Connecta amb nosaltres

Política

Sis poblesequins a les llistes municipals del 26M

Eudosio Gutiérrez (PSC), Arnau López i Anna Solé (CUP), Mariló Barceló (C’s), Marc Serra i Carolina López (Comuns)

Publicat

on

Les eleccions municipals, en clau local. Tot i que Barcelona sigui ciutat, és evident que resulta essencial poder comptar amb veïns i veïnes de la falda de Montjuïc per defensar els interessos del Poble-sec a la centralitzada plaça de Sant Jaume. Fins a sis veïns i veïnes del barri formaran part de les paperetes electorals del 26M, però només un té opcions reals d’ocupar una cadira al Saló Carles Pi i Sunyer.

Mariló Barceló torna a repetir pel partit de Ciutadans, aquesta vegada de número 6 en comptes de 3 i sota la marca electoral de Barcelona pel Canvi-C’s. Si bé en el darrer mandat ja ha sigut regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc, Barceló explica que la seva motivació actual és la de fer “un canvi” després de “la gestió ineficaç del Govern d’Ada Colau”. “Ha augmentat la inseguretat, l’incivisme i la brutícia” esgrimeix la poblesequina.

Un comerciant a la llista del PSC

Els qui també tindran un veí del Poble-sec a les seves llistes són els socialistes. L’històric peixater de Poble-sec Peix, Eudosio Gutiérrez, ocupa el lloc 33 de la llista encapçalada per l’alcaldable Jaume Collboni. De fet, la seva presència a la papereta del PSC no la fa només especial pel fet de ser un comerciant de carrer, sinó per la seva extensa trajectòria a la vida associativa del barri des de fa dècades.

Els Comuns tornen amb força

Marc Serra és el segon poblesequí amb opcions reals d’entrar al Saló de Plens (va de número 9). Jurista i sociòleg, ja es coneix la Casa Gran des de dins, després d’haver treballat quatre anys a l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. “La ciutat de Barcelona necessita un govern valent que planti cara als fons d’inversió que volen expulsar als veïns i veïnes del barri apujant els preus dels lloguers”, explica.

Per últim, l’actual consellera de l’executiu local i veïna de la plaça de Les Navas, Carolina López, ocuparà el lloc 26 de Barcelona en Comú. Des dels valors de l’ecologia, el feminisme i el municipalisme, López encara aquest segon mandat per enfontar-se a la gentrificació i el canvi climàtic, entre d’altres: “És un camí que ja hem començat i en el que volem continuar treballant els propers quatre anys”.

Doblet a la CUP

Pel que fa als cupaires, la ressuscitada assemblea del barri presenta dos candidats a ocupar la bancada del Saló de Plens. Ara bé, la seva presència també està més supeditada a un suport a la proposta política de la formació que no pas a les opcions reals que tenen d’entrar-hi: mentre que l’Arnau López ocupa el número 28 de la llista, l’Anna Solé va de suplent número 5.

De tots quatre, l’Arnau López és el més jove, però no per aquest motiu qui menys experiència acumula en l’àmbit polític. Amb 28 anys assegura  haver militat i col·laborat sempre amb les organitzacions de l’Esquerra Independentista i amb diversos espais del barri des de fa anys com els Castellers del Poble-sec, el CERHISEC, el Sindicat de Barri del Poble-sec i la Xarxa Cooperasec, entre d’altres.

“La meva motivació per formar part d’aquesta candidatura és el profund convenciment que des d’una perspectiva i feina municipalista i sota el paraigua de la Unitat Popular –la unió de tots els moviments socials de base i de carrer– es pot construir carrer a carrer, barri a barri, vila a vila, una Barcelona al servei de les seves veïnes i de les seves necessitats”, recalca López.

Pel que fa a Solé, nascuda a Nonasp (Baix Matarranya) i veïna del Poble-sec des de fa tres per motius professionals, recorda que l’any 2015 ja es va presentar a les llistes de la CUP de Tarragona (on aleshores residia) i que la seva tornada a la capital catalana no ha fet que deixés enrere l’activisme social i polític: “Crec que les lluites veïnals i els moviments de base són imprescindibles per a la reconstrucció d’una ciutat per a les classes populars”.

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint

Política

Collboni reforça la figura de la regidora Raquel Gil amb una 5a tinència d’alcaldia

Publicat

on

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal. 

Continua llegint

Política

El silenci permanentment trencat de Montjuïc

Publicat

on

Per

Montjuïc, un dels pulmons verds més estimats de Barcelona, pateix una agressió constant: la contaminació acústica. L’últim episodi ha estat la reobertura de la Font del Gat com a restaurant amb activitat nocturna i concerts als Jardins de Laribal. Un espai històricament associat a la pau i el repòs ha estat transformat en una discoteca a l’aire lliure, trencant la tranquil·litat amb música fins a la matinada.

Les queixes veïnals no s’han fet esperar. Però no només parlem de molèsties als barris de la muntanya: el soroll és un contaminant ambiental reconegut, amb efectes sobre la salut de les persones i sobre l’ecosistema. A més d’un lloc per passejar, Montjuïc és una muntanya amb gran valor ecològic, on conviuen espècies com falcons, eriçons i granotes, a més de plantes úniques al món. Diversos estudis científics han documentat com la contaminació acústica pot provocar desorientació, interrupció del cicle reproductiu i fins i tot mort sobtada en ocells per estrès (com apunta Science Advances, 2017).

Aquest no és un fet puntual. La manca de control ha convertit Montjuïc en un calaix de sastre on s’ubiquen activitats que no s’acceptarien en cap altre lloc. L’històric és llarg: festivals com el Brunch Electronik, concerts al Palau Sant Jordi i al Poble Espanyol, o el Barça… Ara aquest nou ús del restaurant se suma a una tendència preocupant: una gestió institucional que està prioritzant l’activitat econòmica i el turisme per sobre del benestar veïnal i la conservació ambiental.

Cal recordar que Barcelona disposa de mapes de capacitat acústica que classifiquen els espais segons el nivell de soroll màxim permès, i que Montjuïc inclou zones amb alta protecció. Aquestes activitats sobrepassen els límits legals, i només podrien celebrar-se amb llicències extraordinàries que, sovint, no estan prou justificades.

A més, Barcelona és signatària de la Carta de Florència, que estableix que els jardins històrics són espais de pau, i que qualsevol ús festiu ha de ser excepcional i no malmetre el seu caràcter. L’esperit d’aquest compromís és vulnerat sistemàticament.

Potser alguns diran que la protecció d’un jardí o d’un ocell no val més que les activitats musicals i esportives. Però cal fer memòria: la salut mediambiental és també salut pública. I una ciutat sense espais de silenci, sense natura viva, és una ciutat menys habitable, menys humana.

Per això exigim mesures immediates i efectives: una revisió urgent de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica per a Montjuïc, una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos fins que no es garanteixi el respecte a la biodiversitat i al descans dels veïns i un espai de diàleg amb el veïnat per recollir les queixes i establir criteris clars de convivència.

El silenci és un dret. I Montjuïc, un tresor que no podem perdre per manca d’acció. •

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024