Connecta amb nosaltres

Política

Política de base veïnal, política de foc lent

El moviment veïnal denuncia la manca de velocitat a l’hora de tirar endavant projectes, tot i que admet responsabilitats en afers com el Pla d’Equipaments

Publicat

on

Rellotge marxa enrere. Poc més d’un any perquè els barcelonins tornin a les urnes. A les seves mans: concedir quatre anys més als Comuns al capdavant de l’executiu o passar pàgina. Al cap i a la fi, serà analitzant l’obra de Govern com els electors decidiran. En aquest cas, al Poble-sec el rastre que ha deixat l’actuació de l’equip d’Ada Colau ha sigut més aviat de microcirurgia. Sense grans projectes. I si d’aquests se n’ha de destacar algun; no serà per l’empenta que n’han dipositat, diuen des del moviment veïnal.

“Al barri s’estan duent a terme una sèrie de plans que naturalment l’afecten i el remenen, però no ens consta cap de gruixut; tot el que s’hi fa és més aviat local com les obres als carrers Concòrdia o Radas”, apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Actuacions locals, però, que al seu parer no resolen el que precisa el territori: “Un pla integral”. En aquest sentit, la plataforma municipal decidim.barcelona dóna pistes sobre el progrés del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Poble-sec. Si bé el portal virtual engloba en aquest apartat els PERI d’Hostafrancs, la Font de la Guatlla i del Polvorí, el percentatge d’actuació que revela el mateix consistori resulta revelador: només s’ha efectuat el 25%.

Ara li toca al Poble-sec?

“El barri necessita inversions prioritàries, com han tingut altres barris en èpoques determinades”, apunta Reig. A què es refereix? A una injecció econòmica que ajudi a oxigenar “una zona on vivim milers de persones atapeïdes al peu de la muntanya”. En aquest sentit, des de la Coordinadora observen com “es mouen coses, però amb concrecions difícils de veure”; motiu pel qual entenen que “s’haurien de definir uns objectius i posar dates”. “Entenem que resulta complex, però la tendència és dilatar-ho tot en el temps”, considera.

Objectiu proper mandat? És possible que els Comuns busquin establir els fonaments del seu projecte pel Poble-sec en aquests quatre anys. Tot i això, el moviment veïnal tampoc s’està de criticar aspectes com el retard en posar fil a l’agulla al Pla d’Equipaments. “Tot es cou a foc lent; no hi ha voluntat de deixar coses concretes en aquest mandat i parlen de fer alguna cosa, l’estudien i si genera conflicte, l’aturen…”, resumeix Reig.

Una forma d’actuar que el teixit associatiu agraeix per la participació al qual se li sotmet, però que en paral·lel observa com passen els mesos. “Potser la idea que tenen és fer-ho tot en el proper mandat, però com que cada quatre anys hi ha eleccions, vés tu a saber si els que poden venir tindran una opinió diferent i tota aquesta feina de discussió queda en no-res”, sentència Reig.

L’exemple més evident de tot plegat pot resultar l’execució dels dos extrems del Paral·lel. La polèmica i inacabada obra sembla que en aquest mandat tampoc tindrà final feliç. “Sí que és cert que és un tema complex perquè abraça tres districtes”, admet el president de la Coordinadora, però “per què posar-lo ara novament sobre la taula, quan tots sabem que es troba en fase absolutament inicial i ja no queda temps material”. I si se’n disposa com en l’afer de les terrasses de Blai, el tribunal ho tomba. “Ara, a més, sembla que les pressions del Gremi de Restauració han fet que l’Ajuntament prengui una nova postura”, critica el representant veïnal.

“Són qüestions que afecten les àrees més conflictives pel que fa a la mobilitat o a la convivència, aspectes essencials per a la vida dels veïns del barri, però sembla que totes les planificacions que hi ha són puntuals”, conclou Reig. En aquest sentit, de la seva lectura fins i tot se’n desprèn una segona interpretació numèrica: de totes les idees engegades des de la plataforma decidim de l’Ajuntament, només s’ha liquidat al 100% una a tot el Poble-sec en tres anys: la millora de la periodicitat del Mercat de la Terra.

La Casa de la Premsa

Un d’aquells projectes que millor il·lustra les passes de pardal de l’executiu és el desenvolupament de la Casa de la Premsa. Símbol de la reivindicació veïnal i una de les prioritats del número 104 de la Creu Coberta, els seus actuals inquilins no han pogut tirar endavant més enllà del 20% del projecte fins a dia d’avui. Si més no, el president de l’associació que vetlla per la seva recuperació, Jordi Goñi, resta responsabilitats a l’equip de la regidora Laura Pérez i recorda que “s’ha endarrerit no pel Districte, sinó per la Generalitat”.

En aquest cas, els col·lectius d’entitats encara negocien amb l’Ajuntament i l’equip d’arquitectes encarregat d’elaborar l’avantprojecte sobre com s’han de distribuir els espais interiors. Entre la llista de peticions de les entitats, Goñi destaca noves sales per a la gent gran, un gran espai expositiu per desestressar el Sortidor i l’Albareda, aules per a tallers i activitats, un buc d’assaig per a bandes locals, un espai per a la memòria històrica (sigui de la muntanya de Montjuïc, l’exposició del 29 o la mateixa premsa), una cantina per socialitzar al mateix edifici i una zona destinada a l’economia col·laborativa i cooperativa.

Impuls econòmic en entredit

En aquest darrer cas, dotar a l’edifici d’un espai per allotjar projectes econòmics engegats pels veïns podria ajudar al consistori a complir amb l’encàrrec que es va autoadjudicar al decidim i que encara no ha completat al Poble-sec: “Condicionar i cedir espais municipals per al cotreball, vivers d’empreses i tallers d’oficis per a joves”. De la proposta només s’ha dut a terme el 25%. “Al cap i a la fi, com que el barri és molt viu i hi tenim gent amb empenta, aquest punt s’ha vist maquillat sobretot per les constants cooperatives i tallers d’oficis que sorgeixen”, sintetitza Reig qui també admet “incentius” del sector públic, però no una clara aposta amb nous espais municipals.

 

Continua llegint

Política

Barcelona en Comú consolida la majoria al barri

La fuga de vots dels comuns cap a les files socialistes resulta insuficient pels ‘sorpassos’. JxCAT s’estavella mentre que populars i cupaires deixen de tenir representació al Districte

Publicat

on

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.

Continua llegint

Política

L’independentisme guanya a Europa

Publicat

on

La bona salut política d’una societat és mesura en la seva capacitat d’optar per determinats posicionaments polítics segons les circumstàncies. Si bé el més senzill de suposar serien els paral·lelismes entre els resultats de les municipals i les europees, en el cas del Poble-sec sembla fins i tot que hagi votat un altre barri. Això sí, prop de 200 persones van decidir no participar en aquesta (fet que va situar la participació en un 58,5%).

El resultat més paradigmàtic: el de JxCAT. De quedar cinquens a les municipals, a conquerir la primera plaça gràcies a l’efecte Carles Puigdemont. Fins i tot el president a l’exili ha superat per prop de 300 escrutinis a la llista d’ERC, liderada per l’empresonat Oriol Junqueras. Per darrere de tots dos: la llista del socialista de Josep Borrell, que en tots dos comicis s’ha consolidat al tercer lloc del podi. Aquest bronze, però, resulta ben curiós: si bé a les municipals 2.568 veïns han optat per Jaume Collboni, a les europees 2.960 ho han fet per Borrell.

El protagonista liquidat a les europees l’han pres els candidats d’Unides Podem. Només la meitat dels poblesequins que han donat suport a Ada Colau també ho han fet a Maria Eugenia Rodríguez (tot i que Ernest Urtasun era la veritable cara visible de la candidatura). Per últim, destacar que un perfil de votant de C’s a les municipals ha preferit validar la línia clàssica del PP a les europees. Suport, però, insuficient per aixecar els mals resultats d’uns populars que s’han deixat la meitat dels seus votants del 2014.

Continua llegint

Política

El Pla d’Equipaments, a debat

JxCAT posa en dubte el model participatiu

Publicat

on

La històrica manca d’equipaments públics al Poble-sec no podia passar-se per alt. De fet, el tercer punt del decàleg d’urgències preparat per la Coordinadora està dedicat a la reivindicació de la Casa de la Premsa com a equipament per a les necessitats socials i culturals del Poble-sec. En prendre la paraula, José Antonio Calleja (PP) ha retret als Comuns que “la Casa de la Premsa esperava més d’aquest equip municipal”. Laura Pérez (BComú) ha justificat aquest retard fent esment a la Llei d’Arquitectura i la Llei de Contractació pública: “Els companys de la Casa de la Premsa han entès perfectament aquest procés i per què triga”.

Pérez ha tret pit del Pla d’Equipaments engegat pel seu partit, “gràcies al qual s’han detectat 10 solars, parcel·les i edificis en desús”. En aquest sentit, Jordi Fexas (ERC) reconeix que el Pla d’Equipaments està molt bé, però lamenta que “hi hem arribat in extremis a final de mandat”. El representant d’ERC creu que, ara que s’han detectat quines són les demandes al barri, cal prioritzar i prendre decisions. Respecte al Pla d’Equipaments, Georgina Lázaro (JxCat) admet que és molt complet, però creu que la participació moltes vegades “ha alentit el procés de presa de decisions, perquè hi havia projectes que tenien ja un gran consens”. Per la seva banda, Arnau López (CUP) aposta pel reaprofitament dels espais buits en lloc de la construcció massiva: “Si volem construir un nou model de ciutat, hem de sortir d’aquesta lògica d’enriquir a constructores i promotores privades que veuen la ciutat com un lloc on fer negoci”, ha conclòs.

Des d’ERC han deixat clar que volen seguir contemplant la peça a La Satalia com una opció per construir-hi equipaments, tot i que hi ha una part del barri que hi està en contra.

Fotografia | Ajuntament de BCN

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.