Connecta amb nosaltres

Política

Política de base veïnal, política de foc lent

El moviment veïnal denuncia la manca de velocitat a l’hora de tirar endavant projectes, tot i que admet responsabilitats en afers com el Pla d’Equipaments

Publicat

on

Rellotge marxa enrere. Poc més d’un any perquè els barcelonins tornin a les urnes. A les seves mans: concedir quatre anys més als Comuns al capdavant de l’executiu o passar pàgina. Al cap i a la fi, serà analitzant l’obra de Govern com els electors decidiran. En aquest cas, al Poble-sec el rastre que ha deixat l’actuació de l’equip d’Ada Colau ha sigut més aviat de microcirurgia. Sense grans projectes. I si d’aquests se n’ha de destacar algun; no serà per l’empenta que n’han dipositat, diuen des del moviment veïnal.

“Al barri s’estan duent a terme una sèrie de plans que naturalment l’afecten i el remenen, però no ens consta cap de gruixut; tot el que s’hi fa és més aviat local com les obres als carrers Concòrdia o Radas”, apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Actuacions locals, però, que al seu parer no resolen el que precisa el territori: “Un pla integral”. En aquest sentit, la plataforma municipal decidim.barcelona dóna pistes sobre el progrés del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Poble-sec. Si bé el portal virtual engloba en aquest apartat els PERI d’Hostafrancs, la Font de la Guatlla i del Polvorí, el percentatge d’actuació que revela el mateix consistori resulta revelador: només s’ha efectuat el 25%.

Ara li toca al Poble-sec?

“El barri necessita inversions prioritàries, com han tingut altres barris en èpoques determinades”, apunta Reig. A què es refereix? A una injecció econòmica que ajudi a oxigenar “una zona on vivim milers de persones atapeïdes al peu de la muntanya”. En aquest sentit, des de la Coordinadora observen com “es mouen coses, però amb concrecions difícils de veure”; motiu pel qual entenen que “s’haurien de definir uns objectius i posar dates”. “Entenem que resulta complex, però la tendència és dilatar-ho tot en el temps”, considera.

Objectiu proper mandat? És possible que els Comuns busquin establir els fonaments del seu projecte pel Poble-sec en aquests quatre anys. Tot i això, el moviment veïnal tampoc s’està de criticar aspectes com el retard en posar fil a l’agulla al Pla d’Equipaments. “Tot es cou a foc lent; no hi ha voluntat de deixar coses concretes en aquest mandat i parlen de fer alguna cosa, l’estudien i si genera conflicte, l’aturen…”, resumeix Reig.

Una forma d’actuar que el teixit associatiu agraeix per la participació al qual se li sotmet, però que en paral·lel observa com passen els mesos. “Potser la idea que tenen és fer-ho tot en el proper mandat, però com que cada quatre anys hi ha eleccions, vés tu a saber si els que poden venir tindran una opinió diferent i tota aquesta feina de discussió queda en no-res”, sentència Reig.

L’exemple més evident de tot plegat pot resultar l’execució dels dos extrems del Paral·lel. La polèmica i inacabada obra sembla que en aquest mandat tampoc tindrà final feliç. “Sí que és cert que és un tema complex perquè abraça tres districtes”, admet el president de la Coordinadora, però “per què posar-lo ara novament sobre la taula, quan tots sabem que es troba en fase absolutament inicial i ja no queda temps material”. I si se’n disposa com en l’afer de les terrasses de Blai, el tribunal ho tomba. “Ara, a més, sembla que les pressions del Gremi de Restauració han fet que l’Ajuntament prengui una nova postura”, critica el representant veïnal.

“Són qüestions que afecten les àrees més conflictives pel que fa a la mobilitat o a la convivència, aspectes essencials per a la vida dels veïns del barri, però sembla que totes les planificacions que hi ha són puntuals”, conclou Reig. En aquest sentit, de la seva lectura fins i tot se’n desprèn una segona interpretació numèrica: de totes les idees engegades des de la plataforma decidim de l’Ajuntament, només s’ha liquidat al 100% una a tot el Poble-sec en tres anys: la millora de la periodicitat del Mercat de la Terra.

La Casa de la Premsa

Un d’aquells projectes que millor il·lustra les passes de pardal de l’executiu és el desenvolupament de la Casa de la Premsa. Símbol de la reivindicació veïnal i una de les prioritats del número 104 de la Creu Coberta, els seus actuals inquilins no han pogut tirar endavant més enllà del 20% del projecte fins a dia d’avui. Si més no, el president de l’associació que vetlla per la seva recuperació, Jordi Goñi, resta responsabilitats a l’equip de la regidora Laura Pérez i recorda que “s’ha endarrerit no pel Districte, sinó per la Generalitat”.

En aquest cas, els col·lectius d’entitats encara negocien amb l’Ajuntament i l’equip d’arquitectes encarregat d’elaborar l’avantprojecte sobre com s’han de distribuir els espais interiors. Entre la llista de peticions de les entitats, Goñi destaca noves sales per a la gent gran, un gran espai expositiu per desestressar el Sortidor i l’Albareda, aules per a tallers i activitats, un buc d’assaig per a bandes locals, un espai per a la memòria històrica (sigui de la muntanya de Montjuïc, l’exposició del 29 o la mateixa premsa), una cantina per socialitzar al mateix edifici i una zona destinada a l’economia col·laborativa i cooperativa.

Impuls econòmic en entredit

En aquest darrer cas, dotar a l’edifici d’un espai per allotjar projectes econòmics engegats pels veïns podria ajudar al consistori a complir amb l’encàrrec que es va autoadjudicar al decidim i que encara no ha completat al Poble-sec: “Condicionar i cedir espais municipals per al cotreball, vivers d’empreses i tallers d’oficis per a joves”. De la proposta només s’ha dut a terme el 25%. “Al cap i a la fi, com que el barri és molt viu i hi tenim gent amb empenta, aquest punt s’ha vist maquillat sobretot per les constants cooperatives i tallers d’oficis que sorgeixen”, sintetitza Reig qui també admet “incentius” del sector públic, però no una clara aposta amb nous espais municipals.

 

Continua llegint

Política

EDITORIAL: L’esperit de la vaga de la Canadenca

Publicat

on

Per

Tot i no publicitar-se gaire als grans mitjans de comunicació, el passat 5 de febrer la Vaga de la Canadenca complia 100 anys del seu inici. Un aniversari d’una de les victòries obreres més importants del s. XX, que a l’actual segle sembla haver caigut en l’oblit. Gràcies a aquella lluita del proletariat, impulsada pels anarquistes de la CNT, la classe treballadora va aconseguir tenir un dret reconegut que actualment s’hauria de considerar essencial: la jornada laboral de 8 hores.

La fita, però, dia rere dia queda menystinguda per bona part dels sectors empresarials. Al cap i a la fi, l’explotació laboral continua a l’ordre del dia; la pressió sobre el treballador és la mateixa, però maquillada amb càrrecs sense valor tangible; i els anglicismes emmascaren la precarietat de determinades feines. Què s’ha perdut en el transcurs d’aquests 100 anys que ha permès aquesta situació? Segurament, el sentiment de classe.

La darrera crisi econòmica va ser capaç de demostrar com la classe mitjana, en un tres i no res, podia baixar un, dos i tres esglaons en la seva condició social. Feia anys que acomiadar algú no resultava tan econòmic per l’empresari com ho és ara, per ja no parlar de l’enginyeria de contractes a temps parcials que se signen diàriament als departaments de recursos humans. Tot plegat, ha generat una nova classe social: els treballadors que, tot i tenir nòmina, són pobres.

Davant d’aquesta circumstància, cal tenir present la història. Aquella història que, potser de forma interessada, el mal-anomenat progrés ha volgut fer oblidar. La Vaga de la Canadenca va començar tot just quan aquesta empresa (avantpassada de FECSA), va decidir abaixar els sous del personal de facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. L’empresa, com també acostumen a fer algunes avui dia, va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

El dia 5 de febrer la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. Entre altres qüestions, la seva victòria: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats. Tot un exemple de lluita, que si ara no es pren com a referència, farà que costi dècades recuperar els drets que ja s’han perdut i que estan en vies de perdre’s.

Continua llegint

Política

Ernest Maragall es reuneix amb el veïnat del barri

Presa de contacte amb els futurs votants

Publicat

on

En el marc de la campanya per les eleccions municipals, el passat 18 de gener l’alcaldable Ernest Maragall i el conseller del Districte per ERC, Jordi Fexas, es van trobar al Centre Cívic El Sortidor amb una cinquantena de veïns del Poble-sec que van voler exposar diverses temàtiques que afecten el barri, així com algunes propostes per millorar-lo. “Volem parlar de veritat amb el Poble-sec, que ens expliqueu els vostres problemes, els projectes que necessiteu i com us imagineu el Poble-sec del futur”, deia Jordi Fexas en començar la seva intervenció. A la reunió no hi va faltar el president de la Coordinadora Antoni Reig, veïns i diversos representants del teixit associatiu del barri, que van aprofitar l’ocasió per mostrar el seu malestar davant del que, consideren, és “un barri de segona” per diversos motius.

Inseguretat i mancances

La majoria de les queixes del veïnat estaven relacionades amb la brutícia al barri, la inseguretat, el clima d’incivisme a algunes places i els problemes d’urbanisme que afecten molts carrers. A banda, també es va remarcar la necessitat de comptar amb més escoles bressol públiques al barri, més residències per a les persones grans i espais per a les entitats culturals. Pel que fa al Pla Paral·lel, Maragall va explicar que el seu principal objectiu és el d’evitar l’expulsió veïnal i el monocultiu d’oci i que vol revitalitzar la zona i protegir el comerç local. Un altre dels temes calents al barri és el del futur de la muntanya de Montjuïc; en aquest sentit l’alcaldable es va proposar “resoldre el contacte entre el Poble-sec i la Fira de Montjuic, ja que aquesta zona pot ser una font de reactivació important per al barri”.

També va fer visible el seu interès per fomentar els espais de coworking a la zona, ja que això, sota el seu punt de vista, podria promoure l’ocupació. A la reunió no van faltar queixes en relació a les autoescoles, també es va sol·licitar la creació d’un poliesportiu al barri i es va demanar una major regulació pel que fa al carril bici del Paral·lel. Altres temes importants, però, com el sensellarisme, els desnonaments o els problemes d’habitatge al barri es van tocar molt superficialment i de ben segur caldrà seguir mantenint el contacte per tal d’elaborar el pla d’actuació que el barri necessita.

Continua llegint

Política

EDITORIAL: Més transport públic, més tramvia

Publicat

on

Per

Aquest mes de gener el ple de l’Ajuntament de Barcelona tornarà a votar la connexió de dues de línies actuals de tramvia per la Diagonal. Tota una nova oportunitat per acabar de teixir una xarxa que fa més d’una dècada que es va posar en marxa i que encara a dia d’avui està dividida per només 3,8 quilòmetres de distància. Els responsables polítics tornen a tenir en la seva mà apostar pel transport públic o enquistar un obra d’interès general a mig acabar i que des de fa anys també reclamen els municipis veïns.

La unió dels tramvies no només és un projecte de gran transcendència per a Barcelona, sinó que també suposarà acostar tota la població de l’àrea metropolitana a la capital. Si bé algunes veus assenyalen que aquest servei es pot substituir per una flota d’autobusos interurbans elèctrics, val a dir que l’aposta pel tramvia no ha de xocar amb aquesta alternativa. Tot al contrari: ambdós models es poden complementar i millorar.

Per aquest projecte lluiten des de fa anys la multitud d’entitats que integren la plataforma Units pel Tram: des d’entitats veïnals fins a associacions en defensa del medi ambient i la qualitat de l’aire, passant per sindicats o centres acadèmics. De fet, poques vegades abans s’ha produït el fet que les quatre universitats públiques de Barcelona, UB, UPC, UPF i UOC s’hagin posat d’acord per oferir-se com a mediadores amb l’objectiu de defensar i aprovar el projecte.

L’àrea metropolitana no pot esperar més i Barcelona incompleix any rere any les normes europees de qualitat de l’aire i les recomanacions de l’OMS per culpa de les emissions dels vehicles privats. No fer res tindrà un cost en morts i qualitat de vida: anualment ja moren prop de 3.500 persones a l’àrea metropolitana per culpa de la contaminació, segons els estudis científics. Per aquesta raó, la promoció del transport públic ha de ser indiscutible.

Cal recordar, que la interconnexió de tramvies per la Diagonal s’ha acceptat com la millor solució per la majoria dels municipis veïns i de tots els grups parlamentaris, excepte el PP. De fet, més enllà de fer la unió completa del tramvia en superfície, l’obra també hauria de permetre reorganitzar el sistema d’autobusos que travessa la Diagonal.

Davant d’aquesta circumstància, remarcar que la mobilitat sostenible no ha de ser una qüestió partidista, sinó una aposta per la modernitat, l’accessibilitat universal, la lluita contra el canvi climàtic i l’estalvi energètic.
En mans dels regidors i regidores queda posar una pedra en el camí contra la contaminació, les morts prematures, les sancions de la Unió Europea i el des-col·lapse un servei de bus que, elèctric o no, triga una hora a recórrer la Diagonal.

Fotografia | Michał Kwaśniak

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.