Connecta amb nosaltres

Política

Entre polítiques de prevenció i les sancions

Des d’ERC creuen que molts problemes de convivència i incivisme no es convertirien en problemes de seguretat si s’aturessin a temps

Publicat

on

Un dels temes calents al barri són els problemes d’incivisme i de convivència que es produeixen especialment a certes places i carrers. En ser preguntats per això, la majoria de partits aposten per les polítiques de prevenció i per reforçar la figura dels agents cívics. Georgina Lázaro ha assegurat que, des de JxCat, volen que la percepció que tenen els veïns respecte a la neteja i l’incivisme sigui diferent: “Creiem que cal reforçar la col·laboració entre Guàrdia Urbana i els Mossos, incrementar el nombre de tècnics de civisme i  fer un treball preventiu abans d’haver d’imposar qualsevol mena de sanció”.

En aquesta mateixa línia, ERC creu que la figura dels agents cívics és clau, ja que “molts problemes de convivència i incivisme no es convertirien en problemes de seguretat si els aturem a temps”. Des d’aquesta formació expliquen que una de les pedres angulars del seu programa és introduir canvis importants en la Guàrdia Urbana: “Hem de prestigiar el cos” ha dit Jordi Fexas. La perspectiva de la CUP en termes de convivència és diferent, Arnau López ha explicat que cal anar més enllà de la visió punitiva i basar el civisme en la “coneixença mútua entre veïns i en la cultura de la pau”, en aquest sentit ha afegit que la solució no passa per més presència policial sinó per fer “més barri i més activitats a l’espai públic, que s’ha de convertir en un espai de trobada veïnal”.

Mà dura contra la delinqüència

Quan ha estat el seu torn, Laura Pérez ha reconegut l’augment dels delictes al Poble-sec: “Darrerament hem tingut casos molt clars, com el dels narcopisos del Raval que estaven arribant al Poble-sec, i hem actuat amb una bona coordinació entre Guàrdia Urbana i els Mossos”, ha dit la regidora. Davant l’augment dels furts sense violència al barri, Pérez creu que la solució passaria per imposar judicis ràpids i comptar amb una política fiscal que persegueixi aquesta mena de delictes per tal que no es reiterin: “Hi ha xarxes de delinqüència que veuen Barcelona com una ciutat fàcil, hem de ser una ciutat hostil per a elles”.

José Antonio Calleja, del Partit Popular, també s’ha mostrat reactiu pel que fa als temes d’inseguretat: “Les campanyes preventives estan molt bé, però cal passar a l’acció: toca retocar l’ordenança de civisme i imposar sancions efectives”, ha explicat durant la seva intervenció. Calleja ha posat com a exemple d’“incivisme absolut” la plaça de les Tres Xemeneies i ha reclamat un increment de la policia de proximitat.

Soroll al carrer Blai

Com poden millorar les condicions dels veïns que viuen al carrer Blai? Va voler saber el públic assistent al Debat Electoral de ZONA SEC. La majoria de representats van coincidir en que calen fórmules de consens per arribar a una entesa entre veïnat i restauradors, però la regidora Laura Pérez va remarcar la importància dels problemes de soroll que genera el monocultiu de restauració i oci en aquest carrer i va afegir que “l’Ajuntament ha de saber de part de qui està”. Des de JxCat demanen que es respecti tant el dret al descans com els drets del sector de la restauració; la CUP aposta per una política de decreixement “d’aquesta mena de negocis de restauració”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Política

El vot electrònic, realment interessa?

Publicat

on

Per

En aquests dies de noves eleccions i resultats, els sistemes electorals estan en entredit després de múltiples repeticions i de l’esgotament psicològic que això representa, així com els escàndols de presumptes manipulacions que hi ha hagut al llarg del temps, com ara la candidatura de Trump que encara cueja. Però no cal anar tant lluny, al nostre país també hi ha hagut força controvèrsia i el premi se l’endú el vot per correu, entre altres coses, per ser molt manipulable. Un 4% de la ciutadania vol votar a distància i entre un 25% a un 30% ja ni vota. Son percentatges que poden fer capgirar totalment el resultat final d’unes eleccions i que es reduirien dràsticament si es facilités al ciutadà poder votar per Internet.

El sistema electoral actual és molt rígid, antic i no s’ha adaptat a la nova realitat. Si ens fixem en altres països com Estònia (país líder europeu en tecnologia) veurem que es vota per Internet des de 2005, els cantons suïssos també des de 2004, França des de 2012, Canadà, Regne Unit, Emirats Àrabs… és a dir, la tecnologia existeix, funciona i, a sobre, la tenim a casa.

El software català de l’empresa Scytl

Una de les empreses referents a nivell mundial en vot per Internet i que proporciona el software a gran part d’aquests països és la catalana Scytl. El seu responsable de recerca en polítiques públiques, l’Adrià Rodríguez, ens explica que el vot per Internet, a diferència del vot per correu, està totalment auditat i, per tant, permet conèixer si s’ha produït alguna irregularitat. Però no tot acaba aquí, en un estudi fet a Estònia, explica Adrià, es va concloure que el vot electrònic remot té la meitat de cost que el vot presencial en paper.

I perquè no implantem el vot per Internet al nostre país? Li hem traslladat a Rodríguez. Aquesta és la gran pregunta, ens ha respost. La Junta Electoral Central, el màxim òrgan electoral de l’estat, ho demana des de 2016 però cal l’aprovació dels màxims implicats, els partits polítics.

Si ens fixem en el parlament de Catalunya, el govern ha presentat de nou un projecte de llei per tal que els catalans a l’estranger puguin votar per Internet però, curiosament, els tres partits de l’oposició auto denominats constitucionalistes han presentat esmenes a la totalitat i un d’ells va canviar d’opinió després de l’1-O. Per tant, es pot concloure que els problemes per implantar el vot per Internet no són ni tecnològics ni jurídics, si no polítics.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Política

Respostes a les necessitats del veïnat

Carolina López (Barcelona en Comú) i Eudosio Gutiérrez (PSC) són els consellers de barri del Poble-sec en aquesta nova legislatura

Publicat

on

Als comicis del passat mes de maig, Barcelona en Comú es va imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Els darrers quatre anys, el plenari del Districte de Sants-Montjuïc estava format per 6 consellers de Barcelona en Comú, 4 del PDCat, 2 d’ERC, 2 del PSC, 2 de C’s, 2 de la CUP i 1 del PP. Arran dels darrers resultats electorals, la CUP i el PP han perdut les seves conselleries al Districte, amb la qual cosa es passa de 7 grups municipals a 6, tenint en compte que Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb un dels dos consellers que tenia Ciutadans. Així, la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjuïc queda formada per 10 consellers; sis de BComú i quatre del PSC, a més del regidor Marc Serra, que la presideix, i del secretari. Carolina López (BComú) és veïna i consellera del Poble-sec, càrrec que ostenta des de l’última legislatura, i actualment també és consellera d’Educació i d’Urbanisme, Medi Ambient, Infraestructures i TIC. Per la seva banda, el conseller del Poble-sec Eudosio Gutiérrez (PSC) és una cara força coneguda al barri; veí i propietari de Poble Sec Peix, SL i en aquests moments també conseller de l’àrea de Persones amb Discapacitat del Districte. Ambdós han trepitjat el terreny i coneixen de prop les problemàtiques que afecten el Poble-sec. Ara bé, quines són les seves propostes per posar-hi remei?

Més agents als carrers

No és cap novetat que existeix certa preocupació entre el veïnat respecte a problemes relacionats amb la inseguretat. Davant d’aquesta realitat, López i Gutiérrez diuen que abans de finals d’aquest any s’incorporaran nous agents tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra. En aquest mandat tenen el compromís de convocar 600 noves places d’agents per pal·liar el dèficit acumulat als darrers anys. Segons els consellers, “pràcticament el 80% de la problemàtica als nostres carrers és respecte a la convivència” i puntualitzen que “no només cal augmentar la presència policial, encara que és una eina eficaç i dissuasiva; també farem pedagogia mitjançant campanyes al territori, fomentant el respecte a l’espai públic i a les persones”.

Ampliar el sòl públic 

Un dels grans temes calents al Poble-sec és la manca d’equipaments públics. En aquest aspecte, els consellers reconeixen que “el barri té una trama molt densa i consolidada, amb la qual cosa no hi ha pràcticament disponibles parcel·les per fer equipament públic”.  L’única opció que hi ha, doncs, és ampliar el sòl públic. Des del Districte asseguren que durant aquest mandat el Poble-sec ha de tenir un Pla de Barris “que ens permeti fer inversions i aterrar les necessitats detectades, que són moltes”.

Informar els veïns dels seus drets d’habitatge

Ho hem vist aquestes setmanes amb el cas del Bloc Llavors: la població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. Des del Districte recorden que el pla especial (PEUAT) prohibeix ampliar els habitatges d’ús turístic al Poble-sec: “Hem ampliat els inspectors per detectar habitatges turístics il·legals i ja hem tancat més de 2.000 llits a tota Barcelona”. Però, tot i que s’han reduït les exigències per poder optar a un habitatge d’emergència, reconeixen que “tota aquesta feina no és suficient i hem de garantir l’accés a l’habitatge ampliant les promocions públiques, tot i que també ens cal una reforma de la llei de lloguer a escala estatal”. Els consellers, en aquest mandat, es proposen apropar-se a les comunitats de veïns per “informar dels seus drets davant possibles casos d’abús i donar-los a conèixer eines legals que tenen al seu abast per lluitar en casos com aquests”.

Reduir molèsties pel soroll 

El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per al veïnat que viu a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques. En aquest sentit, des del Districte diuen que “al mandat passat vam treballar en un conveni entre els locals d’oci i l’administració per coresponsabilitzar al sector. Tota una sèrie de locals estan abonant una parella d’agents cívics que, coordinats amb els tècnics i la Guàrdia Urbana, treballen  per reduir la conflictivitat en les zones més afectades”. Una mesura que s’ha demostrat, de moment, que no resulta suficient per pal·liar les molèsties que es poden derivar d’esdeveniments festius com el Brunch In the Park.

Més suport als comerciants

En els darrers anys, hem viscut una transformació absoluta de l’economia local del Poble-sec. La desaparició de nombrosos establiments de comerç de proximitat és una de les grans preocupacions del barri que requereix mesures urgents. “Tenim un Pla de Desenvolupament del Districte on recollim totes les polítiques de què disposem per evitar el monocultiu i la turistificació del Poble-sec, diversificar l’economia i donar suport a iniciatives amb impacte comunitari”, diuen els consellers. Per evitar el monocultiu, des del Districte aposten per afavorir la instal·lació de nous tipus de comerços i empreses, i al mateix temps, “evitar que tanquin comerços antics per manca de relleu o per una pujada abusiva del lloguer”. Per això, diuen, “treballem d’una forma integral, donant suport als comerciants, creant sinergies amb altres sectors i impulsant plans d’usos per evitar que els baixos siguin ocupats només per locals de pública concurrència”. En aquest sentit, Carolina López i Eudosio Gutiérrez afirmen que els comerços de barri “no són només botigues al carrer. En la majoria dels casos també actuen com agents cívics que col·laboren de forma activa en la nostra seguretat i benestar, per això volem fer campanyes de conscienciació sobre la seva funció, millorar la comunicació a través de les associacions de comerciants, informar-los dels ajuts que tenen al seu abast i ampliar les eines que els podem oferir com administració”.

Continua llegint

Política

La plaça Navas, una oportunitat

Publicat

on

Per

Sovint trobem al diari ZONA SEC comentaris negatius de veïns i veïnes del barri sobre la plaça Navas, però, és certament la plaça un espai degradat? És innegable que hi conflueixen alguns dels reptes més importants que afronta el Poble-sec: un percentatge alt de persones d’origen divers, població vulnerable, soroll i un espai públic amb manca de verd.

A la plaça Navas també hi trobem un espai de convivència intercultural que hem d’entendre en clau d’oportunitat. Un lloc complex, ric i mestís què és al mateix temps punt de trobada de famílies perquè jugui la canalla, gaudir d’una estona a l’aire lliure, escenari de la Festa Major… amb una oferta variada i constant d’activitats per a totes les edats, des de concerts a fires de comerciants, passant per espectacles gratuïts de l’Institut del Teatre, que fan de la plaça també un dels centres neuràlgics del nostre barri.

Perquè pugui guanyar la visió més positiva, hem de garantir la convivència i el descans. La sobre-ocupació de la plaça, deguda a la manca d’espais oberts al Poble-sec, i l’incivisme d’uns pocs, impedeix compartir la plaça amb tranquil·litat. Al darrer mandat, vam introduir diferents mesures, però no són prou, ja que els reptes que afronta tot el barri són complexos. Durant els propers quatre anys tenim el compromís de continuar treballant per reduir les desigualtats, i això implica ampliar els espais i l’oferta extra-escolar per a infants i joves, augmentar l’espai públic i la seva qualitat (voreres més amples, més arbrat…), i proporcionar més eines per al coneixement mutu i la convivència intercultural.

Per acabar, recordar que el nostre barri és un exemple d’acollida per a tota la ciutat, amb desenes d’entitats treballant-hi. La bona entesa entre l’associacionisme i les administracions també és una eina poderosa en la lluita contra la desigualtat que hem de continuar dotant de recursos i capacitats.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte i veïna de la plaça Navas

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.