La històrica manca d’equipaments públics al Poble-sec no podia passar-se per alt. De fet, el tercer punt del decàleg d’urgències preparat per la Coordinadora està dedicat a la reivindicació de la Casa de la Premsa com a equipament per a les necessitats socials i culturals del Poble-sec. En prendre la paraula, José Antonio Calleja (PP) ha retret als Comuns que “la Casa de la Premsa esperava més d’aquest equip municipal”. Laura Pérez (BComú) ha justificat aquest retard fent esment a la Llei d’Arquitectura i la Llei de Contractació pública: “Els companys de la Casa de la Premsa han entès perfectament aquest procés i per què triga”.

Pérez ha tret pit del Pla d’Equipaments engegat pel seu partit, “gràcies al qual s’han detectat 10 solars, parcel·les i edificis en desús”. En aquest sentit, Jordi Fexas (ERC) reconeix que el Pla d’Equipaments està molt bé, però lamenta que “hi hem arribat in extremis a final de mandat”. El representant d’ERC creu que, ara que s’han detectat quines són les demandes al barri, cal prioritzar i prendre decisions. Respecte al Pla d’Equipaments, Georgina Lázaro (JxCat) admet que és molt complet, però creu que la participació moltes vegades “ha alentit el procés de presa de decisions, perquè hi havia projectes que tenien ja un gran consens”. Per la seva banda, Arnau López (CUP) aposta pel reaprofitament dels espais buits en lloc de la construcció massiva: “Si volem construir un nou model de ciutat, hem de sortir d’aquesta lògica d’enriquir a constructores i promotores privades que veuen la ciutat com un lloc on fer negoci”, ha conclòs.

Des d’ERC han deixat clar que volen seguir contemplant la peça a La Satalia com una opció per construir-hi equipaments, tot i que hi ha una part del barri que hi està en contra.

Fotografia | Ajuntament de BCN

Una de les qüestions que genera més inquietud entre els veïns és la situació d’emergència habitacional al barri i a tota la ciutat. Xacres com la dels desnonaments i l’expulsió del veïnat a causa de la gentrificació són una constant en un barri on el preu del lloguer és ara, de mitjana, 213 euros més car que fa quatre anys. Arnau López, de la CUP, ha manifestat que “una de les primeres mesures necessàries és la regulació dels preus del lloguer, cosa que no és competència de les ciutats en el marc legislatiu actual”. ERC, amb Jordi Fexas com a representant, ha apuntat que cal “pactar amb totes les administracions un pla de model de l’habitatge a llarg termini i oferir mesures pal·liatives a la gent que té més problemes de manteniment del seu habitatge”. Davant d’això, Arnau López ha recordat als seus companys de debat que el passat 9 de maig, la cambra catalana va rebutjar una moció que instava el Govern a fer totes les gestions necessàries davant l’Estat per permetre als “ajuntaments amb demanda habitacional” limitar les pujades dels preus del lloguer, una proposta que només va comptar amb els vots a favor dels Comuns i de la CUP.

Pisos buits, fons voltors 

En una intervenció molt breu, Georgina Lázaro de JxCat ha explicat que, des del seu partit, aposten per “construir més parc públic i implementar mesures que facin que la bossa de lloguer augmenti”, també ha parlat de la col·laboració necessària entre els actors públics i privats i ha conclòs la seva intervenció dient que, malgrat la gentrificació, “no hem de renunciar a tenir un barri digne”. Laura Pérez, dels Comuns, per la seva banda, s’ha mantingut ferma en defensar les polítiques d’habitatge del seu partit: “Comprar edificis assetjats per mobbing immobiliari i modificar l’ordenança perquè no es pugui rehabilitar un edifici i fer-ne fora tots els veïns”. També ha parlat d’implementar mecanismes disciplinaris a aquelles persones que tenen pisos buits i imposar, com han fet durant el seu mandat, multes milionàries als anomenats fons voltor. En aquest sentit, la CUP aposta per fer un cens dels pisos buits i expropiar-ne aquells que tenen fons voltors al darrere, amb l’objectiu de convertir-los en habitatge públic. Per últim, el popular José Antonio Calleja ha proposat donar cèdules d’habitabilitat als baixos del Poble-sec, uns 13.000 segons ha explicat, i augmentar les ajudes per part de les oficines d’habitatge de l’Ajuntament.

En la seva intervenció, José Antonio Calleja del Partit Popular, ha qualificat de “dramàtica” la xifra de desnonaments a la ciutat i ha assenyalat directament a Laura Pérez: “Els companys dels Comuns van prometre que s’acabarien els desnonaments, però s’han incrementat”.

Fotografia | Arxiu

Sovint, els debats als quals està acostumat el teleespectador emulsionen hores i dies abans del seu on air. Més enllà de la façana, els protagonistes, avesats en els cos-a-cos, centren els seus esforços en marcar perfil propi i desacreditar els adversaris. Sigui amb propostes de programa, sigui posant en marxa la màquina del fang. Mentint sense cap respecte pel ciutadà. Enganyant sense cap mirament a la realitat.

Els ciutadans, en comptes de contraposar programes i solucions, saben que assistiran a un combat de boxa on uns i altres provaran de clavar el punch verbal per deixar KO al rival. D’aquest late motiv, però, s’ha aconseguit escapar el Debat del Poble-sec. Organitzat al Centre Cívic El Sortidor pel ZONA SEC, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la col·laboració de Sants 3 Ràdio, l’esdeveniment ha resultat ser un èxit de la política de les formigues.

Una bassa d’oli

Lluny de la tensió que acostumen a envoltar determinats debats, el del Poble-sec s’ha caracteritzat pel seu to seré, constructiu i franc. Just al final de l’acte, un dels ponents se sincerava a l’autor d’aquestes línies: “Nosaltres, polítics locals, som com els nens que van a jugar al sorral; al final estem aquí mentre que els grans, els de la Casa Gran, es barallen per marcar distàncies entre uns i altres”. Honestedat pura. Però… què se n’extreu d’aquest raonament? Doncs que mentre des dels districtes els representants polítics s’esforcen en arribar a consensos i pactes per respecte entre iguals i pel benefici veïnal, després el guirigall del Saló de Carles Pi i Sunyer ho acaba llençant tot a l’orgànica.

La catatònica política barcelonina hauria d’aprendre de la realpolitik que es treballa al número 104 del carrer de la Creu Coberta. Podria semblar inversemblant, però del Debat del Poble-sec bé hauria pogut sortir un govern de coalició a cinc bandes entre Barcelona en Comú, JxCAT, ERC, la CUP i el PP. Sí, sí, cupaires i populars en un mateix executiu. Al llarg dels 120 minuts de debat fins i tot ha quedat enregistrada alguna que altra lloança del popular José Antonio Calleja al cupaire Arnau López (i a la inversa). En canvi, de les altres dues formacions absents, PSC i C’s, poca cosa s’ha pogut constatar. Totes dues formacions van decidir declinar la invitació a participar en el darrer moment per mantenir el dol per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

Laura Pérez s’emporta el debat

A diferència d’altres esdeveniments de la mateixa índole, el Debat del Poble-sec no ha tingut ni guanyador definit, ni derrotat testat. De fet, qui objectivament podria haver sortit més reforçada ha estat l’actual regidora del districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. El motiu: d’entre tots els convidats ha sigut l’única regidora de l’Ajuntament que s’ha apropat fins a la sala d’El Sortidor per donar la cara des del pitjor perfil que es podria adquirir en un debat: defensar una obra de govern.

Cap dels ponents de l’oposició ha aconseguit deixar en evidència un mandat dels Comuns ple de vicissituds. Tot al contrari. A Pérez li han deixat suficient marge de maniobra per fer la tripleta: fer autocrítica, aconseguir deixar en evidència les polítiques que JxCAT i ERC duen a terme a la Generalitat (sense que Georgina Lázaro ni Jordi Fexas respectivament sortissin a defensar les seves cúpules) i interpel·lar als veïns i entitats assistents a continuar sumant en el proper mandat. Resultat: aplaudiment del públic a la regidora després de repassar la gestió i els projectes del mandat.

Cap brindis al sol

A diferència de la lògica habitual de campanya, tots cinc ponents han decidit aterrar a la realitat. Què vol dir això? Doncs que a les preguntes concretes del públic sobre aspectes relacionats amb la mobilitat, el futur de la biblioteca o fins i tot la forma de resoldre la crisi habitacional, cap ponent ha arriscat a avalar solucions. De fet, Calleja ha resumit la tarda en només una frase. Preguntat per com resoldria les molèsties que provoca el carrer de Blai al veïnat, ell ha optat per una lapidària carregada de sinceritat: “Tant de bo poguéssim saber com arreglar aquest problema”. Fexas, per la seva part, també ha aportat una altra d’aquelles que s’escapen de l’esfera política i concerneixen a tothom: “A les revolucions que tenim pendents potser li hauríem de sumar la revolució de l’empatia i el civisme veïnal”.

La incertesa de Barcelona pel Canvi-C’s

Poques hores abans de tancar aquesta edició, els responsables de Barcelona pel Canvi-C’s han demanat disculpes a l’organització del Debat del Poble-sec i als assistents per l’absència de la veïna i regidora convidada, Marilén Barceló. Tal com ha explicat el seu equip, des de la plataforma liderada per Manuel Valls es van decidir anul·lar tots els actes de campanya en solidaritat amb el grup socialista, després de conèixer la mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Si bé Barcelona pel Canvi-C’s es va posar en contacte via mail amb els responsables de la taula rodona per anunciar la seva absència, cap persona relacionada amb l’acte va poder llegir l’esmentat text fins a la finalització de l’esdeveniment (la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor no té cobertura). En canvi, els responsables del PSC sí que van aconseguir fer arribar amb la suficient antelació telefònica el motiu de la seva absència.