Connecta amb nosaltres

Política

El futur centra un debat sense crítiques a Laura Pérez

Tot i els fronts oberts que tenen els Comuns, els ponents de l’oposició van apostar per fer intervencions constructives en lloc de carregar contra el mandat de la regidora

Publicat

on

Sovint, els debats als quals està acostumat el teleespectador emulsionen hores i dies abans del seu on air. Més enllà de la façana, els protagonistes, avesats en els cos-a-cos, centren els seus esforços en marcar perfil propi i desacreditar els adversaris. Sigui amb propostes de programa, sigui posant en marxa la màquina del fang. Mentint sense cap respecte pel ciutadà. Enganyant sense cap mirament a la realitat.

Els ciutadans, en comptes de contraposar programes i solucions, saben que assistiran a un combat de boxa on uns i altres provaran de clavar el punch verbal per deixar KO al rival. D’aquest late motiv, però, s’ha aconseguit escapar el Debat del Poble-sec. Organitzat al Centre Cívic El Sortidor pel ZONA SEC, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la col·laboració de Sants 3 Ràdio, l’esdeveniment ha resultat ser un èxit de la política de les formigues.

Una bassa d’oli

Lluny de la tensió que acostumen a envoltar determinats debats, el del Poble-sec s’ha caracteritzat pel seu to seré, constructiu i franc. Just al final de l’acte, un dels ponents se sincerava a l’autor d’aquestes línies: “Nosaltres, polítics locals, som com els nens que van a jugar al sorral; al final estem aquí mentre que els grans, els de la Casa Gran, es barallen per marcar distàncies entre uns i altres”. Honestedat pura. Però… què se n’extreu d’aquest raonament? Doncs que mentre des dels districtes els representants polítics s’esforcen en arribar a consensos i pactes per respecte entre iguals i pel benefici veïnal, després el guirigall del Saló de Carles Pi i Sunyer ho acaba llençant tot a l’orgànica.

La catatònica política barcelonina hauria d’aprendre de la realpolitik que es treballa al número 104 del carrer de la Creu Coberta. Podria semblar inversemblant, però del Debat del Poble-sec bé hauria pogut sortir un govern de coalició a cinc bandes entre Barcelona en Comú, JxCAT, ERC, la CUP i el PP. Sí, sí, cupaires i populars en un mateix executiu. Al llarg dels 120 minuts de debat fins i tot ha quedat enregistrada alguna que altra lloança del popular José Antonio Calleja al cupaire Arnau López (i a la inversa). En canvi, de les altres dues formacions absents, PSC i C’s, poca cosa s’ha pogut constatar. Totes dues formacions van decidir declinar la invitació a participar en el darrer moment per mantenir el dol per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

Laura Pérez s’emporta el debat

A diferència d’altres esdeveniments de la mateixa índole, el Debat del Poble-sec no ha tingut ni guanyador definit, ni derrotat testat. De fet, qui objectivament podria haver sortit més reforçada ha estat l’actual regidora del districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. El motiu: d’entre tots els convidats ha sigut l’única regidora de l’Ajuntament que s’ha apropat fins a la sala d’El Sortidor per donar la cara des del pitjor perfil que es podria adquirir en un debat: defensar una obra de govern.

Cap dels ponents de l’oposició ha aconseguit deixar en evidència un mandat dels Comuns ple de vicissituds. Tot al contrari. A Pérez li han deixat suficient marge de maniobra per fer la tripleta: fer autocrítica, aconseguir deixar en evidència les polítiques que JxCAT i ERC duen a terme a la Generalitat (sense que Georgina Lázaro ni Jordi Fexas respectivament sortissin a defensar les seves cúpules) i interpel·lar als veïns i entitats assistents a continuar sumant en el proper mandat. Resultat: aplaudiment del públic a la regidora després de repassar la gestió i els projectes del mandat.

Cap brindis al sol

A diferència de la lògica habitual de campanya, tots cinc ponents han decidit aterrar a la realitat. Què vol dir això? Doncs que a les preguntes concretes del públic sobre aspectes relacionats amb la mobilitat, el futur de la biblioteca o fins i tot la forma de resoldre la crisi habitacional, cap ponent ha arriscat a avalar solucions. De fet, Calleja ha resumit la tarda en només una frase. Preguntat per com resoldria les molèsties que provoca el carrer de Blai al veïnat, ell ha optat per una lapidària carregada de sinceritat: “Tant de bo poguéssim saber com arreglar aquest problema”. Fexas, per la seva part, també ha aportat una altra d’aquelles que s’escapen de l’esfera política i concerneixen a tothom: “A les revolucions que tenim pendents potser li hauríem de sumar la revolució de l’empatia i el civisme veïnal”.

La incertesa de Barcelona pel Canvi-C’s

Poques hores abans de tancar aquesta edició, els responsables de Barcelona pel Canvi-C’s han demanat disculpes a l’organització del Debat del Poble-sec i als assistents per l’absència de la veïna i regidora convidada, Marilén Barceló. Tal com ha explicat el seu equip, des de la plataforma liderada per Manuel Valls es van decidir anul·lar tots els actes de campanya en solidaritat amb el grup socialista, després de conèixer la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Si bé Barcelona pel Canvi-C’s es va posar en contacte via mail amb els responsables de la taula rodona per anunciar la seva absència, cap persona relacionada amb l’acte va poder llegir l’esmentat text fins a la finalització de l’esdeveniment (la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor no té cobertura). En canvi, els responsables del PSC sí que van aconseguir fer arribar amb la suficient antelació telefònica el motiu de la seva absència.

 

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Política

Marc Serra, nou regidor de Sants-Montjuïc

Els comuns aconsegueixen mantenir la regidoria del districte després del pacte amb el PSC

Publicat

on

El regidor de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha sigut presentat aquest dimecres com a nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc. Aquesta designació ha arribat tot just després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, formalitzés públicament el pacte de Govern amb el PSC. D’aquesta manera, el districte continuarà sota el control dels comuns ja que Serra farà el relleu a Laura Pérez.

Tot i que s’estrena com a regidor, Serra ja té experiència a l’Ajuntament de Barcelona, després de ser el principal assessor de Jaume Asens quan aquest va ocupar la quarta tinència d’alcaldia. Natural de Centelles (Osona), el regidor és reconegut als carrers del Poble-sec per haver viscut durant anys i ser activista a la plataforma Som Paral·lel i membre de l’Ateneu Cooperatiu La Base. A més, també va formar part del grup impulsor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de l’equip fundador de Barcelona en Comú i de la plataforma Tanquem els CIEs.

A banda, Serra també havia treballat a l’Observatori DESC i ha participat i dirigit documentals audiovisuals relacionats amb els drets humans, com ara “Tarajal: desmuntant la impunitat a la Frontera Sud” (Metromuster). El regidor ocupava el número 9 de la llista de Barcelona en Comú encapçalada per Ada Colau.

Fotografia | Sandra Lázaro – Eldiario.es

Continua llegint

Política

Polítiques continuïstes i recuperació d’antics projectes per al barri

Barcelona en Comú buscarà reforçar les seves línies d’actuació i materialitzar una obra de Govern que actualment resulta difícil de percebre a peu de carrer

Publicat

on

Arriba l’hora de la realitat. Després d’una campanya electoral que ni de bon tros va començar dues setmanes abans de la jornada electoral del 26M (alguns potser fixarien la data fa quatre anys enrere), la ciutat ja té les bases d’un nou Govern municipal. I per què les bases? Doncs perquè a data de publicar aquest exemplar encara no està clar quin serà el repartiment de càrrecs i districtes entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes Catalans (PSC). L’únic que el ciutadà sap és que Ada Colau repetirà mandat amb una plaça de Sant Jaume que no li posarà les coses gens fàcils.

Tot i això, és obvi que en aquest mandat l’executiu tindrà unes responsabilitats més repartides que en els darrers quatre anys. De comptar amb onze regidors, a créixer fins als 18. Un fet numèric que ajudarà a treballar en més matèries i, teòricament, complir més a fons amb el programa electoral. Sí, amb totes aquelles promeses que sonen en campanya (i que després curiosament al programa sempre van precedides de condicionals o verbs abstractes que impedeixen mesurar fins on s’han arribat a executar).

Llegir tots dos programes electorals i analitzar el seu encaix de coalició resulta teòricament senzill. Mentre que els comuns portaven les seves idees organitzades per matèries i barris, el text que va presentar el PSC era tot un al·legat que no citava al Poble-sec ni una sola vegada en les seves 65 pàgines. D’entrada, però, el que ofereix el nou Govern municipal és continuisme respecte al mandat anterior: habitatge, polítiques socials, sostenibilitat, etc. Línies que ja van engegar en els darrers quatre anys i que d’ara endavant s’hauran de materialitzar.

Habitatge

Per tal de resoldre l’emergència habitacional, la principal força de govern proposa incrementar del 30% al 50% la reserva d’obra nova per l’habitatge assequible al Poble-sec. Segons recorden, en el mandat anterior es va aprovar la modificació urbanística que obliga a destinar un 30% del sostre de les noves promocions i les grans rehabilitacions a habitatge protegit. “Una mesura que resulta clau perquè veïns i veïnes puguin viure als barris, especialment aquells més amenaçats per l’especulació i la gentrificació”. Al Poble-sec, però, pocs solars queden buits per aixecar noves finques i complir amb aquest 50%.

Davant d’aquesta circumstància, l’executiu proposa “estudiar nous àmbits per ubicar habitatge públic i assequible, com per exemple La Canadenca al front marítim del Poble-sec”. Amb aquest projecte també es pretendria “donar continuïtat al nou passeig del Peudemont”, que ha de connectar la façana marítima del Poble-sec i la Marina, amb la Font de la Guatlla. També hi ha el compromís de generar nous habitatges en els sectors de l’edifici de les Tres Xemeneies o la Fira; així com la creació d’una Oficina d’Habitatge pròpia per al barri.

Urbanisme

Tot i que en els darrers anys pràcticament no s’ha avançat res en la matèria, els comuns tornen a repescar el projecte que ha de finiquitar “les puntes del Paral·lel amb una proposta participada”. A més, asseguren que vetllaran perquè el Pla Director de la Muntanya de Montjuïc sigui una realitat per tal que tingui una major biodiversitat, una accessibilitat en transport públic més eficaç i millors itineraris per pujar-hi a peu.

D’altra banda, una de les places que sembla que acabarà remodelada d’aquí a uns mesos serà la de Margarida Xirgu, tot seguint una sèrie de criteris per millorar la convivència entre usuaris i veïns. Tal com han promès, a les places  es començaran a instal·lar urinaris portàtils, es promourà l’ús cívic de l’espai públic (però sense especificar com), s’adaptaran els jocs infantils per guanyar ombres i es millorarà el nombre d’espais per a gossos.

Equipaments

Per últim, el nou equip de Govern assegura que treballarà en la finalització de l’escola bressol del carrer Roger i posarà en marxa una segona (tot i que encara no s’ha decidit a on). Una circumstància que es repeteix amb el futur Palau d’Esports, el qual sembla que d’entrada no serà una realitat fins al següent mandat. Abans, segurament obrirà la Casa de Premsa.

Fotografies | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Barcelona en Comú consolida la majoria al barri

La fuga de vots dels comuns cap a les files socialistes resulta insuficient pels ‘sorpassos’. JxCAT s’estavella mentre que populars i cupaires deixen de tenir representació al Districte

Publicat

on

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.