Connecta amb nosaltres

Societat

EDITORIAL: La marxa pel clima

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.

Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.

El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).

Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.

En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.

Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.

Fotografia | Lali Masriera – Flickr

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024