Connecta amb nosaltres

Societat

Tallers familiars de tardor

El projecte Equilibradament

Publicat

on

Des del Pla Comunitari impulsem un nou petit projecte adreçat a les famílies del barri: tallers gratuïts per millorar la salut i el benestar emocional de tota la família. A la passada edició del projecte Equilibradament, es va oferir per primera vegada un itinerari familiar i davant la bona rebuda que va tenir, hem decidit apostar per aquests tipus de tallers també a la tardor. La intenció és oferir activitats per compartir en família, fomentant els vincles afectius entre pares, mares i fills i les relacions entre famílies diverses, a la vegada que donar visibilitat a diferents formes de tenir cura de la nostra salut.

L’art i les teràpies de consciència corporal ens ajuden a expressar-nos de manera diferent i a connectar a través de nous llenguatges que no són la paraula, que milloren el nostre benestar i ens fan sentir més lliures. Alguns dels tallers que trobareu: Artteràpia, Cuina de les emocions, risoteràpia, moviment i expressió corporal i plàstica i també tres sessions de contacontes amb valors per a totes les edats.

En aquests tallers hi col·laboren diferents entitats i equipaments del barri com ara el Centre Cultural Albareda, l’Associació Susoespai, La Raposa, Vive La Risa, Alimentació Conscient i moltes veïnes i veïns a títol individual, que ofereixen el seu temps i coneixements per millorar el barri. Veniu en família a gaudir en companyia!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Societat

La percepció de la (in)seguretat

Les dades en obert dels Mossos d’Esquadra permeten fer-se una idea sobre quin és el mapa delictiu del districte i com ha evolucionat en els darrers anys

Publicat

on

Barcelona, ciutat insegura? El que semblava un clàssic debat de cara a les eleccions municipals, s’ha instal·lat a la ciutat durant tota la temporada estival. El bombardeig informatiu de fets delictius i la construcció de determinats discursos polítics no fa més que generar una percepció d’inseguretat difícil d’esborrar. Ara bé, aquesta sensació està justificada per l’increment dels delictes, o és només fruit del clima mediàtic? Es cometen més delictes que en altres anys? Fins a quin punt l’incivisme l’englobem dins de la inseguretat?

Construir discursos en matèria de seguretat és d’allò més senzill. Tothom pot ser cap de la policia, conseller d’Interior o entrenador del Barça, però el que cal analitzar atentament són les dades reals que recullen els Mossos d’Esquadra. I no, el fet que la inseguretat sigui el principal problema dels veïns de Barcelona segons els baròmetres municipals no és una qüestió objectiva. Tot al contrari, al final la subjectivitat de l’opinió pública està estretament lligada amb el que es parla als mitjans de comunicació.

Les dades

Per tal de radiografiar fins a quin punt el Poble-sec és més (in)segur respecte al passat curs, el ZONA SEC ha indagat en el Mapa Delinqüencial que ha elaborat el cos dels Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una base de dades oberta a tota la ciutadania que permet observar com han evolucionat els delictes a cada territori. En aquest cas, l’esglaó territorial més baix que permet analitzar l’eina és l’Àrea Bàsica Policial de Sants-Montjuïc. Dit d’una altra manera, el districte sencer (sense possibilitat de saber al detall les xifres del Poble-sec).

Per analitzar les dades, hem de tenir en compte que Sants-Montjuïc és un dels districtes més poblats de Barcelona amb més de 184.000 ciutadans empadronats. Per tant, en funció de la temporada la xifra es pot quedar o curta, o molt curta (no contempla ni persones que hi vénen a treballar, ni turistes que hi pernocten). En aquest cas, el període analitzat i comparat és el primer semestre de 2018 i 2019.

Lesions vs robatoris

Un cop endinsats en matèria delictiva, cal posar de relleu dues tendències: per una banda els delictes de lesions, on se subscriuen les baralles i la violència de gènere, han disminuït en un 5% en només un any, tot i que de mitjana cada dia es denuncia més d’un cas a la comissaria del districte. En la mateixa línia, les temptatives d’homicidi també han anat a la baixa, tot i tractar-se de casos molt més aïllats. Mentre que l’any passat entre gener i juny van produir-se cinc intents d’homicidi, enguany s’han produït dos.

43 furts al dia al districte

En canvi, on sí que ha crescut l’ús de la violència física ha sigut en els robatoris. Els robatoris amb força s’han incrementat un 3% i a finals del mes de juny ja s’havien registrat fins a 561 delictes en aquesta matèria (gairebé una vintena més que el 2018). A diferència del que contempla l’imaginari col·lectiu, però, aquest tipus de robatori són una petita part dels que es duen a terme (la majoria de vegades els lladres aprofiten les distraccions per apropiar-se de l’aliè). És aquesta darrera dada la que sí resulta preocupant: d’un any a l’altre els furts s’han disparat un 16% i de mitjana es produeixen prop de 43 furts/dia al districte. Si comparem els furts del 2019 amb els del 2012, la comparativa encara resulta més agressiva, ja que el nombre de casos denunciats s’ha multiplicat per quatre.

Potser en un 400% com l’anterior delicte no ha augmentat, però de seguir la tendència podria ser plausible: el delicte que més ha crescut d’un any a l’altre ha sigut el de robatori amb violència i/o intimidació. Mentre que al 2018 es van interposar 544 denúncies, en els sis primers mesos del present any han sigut 752 (+38%). Per últim, quin altre delicte ha crescut de forma prou rellevant? El de les estafes. Pràcticament cada dia sis veïns de Sants-Montjuïc són estafats, un 15% més.

Els vehicles, trofeu preuat

 

Quan es pensa en robatoris sovint s’atribueix el fet delictiu a sostraccions de carteres, telèfons mòbils, rellotges, etc. Però tot i que els vehicles potser han caigut en l’oblit dins del que imaginem com a robatoris habituals, aquests encara són una delicatessen per als lladres. Sí, la xifra és molt menor a la dels furts, però els robatoris a l’interior del vehicle encara són considerables (i això que els casetes ja han passat de moda). Només aquest any s’han produït de forma diària tres robatoris d’aquestes característiques al districte (tot i que han baixat un 8% respecte a l’any anterior).

En canvi, els que han pujat de forma sostinguda han sigut els robatoris de vehicles sencers, de manera que si en els sis primers mesos de 2018 els lladres es van emportar fins a 189 vehicles de Sants-Montjuïc (entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.), aquest any han sigut 257, un 25% més.

Segons les dades estatals del Ministeri de l’Interior, els cotxes preferits pels lladres són els SUV o tot terrenys. El motiu? Són cotxes que estan de moda i a més cada cop existeix més demanda per part dels conductors a causa de la seva versatilitat. Per marques, les preferides són les alemanyes, seguides per les japoneses, britàniques i sueques. En alguns casos, els robatoris de cotxes es realitzen per a cometre altres delictes o simplement per a divertir-se amb ells a curses il·legals. Ara bé, si l’objectiu és aquest, els vehicles robats acostumen a ser més antics, apunten.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.