La nit del 6 al 7 d’agost, tres persones van denunciar haver patit robatoris al Paral·lel. En tots tres casos, l’atracador era un motorista que els havia robat la bossa o el mòbil, sorprenent-los per l’esquena i donant-se a la fuga. La unitat d’investigació del Districte de Sants-Montjuïc va recollir imatges de les càmeres instal·lades a establiments comercials propers a la zona on s’havien denunciat els robatoris. Van localitzar la motocicleta i van confirmar que constava com a robada. Setmanes més tard, uns agents van trobar la motocicleta i la persona que havia comès els atracaments, un home de 42 anys que formava part de la llista de sospitosos dels Mossos perquè comptava amb antecedents per robatoris amb violència i força. L’home va ser arrestat i el jutge va decretar el seu ingrés a presó preventiva.

Un veí del Poble-sec ha penjat un vídeo a les xarxes socials on denuncia l’atac homòfob que va patir a la plaça de Les Navas el passat mes de juliol. Segons explica l’afectat, no és la primera vegada que un dels grups de joves que hi ha en aquesta plaça l’insulten per la seva orientació sexual i assegura que els coneix des de fa temps.

“Durant tots aquests anys que porto vivint al Poble-sec, moltes vegades he hagut de decidir si puc passar per aquesta plaça, o no, ja sigui per l’hora, per si estan ells, per si m’agrediran, per si vaig sol o per si vaig acompanyat”, lamenta. Tot i això, el poblesequí assegura que darrerament ha preferit no tenir en compte la seva presència i en cas de ser vexat, “enfrontar-se”. “En aquests darrers temps no m’han dit res, però de cop i volta anit es van tornar bojos i em van començar a insultar”, rememora en referència a la nit estival.

L’agressió

L’afectat ha explicat que en aquell moment no anava sol per la plaça, com ja acostumava a fer habitualment, sinó que estava acompanyat per uns amics “als quals també van insultar”. Si més no, el veí del Poble-sec va ser qui més va rebre, després que un dels nois “vingués cap a mi, m’empenyés i em llancés a terra”. Resultat de l’enfrontament: dolor als canells i genolls, amb ferida al maluc inclosa.

“Després d’anar al metge, vaig anar a la policia per posar la denúncia. Més tard vaig tornar al mateix lloc de la plaça per veure si estaven, i sí, allà continuaven, però poc després van marxar corrents”, ha relatat. Tal com ha emfatitzat, la seva tornada no tenia cap altre objectiu que fer palès “que tothom que hi passegi ho faci tranquil, perquè és una plaça meravellosa”.

Crida al respecte

“Tot això em passa per tenir una ploma gai meravellosa i per vestir com em dona la gana”, ha posat de relleu. Una condició que assegura no vol canviar de cap manera: “Si vesteixo així i et fot, ho multiplicaré per mil”, deixa clar. En aquest sentit, ha constatat la necessitat de “juntar-nos tots una mica més per no permetre aquestes coses; són una vergonya”.

Fotografia | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

“Jo era una persona súper activa, però quan vaig fer 25 anys va ser com si se m’apagués la bateria del cos, físicament i mentalment. Va començar el dolor als ossos, les mans no em funcionaven correctament, no dormia bé i tenia dolor a moltes parts del cos. A vegades em feia mal el cap i altres estava tan exhausta que no podia fer res, com si n’anés fonent”. És el testimoni de la Carla, una noia de 33 anys que conviu amb la fibromiàlgia des de fa 8 anys i que prefereix no donar el seu nom complet.

Aquesta malaltia, que afecta majoritàriament a dones d’entre 35 a 50 anys, va ser reconeguda per l’OMS el 1992. Tal com expliquen des de l’ACAF, l’Associació Catalana d’Afectats i Afectades per la Fibromiàlgia, “És una condició crònica i complexa que causa dolor generalitzat no articular, un esgotament profund i una varietat d’altres símptomes. El dolor i la sensibilitat tendeixen a anar i venir, i se senten a tot el cos”.

Dolor i manca de suport 

“Tenia una situació familiar complicada i tothom atribuïa aquests dolors a l’estrès i l’ansietat que allò podia generar”, explica la Carla, i afegeix que “durant anys, anava cada mes a un metge diferent, donant pals de cec perquè ningú sabia què era el que tenia. Després de tres anys i de fer-me un munt de proves, em van confirmar que tenia fibromiàlgia, fatiga crònica i la síndrome de Sjörguen, una malaltia molt lligada a la fibromiàlgia que fa que se t’assequin les mucoses”.

Un dels problemes amb què es troben les persones afectades de fibromiàlgia és la manca de comprensió per part dels cercles pròxims. Tal com explica Jordi Cal, president de la Plataforma Familiars FM-SFC-SQM: “Són malalties amagades i molt cruels perquè la gent no les entén”. Per això el 2007 va néixer aquesta plataforma, que  aglutina més de 4000 persones i forma part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. S’encarreguen de sensibilitzar per tal que tothom entengui que aquestes persones estan malaltes: “El primer que es fa són analítiques i proves habituals que no reflecteixen aquestes malalties. El diagnòstic ha de ser clínic i ha de partir d’una escolta activa de la persona”, afegeix.

Suport familiar fonamental 

“Vaig estar tres anys sense que ningú em cregués, ni tan sols la meva família, que deien que  exagerava, que era molt pessimista… Però el dolor i la incertesa pal·lien quan saps que és real, que tens alguna cosa.”, diu la Carla.

La fibromiàlgia afecta en tots els àmbits de la vida i, com que els símptomes varien segons el dia, això dificulta el diagnòstic i la comprensió per part dels familiars i de l’entorn laboral: “Aquest reconeixement sovint només s’aconsegueix als tribunals. Cal buscar advocats especialistes i calen uns informes molt concrets que nosaltres estem lluitant perquè es puguin fer dins l’àmbit de la sanitat pública i que qualsevol CAP tingui un especialista que pugui fer aquest informe.”, diu Jordi Cal.

Una cosa és evident, davant d’aquestes malalties, el suport familiar i de les persones properes és bàsic: “És un quadre de símptomes terrible, molt angoixant i hi ha dies que voldries llançar-te pel balcó, però amb positivitat, ajuda i afecte dels teus, es pot suportar…”, conclou la Carla.