarem la 3a edició de la Festa de Santa Madrona, una festa recuperada gràcies a entitats com l’orgull Poblesequí, CERHISEC i l’Associació de Veïns del Poble-sec. La història de Santa Madrona, patrona del barri i també de Barcelona, és poc coneguda, però posa de manifest l’amor de la santa per la seva ciutat. 

Aquesta mateixa estima és la que ha portat a les entitats a recuperar i visibilitzar la festa i sobretot el seu missatge. És una fortuna tenir entitats que treballen per difondre la memòria històrica. Conèixer les arrels i els orígens del barri és estimar-lo, és reforçar el sentiment de pertinença entre els veïns i és crear una xarxa de suport i solidaritat que perdura més enllà dels dies de festa.

Cal posar en valor la tasca que fan els voluntaris i col·laboradors de les associacions i entitats organitzadores. Precisament per aquest motiu des de Junts per Barcelona vam presentar a l’Ajuntament una proposició (que va ser aprovada), on demanàvem el compromís del govern del PSC amb el patrimoni immaterial que suposen les festes majors. Aquest compromís es concretava en: (1) Crear un espai de treball amb totes les entitats i associacions organitzadores per facilitar la logística i la gestió de les festes (ús de l’espai públic, normativa aplicable, tràmits administratius…) per treballar les necessitats i aportar solucions als reptes plantejats.  (2) Crear una cartera pública de continguts programables per les festes majors de la ciutat. (3) Millorar el finançament. (4) Posar en valor el caràcter cívic, comunitari i tradicional de les festes.  

Alhora les festes són una oportunitat per generar arrelament amb les persones nouvingudes, una oportunitat per explicar la història i identitat del barri i per viure i valorar la identitat local. Són un reflex de la història, la cultura i els valors d’una comunitat, i una eina poderosa per enfortir els vincles socials, promoure el benestar i mantenir viva la identitat col·lectiva. 

Aprofito les últimes línies per reivindicar Santa Madrona com a patrona de Barcelona, conjuntament amb Santa Eulàlia i la Mercè i per reclamar major suport per part de l’administració pública a les festes majors. Garantir-ne el finançament i el suport logístic és una responsabilitat pública ineludible que beneficia tota la societat. 

Continua llegint

Política

EDITORIAL | Contra la manipulació, rigor i educació històrica

Publicat

on

Per

En ple segle XXI, ens trobem davant d’un problema alarmant: la feblesa de la memòria col·lectiva i l’exaltació dels discursos que ataquen les idees fonamentals de solidaritat, comunitat i pluralitat de les democràcies occidentals.

Cada cop és més fàcil que el discurs revisionista penetri en el debat públic, dilueixi fets històrics i posi en perill els fonaments de la democràcia. A les escoles, els plans d’estudi no sempre donen prou espai a la reflexió històrica, i les xarxes socials s’omplen de desinformació que banalitza tragèdies humanes. Ara, amb l’abandonament massiu de la plataforma X (abans Twitter), es fa evident com la desinformació i la manca de control sobre la veracitat dels continguts han erosionat la confiança en aquests espais de debat.

Aquest fenomen no és casual ni circumstancial. La manca de regulació efectiva i el desinterès de moltes corporacions per garantir la veracitat de la informació han convertit les xarxes socials en espais on la manipulació i la postveritat campen lliurement. Quan una plataforma com X perd un gruix genys menyspreable d’usuaris a causa d’una gestió deficient i la proliferació de discursos d’odi i desinformació, no només desapareix un espai de debat, sinó també un canal important de transmissió de coneixements i d’intercanvi d’idees.

Dependrà de nosaltres, com a societat, fomentar un esperit crític i construir espais de debat on la veritat històrica no pugui ser tergiversada ni manipulada. Cal promoure iniciatives que reforcin l’educació històrica i retornar l’autoritat social als mitjans de comunicació que apostin pel rigor, el contrast i la contextualització dels fets.

La societat no pot permetre que la memòria es debiliti. La transmissió del passat és clau per a un futur just i conscient. Cal reivindicar espais de debat veraç, fomentar l’educació i fer front a la manipulació dels fets. Si oblidem, correm el risc de repetir els errors del passat i de perdre el llegat que ens van deixar les generacions anteriors.

Fem un exercici col·lectiu. No com un mer record, sinó com una eina per construir una societat més justa i compromesa amb la veritat; una veritat que no pot quedar sotmesa als interessos efímers de les xarxes socials ni als designis dels algoritmes. Només a través d’un compromís actiu amb la veracitat podrem assegurar-nos que els errors del passat no es repeteixin en el futur.

Continua llegint

Política

Jess González substitueix a Marc Serra al capdavant de la presidència del Districte

Publicat

on

El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024