En el marc de la campanya per les eleccions municipals, el passat 18 de gener l’alcaldable Ernest Maragall i el conseller del Districte per ERC, Jordi Fexas, es van trobar al Centre Cívic El Sortidor amb una cinquantena de veïns del Poble-sec que van voler exposar diverses temàtiques que afecten el barri, així com algunes propostes per millorar-lo. “Volem parlar de veritat amb el Poble-sec, que ens expliqueu els vostres problemes, els projectes que necessiteu i com us imagineu el Poble-sec del futur”, deia Jordi Fexas en començar la seva intervenció. A la reunió no hi va faltar el president de la Coordinadora Antoni Reig, veïns i diversos representants del teixit associatiu del barri, que van aprofitar l’ocasió per mostrar el seu malestar davant del que, consideren, és “un barri de segona” per diversos motius.

Inseguretat i mancances

La majoria de les queixes del veïnat estaven relacionades amb la brutícia al barri, la inseguretat, el clima d’incivisme a algunes places i els problemes d’urbanisme que afecten molts carrers. A banda, també es va remarcar la necessitat de comptar amb més escoles bressol públiques al barri, més residències per a les persones grans i espais per a les entitats culturals. Pel que fa al Pla Paral·lel, Maragall va explicar que el seu principal objectiu és el d’evitar l’expulsió veïnal i el monocultiu d’oci i que vol revitalitzar la zona i protegir el comerç local. Un altre dels temes calents al barri és el del futur de la muntanya de Montjuïc; en aquest sentit l’alcaldable es va proposar “resoldre el contacte entre el Poble-sec i la Fira de Montjuic, ja que aquesta zona pot ser una font de reactivació important per al barri”.

També va fer visible el seu interès per fomentar els espais de coworking a la zona, ja que això, sota el seu punt de vista, podria promoure l’ocupació. A la reunió no van faltar queixes en relació a les autoescoles, també es va sol·licitar la creació d’un poliesportiu al barri i es va demanar una major regulació pel que fa al carril bici del Paral·lel. Altres temes importants, però, com el sensellarisme, els desnonaments o els problemes d’habitatge al barri es van tocar molt superficialment i de ben segur caldrà seguir mantenint el contacte per tal d’elaborar el pla d’actuació que el barri necessita.

Aquest mes de gener el ple de l’Ajuntament de Barcelona tornarà a votar la connexió de dues de línies actuals de tramvia per la Diagonal. Tota una nova oportunitat per acabar de teixir una xarxa que fa més d’una dècada que es va posar en marxa i que encara a dia d’avui està dividida per només 3,8 quilòmetres de distància. Els responsables polítics tornen a tenir en la seva mà apostar pel transport públic o enquistar un obra d’interès general a mig acabar i que des de fa anys també reclamen els municipis veïns.

La unió dels tramvies no només és un projecte de gran transcendència per a Barcelona, sinó que també suposarà acostar tota la població de l’àrea metropolitana a la capital. Si bé algunes veus assenyalen que aquest servei es pot substituir per una flota d’autobusos interurbans elèctrics, val a dir que l’aposta pel tramvia no ha de xocar amb aquesta alternativa. Tot al contrari: ambdós models es poden complementar i millorar.

Per aquest projecte lluiten des de fa anys la multitud d’entitats que integren la plataforma Units pel Tram: des d’entitats veïnals fins a associacions en defensa del medi ambient i la qualitat de l’aire, passant per sindicats o centres acadèmics. De fet, poques vegades abans s’ha produït el fet que les quatre universitats públiques de Barcelona, UB, UPC, UPF i UOC s’hagin posat d’acord per oferir-se com a mediadores amb l’objectiu de defensar i aprovar el projecte.

L’àrea metropolitana no pot esperar més i Barcelona incompleix any rere any les normes europees de qualitat de l’aire i les recomanacions de l’OMS per culpa de les emissions dels vehicles privats. No fer res tindrà un cost en morts i qualitat de vida: anualment ja moren prop de 3.500 persones a l’àrea metropolitana per culpa de la contaminació, segons els estudis científics. Per aquesta raó, la promoció del transport públic ha de ser indiscutible.

Cal recordar, que la interconnexió de tramvies per la Diagonal s’ha acceptat com la millor solució per la majoria dels municipis veïns i de tots els grups parlamentaris, excepte el PP. De fet, més enllà de fer la unió completa del tramvia en superfície, l’obra també hauria de permetre reorganitzar el sistema d’autobusos que travessa la Diagonal.

Davant d’aquesta circumstància, remarcar que la mobilitat sostenible no ha de ser una qüestió partidista, sinó una aposta per la modernitat, l’accessibilitat universal, la lluita contra el canvi climàtic i l’estalvi energètic.
En mans dels regidors i regidores queda posar una pedra en el camí contra la contaminació, les morts prematures, les sancions de la Unió Europea i el des-col·lapse un servei de bus que, elèctric o no, triga una hora a recórrer la Diagonal.

Fotografia | Michał Kwaśniak

Alguns elements que resulten ser sinònims de “qualitat de vida” són els jardins, els parcs, les zones verdes o l’arbrat. Tot plegat, perquè més enllà d’aportar una millor imatge als entorns urbans, també ajuden a incrementar el benestar dels seus veïns i veïnes. És en aquests espais on qualsevol ciutadà pot desenvolupar activitats tan innates com reflexionar, relaxar-se o dormir sense haver de tenir una placa de formigó en el seu horitzó.

La mateixa Organització Mundial de la Salut considera que els espais verds a les ciutats són imprescindibles. Una qüestió que ha de ser l’eix vertebrador del nou Pla d’Actuació de Montjuïc que vol tirar endavant el Govern del Districte. En aquest sentit, tots els interpel·lats en aquest dossier de mesures han de tenir en compte que a la superfície de verd actual no s’hi pot renunciar. Un factor, però, que suscita discussions paral·leles com a conseqüència de la complexa xarxa d’activitats que es desenvolupen a la muntanya. Tot el verd és vàlid? A parer d’un sector veïnal, no.

Tal com ha assenyalat en un manifest la Plataforma Som Paral·lel, part de les intencions de l’equip de Laura Pérez es resumeixen a dur a terme un “rentat de cara” a activitats com el Pícnic Electrònic o Brunch in the Park. Al seu parer, el consistori no hauria de renovar les llicències al festival ni a d’altres de similars, ja que l’Ajuntament hauria de vetllar per promoure activitats que s’allunyin de la gentrificació i la massificació.

Per contra, en una entrevista a aquest grup de comunicació el promotor del Brunch in the Park, Farnçois Jozic, confessa haver detectat, mitjançant un estudi, que el 14% dels veïns estaven descontents amb l’incivisme que generava la seva activitat. Una qüestió que des del seu punt de vista “no empitjora una situació ja existent” i que alhora ha provat de capgirar mitjançant busos llançadora gratuïts, agents del silenci i la instal·lació de l’escenari entre contenidors de mercaderies per delimitar el soroll.

Davant d’aquest debat obert, és el torn del consistori de posar en marxa totes les eines per trobar una resposta satisfactòria a tots els bàndols implicats (per impossible que aquesta empresa pugui semblar). De fet, el conflicte és només una mostra de la direcció de futur que ha d’entomar l’espai natural: estar a disposició de l’oci de masses o restar lluny dels grans operadors. Al cap i a la fi, també s’ha de tenir present que la dimensió del turisme internacional que impregna a la muntanya és impossible d’eliminar d’un dia per l’altre i la seva regulació també precisa d’eines que treballin a mitjà termini.

Per aquest motiu, resulta clau definir els usos que ha de tenir la muntanya d’una forma participada, en la que sigui el veïnat el màxim beneficiari, però sense oblidar els actors que hi resideixen d’una manera més o menys sensible amb l’entorn. A més, aquesta nova planificació sempre haurà de tenir en compte la instal·lació de pols d’atracció ciutadana, perquè no quedin espais buits (tot i que tampoc sobredimensionats). Com aconseguir aquest objectiu? Tenint molt clar qui és l’usuari real de la muntanya i qui, en línies generals, ha de treure profit del seu anhelat verd.