Connecta amb nosaltres

Política

Respostes a les necessitats del veïnat

Carolina López (Barcelona en Comú) i Eudosio Gutiérrez (PSC) són els consellers de barri del Poble-sec en aquesta nova legislatura

Publicat

on

Als comicis del passat mes de maig, Barcelona en Comú es va imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Els darrers quatre anys, el plenari del Districte de Sants-Montjuïc estava format per 6 consellers de Barcelona en Comú, 4 del PDCat, 2 d’ERC, 2 del PSC, 2 de C’s, 2 de la CUP i 1 del PP. Arran dels darrers resultats electorals, la CUP i el PP han perdut les seves conselleries al Districte, amb la qual cosa es passa de 7 grups municipals a 6, tenint en compte que Barcelona pel Canvi s’ha quedat amb un dels dos consellers que tenia Ciutadans. Així, la Comissió de Govern del Districte de Sants-Montjuïc queda formada per 10 consellers; sis de BComú i quatre del PSC, a més del regidor Marc Serra, que la presideix, i del secretari. Carolina López (BComú) és veïna i consellera del Poble-sec, càrrec que ostenta des de l’última legislatura, i actualment també és consellera d’Educació i d’Urbanisme, Medi Ambient, Infraestructures i TIC. Per la seva banda, el conseller del Poble-sec Eudosio Gutiérrez (PSC) és una cara força coneguda al barri; veí i propietari de Poble Sec Peix, SL i en aquests moments també conseller de l’àrea de Persones amb Discapacitat del Districte. Ambdós han trepitjat el terreny i coneixen de prop les problemàtiques que afecten el Poble-sec. Ara bé, quines són les seves propostes per posar-hi remei?

Més agents als carrers

No és cap novetat que existeix certa preocupació entre el veïnat respecte a problemes relacionats amb la inseguretat. Davant d’aquesta realitat, López i Gutiérrez diuen que abans de finals d’aquest any s’incorporaran nous agents tant de la Guàrdia Urbana com de Mossos d’Esquadra. En aquest mandat tenen el compromís de convocar 600 noves places d’agents per pal·liar el dèficit acumulat als darrers anys. Segons els consellers, “pràcticament el 80% de la problemàtica als nostres carrers és respecte a la convivència” i puntualitzen que “no només cal augmentar la presència policial, encara que és una eina eficaç i dissuasiva; també farem pedagogia mitjançant campanyes al territori, fomentant el respecte a l’espai públic i a les persones”.

Ampliar el sòl públic 

Un dels grans temes calents al Poble-sec és la manca d’equipaments públics. En aquest aspecte, els consellers reconeixen que “el barri té una trama molt densa i consolidada, amb la qual cosa no hi ha pràcticament disponibles parcel·les per fer equipament públic”.  L’única opció que hi ha, doncs, és ampliar el sòl públic. Des del Districte asseguren que durant aquest mandat el Poble-sec ha de tenir un Pla de Barris “que ens permeti fer inversions i aterrar les necessitats detectades, que són moltes”.

Informar els veïns dels seus drets d’habitatge

Ho hem vist aquestes setmanes amb el cas del Bloc Llavors: la població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. Des del Districte recorden que el pla especial (PEUAT) prohibeix ampliar els habitatges d’ús turístic al Poble-sec: “Hem ampliat els inspectors per detectar habitatges turístics il·legals i ja hem tancat més de 2.000 llits a tota Barcelona”. Però, tot i que s’han reduït les exigències per poder optar a un habitatge d’emergència, reconeixen que “tota aquesta feina no és suficient i hem de garantir l’accés a l’habitatge ampliant les promocions públiques, tot i que també ens cal una reforma de la llei de lloguer a escala estatal”. Els consellers, en aquest mandat, es proposen apropar-se a les comunitats de veïns per “informar dels seus drets davant possibles casos d’abús i donar-los a conèixer eines legals que tenen al seu abast per lluitar en casos com aquests”.

Reduir molèsties pel soroll 

El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per al veïnat que viu a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques. En aquest sentit, des del Districte diuen que “al mandat passat vam treballar en un conveni entre els locals d’oci i l’administració per coresponsabilitzar al sector. Tota una sèrie de locals estan abonant una parella d’agents cívics que, coordinats amb els tècnics i la Guàrdia Urbana, treballen  per reduir la conflictivitat en les zones més afectades”. Una mesura que s’ha demostrat, de moment, que no resulta suficient per pal·liar les molèsties que es poden derivar d’esdeveniments festius com el Brunch In the Park.

Més suport als comerciants

En els darrers anys, hem viscut una transformació absoluta de l’economia local del Poble-sec. La desaparició de nombrosos establiments de comerç de proximitat és una de les grans preocupacions del barri que requereix mesures urgents. “Tenim un Pla de Desenvolupament del Districte on recollim totes les polítiques de què disposem per evitar el monocultiu i la turistificació del Poble-sec, diversificar l’economia i donar suport a iniciatives amb impacte comunitari”, diuen els consellers. Per evitar el monocultiu, des del Districte aposten per afavorir la instal·lació de nous tipus de comerços i empreses, i al mateix temps, “evitar que tanquin comerços antics per manca de relleu o per una pujada abusiva del lloguer”. Per això, diuen, “treballem d’una forma integral, donant suport als comerciants, creant sinergies amb altres sectors i impulsant plans d’usos per evitar que els baixos siguin ocupats només per locals de pública concurrència”. En aquest sentit, Carolina López i Eudosio Gutiérrez afirmen que els comerços de barri “no són només botigues al carrer. En la majoria dels casos també actuen com agents cívics que col·laboren de forma activa en la nostra seguretat i benestar, per això volem fer campanyes de conscienciació sobre la seva funció, millorar la comunicació a través de les associacions de comerciants, informar-los dels ajuts que tenen al seu abast i ampliar les eines que els podem oferir com administració”.

Política

OPINIÓ | Impulsem a la transformació de les Hortes de Sant Bertran

Publicat

on

Per

Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Barcelona en Comú va arribar a l’Ajuntament amb un objectiu clar: recuperar la ciutat per a la gent. Amb aquest objectiu en ment, hem impulsat mesures pioneres per promoure un canvi de model urbà. Volem una ciutat verda, amable i del segle XXI. Al Poble-sec, la inversió del Pla de Barris i la participació activa de les nostres veïnes i veïns farà possible la transformació de les Hortes de Sant Bertran. Volem renovar aquesta barriada oblidada de la ciutat, fronterera entre Montjuïc, el port i Ciutat Vella, per crear un espai públic més humà, on passejar, estar-s’hi i jugar.

Al procés participatiu del Pla de Barris de Poble-sec el veïnat va triar com a necessitats de reforma urbanística el carrer Piquer, el Jardí de les Hortes, el Parc del Mirador i la plaça de les Tres Xemeneies. Aquest estiu començarà la reurbanització del carrer Piquer per convertir-ho en un eix més pacificat, amb voreres més àmplies, arbres més baixos i menys espai ocupat pel cotxe. A la tardor serà el torn dels jardins de les Hortes i el Parc del Mirador, on augmentarem l’espai per a gossos, ampliarem l’espai de lloc infantil i millorarem el verd. Finalment, a principis de 2023, veurà la llum la reforma de la plaça de les Tres Xemenies, on les veïnes i veïns ens han demanat una cal·listènia i una pista de bàsquet, entre altres canvis.

No és l’únic projecte de l’Ajuntament que ajudarà a canviar la cara d’aquest racó poblesequí. Protegim les escoles, un programa que vol millorar la qualitat de l’espai exterior dels centres educatius, ja ha contribuït a canviar i pacificar el carrer de Carrera, on es troba l’Institut de Secundària Consell de Cent i aviat també ho farà amb l’entorn de l’escola Sant Pere Claver al carrer Puig i Xoriger. D’aquesta forma, els centres educatius traspassen els seus murs i omplen de vida els carrers, ocupen l’espai públic i eviten la seva degradació. Al districte de Sants-Montjuïc ja hem reformat els entorns d’una vintena de centres i enguany es renovaran 15 més.

Amb aquesta transformació necessària de les Hortes de Sant Bertran, posem el focus en aquest extrem del Poble-sec i li donem l’empenta necessària per guanyar qualitat de vida amb uns espais públics dignes, més infraestructura verda i una mobilitat més sostenible per a tothom.

CAROLINA LÓPEZ
Consellera del Districte de Sants-Montjuïc (Barcelona En Comú)

Fotografia | Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Continua llegint

Política

La justícia imputa al regidor Marc Serra per coacció i prevaricació

L’empresa propietària del Bloc Llavors considera que el regidor es va sobrepassar en exigir-los la cessió d’habitatges per a lloguer social

Publicat

on

Per

La justícia ha admès a tràmit una querella penal pels presumptes delictes de coaccions i prevaricació contra el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. La querella, presentada per Vauras Investments, ha sigut rescatada per la Secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona decidís arxivar-la en consonància amb l’opinió de la fiscalia. És la primera investigació que un tribunal decideix reobrir, després que s’hagin arxivat més d’una desena de querelles contra els responsables de l’executiu en els darrers mesos.

El cas pel qual se l’imputen aquests delictes a Serra se situa al número 38 del carrer Lleida. Vauras Investment, S.L. és el fons voltor que té en propietat del Bloc Llavors, un edifici que s’ha convertit en símbol de la lluita per l’habitatge a la ciutat. Tal com ha avançat eldiario.es, segons l’Audiència existeix la possibilitat que els tres encausats haguessin comès un presumpte delicte de coaccions en “forçar (a l’empresa) a cedir” habitatges d’aquest edifici per destinar-los a lloguer social. Una pressió on haurien fet servir l’Ajuntament com a “mecanisme intimidatori” a partir del moment que els van amenaçar amb no concedir-los o no desbloquejar les llicències d’obres.

En paral·lel, l’Audiència també considera que cal revisar la possibilitat que existeixi un presumpte cas de prevaricació administrativa, pels expedients sancionadors que va posar en marxa el consistori contra l’empresa. Cal tenir en compte, però, que el tribunal sembla desconèixer la raó per la qual haurien comès prevaricació, ja que ha demanat a l’empresa que “concreti amb tot detall les resolucions administratives adoptades que venen a titllar de prevaricadores”.

Segons ha declarat Serra en una compareixença conjunta amb la regidora Lucía Martín, la immobiliària es tracta “d’un fons de capital estranger que buscava una operació especulativa al Poble-sec” i ha recordat que la justícia ja va decidir arxivar aquesta querella de Vauras. “Del que realment se’ns acusa és d’aplicar la legislació d’habitatge. No podíem fer una altra cosa que aplicar-la. Ho fem tant per convicció com per obligació legal, per una normativa llavors vigent”, ha afegit el regidor. De fet, la negativa de Vauras a oferir un lloguer social als ocupants, tal com marca la llei catalana d’Habitatge, va ser el que va portar a l’Ajuntament a multar al fons. Una decisió municipal que ara ha quedat en entredit davant la revisió que ha demanat efectuar l’Audiència de Barcelona.

L’oposició demana dimissions

Davant del nou capítol judicial (al març l’alcaldessa ja va haver de declarar pel cas de les hipotètiques subvencions a entitats afins), el grup municipal de Ciutadans ha demanat a Colau que dimiteixi “per dignitat i per Barcelona”, i ha considerat la investigació contra els regidors com “un llast per a la ciutat que hem de pagar tots”. En paral·lel, el líder del PP municipal, Josep Bou, ha titllat la causa com “un escàndol judicial més” i “una nova vergonya per a la ciutat”. Per últim, des del grup municipal de Valents (l’antic partit de Manuel Valls), la regidora Eva Parera també ha demanat a Colau que dimiteixi: “Passa més temps a la Ciutat de la Justícia, per les seves imputacions, que treballant pels barcelonins”.

Cal recordar que el subjecte sobre el qual gira la causa, el Bloc Llavors, és un símbol de la lluita per l’habitatge digne. L’any 2017 diferents joves i famílies monoparentals van decidir ocupar sis dels habitatges per evitar que l’empresa buidés l’edifici per reformar-lo i especular, segons van denunciar. Finalment, i després de cinc intents anteriors, un macrodispositiu policial va aconseguir desallotjar-los. Els investigats per la protesta ja han anunciat que no aniran a declarar ni es presentaran a les cites judicials amb l’objectiu de denunciar la “gravíssima” repressió amb la qual, consideren, van actuar els Mossos d’Esquadra.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Cultura comunitària al Paral·lel

Publicat

on

Per

“Que tanquen la Sala Barts?!!!” “Ostres! Quina pena, feien molt bons concerts i espectacles!” Aquesta és una conversa sentida al bus fa uns dies. Hem pensat que val la pena explicar una mica què ha passat amb la Sala Barts i cap a on va la cultura a l’avinguda del Paral·lel.

Sabíeu que la Sala Barts és de propietat municipal? Gaire gent ho sap, encara. I com passa periòdicament amb aquests equipaments, s’ha acabat el contracte que tenien els anteriors gestors. Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa un nou concurs públic amb criteris clars i transparents. L’objectiu primordial és mantenir la bona programació cultural de la sala alhora que sigui un equipament al servei de la ciutadania, que treballi de forma arrelada amb les entitats del territori i amb les escoles pròximes, que hi hagi un retorn comunitari.

Fins ara, la Sala Barts només feia programació al vespre, i és un equipament públic que es pot aprofitar durant tot el dia. Per exemple, ens podem imaginar fer activitats de Festa Major en un espai com aquesta sala, entre altres moltes activitats culturals. Els equipaments públics han d’estar al servei de la ciutadania, dels barris i de la cultura feta des de baix.

El concurs l’ha guanyat el projecte “Músiques en Paral·lel”, presentat de manera conjunta per la Sala Upload i les cooperatives Quesoni i L’Afluent. Algunes d’aquestes entitats ja estan vinculades amb el districte i tenen experiència en la programació cultural a tota la ciutat. L’encàrrec que tenen és treballar de forma molt més propera amb els barris de l’entorn, amb els centres cívics propers i fins i tot amb les associacions de veïns i veïnes.

No és l’únic canvi del panorama cultural que veurem en els propers mesos al Paral·lel. L’Ajuntament va comprar l’any passat l’emblemàtic edifici del Molino i ara preparem un concurs molt semblant al de la Sala Barts, que permetrà posar aquest espai històric al servei de la vida cultural del barri. D’aquesta manera, impulsem l’eix cultural del Paral·lel amb dues cases de cultura en la mateixa avinguda i un nou model de gestió comunitària cultural a la ciutat de Barcelona.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera Poble-sec / MARINA BERRUEZO, Consellera Cultura de Barcelona En Comú

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021