Connecta amb nosaltres

Política

EDITORIAL: El futur de Montjuïc

Publicat

on

Alguns elements que resulten ser sinònims de “qualitat de vida” són els jardins, els parcs, les zones verdes o l’arbrat. Tot plegat, perquè més enllà d’aportar una millor imatge als entorns urbans, també ajuden a incrementar el benestar dels seus veïns i veïnes. És en aquests espais on qualsevol ciutadà pot desenvolupar activitats tan innates com reflexionar, relaxar-se o dormir sense haver de tenir una placa de formigó en el seu horitzó.

La mateixa Organització Mundial de la Salut considera que els espais verds a les ciutats són imprescindibles. Una qüestió que ha de ser l’eix vertebrador del nou Pla d’Actuació de Montjuïc que vol tirar endavant el Govern del Districte. En aquest sentit, tots els interpel·lats en aquest dossier de mesures han de tenir en compte que a la superfície de verd actual no s’hi pot renunciar. Un factor, però, que suscita discussions paral·leles com a conseqüència de la complexa xarxa d’activitats que es desenvolupen a la muntanya. Tot el verd és vàlid? A parer d’un sector veïnal, no.

Tal com ha assenyalat en un manifest la Plataforma Som Paral·lel, part de les intencions de l’equip de Laura Pérez es resumeixen a dur a terme un “rentat de cara” a activitats com el Pícnic Electrònic o Brunch in the Park. Al seu parer, el consistori no hauria de renovar les llicències al festival ni a d’altres de similars, ja que l’Ajuntament hauria de vetllar per promoure activitats que s’allunyin de la gentrificació i la massificació.

Per contra, en una entrevista a aquest grup de comunicació el promotor del Brunch in the Park, Farnçois Jozic, confessa haver detectat, mitjançant un estudi, que el 14% dels veïns estaven descontents amb l’incivisme que generava la seva activitat. Una qüestió que des del seu punt de vista “no empitjora una situació ja existent” i que alhora ha provat de capgirar mitjançant busos llançadora gratuïts, agents del silenci i la instal·lació de l’escenari entre contenidors de mercaderies per delimitar el soroll.

Davant d’aquest debat obert, és el torn del consistori de posar en marxa totes les eines per trobar una resposta satisfactòria a tots els bàndols implicats (per impossible que aquesta empresa pugui semblar). De fet, el conflicte és només una mostra de la direcció de futur que ha d’entomar l’espai natural: estar a disposició de l’oci de masses o restar lluny dels grans operadors. Al cap i a la fi, també s’ha de tenir present que la dimensió del turisme internacional que impregna a la muntanya és impossible d’eliminar d’un dia per l’altre i la seva regulació també precisa d’eines que treballin a mitjà termini.

Per aquest motiu, resulta clau definir els usos que ha de tenir la muntanya d’una forma participada, en la que sigui el veïnat el màxim beneficiari, però sense oblidar els actors que hi resideixen d’una manera més o menys sensible amb l’entorn. A més, aquesta nova planificació sempre haurà de tenir en compte la instal·lació de pols d’atracció ciutadana, perquè no quedin espais buits (tot i que tampoc sobredimensionats). Com aconseguir aquest objectiu? Tenint molt clar qui és l’usuari real de la muntanya i qui, en línies generals, ha de treure profit del seu anhelat verd.

Política

Georgina Lázaro (Junts per Barcelona): ‘Les festes majors i les festes tradicionals, un tresor col·lectiu’

Publicat

on

Per

La preservació i recuperació de les festes majors suposa la defensa de la identitat dels nostres barris, ja que són una expressió “viva” cultural i social de primer ordre. Però són molt més que una celebració, són un moment en què els veïns es reuneixen per reforçar els lligams socials. Com deia a l’inici, la importància de les festes rau en aquest paper de conservació de la identitat cultural. Són un dels patrimonis immaterials més preuats.

Al Poble-sec tenim la sort de comptar amb un veïnatge bolcat en mantenir ben vives les tradicions. Enguany celebrarem la 3a edició de la Festa de Santa Madrona, una festa recuperada gràcies a entitats com l’orgull Poblesequí, CERHISEC i l’Associació de Veïns del Poble-sec. La història de Santa Madrona, patrona del barri i també de Barcelona, és poc coneguda, però posa de manifest l’amor de la santa per la seva ciutat. 

Aquesta mateixa estima és la que ha portat a les entitats a recuperar i visibilitzar la festa i sobretot el seu missatge. És una fortuna tenir entitats que treballen per difondre la memòria històrica. Conèixer les arrels i els orígens del barri és estimar-lo, és reforçar el sentiment de pertinença entre els veïns i és crear una xarxa de suport i solidaritat que perdura més enllà dels dies de festa.

Cal posar en valor la tasca que fan els voluntaris i col·laboradors de les associacions i entitats organitzadores. Precisament per aquest motiu des de Junts per Barcelona vam presentar a l’Ajuntament una proposició (que va ser aprovada), on demanàvem el compromís del govern del PSC amb el patrimoni immaterial que suposen les festes majors. Aquest compromís es concretava en: (1) Crear un espai de treball amb totes les entitats i associacions organitzadores per facilitar la logística i la gestió de les festes (ús de l’espai públic, normativa aplicable, tràmits administratius…) per treballar les necessitats i aportar solucions als reptes plantejats.  (2) Crear una cartera pública de continguts programables per les festes majors de la ciutat. (3) Millorar el finançament. (4) Posar en valor el caràcter cívic, comunitari i tradicional de les festes.  

Alhora les festes són una oportunitat per generar arrelament amb les persones nouvingudes, una oportunitat per explicar la història i identitat del barri i per viure i valorar la identitat local. Són un reflex de la història, la cultura i els valors d’una comunitat, i una eina poderosa per enfortir els vincles socials, promoure el benestar i mantenir viva la identitat col·lectiva. 

Aprofito les últimes línies per reivindicar Santa Madrona com a patrona de Barcelona, conjuntament amb Santa Eulàlia i la Mercè i per reclamar major suport per part de l’administració pública a les festes majors. Garantir-ne el finançament i el suport logístic és una responsabilitat pública ineludible que beneficia tota la societat. 

Continua llegint

Política

EDITORIAL | Contra la manipulació, rigor i educació històrica

Publicat

on

Per

En ple segle XXI, ens trobem davant d’un problema alarmant: la feblesa de la memòria col·lectiva i l’exaltació dels discursos que ataquen les idees fonamentals de solidaritat, comunitat i pluralitat de les democràcies occidentals.

Cada cop és més fàcil que el discurs revisionista penetri en el debat públic, dilueixi fets històrics i posi en perill els fonaments de la democràcia. A les escoles, els plans d’estudi no sempre donen prou espai a la reflexió històrica, i les xarxes socials s’omplen de desinformació que banalitza tragèdies humanes. Ara, amb l’abandonament massiu de la plataforma X (abans Twitter), es fa evident com la desinformació i la manca de control sobre la veracitat dels continguts han erosionat la confiança en aquests espais de debat.

Aquest fenomen no és casual ni circumstancial. La manca de regulació efectiva i el desinterès de moltes corporacions per garantir la veracitat de la informació han convertit les xarxes socials en espais on la manipulació i la postveritat campen lliurement. Quan una plataforma com X perd un gruix genys menyspreable d’usuaris a causa d’una gestió deficient i la proliferació de discursos d’odi i desinformació, no només desapareix un espai de debat, sinó també un canal important de transmissió de coneixements i d’intercanvi d’idees.

Dependrà de nosaltres, com a societat, fomentar un esperit crític i construir espais de debat on la veritat històrica no pugui ser tergiversada ni manipulada. Cal promoure iniciatives que reforcin l’educació històrica i retornar l’autoritat social als mitjans de comunicació que apostin pel rigor, el contrast i la contextualització dels fets.

La societat no pot permetre que la memòria es debiliti. La transmissió del passat és clau per a un futur just i conscient. Cal reivindicar espais de debat veraç, fomentar l’educació i fer front a la manipulació dels fets. Si oblidem, correm el risc de repetir els errors del passat i de perdre el llegat que ens van deixar les generacions anteriors.

Fem un exercici col·lectiu. No com un mer record, sinó com una eina per construir una societat més justa i compromesa amb la veritat; una veritat que no pot quedar sotmesa als interessos efímers de les xarxes socials ni als designis dels algoritmes. Només a través d’un compromís actiu amb la veracitat podrem assegurar-nos que els errors del passat no es repeteixin en el futur.

Continua llegint

Política

Jess González substitueix a Marc Serra al capdavant de la presidència del Districte

Publicat

on

El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024