Connecta amb nosaltres

Política

Política de base veïnal, política de foc lent

El moviment veïnal denuncia la manca de velocitat a l’hora de tirar endavant projectes, tot i que admet responsabilitats en afers com el Pla d’Equipaments

Publicat

on

Rellotge marxa enrere. Poc més d’un any perquè els barcelonins tornin a les urnes. A les seves mans: concedir quatre anys més als Comuns al capdavant de l’executiu o passar pàgina. Al cap i a la fi, serà analitzant l’obra de Govern com els electors decidiran. En aquest cas, al Poble-sec el rastre que ha deixat l’actuació de l’equip d’Ada Colau ha sigut més aviat de microcirurgia. Sense grans projectes. I si d’aquests se n’ha de destacar algun; no serà per l’empenta que n’han dipositat, diuen des del moviment veïnal.

“Al barri s’estan duent a terme una sèrie de plans que naturalment l’afecten i el remenen, però no ens consta cap de gruixut; tot el que s’hi fa és més aviat local com les obres als carrers Concòrdia o Radas”, apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Actuacions locals, però, que al seu parer no resolen el que precisa el territori: “Un pla integral”. En aquest sentit, la plataforma municipal decidim.barcelona dóna pistes sobre el progrés del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Poble-sec. Si bé el portal virtual engloba en aquest apartat els PERI d’Hostafrancs, la Font de la Guatlla i del Polvorí, el percentatge d’actuació que revela el mateix consistori resulta revelador: només s’ha efectuat el 25%.

Ara li toca al Poble-sec?

“El barri necessita inversions prioritàries, com han tingut altres barris en èpoques determinades”, apunta Reig. A què es refereix? A una injecció econòmica que ajudi a oxigenar “una zona on vivim milers de persones atapeïdes al peu de la muntanya”. En aquest sentit, des de la Coordinadora observen com “es mouen coses, però amb concrecions difícils de veure”; motiu pel qual entenen que “s’haurien de definir uns objectius i posar dates”. “Entenem que resulta complex, però la tendència és dilatar-ho tot en el temps”, considera.

Objectiu proper mandat? És possible que els Comuns busquin establir els fonaments del seu projecte pel Poble-sec en aquests quatre anys. Tot i això, el moviment veïnal tampoc s’està de criticar aspectes com el retard en posar fil a l’agulla al Pla d’Equipaments. “Tot es cou a foc lent; no hi ha voluntat de deixar coses concretes en aquest mandat i parlen de fer alguna cosa, l’estudien i si genera conflicte, l’aturen…”, resumeix Reig.

Una forma d’actuar que el teixit associatiu agraeix per la participació al qual se li sotmet, però que en paral·lel observa com passen els mesos. “Potser la idea que tenen és fer-ho tot en el proper mandat, però com que cada quatre anys hi ha eleccions, vés tu a saber si els que poden venir tindran una opinió diferent i tota aquesta feina de discussió queda en no-res”, sentència Reig.

L’exemple més evident de tot plegat pot resultar l’execució dels dos extrems del Paral·lel. La polèmica i inacabada obra sembla que en aquest mandat tampoc tindrà final feliç. “Sí que és cert que és un tema complex perquè abraça tres districtes”, admet el president de la Coordinadora, però “per què posar-lo ara novament sobre la taula, quan tots sabem que es troba en fase absolutament inicial i ja no queda temps material”. I si se’n disposa com en l’afer de les terrasses de Blai, el tribunal ho tomba. “Ara, a més, sembla que les pressions del Gremi de Restauració han fet que l’Ajuntament prengui una nova postura”, critica el representant veïnal.

“Són qüestions que afecten les àrees més conflictives pel que fa a la mobilitat o a la convivència, aspectes essencials per a la vida dels veïns del barri, però sembla que totes les planificacions que hi ha són puntuals”, conclou Reig. En aquest sentit, de la seva lectura fins i tot se’n desprèn una segona interpretació numèrica: de totes les idees engegades des de la plataforma decidim de l’Ajuntament, només s’ha liquidat al 100% una a tot el Poble-sec en tres anys: la millora de la periodicitat del Mercat de la Terra.

La Casa de la Premsa

Un d’aquells projectes que millor il·lustra les passes de pardal de l’executiu és el desenvolupament de la Casa de la Premsa. Símbol de la reivindicació veïnal i una de les prioritats del número 104 de la Creu Coberta, els seus actuals inquilins no han pogut tirar endavant més enllà del 20% del projecte fins a dia d’avui. Si més no, el president de l’associació que vetlla per la seva recuperació, Jordi Goñi, resta responsabilitats a l’equip de la regidora Laura Pérez i recorda que “s’ha endarrerit no pel Districte, sinó per la Generalitat”.

En aquest cas, els col·lectius d’entitats encara negocien amb l’Ajuntament i l’equip d’arquitectes encarregat d’elaborar l’avantprojecte sobre com s’han de distribuir els espais interiors. Entre la llista de peticions de les entitats, Goñi destaca noves sales per a la gent gran, un gran espai expositiu per desestressar el Sortidor i l’Albareda, aules per a tallers i activitats, un buc d’assaig per a bandes locals, un espai per a la memòria històrica (sigui de la muntanya de Montjuïc, l’exposició del 29 o la mateixa premsa), una cantina per socialitzar al mateix edifici i una zona destinada a l’economia col·laborativa i cooperativa.

Impuls econòmic en entredit

En aquest darrer cas, dotar a l’edifici d’un espai per allotjar projectes econòmics engegats pels veïns podria ajudar al consistori a complir amb l’encàrrec que es va autoadjudicar al decidim i que encara no ha completat al Poble-sec: “Condicionar i cedir espais municipals per al cotreball, vivers d’empreses i tallers d’oficis per a joves”. De la proposta només s’ha dut a terme el 25%. “Al cap i a la fi, com que el barri és molt viu i hi tenim gent amb empenta, aquest punt s’ha vist maquillat sobretot per les constants cooperatives i tallers d’oficis que sorgeixen”, sintetitza Reig qui també admet “incentius” del sector públic, però no una clara aposta amb nous espais municipals.

 

Continua llegint

Política

Respostes a les necessitats del veïnat

Carolina López (Barcelona en Comú) i Eudosio Gutiérrez (PSC) són els consellers de barri del Poble-sec en aquesta nova legislatura

Publicat

on

Als comicis del passat mes de maig, Barcelona en Comú es va imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Els darrers quatre anys, el plenari del Districte de Sants-Montjuïc estava format per 6 consellers de Barcelona en Comú, 4 del PDCat, 2 d’ERC, 2 del PSC, 2 de C’s, 2 de la CUP i 1 del PP. Arran dels darrers resultats electorals, la CUP i el PP han perdut les seves conselleries al Districte, amb la qual cosa es passa de 7 grups municipals a 6, tenint en compte que Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb un dels dos consellers que tenia Ciutadans. Així, la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjuïc queda formada per 10 consellers; sis de BComú i quatre del PSC, a més del regidor Marc Serra, que la presideix, i del secretari. Carolina López (BComú) és veïna i consellera del Poble-sec, càrrec que ostenta des de l’última legislatura, i actualment també és consellera d’Educació i d’Urbanisme, Medi Ambient, Infraestructures i TIC. Per la seva banda, el conseller del Poble-sec Eudosio Gutiérrez (PSC) és una cara força coneguda al barri; veí i propietari de Poble Sec Peix, SL i en aquests moments també conseller de l’àrea de Persones amb Discapacitat del Districte. Ambdós han trepitjat el terreny i coneixen de prop les problemàtiques que afecten el Poble-sec. Ara bé, quines són les seves propostes per posar-hi remei?

Més agents als carrers

No és cap novetat que existeix certa preocupació entre el veïnat respecte a problemes relacionats amb la inseguretat. Davant d’aquesta realitat, López i Gutiérrez diuen que abans de finals d’aquest any s’incorporaran nous agents tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra. En aquest mandat tenen el compromís de convocar 600 noves places d’agents per pal·liar el dèficit acumulat als darrers anys. Segons els consellers, “pràcticament el 80% de la problemàtica als nostres carrers és respecte a la convivència” i puntualitzen que “no només cal augmentar la presència policial, encara que és una eina eficaç i dissuasiva; també farem pedagogia mitjançant campanyes al territori, fomentant el respecte a l’espai públic i a les persones”.

Ampliar el sòl públic 

Un dels grans temes calents al Poble-sec és la manca d’equipaments públics. En aquest aspecte, els consellers reconeixen que “el barri té una trama molt densa i consolidada, amb la qual cosa no hi ha pràcticament disponibles parcel·les per fer equipament públic”.  L’única opció que hi ha, doncs, és ampliar el sòl públic. Des del Districte asseguren que durant aquest mandat el Poble-sec ha de tenir un Pla de Barris “que ens permeti fer inversions i aterrar les necessitats detectades, que són moltes”.

Informar els veïns dels seus drets d’habitatge

Ho hem vist aquestes setmanes amb el cas del Bloc Llavors: la població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. Des del Districte recorden que el pla especial (PEUAT) prohibeix ampliar els habitatges d’ús turístic al Poble-sec: “Hem ampliat els inspectors per detectar habitatges turístics il·legals i ja hem tancat més de 2.000 llits a tota Barcelona”. Però, tot i que s’han reduït les exigències per poder optar a un habitatge d’emergència, reconeixen que “tota aquesta feina no és suficient i hem de garantir l’accés a l’habitatge ampliant les promocions públiques, tot i que també ens cal una reforma de la llei de lloguer a escala estatal”. Els consellers, en aquest mandat, es proposen apropar-se a les comunitats de veïns per “informar dels seus drets davant possibles casos d’abús i donar-los a conèixer eines legals que tenen al seu abast per lluitar en casos com aquests”.

Reduir molèsties pel soroll 

El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per al veïnat que viu a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques. En aquest sentit, des del Districte diuen que “al mandat passat vam treballar en un conveni entre els locals d’oci i l’administració per coresponsabilitzar al sector. Tota una sèrie de locals estan abonant una parella d’agents cívics que, coordinats amb els tècnics i la Guàrdia Urbana, treballen  per reduir la conflictivitat en les zones més afectades”. Una mesura que s’ha demostrat, de moment, que no resulta suficient per pal·liar les molèsties que es poden derivar d’esdeveniments festius com el Brunch In the Park.

Més suport als comerciants

En els darrers anys, hem viscut una transformació absoluta de l’economia local del Poble-sec. La desaparició de nombrosos establiments de comerç de proximitat és una de les grans preocupacions del barri que requereix mesures urgents. “Tenim un Pla de Desenvolupament del Districte on recollim totes les polítiques de què disposem per evitar el monocultiu i la turistificació del Poble-sec, diversificar l’economia i donar suport a iniciatives amb impacte comunitari”, diuen els consellers. Per evitar el monocultiu, des del Districte aposten per afavorir la instal·lació de nous tipus de comerços i empreses, i al mateix temps, “evitar que tanquin comerços antics per manca de relleu o per una pujada abusiva del lloguer”. Per això, diuen, “treballem d’una forma integral, donant suport als comerciants, creant sinergies amb altres sectors i impulsant plans d’usos per evitar que els baixos siguin ocupats només per locals de pública concurrència”. En aquest sentit, Carolina López i Eudosio Gutiérrez afirmen que els comerços de barri “no són només botigues al carrer. En la majoria dels casos també actuen com agents cívics que col·laboren de forma activa en la nostra seguretat i benestar, per això volem fer campanyes de conscienciació sobre la seva funció, millorar la comunicació a través de les associacions de comerciants, informar-los dels ajuts que tenen al seu abast i ampliar les eines que els podem oferir com administració”.

Continua llegint

Política

La plaça Navas, una oportunitat

Publicat

on

Per

Sovint trobem al diari ZONA SEC comentaris negatius de veïns i veïnes del barri sobre la plaça Navas, però, és certament la plaça un espai degradat? És innegable que hi conflueixen alguns dels reptes més importants que afronta el Poble-sec: un percentatge alt de persones d’origen divers, població vulnerable, soroll i un espai públic amb manca de verd.

A la plaça Navas també hi trobem un espai de convivència intercultural que hem d’entendre en clau d’oportunitat. Un lloc complex, ric i mestís què és al mateix temps punt de trobada de famílies perquè jugui la canalla, gaudir d’una estona a l’aire lliure, escenari de la Festa Major… amb una oferta variada i constant d’activitats per a totes les edats, des de concerts a fires de comerciants, passant per espectacles gratuïts de l’Institut del Teatre, que fan de la plaça també un dels centres neuràlgics del nostre barri.

Perquè pugui guanyar la visió més positiva, hem de garantir la convivència i el descans. La sobre-ocupació de la plaça, deguda a la manca d’espais oberts al Poble-sec, i l’incivisme d’uns pocs, impedeix compartir la plaça amb tranquil·litat. Al darrer mandat, vam introduir diferents mesures, però no són prou, ja que els reptes que afronta tot el barri són complexos. Durant els propers quatre anys tenim el compromís de continuar treballant per reduir les desigualtats, i això implica ampliar els espais i l’oferta extra-escolar per a infants i joves, augmentar l’espai públic i la seva qualitat (voreres més amples, més arbrat…), i proporcionar més eines per al coneixement mutu i la convivència intercultural.

Per acabar, recordar que el nostre barri és un exemple d’acollida per a tota la ciutat, amb desenes d’entitats treballant-hi. La bona entesa entre l’associacionisme i les administracions també és una eina poderosa en la lluita contra la desigualtat que hem de continuar dotant de recursos i capacitats.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte i veïna de la plaça Navas

Continua llegint

Política

El poblesequí Marc Serra governarà el Districte amb majoria absoluta

Comença un nou mandat a Sants-Montjuïc

Publicat

on

El curs polític ja ha començat al carrer de la Creu Coberta amb més cares noves que velles i amb un nou període d’acords i negociacions més còmode per a l’executiu municipal. Després de tancar el pacte de Govern municipal, els socialistes han cedit a Barcelona en Comú la regidoria del Districte de Sants-Montjuïc, on se situarà al capdavant el poblesequí Marc Serra. Reconegut activista social al barri, el regidor haurà de combinar la seva nova cartera amb la regidoria de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global.

Un executiu fort

Què es trobarà Serra a la sala de plens? Un executiu fort; amb majoria absoluta. PSC i BComú sumaran 10 dels 19 consellers que acull la noble sala (dos més dels que sumaven l’anterior mandat). Una aritmètica electoral que, en principi, els hi posarà les coses fàcils als nous membres del govern del Districte, ja que l’oposició pràcticament no tindrà opcions de vetar accions polítiques.

En aquesta línia, s’espera que ERC s’erigeixi com a principal veu de l’oposició, després de l’ensorrament de JxCAT. Els neoconvergents passen de tenir quatre consellers a quedar-se amb dos, però comptaran amb una figura clau: la presidència del Districte encapçalada per Neus Munté. En paral·lel, C’s ha consolidat els dos consellers que tenia, però se’ls repartirà amb la plataforma de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, després del divorci postelectoral entre totes dues formacions. Per últim, recordar que la CUP i el PP s’han quedat sense representació al Districte. Mentre que els cupaires no van passar el llistó del 26M a l’Ajuntament, els populars només s’han quedat sense representació al Districte.

Els noms dels consellers

Pel que fa a l’equip de Sants-Montjuïc en Comú, les bases de la formació liderada per Ada Colau han escollit a Esther Pérez, Xavier Farré, Carolina López, Ancor Mesa, Marina Berruezo i Jaume Gaixas. Si bé aquest darrer anava de suplent a la candidatura de consens de la formació, el fet que Farré repeteixi com a conseller tècnic del regidor ha fet córrer un lloc de la llista. De fet, de tot l’equip de consellers de la formació, Gaixas ha sigut el membre de l’equip que més suports telemàtics ha rebut (113).

En el cas del PSC, l’assemblea local ha escollit a Àngels Boix, Eudosio Gutiérrez, Maribel Sánchez i Albert Deusedes com a nous consellers del Districte. En aquest cas, Deusedes serà el portaveu del grup a la Creu Coberta, càrrec que compartirà a la junta de portaveus amb Josep Pérez, d’ERC. En el cas del grup republicà, els dos consellers que havia tingut en aquest darrer mandat, Jordi Fexas i Marta Alonso, han decidit fer un pas al costat i deixar pas al nou equip integrat pel mateix Pérez, Lourdes Vidrier, Ton Llàtzer, Saoka Kingolo i Ling Ling Masferrer.

A diferència de Fexas i Alonso, el grup de JuntsxCAT ha decidit donar continuïtat a dues de les seves conselleres de l’anterior mandat: Georgina Lázaro i Neus de Haro. Totes dues van desbancar la candidatura interna presentada per Josep Rafael Colomina en l’assemblea per escollir les seves representants. Per últim, David Labrador continuarà com a conseller de Ciutadans i Alba Gómez s’incorporarà com a consellera del grup de Barcelona pel Canvi.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.