Connecta amb nosaltres

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Societat

Arqueologia i gastronomia de la mà

Una proposta del Museu d’Arqueologia i Menja’t Montjuïc

Publicat

on

Fins al 28 d’abril, se celebra la primera edició d’Arqueotapa, una proposta que neix de la col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el projecte cultural Menja’t Montjuïc, creat l’any passat per vincular l’oferta cultural de Montjuïc amb l’activitat gastronòmica del Poble-sec. Una desena de restaurants del barri s’han sumat a la iniciativa oferint tapes inspirades en altres èpoques, en les quals pots aprofundir al MAC. L’Arqueotapa convida a “menjar-se l’arqueologia” tot reinterpretant, de la mà de cuiners i cuineres del barri, plats tan antics com el moretum de l’Antiga Roma, l’escabetx d’origen persa, la salsa de peix garum o els cigrons torrats. Aquests restaurants han recuperat elaboracions i mètodes de cocció d’altres moments històrics per connectar el barri amb el passat i emprendre un viatge en el temps a través d’aquestes tapes. Entre altres, hi participen Archimissa Gastrobar, la Bodega La Tieta, el Celler Cap de Suro, el Carro Gros i Petit Montjuïc. A més, L’Arqueotapa convoca un concurs a Instagram patrocinat per Gato News, l’agenda cultural en format estovalles. El premi és un tast de vins per a dues persones a la Sala Roma del MAC, ofert per la distribuïdora de vins Entrevins. Per participar-hi, s’ha de compartir una imatge de la tapa que s’hagi tastat amb l’etiqueta #arqueotapa2021.

Continua llegint

Societat

Sants-Montjuïc inaugura la Taula per l’Emergència Climàtica

Les ciutats són especialment vulnerables

Publicat

on

Per

El passat 22 de març, més de 60 entitats, equipaments i empreses del districte de Sants-Montjuïc es van unir per crear la Taula per l’Emergència Climàtica, un espai que posem a l’abast de totes les ciutadanes i ciutadans per debatre, generar coneixement, compartir bones pràctiques i desenvolupar mesures.

Però, què és exactament l’emergència climàtica? Segons els estudis científics, si la temperatura mitjana global de la Terra s’incrementa en 1,5°C o més, provocaria danys irreversibles per a la nostra supervivència. Si es segueix el ritme actual d’emissions, podem arribar fins als 3°C a finals de segle. Cal, doncs, orientar urgentment tot el sistema per deixar a 0 les emissions de carboni el 2050.

Efectes a la ciutat i al districte

A més, les ciutats són especialment vulnerables al canvi climàtic. Per exemple, si no actuem, a Barcelona augmentaran els períodes secs i disminuiran les precipitacions anuals. Les pluges es concentraran en episodis cada vegada més extrems i augmentaran les inundacions. Per mitigar aquestes conseqüències, la ciutat ha desenvolupat una estratègia pròpia contra l’emergència climàtica.

Però els efectes no seran els mateixos a cada territori. Al nostre districte, la temperatura pujarà menys que la mitjana de la ciutat i també patirem menys la caiguda generalitzada de precipitacions. Malgrat aquestes dades positives, notarem més els efectes: el risc de morir dels homes augmentarà de mitjana un 11% i el de les dones, un 14%. La densitat urbana, l’envelliment de la població o els ingressos mitjans són alguns dels factors de risc darrere d’aquestes xifres.

Participació de totes les parts

Per tot això, a Sants-Montjuïc hem decidit entomar aquest repte i adaptar l’estratègia de la ciutat a les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Amb aquest objectiu, vam presentar una mesura de govern a plenari el maig de 2020. A continuació, vam crear l’Oficina Tècnica de l’Emergència Climàtica, per desenvolupar i coordinar la nostra estratègia.

Ara fem un nou pas amb la Taula per l’Emergència Climàtica, un espai de debat i presa de decisions, obert a la participació de totes les parts interessades. Amb la creació d’aquesta Taula volem involucrar els barris en la presa de decisions i trobar solucions que ens ajudin a afrontar el repte del canvi climàtic i mitigar-ne les conseqüències des del territori.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Societat

Crims, la cara fosca del barri

La mort no només es presenta en forma de malaltia o accident, més sovint del que ens imaginem també és provocada pels éssers del nostre entorn

Publicat

on

La mort mai ha deixat de ser tabú. Un acte de traspàs que, tard o d’hora, tothom haurà d’experimentar. Alguns, però, s’han vist forçats a emprendre el camí cap a la llum més aviat del que esperaven. El motiu: la conseqüència de les diferents violències humanes. Encara que la societat, una dècada rere l’altra sembla civilitzar-se de forma gradual, periòdicament la vilesa també surt a passejar acompanyada de la Parca. Un viatge que sovint ha portat a aquest tàndem macabre fins als carrers del Poble-sec.

En aquest paratge, la mort inesperada ha pogut recrear-se en diferents escenaris. La foscor s’ha apoderat d’indrets com la mateixa artèria festiva de l’avinguda del Paral·lel, el bosc i el sotabosc de la muntanya de Montjuïc o els habitatges dels blocs que configuren l’estampa bucòlica del barri. Successos dels quals ningú volia ni vol ser protagonista, però en els quals tothom posa l’orella.

Assassinats polítics

No cal viatjar fins al sorgiment del primer nucli urbà del Poble-sec per començar a reconèixer escenaris tacats de sang. De fet, un dels racons més plens de dolor encara és ben present en el dia a dia del veïnat. Al fossat del castell de Montjuïc la mort es va arribar a burocratitzar durant la guerra i la postguerra. Alguns, però, s’entestarien a seguir lluitant contra els falangistes que exterminaven tot rastre de republicanisme. L’exemple: l’assassinat a la mateixa muntanya de l’inspector de policia José Félix Gómez de Lázaro Hernaiz per part dels maquis anarquistes Quico Sabater i José Luis Facerías (1956).

L’assassinat de l’agent franquista no esdevindria l’únic homicidi que s’ha dut a terme contra el braç armat de l’Estat al barri. Pocs mesos abans dels Jocs Olímpics, els etarres José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi també assassinaven al comandant Arturo Anguera al carrer de Palaudàries, després de disparar diversos trets contra el cotxe on anava tant la víctima com dos militars més que van resultar greument ferits. La sort, però, no sempre restaria al costat d’ETA: només un any després la policia desactivaria un cotxe bomba amb 14 quilos d’explosius en un carrer del barri i un altre vehicle localitzat al Sot del Migdia, on la banda terrorista muntava un segon explosiu.

La muntanya, escenari predilecte

No només la política ha fet córrer sang pels carrers poblesequins. L’abril de 1995 moria amb només 29 anys Elena S. P., després de rebre una punyalada a l’abdomen quan es trobava al passeig de l’Exposició. De fet, el succés es produiria el mateix dia que Ricardo López Parras, el violador de Montjuïc, era jutjat com a autor de diversos delictes sexuals contra parelles que mantenien relacions dins dels seus respectius turismes. Mentre amenaçava els homes amb una hipotètica pistola, agredia sexualment a les dones en presència de la parella. López Parras seria condemnat a 61 anys de presó.

El mòbils sexuals no només s’han endut la vida de les dones, sinó que també han estat presents en homicidis com el d’Alberto M. B. Aquest colombià de 53 anys va morir una matinada del 2005 a la zona alta del Mirador, després de rebre una punyalada al coll. Segons l’Audiència de Barcelona, el seu atacant, Nikolay S., de 20 anys, el va matar accidentalment quan intentava escapar de l’home, qui el volia forçar a mantenir relacions sexuals. Tot i això, l’homicida no es va poder estalviar una condemna de tres anys de presó.

Violència de gènere assassina

Més enllà dels homicidis produïts en contextos de caràcter sexual, com el d’una prostituta que va ser apallissada al passeig de Montjuïc l’any 2006, les hemeroteques també recopilen atacs de gelosia. Entre els més sonats es troba el protagonitzat per Roberto C., qui va amenaçar amb una pistola a la seva exdona en trobar-se-la passejant amb un altre home pel Paral·lel ara ja fa 25 anys. Si bé aquesta va sobreviure, no totes han tingut la mateixa fortuna.

Alguns veïns del número 62 del carrer del Poeta Cabanyes encara recordaran que, a principis del 2000, un home es va entregar a la Guàrdia Urbana després d’estrangular a la seva dona de 35 anys al pis on vivien. D’altres, del carrer Tapioles, tindran més present el matrimoni de 81 i 71 anys que el setembre del 2018 va aparèixer mort a casa seva. En aquest darrer cas, l’home va matar a la dona amb un bat de beisbol i posteriorment es va suïcidar. De fet, als veïns els va anar d’un pèl no acabar saltant pels aires, ja que els agents policials també van trobar el gas del domicili obert i objectes i papers cremats al lavabo.

Revenges

Encara que les venjances sovint són més pròpies del món cinematogràfic o s’acostumen a imaginar lluny de l’entorn més proper, el Poble-sec també ha sigut escenari de represàlies entre grups organitzats. Si bé alguns poden recordar com un jove de 25 anys va ser tirotejat en un habitatge de lloguer del carrer de Vila i Vilà per una disputa de drogues, d’altres rememoraran com fa només cinc anys una baralla a la discoteca Koko Premium Club del Paral·lel va acabar amb un altre jove de 28 anys cosit a trets. Un mort que seria només la primera víctima a caure abatuda en una espiral de violència i revenges entre dos clans de narcotraficants. De fet, la disputa entre totes dues bandes també deixaria tres ferits en un altre tiroteig amb armes semiautomàtiques en un bar del carrer Radas amb Concòrdia.

Tot i que no tots els casos han copat grans titulars a la premsa, com va ser la mort d’un jove indi de 28 anys amb arma blanca pel seu compatriota i company de pis de 23 anys al carrer de Palaudàries novament, n’hi ha d’altres que sí que s’han vist envoltats d’una gran polèmica. L’exemple més clar: José Antonio González García, el manter que va morir en caure des d’una alçada de 25 metres a tocar de la plaça de Miramar. En la causa van ser imputats dos dels agents de la Guàrdia Urbana posteriorment i malaurada més coneguts: Rosa Peral i Albert López, condemnats anys més tard per haver matat i calcinat un company de la Urbana dins del maleter d’un cotxe a prop del pantà de Foix.

Mentre que l’atestat policial assenyalava que el manter va agredir a Rosa Peral amb una navalla a la cama i posteriorment va decidir saltar per pròpia voluntat al buit i amb les esposes posades, la jutgessa mai va trobar indicis que poguessin contradir que les causes de la mort no fossin accidentals, com asseguraven els agents implicats a l’atestat. De fet, l’únic policia que va ser testimoni del que va passar, pocs mesos més tard moriria en un accident de moto a Andorra sense arribar a declarar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.