Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Una seixantena d’entitats demanen aturar el projecte Univers Montjuïc

El pla de les administracions planteja una inversió de 380 milions d’euros de cara al 2025. Des de la plataforma demanen obrir un debat públic sobre el futur del projecte

Publicat

on

Fira o Vida. Amb la dicotomia com a lema, gairebé una seixantena d’entitats ja han signat un manifest que reclama aturar el projecte Univers Montjuïc, el qual pretén remodelar tota l’avinguda de Maria Cristina i els pavellons dels voltants. Si bé aquest projecte no està previst tirar-lo endavant fins al 2025, quan finalitza la concessió a Fira de Barcelona, els activistes reclamen que l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’AMB i la Fira de Barcelona quedi en paper mullat. Segons assenyalen, si les institucions troben el finançament per dur a terme l’obra, “ja serà molt difícil d’aturar-lo”.

Inversió milionària

D’entrada està prevista una inversió de 380 milions d’euros per transformar tot aquest sector de titularitat municipal. Uns diners que des de la plataforma La Fira o la Vida no volen que quedin blindats aquest proper mes d’agost. Abans volen que s’obri un debat públic sobre què fer. Tal com denuncia la membre del moviment, Clàudia Conde, només demanen “transparència i que s’obri un debat públic; si al final es vol el projecte Univers Montjuïc, endavant, però plantegem també alternatives paral·leles”, reclama.

Segons els promotors de la plataforma, tant l’Ajuntament com la resta d’administracions han actuat amb “opacitat”. “Com pot ser que comprometin 380 milions d’euros en un projecte que no coneix la ciutadania?”, es pregunta Conde. “Volem que es faci pública tota la documentació i que s’obri un debat de cara al 2025”, afegeix qui considera que s’ha actuat “d’esquenes a la ciutadania”.

La proposta de la plataforma

Mentre que des del moviment admeten que un primer paF ha de ser obrir el debat, també consideren interessant començar a proposar idees alternatives. La seva: un nou barri de caràcter mediterrani, “com el Poble-sec, però amb més zones verdes”. En aquest sentit, apunten que l’Ajuntament només vol aprofitar una de les 27 hectàrees de la superfície de la Fira per fer habitatge; xifra que consideren ridícula: “Nosaltres volem aprofitar-les totes, cosir el Poble-sec amb la Font de la Guatlla”.

Sota el seu punt de vista, una opció seria “enderrocar totes aquelles naus de la fira sense valor patrimonial que actualment ja estan buides, i conservar els pavellons històrics per fer equipaments o el que es consideri més adient”. Segons els seus càlculs, asseguren que es podrien aixecar fins a 5.000 habitatges públics o en dret de superfície “com a mínim”. “Mentre que a ciutats com Viena el parc públic d’habitatge supera el 30%, a Barcelona només tenim l’1,1%; ara tenim una bona oportunitat per pal·liar part del problema, gràcies al trasllat de la Fira a l’Hospitalet”, opinen.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Societat

Una Festa Major d’aniversari

Del 19 al 28 de juliol el Poble-sec celebra les seves festes en el marc dels 150 anys del barri. 10 dies d’activitats per a tothom

Publicat

on

Ja és aquí l’estiu i amb ell arriba un esdeveniment assenyalat en el calendari dels poblesequins. La Festa Major del barri arrenca el divendres 19 de juliol a la plaça de Santa Madrona amb el tradicional toc de festa i el pregó, que enguany anirà a càrrec de les veïnes Júlia Costa –mestra i escriptora– i Isabel Costa –directora de l’Escola Poble-sec. L’acte inaugural continuarà amb l’actuació d’entitats d’arrel tradicional del barri i un castell de focs. El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, destaca que enguany la celebració ve enquadrada en els 150 anys del Poble-sec, una efemèride que, segons afirma, “ens obliga a mirar enrere, per veure d’on venim, a analitzar on som i, sobretot, a mirar cap al futur per saber quin camí hem de seguir i quines fites ens hem de marcar com a col·lectivitat ciutadana”.

Música i visites guiades 

Una de les grans protagonistes de la festa serà, com sempre, la música. Hi haurà concerts de tota mena, sessions de DJ, vermuts musicals i balls de festa major, que tindran lloc a diverses places del barri durant els dos caps de setmana de festes. Tampoc faltaran trobades i mostres de la rica cultura popular del barri, amb actuacions dels Castellers del Poble-sec, els bastoners, els diables, els gegants i ballades de sardanes, així com diverses cercaviles i batukades.

A més de clàssics com les paelles populars, vermuts, dinars, sopars i concursos, hi haurà cinema a la fresca, classes magistrals de ball i exhibicions folklòriques per part d’algunes de les entitats del barri. També es podran fer visites guiades a diversos espais del barri, com el Jardí Botànic Històric, la Casa de la Premsa i el MUHBA Refugi 307.

I molt més!

La canalla és protagonista de la festa amb moltes activitats destinades als més petits: curses de sacs, festa de l’escuma, xocolatades i actuacions infantils, a més de jocs de taula i diversos tallers per als infants.

Una de les activitats més esperades de la festa és la mítica Gran baixada de carretons pel carrer Fontrodona, que tindrà lloc el diumenge 28. Un altre dels plats forts és el 12è Sec a Sac (divendres 26 i dissabte 27) format pels concerts que organitzen els Castellers del Poble-sec i que enguany celebren la tercera edició de la seva versió infantil: el Sec a Sac Kids.

Continua llegint

Societat

Sortir al món per aprendre i trencar estereotips

La Fundació Catalunya Voluntària promou estades a l’estranger per a joves i adults a través de programes de voluntariat, intercanvis i formació

Publicat

on

Fa 20 anys, el 1999, va néixer Barcelona Voluntària, una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’àmbit juvenil internacional. Anys més tard, Barcelona Voluntària es va transformar en la Fundació Catalunya Voluntària (FCV), un espai de formació no reglada i entitat promotora de projectes “que tenen per objectiu oferir a les persones l’oportunitat de desenvolupar les seves competències, mitjançant la seva participació activa en accions educatives i socials amb un impacte positiu en les seves comunitats”, tal com expliquen des de FCV.

Voluntariat per a joves 

Entre els projectes de voluntariat europeu que promouen des de la Fundació n’hi ha de curta i de llarga durada. Actualment, queden dues places per participar en una estada a la zona de l’Algarve portuguès al juliol i dues places per anar a Grècia al setembre, aquesta última s’enfocarà en una temàtica relacionada amb el medi ambient. Es tracta de programes subvencionats per la Comissió Europea que inclouen vol d’anada i tornada, allotjament, manutenció, materials, transports i suport lingüístic, a més d’assegurança mèdica i el suport d’un tutor i un supervisor durant l’estada. Quan acaben, les persones voluntàries obtenen el certificat YouthPass, que acredita les competències que han desenvolupat durant el projecte.

Intercanvis juvenils i formacions

A més dels programes de voluntariat, des de la FCV ofereixen intercanvis per a persones d’entre 18 i 25 anys: “S’organitzen en grups de joves acompanyats d’un cap de grup i passen 10 dies a l’estranger convivint amb joves d’altres països, fent dinàmiques, activitats i debats sobre una temàtica concreta”, explica la Lorena Gaona, una de les tècniques de la Fundació. Aquests intercanvis es programen durant tot l’any i qualsevol persona, independentment del seu grau d’estudis o experiència, pot participar-hi.

Pel que fa a les formacions a l’estranger, aquestes estan orientades a persones majors de 18 anys que estiguin involucrades en entitats del tercer sector i que desitgin aprendre, d’una manera no reglada, com implementar noves metodologies a les seves tasques diàries amb els joves, posant en comú bones pràctiques de treball i experiències tant en l’àmbit personal com en el professional.

“Els programes no es coneixen prou i la gent no sap que té aquestes oportunitats. Les persones van a l’estranger per aportar coneixement però també aprenen i reben molt, aquestes estades permeten conèixer altres cultures, obrir mires i trencar estereotips”, conclou la Lorena.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.