Connecta amb nosaltres

Societat

EDITORIAL: La marxa pel clima

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.

Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.

El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).

Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.

En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.

Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.

Fotografia | Lali Masriera – Flickr

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.