Connecta amb nosaltres

Política

EDITORIAL: Els problemes de soroll no se solucionen amb fum

Publicat

on

Aquest passat 5 de juny, la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, ha signat un acord amb 25 locals d’oci nocturn del Poble-sec, focalitzats entre els carrers Nou de la Rambla, Vila i Vilà i l’avinguda del Paral·lel. L’objectiu del conveni no és un altre que provar de reduir l’impacte del soroll que fan els seus clients en sortir a la via pública. Una bona intenció, però, que s’ha d’entomar amb mesures més serioses.

Tal com ha anunciat Pérez, el consistori té previst rebaixar l’impacte sonor amb només una parella d’agents cívics itinerant, els quals treballaran les nits i matinades del dijous, divendres i dissabtes (fins al 28 d’octubre). Segons ha explicat la regidora, la seva missió és “conscienciar i sensibilitzar” a les persones que surten a la via pública perquè facin el mínim soroll possible. A més, els empresaris instal·laran aparells lumínics que s’encendran a partir del moment que els decibels a la via pública sobrepassin el límit establert.

Si bé l’Ajuntament formarà a aquests treballadors i dedicarà una partida especial en matèria de neteja, cal posar de relleu que el gruix del cost de la campanya l’assumiran els locals privats. Per tant, és de celebrar que d’una vegada per totes els privats s’hagin adonat del prejudici que generen sobre la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Ara bé, el Govern del Districte no s’hauria d’haver conformat només amb aquestes mesures. Calia i caldrà anar més enllà.

Davant la mesura s’obren diferents interrogants als quals seria interessant que el Govern donés resposta des de la màxima sinceritat. Realment amb una parella d’agents cívics es podrà “conscienciar i sensibilitzar” als centenars o milers de ciutadans i turistes que s’apropen fins al Poble-sec per gaudir de la nit? Creuen que amb la mesura s’acaba el problema sonor de l’oci nocturn? No troben que, més aviat, han blanquejat l’actitud d’un sector que fins ara només s’ha interessat pel seu benefici econòmic? (Només cal recordar el conflicte per l’horari de les terrasses).

Resulta rellevant analitzar quins efectes han tingut mesures similars en altres municipis. Per exemple, dos mesos enrere el Govern local de Sant Cugat del Vallès va instal·lar els mateixos sensors lumínics a la plaça de Barcelona, la qual si es compara amb els carrers del Poble-sec, resulta un oasi. Tot i això, quin ha sigut el resultat? Des de la primera nit els clients només s’hi fixen en els punts de llum perquè els fa gràcia quan s’il·luminen i s’apaguen. Després, continuen la conversa amb el mateix to i volum.

Per tant, caldria fer una reflexió més profunda i acurada abans de presentar mesures que vénen a ser un brindis al sol. Els locals estan allà i resulta comprensible la dificultat de canviar l’oci nocturn d’un dia per l’altre, però potser en comptes de vendre fum, s’hauria de dur a terme una bateria de mesures que vagin a l’arrel del problema.

Continua llegint
PUBLICITAT
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Política

Política de base veïnal, política de foc lent

El moviment veïnal denuncia la manca de velocitat a l’hora de tirar endavant projectes, tot i que admet responsabilitats en afers com el Pla d’Equipaments

Publicat

on

Rellotge marxa enrere. Poc més d’un any perquè els barcelonins tornin a les urnes. A les seves mans: concedir quatre anys més als Comuns al capdavant de l’executiu o passar pàgina. Al cap i a la fi, serà analitzant l’obra de Govern com els electors decidiran. En aquest cas, al Poble-sec el rastre que ha deixat l’actuació de l’equip d’Ada Colau ha sigut més aviat de microcirurgia. Sense grans projectes. I si d’aquests se n’ha de destacar algun; no serà per l’empenta que n’han dipositat, diuen des del moviment veïnal.

“Al barri s’estan duent a terme una sèrie de plans que naturalment l’afecten i el remenen, però no ens consta cap de gruixut; tot el que s’hi fa és més aviat local com les obres als carrers Concòrdia o Radas”, apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Actuacions locals, però, que al seu parer no resolen el que precisa el territori: “Un pla integral”. En aquest sentit, la plataforma municipal decidim.barcelona dóna pistes sobre el progrés del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Poble-sec. Si bé el portal virtual engloba en aquest apartat els PERI d’Hostafrancs, la Font de la Guatlla i del Polvorí, el percentatge d’actuació que revela el mateix consistori resulta revelador: només s’ha efectuat el 25%.

Ara li toca al Poble-sec?

“El barri necessita inversions prioritàries, com han tingut altres barris en èpoques determinades”, apunta Reig. A què es refereix? A una injecció econòmica que ajudi a oxigenar “una zona on vivim milers de persones atapeïdes al peu de la muntanya”. En aquest sentit, des de la Coordinadora observen com “es mouen coses, però amb concrecions difícils de veure”; motiu pel qual entenen que “s’haurien de definir uns objectius i posar dates”. “Entenem que resulta complex, però la tendència és dilatar-ho tot en el temps”, considera.

Objectiu proper mandat? És possible que els Comuns busquin establir els fonaments del seu projecte pel Poble-sec en aquests quatre anys. Tot i això, el moviment veïnal tampoc s’està de criticar aspectes com el retard en posar fil a l’agulla al Pla d’Equipaments. “Tot es cou a foc lent; no hi ha voluntat de deixar coses concretes en aquest mandat i parlen de fer alguna cosa, l’estudien i si genera conflicte, l’aturen…”, resumeix Reig.

Una forma d’actuar que el teixit associatiu agraeix per la participació al qual se li sotmet, però que en paral·lel observa com passen els mesos. “Potser la idea que tenen és fer-ho tot en el proper mandat, però com que cada quatre anys hi ha eleccions, vés tu a saber si els que poden venir tindran una opinió diferent i tota aquesta feina de discussió queda en no-res”, sentència Reig.

L’exemple més evident de tot plegat pot resultar l’execució dels dos extrems del Paral·lel. La polèmica i inacabada obra sembla que en aquest mandat tampoc tindrà final feliç. “Sí que és cert que és un tema complex perquè abraça tres districtes”, admet el president de la Coordinadora, però “per què posar-lo ara novament sobre la taula, quan tots sabem que es troba en fase absolutament inicial i ja no queda temps material”. I si se’n disposa com en l’afer de les terrasses de Blai, el tribunal ho tomba. “Ara, a més, sembla que les pressions del Gremi de Restauració han fet que l’Ajuntament prengui una nova postura”, critica el representant veïnal.

“Són qüestions que afecten les àrees més conflictives pel que fa a la mobilitat o a la convivència, aspectes essencials per a la vida dels veïns del barri, però sembla que totes les planificacions que hi ha són puntuals”, conclou Reig. En aquest sentit, de la seva lectura fins i tot se’n desprèn una segona interpretació numèrica: de totes les idees engegades des de la plataforma decidim de l’Ajuntament, només s’ha liquidat al 100% una a tot el Poble-sec en tres anys: la millora de la periodicitat del Mercat de la Terra.

La Casa de la Premsa

Un d’aquells projectes que millor il·lustra les passes de pardal de l’executiu és el desenvolupament de la Casa de la Premsa. Símbol de la reivindicació veïnal i una de les prioritats del número 104 de la Creu Coberta, els seus actuals inquilins no han pogut tirar endavant més enllà del 20% del projecte fins a dia d’avui. Si més no, el president de l’associació que vetlla per la seva recuperació, Jordi Goñi, resta responsabilitats a l’equip de la regidora Laura Pérez i recorda que “s’ha endarrerit no pel Districte, sinó per la Generalitat”.

En aquest cas, els col·lectius d’entitats encara negocien amb l’Ajuntament i l’equip d’arquitectes encarregat d’elaborar l’avantprojecte sobre com s’han de distribuir els espais interiors. Entre la llista de peticions de les entitats, Goñi destaca noves sales per a la gent gran, un gran espai expositiu per desestressar el Sortidor i l’Albareda, aules per a tallers i activitats, un buc d’assaig per a bandes locals, un espai per a la memòria històrica (sigui de la muntanya de Montjuïc, l’exposició del 29 o la mateixa premsa), una cantina per socialitzar al mateix edifici i una zona destinada a l’economia col·laborativa i cooperativa.

Impuls econòmic en entredit

En aquest darrer cas, dotar a l’edifici d’un espai per allotjar projectes econòmics engegats pels veïns podria ajudar al consistori a complir amb l’encàrrec que es va autoadjudicar al decidim i que encara no ha completat al Poble-sec: “Condicionar i cedir espais municipals per al cotreball, vivers d’empreses i tallers d’oficis per a joves”. De la proposta només s’ha dut a terme el 25%. “Al cap i a la fi, com que el barri és molt viu i hi tenim gent amb empenta, aquest punt s’ha vist maquillat sobretot per les constants cooperatives i tallers d’oficis que sorgeixen”, sintetitza Reig qui també admet “incentius” del sector públic, però no una clara aposta amb nous espais municipals.

 

Continua llegint

Política

Les entitats del districte visiten a Carles Puigdemont

Representants de les entitats de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Poble-sec s’han trobat durant més d’una hora amb el president a l’exili per mostrar-li el seu suport

Publicat

on

Fa unes setmanes va sorgir l’oportunitat de que una representació de les directives del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec viatgessin a Bèlgica per reunir-se amb Carles Puigdemont, que actualment viu a l’exili a la ciutat belga de Waterloo. La comitiva va estar formada per la Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat, la gerent del Secretariat Neus Anglès, en Pep Ribas, president del Consell d’Associacions per la Llengua (la CAL), en Jordi Feixas, portaveu d’ERC al Consell del Districte i l’Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i membre de la delegació territorial d’Òmnium Cultural del Districte.

Una hora amb Carles Puigdemont

El passat 21 de febrer va ser una jornada intensa per als representats de les entitats. Van sortir de matinada amb avió cap a Waterloo i van tornar el mateix dia. L’Antoni Reig explica que, quan van arribar a la residència de Puigdemont hi havia cua: “abans de nosaltres es reunia amb ell una representació dels principals sindicats de Catalunya i també una delegació nombrosa de Súmate, l’entitat que promou el vot independentista entre la comunitat castellanoparlant”. El següent torn va ser per a les cinc persones del moviment veïnal i associatiu del Districte, que van anar-hi amb l’objectiu de tenir un contacte amb el president per “expressar-li el sentiment dels nostres barris i les associacions que representem i donar-li suport com a persona escollida en la llista més votada i candidat a la presidència en aquells moments”, diu Reig, qui afegeix que “va ser una conversa molt sincera per part seva i per part nostra. Jo li vaig expressar el desig de que tirés endavant i que se solucionés la situació política que ara tenim. També li vam expressar el que diu molta gent al carrer: que les maniobres del dia a dia i les baralles

en la partida política desanimen a molta gent que va anar a votar amb esperança”. Puigdemont va estar d’acord en aquest punt i també van parlar de la seva situació familiar i va dir que era molt conscient que si tornava l’esperaven vint anys de presó i que, per tant, no contemplava aquesta possibilitat. “Ens va dir que està disposat a seguir lluitant i que té la voluntat ferma de tirar endavant i treballar sobretot en el camp internacional”, diu Reig. També van parlar sobre projectes de futur i sobre els contactes que té, persones i entitats de relleu per tirar endavant el projecte de república que existeix. Pel que fa a les condicions de vida del President, Reig explica que viu a una casa gran amb uns serveis mínims: “Viu amb persones que vigilen la seva seguretat i que porten la seva agenda, però en cap cas amb ostentació, ja que té suports particulars però no ingressos oficials. Per tant, tira endavant amb unes mesures mínimes de dignitat”.

“Puigdemont està sencer i ferm, però dolgut”

Durant l’hora que va durar la trobada, els representants del Districte van poder apreciar que el president està sencer però també molt dolgut per les baralles polítiques. “Vam enganxar les dificultats més grosses de relació entre Junts per Catalunya i ERC en la negociació pel govern i ens va dir que Catalunya no es podia permetre un govern de Vichy –el govern francès col·laboracionista amb els alemanys com a solució a una situació d’ocupació.” Va comentar que també que encara que tinguem govern, el 155 d’alguna manera o altra continuarà actuant i va expressar que no confiava en el poder espanyol perquè s’havia sentit enganyat i traït, per promeses que se li havien fet.

“També va explicar amb més detall per què el dia 10 d’octubre es va equivocar en no proclamar la República, ho vam entendre perfectament i la conclusió és que a ell el van ensarronar”, afirma el president de la Coordinadora. En definitiva, tal com explica Reig, “la trobada va servir per fer-li arribar directament una veu que no és la del món polític ni la del món oficial sinó la de la gent treballadora i del carrer, perquè no perdi en contacte amb la realitat de la gent que viu el dia a dia amb problemes econòmics, laborals i socials. I donar-li suport des de la base tot dient-li el que veiem bé i el que veiem malament”, conclou.

Continua llegint

Política

El bloc independentista s’imposa al Poble-sec

La base social sobiranista amb prou feines creix, mentre que els partidaris de la unió entre Catalunya i Espanya disparen la participació

Publicat

on

El Poble-sec és independentista, tot i que l’opció sobiranista no s’ha imposat de forma majoritària. De fet, en aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les urnes no podien ser més clares. Mai abans havien votat tants veïns i veïnes en un procés electoral d’aquestes característiques. El 73,6% dels poblesequins cridats a les urnes han dipositat la seva papereta. I en aquest sentit, l’escrutini ha resultat revelador pels dos blocs que s’enfrontaven entre si al barri: els independentistes han tornat a guanyar, tot i que els constitucionalistes els han retallat distàncies.

Dades rellevants

Un dels factors que resulta més rellevant és la baixa capacitat dels sobiranistes a l’hora d’ampliar la seva base social. En total, només un centenar d’electors s’han sumat a la causa sobiranista, mentre que els constitucionalistes han aplegat més d’un miler de nous votants respecte a les eleccions del 2012. Per aquest motiu, mentre que el bloc independentista ha guanyat el 21D amb el 47,5%, perd suports percentuals respecte fa dos anys (49,1%). Qui se’ls ha embutxacat? Les forces unionistes, que pujen fins al 38,3%.

Ni Ciutadans, ni Junts per Catalunya

L’efecte Inés Arrimadas (C’s), però, no ha assolit l’èxit que ha recollit a la resta de la ciutat de Barcelona, on per primera vegada en la seva història s’ha imposat. De fet, ni la llista del president Carles Puigdemont, sota el paraigües de Junts per Catalunya, ha aconseguit guanyar al Districte. A la falda de Montjuïc els sufragis s’han acabat decantant pel republicanisme d’Esquerra, formació que ha rebut el suport de 7 de cada 10 votants que l’any 2012 van dipositar la papereta de Junts pel Sí.

En aquest sentit, l’empenta d’ERC a la zona sud de la capital catalana ha sigut gairebé unànime. Sants-Montjuïc ha sigut l’únic districte de la ciutat on els republicans s’han imposat. Una victòria que pot venir condicionada principalment per la pèrdua de vots que ha patit la CUP. Els anticapitalistes s’han deixat pràcticament un miler de paperetes pel camí en només dos anys. Mentrestant, els comuns han obtingut un resultat gairebé calcat al de les darreres eleccions i molt llunyà a l’obtingut pel seu cap de llista, Xavier Doménech, en les dues tandes d’eleccions generals al Poble-sec (on va arrassar).

Patacada del PP

Per últim, cal destacar la lleugera crescuda dels socialistes de Miquel Iceta, els quals trenquen una tendència històrica de davallades electorals, fet que els permet situar-se fins i tot per sobre dels comuns, quan aquests en les darreres eleccions del 27-S els van avançar per l’esquerra. Ara bé, qui no avança i només rep el suport de cinc de cada cent poblesquins és el PP, partit que s’enfonsa encara més en el darrer lloc de la taula electoral.

La falda de Montjuïc és d’ERC

Circumstancialment, les enquestes electorals prèvies al 21-D només han encertat els resultats en el que vindria a ser la falda de Montjuïc. Mentre que a Catalunya i Barcelona Ciutadans s’ha imposat a la resta de llistes polítiques, en el cas del Districte de Sants-Montjuïc els republicans han clavat la bandera groga a la banda urbana de la muntanya. De fet, l’emprenta que han deixat sobre el mapa resulta única, ja que la formació taronja ha tenyit la resta del pla barceloní, exceptuant els districtes de l’Eixample i Gràcia, on s’ha imposat Junts per Catalunya.

On ha guanyat Ciutadans, però? A la Font de la Guatlla i a totes dues Marines (les quals inclouen el barri de la Zona Franca). De fet, s’ha de posar de relleu el sentiment constitucionalista d’aquests territoris, on el bloc unionista s’ha imposat amb el 54% dels sufragis i on fins i tot el PP ha passat per sobre de la CUP. Pel que fa a la resta del districte, aquest ha passat a ser un feu d’Esquerra rellevant, ja que en cap barri l’anomenada Llista del President ha aconseguit desbancar la papereta encapçalada per Oriol Junqueras.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.