Connecta amb nosaltres

Política

EDITORIAL: El futur de Montjuïc

Publicat

on

Alguns elements que resulten ser sinònims de “qualitat de vida” són els jardins, els parcs, les zones verdes o l’arbrat. Tot plegat, perquè més enllà d’aportar una millor imatge als entorns urbans, també ajuden a incrementar el benestar dels seus veïns i veïnes. És en aquests espais on qualsevol ciutadà pot desenvolupar activitats tan innates com reflexionar, relaxar-se o dormir sense haver de tenir una placa de formigó en el seu horitzó.

La mateixa Organització Mundial de la Salut considera que els espais verds a les ciutats són imprescindibles. Una qüestió que ha de ser l’eix vertebrador del nou Pla d’Actuació de Montjuïc que vol tirar endavant el Govern del Districte. En aquest sentit, tots els interpel·lats en aquest dossier de mesures han de tenir en compte que a la superfície de verd actual no s’hi pot renunciar. Un factor, però, que suscita discussions paral·leles com a conseqüència de la complexa xarxa d’activitats que es desenvolupen a la muntanya. Tot el verd és vàlid? A parer d’un sector veïnal, no.

Tal com ha assenyalat en un manifest la Plataforma Som Paral·lel, part de les intencions de l’equip de Laura Pérez es resumeixen a dur a terme un “rentat de cara” a activitats com el Pícnic Electrònic o Brunch in the Park. Al seu parer, el consistori no hauria de renovar les llicències al festival ni a d’altres de similars, ja que l’Ajuntament hauria de vetllar per promoure activitats que s’allunyin de la gentrificació i la massificació.

Per contra, en una entrevista a aquest grup de comunicació el promotor del Brunch in the Park, Farnçois Jozic, confessa haver detectat, mitjançant un estudi, que el 14% dels veïns estaven descontents amb l’incivisme que generava la seva activitat. Una qüestió que des del seu punt de vista “no empitjora una situació ja existent” i que alhora ha provat de capgirar mitjançant busos llançadora gratuïts, agents del silenci i la instal·lació de l’escenari entre contenidors de mercaderies per delimitar el soroll.

Davant d’aquest debat obert, és el torn del consistori de posar en marxa totes les eines per trobar una resposta satisfactòria a tots els bàndols implicats (per impossible que aquesta empresa pugui semblar). De fet, el conflicte és només una mostra de la direcció de futur que ha d’entomar l’espai natural: estar a disposició de l’oci de masses o restar lluny dels grans operadors. Al cap i a la fi, també s’ha de tenir present que la dimensió del turisme internacional que impregna a la muntanya és impossible d’eliminar d’un dia per l’altre i la seva regulació també precisa d’eines que treballin a mitjà termini.

Per aquest motiu, resulta clau definir els usos que ha de tenir la muntanya d’una forma participada, en la que sigui el veïnat el màxim beneficiari, però sense oblidar els actors que hi resideixen d’una manera més o menys sensible amb l’entorn. A més, aquesta nova planificació sempre haurà de tenir en compte la instal·lació de pols d’atracció ciutadana, perquè no quedin espais buits (tot i que tampoc sobredimensionats). Com aconseguir aquest objectiu? Tenint molt clar qui és l’usuari real de la muntanya i qui, en línies generals, ha de treure profit del seu anhelat verd.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Política

Marc Serra, nou regidor de Sants-Montjuïc

Els comuns aconsegueixen mantenir la regidoria del districte després del pacte amb el PSC

Publicat

on

El regidor de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha sigut presentat aquest dimecres com a nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc. Aquesta designació ha arribat tot just després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, formalitzés públicament el pacte de Govern amb el PSC. D’aquesta manera, el districte continuarà sota el control dels comuns ja que Serra farà el relleu a Laura Pérez.

Tot i que s’estrena com a regidor, Serra ja té experiència a l’Ajuntament de Barcelona, després de ser el principal assessor de Jaume Asens quan aquest va ocupar la quarta tinència d’alcaldia. Natural de Centelles (Osona), el regidor és reconegut als carrers del Poble-sec per haver viscut durant anys i ser activista a la plataforma Som Paral·lel i membre de l’Ateneu Cooperatiu La Base. A més, també va formar part del grup impulsor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de l’equip fundador de Barcelona en Comú i de la plataforma Tanquem els CIEs.

A banda, Serra també havia treballat a l’Observatori DESC i ha participat i dirigit documentals audiovisuals relacionats amb els drets humans, com ara “Tarajal: desmuntant la impunitat a la Frontera Sud” (Metromuster). El regidor ocupava el número 9 de la llista de Barcelona en Comú encapçalada per Ada Colau.

Fotografia | Sandra Lázaro – Eldiario.es

Continua llegint

Política

Polítiques continuïstes i recuperació d’antics projectes per al barri

Barcelona en Comú buscarà reforçar les seves línies d’actuació i materialitzar una obra de Govern que actualment resulta difícil de percebre a peu de carrer

Publicat

on

Arriba l’hora de la realitat. Després d’una campanya electoral que ni de bon tros va començar dues setmanes abans de la jornada electoral del 26M (alguns potser fixarien la data fa quatre anys enrere), la ciutat ja té les bases d’un nou Govern municipal. I per què les bases? Doncs perquè a data de publicar aquest exemplar encara no està clar quin serà el repartiment de càrrecs i districtes entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes Catalans (PSC). L’únic que el ciutadà sap és que Ada Colau repetirà mandat amb una plaça de Sant Jaume que no li posarà les coses gens fàcils.

Tot i això, és obvi que en aquest mandat l’executiu tindrà unes responsabilitats més repartides que en els darrers quatre anys. De comptar amb onze regidors, a créixer fins als 18. Un fet numèric que ajudarà a treballar en més matèries i, teòricament, complir més a fons amb el programa electoral. Sí, amb totes aquelles promeses que sonen en campanya (i que després curiosament al programa sempre van precedides de condicionals o verbs abstractes que impedeixen mesurar fins on s’han arribat a executar).

Llegir tots dos programes electorals i analitzar el seu encaix de coalició resulta teòricament senzill. Mentre que els comuns portaven les seves idees organitzades per matèries i barris, el text que va presentar el PSC era tot un al·legat que no citava al Poble-sec ni una sola vegada en les seves 65 pàgines. D’entrada, però, el que ofereix el nou Govern municipal és continuisme respecte al mandat anterior: habitatge, polítiques socials, sostenibilitat, etc. Línies que ja van engegar en els darrers quatre anys i que d’ara endavant s’hauran de materialitzar.

Habitatge

Per tal de resoldre l’emergència habitacional, la principal força de govern proposa incrementar del 30% al 50% la reserva d’obra nova per l’habitatge assequible al Poble-sec. Segons recorden, en el mandat anterior es va aprovar la modificació urbanística que obliga a destinar un 30% del sostre de les noves promocions i les grans rehabilitacions a habitatge protegit. “Una mesura que resulta clau perquè veïns i veïnes puguin viure als barris, especialment aquells més amenaçats per l’especulació i la gentrificació”. Al Poble-sec, però, pocs solars queden buits per aixecar noves finques i complir amb aquest 50%.

Davant d’aquesta circumstància, l’executiu proposa “estudiar nous àmbits per ubicar habitatge públic i assequible, com per exemple La Canadenca al front marítim del Poble-sec”. Amb aquest projecte també es pretendria “donar continuïtat al nou passeig del Peudemont”, que ha de connectar la façana marítima del Poble-sec i la Marina, amb la Font de la Guatlla. També hi ha el compromís de generar nous habitatges en els sectors de l’edifici de les Tres Xemeneies o la Fira; així com la creació d’una Oficina d’Habitatge pròpia per al barri.

Urbanisme

Tot i que en els darrers anys pràcticament no s’ha avançat res en la matèria, els comuns tornen a repescar el projecte que ha de finiquitar “les puntes del Paral·lel amb una proposta participada”. A més, asseguren que vetllaran perquè el Pla Director de la Muntanya de Montjuïc sigui una realitat per tal que tingui una major biodiversitat, una accessibilitat en transport públic més eficaç i millors itineraris per pujar-hi a peu.

D’altra banda, una de les places que sembla que acabarà remodelada d’aquí a uns mesos serà la de Margarida Xirgu, tot seguint una sèrie de criteris per millorar la convivència entre usuaris i veïns. Tal com han promès, a les places  es començaran a instal·lar urinaris portàtils, es promourà l’ús cívic de l’espai públic (però sense especificar com), s’adaptaran els jocs infantils per guanyar ombres i es millorarà el nombre d’espais per a gossos.

Equipaments

Per últim, el nou equip de Govern assegura que treballarà en la finalització de l’escola bressol del carrer Roger i posarà en marxa una segona (tot i que encara no s’ha decidit a on). Una circumstància que es repeteix amb el futur Palau d’Esports, el qual sembla que d’entrada no serà una realitat fins al següent mandat. Abans, segurament obrirà la Casa de Premsa.

Fotografies | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Barcelona en Comú consolida la majoria al barri

La fuga de vots dels comuns cap a les files socialistes resulta insuficient pels ‘sorpassos’. JxCAT s’estavella mentre que populars i cupaires deixen de tenir representació al Districte

Publicat

on

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.