Connecta amb nosaltres

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024