Connecta amb nosaltres

Política

Respostes a les necessitats del veïnat

Carolina López (Barcelona en Comú) i Eudosio Gutiérrez (PSC) són els consellers de barri del Poble-sec en aquesta nova legislatura

Publicat

on

Als comicis del passat mes de maig, Barcelona en Comú es va imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Els darrers quatre anys, el plenari del Districte de Sants-Montjuïc estava format per 6 consellers de Barcelona en Comú, 4 del PDCat, 2 d’ERC, 2 del PSC, 2 de C’s, 2 de la CUP i 1 del PP. Arran dels darrers resultats electorals, la CUP i el PP han perdut les seves conselleries al Districte, amb la qual cosa es passa de 7 grups municipals a 6, tenint en compte que Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb un dels dos consellers que tenia Ciutadans. Així, la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjuïc queda formada per 10 consellers; sis de BComú i quatre del PSC, a més del regidor Marc Serra, que la presideix, i del secretari. Carolina López (BComú) és veïna i consellera del Poble-sec, càrrec que ostenta des de l’última legislatura, i actualment també és consellera d’Educació i d’Urbanisme, Medi Ambient, Infraestructures i TIC. Per la seva banda, el conseller del Poble-sec Eudosio Gutiérrez (PSC) és una cara força coneguda al barri; veí i propietari de Poble Sec Peix, SL i en aquests moments també conseller de l’àrea de Persones amb Discapacitat del Districte. Ambdós han trepitjat el terreny i coneixen de prop les problemàtiques que afecten el Poble-sec. Ara bé, quines són les seves propostes per posar-hi remei?

Més agents als carrers

No és cap novetat que existeix certa preocupació entre el veïnat respecte a problemes relacionats amb la inseguretat. Davant d’aquesta realitat, López i Gutiérrez diuen que abans de finals d’aquest any s’incorporaran nous agents tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra. En aquest mandat tenen el compromís de convocar 600 noves places d’agents per pal·liar el dèficit acumulat als darrers anys. Segons els consellers, “pràcticament el 80% de la problemàtica als nostres carrers és respecte a la convivència” i puntualitzen que “no només cal augmentar la presència policial, encara que és una eina eficaç i dissuasiva; també farem pedagogia mitjançant campanyes al territori, fomentant el respecte a l’espai públic i a les persones”.

Ampliar el sòl públic 

Un dels grans temes calents al Poble-sec és la manca d’equipaments públics. En aquest aspecte, els consellers reconeixen que “el barri té una trama molt densa i consolidada, amb la qual cosa no hi ha pràcticament disponibles parcel·les per fer equipament públic”.  L’única opció que hi ha, doncs, és ampliar el sòl públic. Des del Districte asseguren que durant aquest mandat el Poble-sec ha de tenir un Pla de Barris “que ens permeti fer inversions i aterrar les necessitats detectades, que són moltes”.

Informar els veïns dels seus drets d’habitatge

Ho hem vist aquestes setmanes amb el cas del Bloc Llavors: la població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. Des del Districte recorden que el pla especial (PEUAT) prohibeix ampliar els habitatges d’ús turístic al Poble-sec: “Hem ampliat els inspectors per detectar habitatges turístics il·legals i ja hem tancat més de 2.000 llits a tota Barcelona”. Però, tot i que s’han reduït les exigències per poder optar a un habitatge d’emergència, reconeixen que “tota aquesta feina no és suficient i hem de garantir l’accés a l’habitatge ampliant les promocions públiques, tot i que també ens cal una reforma de la llei de lloguer a escala estatal”. Els consellers, en aquest mandat, es proposen apropar-se a les comunitats de veïns per “informar dels seus drets davant possibles casos d’abús i donar-los a conèixer eines legals que tenen al seu abast per lluitar en casos com aquests”.

Reduir molèsties pel soroll 

El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per al veïnat que viu a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques. En aquest sentit, des del Districte diuen que “al mandat passat vam treballar en un conveni entre els locals d’oci i l’administració per coresponsabilitzar al sector. Tota una sèrie de locals estan abonant una parella d’agents cívics que, coordinats amb els tècnics i la Guàrdia Urbana, treballen  per reduir la conflictivitat en les zones més afectades”. Una mesura que s’ha demostrat, de moment, que no resulta suficient per pal·liar les molèsties que es poden derivar d’esdeveniments festius com el Brunch In the Park.

Més suport als comerciants

En els darrers anys, hem viscut una transformació absoluta de l’economia local del Poble-sec. La desaparició de nombrosos establiments de comerç de proximitat és una de les grans preocupacions del barri que requereix mesures urgents. “Tenim un Pla de Desenvolupament del Districte on recollim totes les polítiques de què disposem per evitar el monocultiu i la turistificació del Poble-sec, diversificar l’economia i donar suport a iniciatives amb impacte comunitari”, diuen els consellers. Per evitar el monocultiu, des del Districte aposten per afavorir la instal·lació de nous tipus de comerços i empreses, i al mateix temps, “evitar que tanquin comerços antics per manca de relleu o per una pujada abusiva del lloguer”. Per això, diuen, “treballem d’una forma integral, donant suport als comerciants, creant sinergies amb altres sectors i impulsant plans d’usos per evitar que els baixos siguin ocupats només per locals de pública concurrència”. En aquest sentit, Carolina López i Eudosio Gutiérrez afirmen que els comerços de barri “no són només botigues al carrer. En la majoria dels casos també actuen com agents cívics que col·laboren de forma activa en la nostra seguretat i benestar, per això volem fer campanyes de conscienciació sobre la seva funció, millorar la comunicació a través de les associacions de comerciants, informar-los dels ajuts que tenen al seu abast i ampliar les eines que els podem oferir com administració”.

Política

De la ciutat educadora als barris on aprendre en comunitat

Publicat

on

Per

Educar i aprendre és una qüestió que excedeix el currículum i l’aula. Amb aquest missatge tan aparentment simple, però tan poderós, vam inaugurar al novembre el nou pati de l’escola Francesc Macià, al barri d’Hostafrancs. Aquest esdeveniment, que pot semblar petit en l’agenda quotidiana del districte, és un símbol de la nova ciutat que volem construir.

Un model on guanyem espais per a les persones i per a wla comunitat, per crear una ciutat que té en compte a les famílies i les seves necessitats. En facilitar espais més segurs i amables per les generacions de demà, la ciutat aposta pel seu futur. Pensem espais i carrers on es pot passejar, fer esport i compres amb la tranquil·litat que dóna l’absència de cotxes, com passa cada cap de setmana a Creu Coberta i carrer de Sants. On els barris giren al voltant d’eixos de vianants com ara Rector Triadó i Torre d’en Damians, que inaugurem aviat, també al barri d’Hostafrancs. On les veïnes, a través dels pressupostos participatius, defineixen amb l’administració la pacificació de Sants Antic.

Diversos projectes

Amb aquest fil conductor a la mà, dissenyem projectes molt demandats per la comunitat educativa: la transformació dels patis i la protecció dels entorns escolars. Tots els centres educatius de Sants comptaran aviat amb un entorn més protegit i més segur, que permet a famílies i nens arribar a l’escola amb tranquil·litat, inclús en bicicleta, com fa el Bicibús al districte de l’Eixample.

Tanmateix, l’objectiu de projectes com Protegim les escoles, els camins escolars o el bicibús, no és només la seguretat. També volem crear espais de trobada amb la comunitat i, per tant, oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola. Un objectiu compartit amb el projecte Transformem els patis, amb el qual reverdim els patis de les escoles i els compartim amb el veïnat, per obrir els centres al teixit associatiu dels barris i facilitar sinergies. A les dues escoles que ja han dissenyat i transformat el seu pati als nostres barris, la Ramon Casas i la Francesc Macià, enguany se sumen tres escoles més: Jacint Verdaguer, Gayarre i Enric Granados.

Al districte de Sants-Montjuïc, hem convertit aquesta màxima de transformar els espais i posar-los al servei de la comunitat educativa en la prioritat del govern. Educar a les noves generacions és la tasca principal dels centres educatius, però amb la transformació de Barcelona en una ciutat educadora, els barris, els carrers i la comunitat esdevenen eines poderoses d’aprenentatge extracurricular que posem al servei de tothom.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona En Comú

Continua llegint

Política

“L’emergència climàtica és una responsabilitat global”

Publicat

on

Per

El 1988, l’ONU va crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per avaluar la informació científica disponible sobre aquest repte. 234 científics i 14.000 treballs després, aquest agost l’IPCC ha emès el seu darrer i desolador informe. L’única bona notícia és que encara som a temps per aturar el pitjor: allò que podem fer, a més, pot dinamitzar l’economia i crear un món més just per a tots els éssers que vivim al planeta Terra.

Com assenyala l’informe, els esforços contra aquesta crisi no poden reduir-se als canvis individuals: tots i totes estem interpel·lats a actuar, però qui més s’ha de responsabilitzar són els governs i les grans empreses causants de la majoria de les emissions. Tanmateix, és fonamental que comencem els canvis des d’on cadascú i cadascuna pot actuar.

El Poble-sec és un exemple en aquest sentit. El barri no és aliè ni a les conseqüències, cada vegada més visibles, ni a les solucions. Nombroses entitats treballen contra l’emergència climàtica en diferents fronts, com la pobresa energètica, la sobirania alimentària, la reducció dels residus o els drets digitals. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic a la ciutat, puix es tracta d’associacions de barri bolcades en la conscienciació i resiliència del veïnat local.

I què es pot fer? Des del districte de Sants-Montjuïc, hem creat la taula de l’emergència climàtica on qualsevol interessat pot participar. La taula va començar amb un estudi i ara, amb la diagnosi en la mà, desenvoluparem les mesures que permetran els nostres barris reduir la seva petjada i mitigar els efectes. A més, farà tasques de divulgació i oferirà una programació, que s’ha iniciat aquest passat mes de setembre amb una taula rodona sobre transport sostenible.

Ara, passat l’estiu, us trobareu els primers canvis visibles d’aquestes mesures. Un dels principals és el programa Protegim les Escoles, que pacificarà els entorns escolars de tots els centres educatius del barri. No és l’únic. Gràcies al Pla de Barris, avancem en tres projectes més: la renovació del carrer Piquer, la reforma de les Hortes de San Bertran i l’ampliació dels Horts de la Font Trobada. Les obres començaran a principis de 2022.

Aquests exemples són només una pinzellada. L’emergència climàtica és una responsabilitat global que ens afecta a tots. Els canvis que hem d’entomar per fer front a aquest repte canviaran tots els àmbits de la ciutat i la faran més habitable i més humana.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

Colau defensa la transformació de la Sala Barts davant els temors de Junts per Catalunya

La sala, gestionada fins ara per la promotora cultural The Project, passarà a convertir-se en un espai dedicat a la música

Publicat

on

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat en el darrer plenari de l’Ajuntament la transformació de la Sala Barts en la futura Casa de la Música de Barcelona. Una transformació que es durà a terme un cop caduqui el contracte de cessió d’ús de l’edifici municipal a la promotora cultural The Project, la qual l’ha gestionat des del 2012. El canvi, però, ja ha despertat dubtes entre els membres del grup municipal de Junts per Catalunya. El seu regidor, Ferran Mascarell, considera que la proposta de l’executiu és “anar enrere”.

“A Barcelona hi ha dotzenes de cases que fan bona música, algunes en el sector privat i altres en el públic, i ara amb aquesta mena d’ideologisme (del Govern Colau) es desprèn que tot el privat és comercial”, ha criticat Mascarell. Al seu parer, “la Sala Barts no ha fet això, ha fet un projecte de caràcter públic força interessant”. Opinió, però, no igual de compartida per l’alcaldessa: “En tant que equipament públic s’ha de complementar l’ús actual, basat en l’explotació comercial, en altres usos que reforcin l’interès general i el valor públic”, ha reblat Colau.

Un concurs públic necessari

En el que Govern i oposició han coincidit és en la necessitat d’elaborar un nou concurs públic, ja que l’actual contracte de cessió d’ús no es pot prorrogar. La raó, l’imperatiu legal. Ja l’any 2016 es va efectuar una pròrroga de la cessió d’ús a The Project per cinc anys i la legislació no permet repetir la fórmula. Però el futur de l’equipament és el que enfronta a totes dues formacions: mentre que per al Govern de Barcelona en Comú i el PSC és necessari “incorporar amb més força la perspectiva pública”, des de Junts interpreten que es deixarà perdre un projecte que funciona i que ha aconseguit revitalitzar el Paral·lel. De fet, la regidora Elsa Artadi assenyalava dies abans que, per fer una Casa de la Música, ara l’Ajuntament ja disposa d’altres espais com El Molino.

Mesos enrere, el president del Taller de Músics, Lluís Cabrera, també dubtava en declaracions a La Vanguardia sobre el sentit de desmantellar l’actual Sala Barts i transformar-lo en un nou concepte d’equipament: “El primer és que s’especifiqui el que entenen com a Casa de la Música; si el model resulta que va millor per una sala com la Muntaner, que està tancada, fes-lo allà i no toquis la Barts”, opinava.

Fotografia | Sala Barts

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.