Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024