El regidor de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha sigut presentat aquest dimecres com a nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc. Aquesta designació ha arribat tot just després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, formalitzés públicament el pacte de Govern amb el PSC. D’aquesta manera, el districte continuarà sota el control dels comuns ja que Serra farà el relleu a Laura Pérez.

Tot i que s’estrena com a regidor, Serra ja té experiència a l’Ajuntament de Barcelona, després de ser el principal assessor de Jaume Asens quan aquest va ocupar la quarta tinència d’alcaldia. Natural de Centelles (Osona), el regidor és reconegut als carrers del Poble-sec per haver viscut durant anys i ser activista a la plataforma Som Paral·lel i membre de l’Ateneu Cooperatiu La Base. A més, també va formar part del grup impulsor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de l’equip fundador de Barcelona en Comú i de la plataforma Tanquem els CIEs.

A banda, Serra també havia treballat a l’Observatori DESC i ha participat i dirigit documentals audiovisuals relacionats amb els drets humans, com ara “Tarajal: desmuntant la impunitat a la Frontera Sud” (Metromuster). El regidor ocupava el número 9 de la llista de Barcelona en Comú encapçalada per Ada Colau.

Fotografia | Sandra Lázaro – Eldiario.es

Arriba l’hora de la realitat. Després d’una campanya electoral que ni de bon tros va començar dues setmanes abans de la jornada electoral del 26M (alguns potser fixarien la data fa quatre anys enrere), la ciutat ja té les bases d’un nou Govern municipal. I per què les bases? Doncs perquè a data de publicar aquest exemplar encara no està clar quin serà el repartiment de càrrecs i districtes entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes Catalans (PSC). L’únic que el ciutadà sap és que Ada Colau repetirà mandat amb una plaça de Sant Jaume que no li posarà les coses gens fàcils.

Tot i això, és obvi que en aquest mandat l’executiu tindrà unes responsabilitats més repartides que en els darrers quatre anys. De comptar amb onze regidors, a créixer fins als 18. Un fet numèric que ajudarà a treballar en més matèries i, teòricament, complir més a fons amb el programa electoral. Sí, amb totes aquelles promeses que sonen en campanya (i que després curiosament al programa sempre van precedides de condicionals o verbs abstractes que impedeixen mesurar fins on s’han arribat a executar).

Llegir tots dos programes electorals i analitzar el seu encaix de coalició resulta teòricament senzill. Mentre que els comuns portaven les seves idees organitzades per matèries i barris, el text que va presentar el PSC era tot un al·legat que no citava al Poble-sec ni una sola vegada en les seves 65 pàgines. D’entrada, però, el que ofereix el nou Govern municipal és continuisme respecte al mandat anterior: habitatge, polítiques socials, sostenibilitat, etc. Línies que ja van engegar en els darrers quatre anys i que d’ara endavant s’hauran de materialitzar.

Habitatge

Per tal de resoldre l’emergència habitacional, la principal força de govern proposa incrementar del 30% al 50% la reserva d’obra nova per l’habitatge assequible al Poble-sec. Segons recorden, en el mandat anterior es va aprovar la modificació urbanística que obliga a destinar un 30% del sostre de les noves promocions i les grans rehabilitacions a habitatge protegit. “Una mesura que resulta clau perquè veïns i veïnes puguin viure als barris, especialment aquells més amenaçats per l’especulació i la gentrificació”. Al Poble-sec, però, pocs solars queden buits per aixecar noves finques i complir amb aquest 50%.

Davant d’aquesta circumstància, l’executiu proposa “estudiar nous àmbits per ubicar habitatge públic i assequible, com per exemple La Canadenca al front marítim del Poble-sec”. Amb aquest projecte també es pretendria “donar continuïtat al nou passeig del Peudemont”, que ha de connectar la façana marítima del Poble-sec i la Marina, amb la Font de la Guatlla. També hi ha el compromís de generar nous habitatges en els sectors de l’edifici de les Tres Xemeneies o la Fira; així com la creació d’una Oficina d’Habitatge pròpia per al barri.

Urbanisme

Tot i que en els darrers anys pràcticament no s’ha avançat res en la matèria, els comuns tornen a repescar el projecte que ha de finiquitar “les puntes del Paral·lel amb una proposta participada”. A més, asseguren que vetllaran perquè el Pla Director de la Muntanya de Montjuïc sigui una realitat per tal que tingui una major biodiversitat, una accessibilitat en transport públic més eficaç i millors itineraris per pujar-hi a peu.

D’altra banda, una de les places que sembla que acabarà remodelada d’aquí a uns mesos serà la de Margarida Xirgu, tot seguint una sèrie de criteris per millorar la convivència entre usuaris i veïns. Tal com han promès, a les places  es començaran a instal·lar urinaris portàtils, es promourà l’ús cívic de l’espai públic (però sense especificar com), s’adaptaran els jocs infantils per guanyar ombres i es millorarà el nombre d’espais per a gossos.

Equipaments

Per últim, el nou equip de Govern assegura que treballarà en la finalització de l’escola bressol del carrer Roger i posarà en marxa una segona (tot i que encara no s’ha decidit a on). Una circumstància que es repeteix amb el futur Palau d’Esports, el qual sembla que d’entrada no serà una realitat fins al següent mandat. Abans, segurament obrirà la Casa de Premsa.

Fotografies | Ajuntament de Barcelona

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.