Connecta amb nosaltres

Societat

Massa autoescoles fent pràctiques

Veïns i associacions manifesten el seu malestar

Publicat

on

El Poble-sec és una zona d’examen del carnet de conduir i això provoca que la majoria d’autoescoles de la ciutat vinguin al barri a circular. És una de les zones més temudes per tots els aspirants a treure’s el carnet de conduir. La zona 4 parteix del carrer Joaquim Blume i passa per Margarit, el passeig de l’Exposició i el passeig de Santa Madrona, entre altres carrers, abans d’enfilar cap a Montjuïc, una altra de les zones d’examen. El fet que el Poble-sec sigui zona d’examen fa que gairebé totes les autoescoles de la ciutat portin els seus alumnes a fer-hi pràctiques, amb les consegüents molèsties que això genera als veïns: “L’altre dia, des del passeig de l’Exposició amb Radas fins al passeig de Montjuïc vaig trigar 26 minuts”, explica amb indignació un veí afectat per aquesta situació.

Embussos i crispació 

Fa més de 15 anys que els veïns manifesten el seu malestar: “Donada la complexitat del barri i la seva estructura, l’afluència tan massiva d’autoescoles l’únic que fa és complicar-la encara més. És un martiri per als que circulen i sobretot per als transportistes, és un barri molt complicat pel tema del repartiment i més ara amb les obres dels carrers Radas i Concòrdia”, diu Màxim Montori, vocal de convivència i civisme de la Coordinadora. 

Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns, explica que durant l’últim any del mandat de la socialista Imma Moraleda, els havien assegurat que la situació amb les autoescoles canviaria perquè havien arribat a un acord amb la DGT. Però, 10 anys després, la situació és la mateixa: “Al Poble-sec hi operen unes 65 autoescoles, això sumat a que és un barri de carrers estrets i la circulació ja està molt reduïda, implica que el conductor del darrera acabi tenint un comportament agressiu al volant perquè el nivell de parades i de lentitud és extrem”. L’associació ha fet una reclamació a l’Ajuntament, des d’on els han dit que això no és competència d’ells, que és un problema de Tràfic. “La potestat de la circulació a Barcelona és un tema municipal, i l’Ajuntament ha de fer pressió per solucionar aquesta situació, però han passat olímpicament.”, afegeix Carrillo. 

L’‘estop de la mort’

La cruïlla entre Margarit i el passeig de l’Exposició és la més problemàtica degut a un estop que provoca nombrosos encallaments per part dels aprenents. Si algú passa deu minuts en aquesta intersecció, fàcilment podrà veure com passen cotxes de 15 autoescoles diferents i la majoria d’ells tenen problemes en aquest punt. Sergi Gázquez, de l’associació veïnal, explica que la situació ha empitjorat amb el boom de les autoescoles low cost, que compten amb grans flotes de vehicles. “El problema radica en què Poble-sec i Montjuïc són zones d’examen. Això genera més trànsit, més contaminació, més soroll als carrers i més crispació entre els conductors”, manté Gázquez. Malgrat tants anys de reivindicacions, però, aquesta qüestió no sembla estar entre les prioritats municipals i queda lluny de veure’s solucionat.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024