Connecta amb nosaltres

Societat

Reobre el funicular de Montjuïc

Publicat

on

Des del 5 de novembre, el funicular de Montjuïc ha estat fora de servei per sotmetre’s a una gran inspecció que no haurà de tornar a passar fins d’aquí a 15 anys. L’aturada també s’ha aprofitat per dur a terme la part més important de la rehabilitació integral de les dues estacions, Paral·el i Parc de Montjuïc, on es continuarà treballant durant els propers mesos, fora de l’horari de funcionament del funicular.

Abans de tornar a posar en marxa el funicular, se n’ha fet rodatge en buit, proves a plena càrrega i proves de marxa. Aquesta és la primera gran inspecció que s’hi fa des del 1992, en haver superat les 22.500 hores de servei. Per reduir-ne l’impacte, es va dividir en dues fases: una primera al 2015-2016 i aquesta segona. Segons el pla de manteniment del funicular de Montjuïc, la propera gran inspecció tocarà d’aquí a 15 anys, quan s’hagin completat 15.000 hores més de servei.

El funicular de Montjuïc, que enllaça l’estació de metro de Paral·lel amb l’avinguda de Miramar, va ser construït per a l’Exposició Internacional de 1929 i es va reinaugurar el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquests mesos, la pujada o baixada de Montjuïc s’ha fet amb un bus especial que en cobria el recorregut, a més del bus 150 que uneix la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Per

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

El Pla de Barris activa un programa d’activitats extraescolars artístiques i cientifico-tecnològiques

Publicat

on

Per

Continua llegint

Societat

Un salt en el temps

Publicat

on

Per

Aquest estiu, sense excessiva repercussió ni bombos ni platerets, l’astronomia ha fet un salt tecnològic històric saltant a una nova era. El famós telescopi espacial Hubble (orbitant a uns 500 kms d’alçada), ha estat substituït pel nou James Webb (JWST), i aquest ja ha assolit el ple funcionament. La diferència és abismal i totalment tecnològica. Mentre Hubble funcionava captant llum visible a través de potents lents de 2,5 metres de diàmetre, el nou  radiotelescopi està format per un conjunt de miralls i lents de 6 metres de diàmetre i que capten llum infraroja, la llum que emeten amb més força estels i galàxies. Aquest espectre de la llum resulta invisible pels nostres ulls, però el JWST el transforma en imatges visibles. La distància també és un factor importantíssim, JWST està més allunyat, a 1,5 milions de Kms de la terra. Amb aquest nou sistema podem veure objectes estel·lars i zones de l’univers abans inobservables com ara nebuloses de pols o galàxies llunyanes. Els resultats no han trigat a arribar i han estat més espectaculars del que esperàvem.

Cercant l’origen de l’univers

L’objectiu del telescopi, però, no és només identificar noves galàxies i estels. La gran missió és viatjar en el temps i investigar l’origen de l’univers. La immensitat del cosmos és tal que la velocitat en què viatja la llum resulta extremadament lenta per recórrer aquestes distàncies. Per aquest motiu, el telescopi i també nosaltres mirant el cel nocturn, estem veient la llum que aquests objectes van emetre fa milions d’anys, és a dir, estem veient el seu passat. D’aquesta manera, utilitzant la gran potència del radiotelescopi es vol intentar captar llum i imatges d’objectes emeses poc després del Big Bang, és a dir, imatges properes a l’origen de l’univers per saber més sobre ell i el seu origen, fa 13.800 milions d’anys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021