Connecta amb nosaltres

Política

El futur centra un debat sense crítiques a Laura Pérez

Tot i els fronts oberts que tenen els Comuns, els ponents de l’oposició van apostar per fer intervencions constructives en lloc de carregar contra el mandat de la regidora

Publicat

on

Sovint, els debats als quals està acostumat el teleespectador emulsionen hores i dies abans del seu on air. Més enllà de la façana, els protagonistes, avesats en els cos-a-cos, centren els seus esforços en marcar perfil propi i desacreditar els adversaris. Sigui amb propostes de programa, sigui posant en marxa la màquina del fang. Mentint sense cap respecte pel ciutadà. Enganyant sense cap mirament a la realitat.

Els ciutadans, en comptes de contraposar programes i solucions, saben que assistiran a un combat de boxa on uns i altres provaran de clavar el punch verbal per deixar KO al rival. D’aquest late motiv, però, s’ha aconseguit escapar el Debat del Poble-sec. Organitzat al Centre Cívic El Sortidor pel ZONA SEC, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la col·laboració de Sants 3 Ràdio, l’esdeveniment ha resultat ser un èxit de la política de les formigues.

Una bassa d’oli

Lluny de la tensió que acostumen a envoltar determinats debats, el del Poble-sec s’ha caracteritzat pel seu to seré, constructiu i franc. Just al final de l’acte, un dels ponents se sincerava a l’autor d’aquestes línies: “Nosaltres, polítics locals, som com els nens que van a jugar al sorral; al final estem aquí mentre que els grans, els de la Casa Gran, es barallen per marcar distàncies entre uns i altres”. Honestedat pura. Però… què se n’extreu d’aquest raonament? Doncs que mentre des dels districtes els representants polítics s’esforcen en arribar a consensos i pactes per respecte entre iguals i pel benefici veïnal, després el guirigall del Saló de Carles Pi i Sunyer ho acaba llençant tot a l’orgànica.

La catatònica política barcelonina hauria d’aprendre de la realpolitik que es treballa al número 104 del carrer de la Creu Coberta. Podria semblar inversemblant, però del Debat del Poble-sec bé hauria pogut sortir un govern de coalició a cinc bandes entre Barcelona en Comú, JxCAT, ERC, la CUP i el PP. Sí, sí, cupaires i populars en un mateix executiu. Al llarg dels 120 minuts de debat fins i tot ha quedat enregistrada alguna que altra lloança del popular José Antonio Calleja al cupaire Arnau López (i a la inversa). En canvi, de les altres dues formacions absents, PSC i C’s, poca cosa s’ha pogut constatar. Totes dues formacions van decidir declinar la invitació a participar en el darrer moment per mantenir el dol per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

Laura Pérez s’emporta el debat

A diferència d’altres esdeveniments de la mateixa índole, el Debat del Poble-sec no ha tingut ni guanyador definit, ni derrotat testat. De fet, qui objectivament podria haver sortit més reforçada ha estat l’actual regidora del districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. El motiu: d’entre tots els convidats ha sigut l’única regidora de l’Ajuntament que s’ha apropat fins a la sala d’El Sortidor per donar la cara des del pitjor perfil que es podria adquirir en un debat: defensar una obra de govern.

Cap dels ponents de l’oposició ha aconseguit deixar en evidència un mandat dels Comuns ple de vicissituds. Tot al contrari. A Pérez li han deixat suficient marge de maniobra per fer la tripleta: fer autocrítica, aconseguir deixar en evidència les polítiques que JxCAT i ERC duen a terme a la Generalitat (sense que Georgina Lázaro ni Jordi Fexas respectivament sortissin a defensar les seves cúpules) i interpel·lar als veïns i entitats assistents a continuar sumant en el proper mandat. Resultat: aplaudiment del públic a la regidora després de repassar la gestió i els projectes del mandat.

Cap brindis al sol

A diferència de la lògica habitual de campanya, tots cinc ponents han decidit aterrar a la realitat. Què vol dir això? Doncs que a les preguntes concretes del públic sobre aspectes relacionats amb la mobilitat, el futur de la biblioteca o fins i tot la forma de resoldre la crisi habitacional, cap ponent ha arriscat a avalar solucions. De fet, Calleja ha resumit la tarda en només una frase. Preguntat per com resoldria les molèsties que provoca el carrer de Blai al veïnat, ell ha optat per una lapidària carregada de sinceritat: “Tant de bo poguéssim saber com arreglar aquest problema”. Fexas, per la seva part, també ha aportat una altra d’aquelles que s’escapen de l’esfera política i concerneixen a tothom: “A les revolucions que tenim pendents potser li hauríem de sumar la revolució de l’empatia i el civisme veïnal”.

La incertesa de Barcelona pel Canvi-C’s

Poques hores abans de tancar aquesta edició, els responsables de Barcelona pel Canvi-C’s han demanat disculpes a l’organització del Debat del Poble-sec i als assistents per l’absència de la veïna i regidora convidada, Marilén Barceló. Tal com ha explicat el seu equip, des de la plataforma liderada per Manuel Valls es van decidir anul·lar tots els actes de campanya en solidaritat amb el grup socialista, després de conèixer la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Si bé Barcelona pel Canvi-C’s es va posar en contacte via mail amb els responsables de la taula rodona per anunciar la seva absència, cap persona relacionada amb l’acte va poder llegir l’esmentat text fins a la finalització de l’esdeveniment (la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor no té cobertura). En canvi, els responsables del PSC sí que van aconseguir fer arribar amb la suficient antelació telefònica el motiu de la seva absència.

 

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Continua llegint

Política

ERC torna a guanyar al Districte de Sants-Montjuïc

Publicat

on

ERC s’ha tornat a imposar en les Eleccions Generals al Districte de Sants-Montjuïc amb un 22,7% dels escrutinis. Ara bé, els republicans han perdut suports respecte als anteriors comicis. En favor de qui? De JxCAT, que ha crescut en dos punts (10,3%), però sobretot en favor de la CUP, que per primera vegada es presentava al Congrés dels Diputats i ha arreplegat el 7,8% dels suports al Districte. En segon lloc de la taula ha quedat el PSC, que també ha perdut força respecte a l’abril (20,5%), però que es manté en una posició de domini. Aquest fet es deu sobretot a la incapacitat d’En Comú Podem d’arreplegar vots del bloc d’esquerres, que torna a caure, tot i mantenir-se tercers (17,7%). Pel que fa al bloc de la dreta, el PP pren aire tot i el seu fluix resultat (7,5%) i C’s s’enfonsa en perdre la meitat dels electors (5,2%). Per últim, destacar que VOX ha doblat els seus resultats (4,7%). *Dades amb el 99% escrutat.

Continua llegint

Política

El vot electrònic, realment interessa?

Publicat

on

Per

En aquests dies de noves eleccions i resultats, els sistemes electorals estan en entredit després de múltiples repeticions i de l’esgotament psicològic que això representa, així com els escàndols de presumptes manipulacions que hi ha hagut al llarg del temps, com ara la candidatura de Trump que encara cueja. Però no cal anar tant lluny, al nostre país també hi ha hagut força controvèrsia i el premi se l’endú el vot per correu, entre altres coses, per ser molt manipulable. Un 4% de la ciutadania vol votar a distància i entre un 25% a un 30% ja ni vota. Son percentatges que poden fer capgirar totalment el resultat final d’unes eleccions i que es reduirien dràsticament si es facilités al ciutadà poder votar per Internet.

El sistema electoral actual és molt rígid, antic i no s’ha adaptat a la nova realitat. Si ens fixem en altres països com Estònia (país líder europeu en tecnologia) veurem que es vota per Internet des de 2005, els cantons suïssos també des de 2004, França des de 2012, Canadà, Regne Unit, Emirats Àrabs… és a dir, la tecnologia existeix, funciona i, a sobre, la tenim a casa.

El software català de l’empresa Scytl

Una de les empreses referents a nivell mundial en vot per Internet i que proporciona el software a gran part d’aquests països és la catalana Scytl. El seu responsable de recerca en polítiques públiques, l’Adrià Rodríguez, ens explica que el vot per Internet, a diferència del vot per correu, està totalment auditat i, per tant, permet conèixer si s’ha produït alguna irregularitat. Però no tot acaba aquí, en un estudi fet a Estònia, explica Adrià, es va concloure que el vot electrònic remot té la meitat de cost que el vot presencial en paper.

I perquè no implantem el vot per Internet al nostre país? Li hem traslladat a Rodríguez. Aquesta és la gran pregunta, ens ha respost. La Junta Electoral Central, el màxim òrgan electoral de l’estat, ho demana des de 2016 però cal l’aprovació dels màxims implicats, els partits polítics.

Si ens fixem en el parlament de Catalunya, el govern ha presentat de nou un projecte de llei per tal que els catalans a l’estranger puguin votar per Internet però, curiosament, els tres partits de l’oposició auto denominats constitucionalistes han presentat esmenes a la totalitat i un d’ells va canviar d’opinió després de l’1-O. Per tant, es pot concloure que els problemes per implantar el vot per Internet no són ni tecnològics ni jurídics, si no polítics.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.