Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Formació i acollida per a menors estrangers

L’Aula A+A+ vol trencar estereotips sobre els menors estrangers no acompanyats

Publicat

on

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

Continua llegint

Societat

Sant Pere Claver guardonat amb el Premi Sants-Montjuïc 2018

També premis per a Marina Viva i Montserrat Gili

Publicat

on

El passat dijous 21 de febrer es va celebrar la 27a edició dels Premis Sants-Montjuïc, uns guardons que reconeixen –des del 1992– la tasca de persones, entitats i col·lectius del districte. La cerimònia va tenir lloc a la sala de plens de la seu del Districte i va comptar amb la presència de Montserrat Ballarín (presidenta del Consell del Districte) i de la regidora del Districte, Laura Pérez. En la categoria de reconeixement personal, la premiada va ser Montserrat Gili, per tota una vida destinada a difondre la cultura popular i per la seva implicació en la Festa Major del barri de Sants. La Marina Viva va rebre el premi a la innovació per promoure activitats com On ets Marina?, un concurs de dibuix on hi van participar 582 infants i que tenia per objectiu trobar la nova identitat del barri. Per últim, el premi al reconeixement col·lectiu va recaure sobre la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat del Poble-sec.

70 anys de trajectòria 

Enguany, els guardons han volgut reconèixer els 70 anys de trajectòria de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat compromesa en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual que treballa al costat de persones amb risc d’exclusió social i col·lectius vulnerables com els infants, els adolescents, les persones sense llar i les persones migrades.

El gerent de Sant Pere Claver, Carlos Descalzi, explica que el premi ha estat una gran sorpresa i que n’estan molt agraïts: “Per a nosaltres rebre aquest guardó és molt important. Sempre hem estat una entitat molt compromesa amb el barri i amb la comunitat. De fet, tenim molta presència al districte i el creixement que hem anat fent durant tots aquests anys l’hem fet al territori”. Certament, els set equipaments amb els quals compta l’entitat formen part del districte. L’acte d’entrega dels premis va comptar amb l’actuació del Cor Jove de la Coral Sant Medir i va acabar amb un petit refrigeri a càrrec de la Fundació Canpedró.

Continua llegint

Societat

L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà peatonal

El final de les obres coincidiria amb el Centenari de l’Exposició Universal

Publicat

on

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.