Connecta amb nosaltres

Societat

Tres motos per cada plaça d’aparcament en superfície

L’Ajuntament sancionarà als motoristes que aparquin de forma inadequada

Publicat

on

Més vehicles que aparcaments en superfície disponibles. Aquesta tònica no només es viu amb els turismes, sinó que es repeteix amb les motos i ciclomotors del veïnat. Segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona de 2018 avançades per Betevé, la trama urbana poblesequina només ofereix 1.895 places en superfície per a motocicletes, quan hi ha registrats fins a 5.097 vehicles motoritzats de dues rodes. Dit d’una altra manera, el barri compta amb 2,69 vehicles per plaça d’aparcament disponible.

Què provoca aquesta circumstància? Doncs que una part important dels propietaris que no tenen plaça d’aparcament privada o llogada, deixen el seu vehicle sobre les voreres i, habitualment, just davant de casa seva o del lloc de feina. Hàbit normalitzat per la gran majoria social, però que alhora acostuma a generar molèsties als vianants quan les voreres són estretes.

Campanya de civisme

Sota el nom “Ciutat de Vianants”, la nova campanya que impulsa la Direcció de Serveis de Mobilitat, Districtes i B:SM busca ordenar l’estacionament de motos i minimitzar la seva ocupació, en paral·lel a l’actuació que ja duu a terme habitualment la Guàrdia Urbana. Tot plegat, “per alliberar les voreres de motos i ciclomotors i aconseguir que el vianant recuperi el seu espai natural”.

Finalitzada una primera fase informativa del febrer, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa una campanya sancionadora i de retirada de motos estacionades incorrectament. A més, a partir d’ara i com a novetat, els agents de l’ÀREA de B:SM també controlaran les vies amb més incidències per assegurar que no s’aparqui incorrectament.

La normativa

Segons l’Ordenança de Vehicles i Vianants (Art. 40), quan no hi hagi possibilitat d’aparcar en la calçada, i sempre que no hi hagi senyalització específica que ho prohibeixi, es pot aparcar en vorera només en les següents condicions: si la vorera fa entre 3 i 6 metres d’amplada, es pot aparcar en paral·lel a la vorera i a un mínim de dos metres dels passos de vianants i les parades d’autobús. En cas que la vorera faci més de 6 metres es pot aparcar en semibateria, sempre que hi hagi més de 3 metres lliures de pas. Unes mides, en tot cas, difícils de trobar en la trama urbana del Poble-sec. Per últim, des del consistori recorden que està prohibit accedir a les voreres amb la moto en marxa. L’accés s’ha de realitzar amb el motor parat i sense ocupar el seient, afegeixen, ja que només està permès utilitzar la força del motor per salvar els desnivells de la vorera, sempre que no s’accedeixi pels passos de vianants.

Societat

Salvem el Turó exigeix que s’acabi amb la brutícia i l’incivisme que pateix el veïnat de Font de la Guatlla

Publicat

on

L’Associació Salvem el Turó exigeix a l’administració mesures per acabar amb la brutícia i l’incivisme que pateix el veïnat del Turó de Font de la Guatlla. Els fontguallencs denuncien que no hi ha prou neteja i que hi ha zones on no hi passa cap brigada durant setmanes, i per això són els mateixos veïns els que han d’acabar fent batudes per treure “vidres i ampolles”.

Veïns del Turó expliquen que estan just davant del Poble Espanyol, on hi ha locals d’oci nocturn. “És molt freqüent que hi hagi botellots, incivisme o oci nocturn descontrolat pels carrers. Encara que siguin petits grups a altes hores de la nit fan molt soroll, a més a més de la brutícia que això porta”, denuncien.

Des de Salvem el Turó asseguren que això els passa per la zona on estan ubicats, “com això succeeix a Montjuïc, no és dins la trama urbana, ningú fa res, ni per prevenir-ho, ni per netejar-ho”.

Els fontguallencs asseguren ser molt conscients que “hi ha molts carrers amb escales, amb pujades i amb baixades”, però no ho veuen excusa pel poc manteniment” que hi ha. “Tenim males herbes que han esdevingut arbres. Això no passa d’un dia per l’altre, passa per la inacció durant mesos o anys”. El mateix els passa amb la neteja. “Nosaltres hem fet seguiment d’alguns carrers on hi havia la mateixa llauna o la mateixa brossa durant dues setmanes.

Tot i això, el veïnat no té cap intenció de marxar del barri, ja que tot i reconèixer que “l’ambient no és el millor”, també hi troben moltes coses bones. “Els veïns estan en un punt de fer ells la neteja, estan posant cartells als arbres perquè la gent sigui més cívica, perquè facin servir les papereres. On no arriba l’acció de les administracions el veïnat s’organitza i intenta fer quelcom”, expliquen des de la plataforma veïnal. “És el nostre barri, si hem aconseguit quedar-nos després d’estar 40 anys amenaçats per l’enderrocament, no marxarem ara per l’incivisme. Però sí que creiem que no ens hem de resignar, no hi pot haver aquesta inacció de forma perpètua”, conclouen.

Continua llegint

Societat

25 anys de Bona Voluntat en Acció

Nascuda al Poble-sec, treballa per integrar socio-laboralment persones i famílies en estat de vulnerabilitat de Sants-Montjuïc

Publicat

on

L’associació Bona Voluntat en Acció celebra enguany el seu 25è aniversari amb molta il·lusió, i és que aquesta associació de caràcter social basada en el voluntariat que treballa des de 1997 per a la inclusió social i laboral de les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i que resideixen al districte de Sants-Montjuïc no ha deixat de créixer.

Des de Bona Voluntat en Acció es treballa donant resposta a situacions de desigualtat social que es troben en la nostra societat, a través d’una acció integradora i transversal, que inclou des de l’atenció de necessitats bàsiques com l’alimentació fins a la formació en llengües i la inserció sociolaboral.

El seu objectiu principal és l’acompanyament de les persones en el seu procés d’integració a través d’un pla de treball adaptat a les necessitats de les famílies. “Han passat més de 25 anys des que va començar aquest projecte solidari, i, amb l’esforç de moltes persones, socis i sòcies, persones voluntàries i col·laboradores que han treballat i col·laborat de forma desinteressada i que s’han il·lusionat amb l’entitat, s’ha anat fent realitat”, comenta Mercè Amat, coordinadora de Bona Voluntat en Acció.

El passat dissabte 22 d’octubre l’entitat va celebrar al seu local (Passeig de Montjuïc, 70) el 25è aniversari. Rodejats de voluntaris, ex-voluntaris, veïnat i autoritats del Districte, com el conseller Eudosio Gutiérrez, i membres de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec com el seu president, Antoni Reig, que van fer parlaments en què es remarcava la important tasca social que s’ha fet durant aquests 25 anys.

Una entitat amb valors

Els valors principals en els quals es fonamenta l’activitat de l’entitat són el respecte, la igualtat, la justícia social i la solidaritat. “Vam començar atenent a 30 famílies del Poble-sec i ara ho fem a 640 famílies del districte de Sants-Montjuïc cada setmana”, comenta Amat.

Una gran tasca sempre comptant amb pocs recursos però amb molt suport de la ciutadania que ho han fet possible donant temps i ajuda en tot moment. “Durant la pandèmia ens recorríem el barri sencer, vam arribar a atendre a 400 famílies, 1000 persones per setmana. Ens vam dedicar a suplir les necessitats bàsiques, perquè sinó no arribàvem a tot”, apunta la coordinadora.

En aquest sentit, l’associació ha crescut amb la voluntat de “promoure l’autonomia i la dignitat de les persones en un entorn d’igualtat sociolaboral per aconseguir una societat més igualitària com a plataforma d’integració social”, i esperen poder-ho fer durant molts anys més.

Continua llegint

Societat

La vertebració del Paral·lel

L’entorn de les Tres Xemeneies: “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”

Publicat

on

El Paral·lel pot tenir una nova oportunitat de reeixir? Si bé en el camp artístic l’oferta marcada per les indústries culturals és la que s’ha acabat imposant als vespres i nits de l’avinguda, ningú dubta que aquest vial encara té l’assignatura pendent de les hores diürnes. Si bé la reforma de l’alcalde Xavier Trias va establir una nova disposició urbanística, tothom és conscient de què la icònica via va quedar inacabada. De fet, la reforma dels seus extrems mai s’ha resolt i al llarg dels dos mandats els comuns hi han volgut passar de puntetes respecte a la qüestió. Si més no, però, també és una certesa que incidir en els extrems pot resultar ineficaç si no s’actua prèviament en els trams més degradats de l’avinguda.

Un d’aquests projectes que cerca la vertebració de la zona sud del Paral·lel és precisament el que afecta l’àmbit de les Tres Xemeneies. La zona, font de conflictes i inseguretats, encararà a partir de l’any vinent una renovació pactada entre consistori i veïnat. De fet, està previst que les obres comencin el mes de juny amb l’objectiu de crear una cal·listènia per a la pràctica esportiva, traslladar els murs dels grafiters perquè no es generin espais buits o ombrívols a la plaça, ampliar la zona de jocs infantils i instal·lar una nova pista de bàsquet on ara hi ha l’espai d’skaters. “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”, valora el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’enderroc de l’illa del Caribe

Si bé la intervenció a la plaça de les Tres Xemeneies permetrà donar un nou aire a aquesta àrea verda, el posterior enderroc de la benzinera, la discoteca Brisas del Caribe i el taller seran els que posin el veritable punt final a l’actual imatge degradada del parc. En el seu lloc s’aixecarà una residència per a 400 estudiants amb gimnàs, biblioteca i piscina. A més, l’Ajuntament ja ha pactat amb el promotor privat la cessió d’un local de 200 metres quadrats de l’edifici per crear un equipament destinat als joves del barri. Ara, l’únic que desitja el veïnat és que la residència que es començarà a construir a finals d’any no es converteixi en un alberg encobert. Un fet que podran començar a comprovar a partir del segon semestre del 2024.

Per últim i amb la intenció d’esborrar del mapa pràcticament tots els punts de generació d’inseguretat al sud del Poble-sec, destacar la reforma del carrer de Piquer i del Parc de les Hortes de Sant Bertran. En aquest darrer cas, la zona verda, infrautilitzada i degradada per la manca de manteniment, encara una reforma pressupostada en dos milions d’euros que pretén seduir a les famílies poblesequines perquè s’apropin a fer servir els nous jocs infantils que s’instal·laran i a gaudir dels jardins que hi ha projectats. En aquest sentit, el carrer de la Carrera deixarà de ser una frontera viària al sector, ja que la zona verda l’absorbirà i totes dues parts del parc tindran ús ciutadà a partir de l’eliminació de l’actual pipicà (aquest es traslladarà 200 metres més enllà, en unes instal·lacions més òptimes al Parc del Mirador).

L’edifici de la Fecsa

Malgrat els canvis projectats sobre el sector sud del Paral·lel, tant veïnat com administració són conscients que la peça clau al sector encara resta pendent. El gran edifici de la FECSA, abandonat des de fa una dècada, segueix a l’espera d’un acord entre Ajuntament i la propietat, Conren Tramway. Mentre que el promotor vol reconvertir l’espai qualificat per a serveis tècnics en un gran pol d’oficines, el consistori es nega a facilitar la transformació de l’edifici si part de la plusvàlua estimada en 50 milions d’euros no va associada a contrapartides per al veïnat.

“Seguim en negociacions, però no hi ha novetats; estem pendents que es pugui arribar a un acord econòmic”, assenyala Serra. En aquest sentit, des del Govern el regidor reclama que part d’aquests beneficis que obtindrà la propietat es destinin a crear nous equipaments per al barri. “El resultat del procés participatiu va deixar en evidència que hi ha diverses necessitats al barri; un acord amb la propietat seria una bona oportunitat per tenir al Poble-sec un auditori, o traslladar el CECOR (centre de gestió d’emergències) a aquest punt, fet que permetria revertir la percepció d’inseguretat en aquest àmbit”, afegeix el regidor, qui tampoc descarta crear-hi un nou equipament juvenil que treballés en consonància amb el que es crearà als baixos de la residència d’estudiants. “Tot això, però, depèn de l’acord amb el privat”, recorda. Encara que aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb Conren Tramway per recollir el seu punt de vista, a l’hora de tancar aquesta edició no ha obtingut resposta.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021