El Pla Comunitari del Poble-sec és una eina per fomentar la implicació de tots els agents del barri i millorar-ne la realitat social. Durant 12 anys aquest projecte, subvencionat per l’Ajuntament i la Generalitat, havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec fins que, l’any passat, es va adjudicar a Art&Coop, una cooperativa que fa uns mesos abaixava la persiana per problemes econòmics. Després d’això, el Pla Comunitari tornava a sortir a concurs i, de nou, la Coordinadora d’Entitats era una de les candidates, juntament amb Cooperasec, a qui finalment s’ha adjudicat el projecte pels pròxims dos anys.

El Pla, que ha estat aturat durant sis mesos i s’ha reactivat al juliol, s’estructura en comissions i parteix d’una línia continuista: “Seguim treballant amb les dues tècniques que ja coneixen bé el projecte i el barri, però hem hagut de reformular el que havíem plantejat en un escenari previ a la Covid-19. Hem fet una fase de diagnosi i de detecció de noves necessitats al barri en l’àmbit comunitari i social, a través d’entrevistes amb diferents agents”, explica Javier Rodrigo, un dels gestors del projecte juntament amb l’Esther García, el Xavi Latorre i l’Esther Repullo.

Detecció de noves necessitats 

Fruit de la diagnosi feta per Cooperasec, s’han observat diverses claus que donaran forma al Pla Comunitari: “Que cal reforçar la perspectiva de cures, de dones i de gènere; que cal treballar la perspectiva d’inseguretat i les pors, sobretot davant l’auge de discursos violents, xenòfobs i racistes; i que cal actuar davant l’augment de la precarització del veïnat i l’aïllament social. Detectem com a positiu la gran resposta per part del veïnat, però, al mateix temps, veiem que hi ha hagut famílies que han quedat fora d’aquest circuit de suport”, apunten des de Cooperasec.

La Coordinadora, ferma en el seu propòsit

A l’altra banda de l’equació, la Coordinadora d’Entitats es mostra crítica amb la decisió d’adjudicar el Pla Comunitari a Cooperasec i sobretot amb el fet que el projecte no comencés a rutllar fins ben entrat el juliol: “En el moment àlgid de la pandèmia, el Pla Comunitari no s’havia posat en marxa, l’Ajuntament estava absent i, una vegada més, ha estat la Coordinadora i la xarxa veïnal i associativa la que ha fet l’acció comunitària, treballant en el suport a infants, a veïnat vulnerable i a la tercera edat”, lamenta Antoni Reig, el president de la Coordinadora.

En la seva voluntat de seguir fent acció comunitària, la Coordinadora, ara sense  la subvenció del Pla Comunitari, treballa en tres noves línies d’acció: la creació de lligams entre escoles i museus del barri per fomentar el vincle entre educació i cultura; una segona línia per facilitar que les entitats comparteixin espais i locals segons les necessitats; i la tercera, encara per desenvolupar, que consisteix a oferir suport informàtic a les persones de la tercera edat que viuen aïllades.

Tot i mantenir el seu propòsit de treballar socialment pel barri, des de la Coordinadora es mostren decebuts amb la decisió de l’Ajuntament de negar-los, una vegada més, la gestió del Pla Comunitari: “Hem observat que la política que es desplega des del departament d’acció comunitària de l’Ajuntament es basa en afavorir tot el que són cooperatives, deixant al marge el moviment associatiu. És un fet que s’ha reproduït a diversos barris de Barcelona”, apunta Antoni Reig.

Una relació de mínims

Pel que fa a la relació entre les dues entitats, des de la Coordinadora reconeixen que “no tenim relació orgànica amb la nova entitat, però sí una relació de veïnat”. Cooperasec no forma part de la Coordinadora d’Entitats, que agrupa pràcticament la totalitat d’entitats del barri. Des de Cooperasec ho expliquen “perquè, com a eix de l’economia social i solidària, entenem que hi ha altres formes associatives i comunitàries de fer, tot i que reconeixem l’històric de la Coordinadora i creiem que fan un treball molt important”.

Cooperasec va néixer el 2012 per promocionar l’economia social i solidària (ESS) al barri, enfortint les propostes que ja existien i amb l’objectiu de crear-ne de noves: “Per a nosaltres és molt important apuntar que l’ESS l’estan practicant moltes associacions al barri, no només les cooperatives”, diu Javier Rodrigo. Treballen en quatre eixos de treball: el de sostenibilitat, el de les cures, el d’enfortiment de l’ESS i el de la cultura.

La tornada de vacances no ha relaxat les xifres de contagis entre el veïnat. Tot la contrari. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, aquest darrer mes de setembre 237 veïns han donat positiu a les proves PCR de la Covid-19. Una xifra que situa al barri com el segon més damnificat de Barcelona pel virus i que trenca amb la repetició de 200 casos mensuals que es van reportar tan al juliol com a l’agost.

En canvi, la tendència al districte ha sigut el desinflament progressiu. Mentre que la primera setmana de setembre es va arribar al pic de contagis (226), de mica en mica el nombre de nous malalts ha anat a la baixa de forma sostinguda (la setmana del 21 al 27 de setembre ja se’n van detectar 168). Tot i això, el conjunt de Sants-Montjuïc també se situa com un dels districtes més castigats de Barcelona, només per darrere de L’Eixample i Sant Martí.

El tercer barri amb més infants contagiats

Les dades de setembre no han fet més que confirmar el canvi de tendència respecte a la primera onada vírica. Es ratifica que persones grans han deixat de ser les més afligides per la malaltia (entre els majors de 65 anys només s’han detectat 23 casos), i ara el col·lectiu més perjudicat ha passat a ser el dels adults. Més concretament, entre els poblesequins que tenen de 35 a 64 s’han detectat 109 casos, el que suposa una vintena més en comparació amb l’agost.

Els joves entre els 15 i els 34 anys tampoc es queden a gaire distància, ja que han registrat fins a 78 nous positius, però la nota preocupant és com el nombre d’infants menors de 14 anys amb Covid-19 s’ha multiplicat per dos i ja s’han diagnosticat 27 casos. Una xifra que ubica al Poble-sec com el tercer barri amb més casos en aquest segment de la població, només per darrere del de Sants (28) i El Raval (56). Per últim, posar de relleu com el perill de rebrot al barri s’ha desinflamat amb el pas de les setmanes, tot i diagnosticar-se més casos. Si bé abans per cada contagiat se n’infectaven 1,2 noves persones de coronavirus, ara se’n contagien 0,75 veïns.

11.45 hores de dijous 1 d’octubre. Desenes de veïns responen a la convocatòria d’última hora del Sindicat de Barri del Poble-sec, després d’assabentar-se que volen desnonar en Nazario Torres del carrer de Blasco de Garay, 14. El motiu no és que hagi deixat de pagar la hipoteca a la seva entitat financera, o que no pugui assumir la quota del llogater. La raó és que ocupa un pis amb la seva mare de 69 anys i la propietat vol recuperar l’immoble.

Aquesta narració ha passat a reproduir-se sistemàticament als mitjans de comunicació. Sobretot, aquelles històries carregades de molèsties i conflictes veïnals. La realitat, però, és que les ocupacions d’habitatges on viu ja algú no són pas representatives de la realitat. Segons un informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona aquest passat mes de setembre, només un 0,13% de les ocupacions del 2019 van ser a llars habitades de forma habitual. El desnonament que afecta a Nazario Torres tampoc pertany a aquest irrisori percentatge.

Nazario, com va arribar a ocupar aquest habitatge?

“Des de fa tres anys que formo part del Sindicat de Barri, arran dels tres desnonaments que vaig patir en un altre pis al mateix Poble-sec. Em vaig quedar a l’atur, visc amb ma mare de 69 anys i amb la seva pensió no podíem pagar l’habitatge. El pis on estem era propietat d’una dona gran que va morir i no tenia cap fill ni parent a qui deixar les 46 propietats que tenia, pel que se les va quedar la Generalitat i va decidir subhastar-les”.

Vist que la subhasta tirava endavant, el Sindicat de Barri va decidir “alliberar” l’immoble per forçar a l’administració catalana a posar-lo en el parc públic d’habitatge. Per contra, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, insistia en el fet que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”. “Al final ma mare i jo vam decidir aprofitar que el Sindicat va recuperar un d’aquests pisos a subhasta i ens hi vam quedar nosaltres a viure”, respon Torres.

Com s’assabenta que també el desnonen d’aquest pis?

“El meu advocat no m’ha avisat. Em vaig assabentar ahir mateix, quan vaig anar al jutjat per una multa que em van posar un dia que donava menjar a una colònia de gats. A la bústia no em deixen cartes perquè el president de la comunitat no està a favor dels ocupes i va parlar amb la cartera perquè no em deixés res. Vaig posar una queixa a Correus… però segueixen sense enviar-me res aquí”.

Mentre Torres relata la seva història i espera a la comitiva, aquest periodista és testimoni de com se saluda amistosament amb tots els veïns que entren a la finca. En paral·lel, la seva mare amb problemes mèdics espera a l’interior del pis a veure què passa.

Si aconsegueixen fer-vos fora, tenen on anar?

“Jo no tinc cap alternativa. Si el desnonament s’executa, em quedo amb ma mare al carrer”.

El que ara mateix està succeint a Blasco de Garay s’accentuarà a mesura que avanci la crisi de la Covid-19?

“Sí, però els mitjans de comunicació només donen veu a les ocupacions de gent conflictiva. No van als desnonaments de famílies ocupes que no tenen alternatives habitacionals i ara mateix no pot pagar un lloguer pels preus que tenim actualment. Prefereixen vendre les històries de gent que roba o fa la vida impossible a la comunitat”.

Fins a quin punt aquestes ocupacions violentes són representatives al Poble-sec?

“Són molt i molt minoritàries. Porto al barri gairebé 20 anys i d’ocupacions que generen robatoris o tallen el dit a algú, només he vist la darrera del carrer Hortes, 4. Era un edifici sencer reformat per dedicar-lo a apartaments turístics que va haver de tancar per la pandèmia i el van decidir ocupar unes males persones que realment no eren la cara de l’ocupa”. 

Quina és, aleshores?

“Fa anys eren els col·lectius de hippies, punkies… però ara mateix la cara de l’ocupa són famílies amb criatures que no poden accedir a un habitatge normal perquè els preus estan pels núvols. És un peix que es mossega la cua, perquè quan acabi la moratòria, tota aquesta gent que ha estat confinada i no ha pogut pagar ni hipoteques, ni lloguers, la començaran a desnonar”.

Finalment, a les 13.20 hores Nazario Torres rep la confirmació que ha salvat el primer llançament. No ha calgut que les desenes de persones bloquegessin la porta de l’escala per impedir l’accés. “Pel que hem parlat amb la comitiva i l’advocada de la propietat, sembla que seurem a negociar un lloguer social”. “Fa un parell d’anys que es va aprovar una llei que obliga els grans tenidors a fer lloguers socials, però vista l’experiència del Bloc Llavors, des del Sindicat sabem que no és més que paper mullat. Veurem com avança”, sentència.