Connecta amb nosaltres

Política

La plaça Navas, una oportunitat

Publicat

on

Sovint trobem al diari ZONA SEC comentaris negatius de veïns i veïnes del barri sobre la plaça Navas, però, és certament la plaça un espai degradat? És innegable que hi conflueixen alguns dels reptes més importants que afronta el Poble-sec: un percentatge alt de persones d’origen divers, població vulnerable, soroll i un espai públic amb manca de verd.

A la plaça Navas també hi trobem un espai de convivència intercultural que hem d’entendre en clau d’oportunitat. Un lloc complex, ric i mestís què és al mateix temps punt de trobada de famílies perquè jugui la canalla, gaudir d’una estona a l’aire lliure, escenari de la Festa Major… amb una oferta variada i constant d’activitats per a totes les edats, des de concerts a fires de comerciants, passant per espectacles gratuïts de l’Institut del Teatre, que fan de la plaça també un dels centres neuràlgics del nostre barri.

Perquè pugui guanyar la visió més positiva, hem de garantir la convivència i el descans. La sobre-ocupació de la plaça, deguda a la manca d’espais oberts al Poble-sec, i l’incivisme d’uns pocs, impedeix compartir la plaça amb tranquil·litat. Al darrer mandat, vam introduir diferents mesures, però no són prou, ja que els reptes que afronta tot el barri són complexos. Durant els propers quatre anys tenim el compromís de continuar treballant per reduir les desigualtats, i això implica ampliar els espais i l’oferta extra-escolar per a infants i joves, augmentar l’espai públic i la seva qualitat (voreres més amples, més arbrat…), i proporcionar més eines per al coneixement mutu i la convivència intercultural.

Per acabar, recordar que el nostre barri és un exemple d’acollida per a tota la ciutat, amb desenes d’entitats treballant-hi. La bona entesa entre l’associacionisme i les administracions també és una eina poderosa en la lluita contra la desigualtat que hem de continuar dotant de recursos i capacitats.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte i veïna de la plaça Navas

Política

La brúixola de Marc Serra

El full de ruta del Govern es presenta farcit de verbs inquantificables objectivament i promet el desenvolupament d’un Pla de Barris antigentrificació

Publicat

on

Després de gairebé un any de mandat, arriba la confecció del Pla d’Actuació del Districte (PAD). Si bé el nom del document pot semblar feixuc, aquest tampoc ha d’espantar el lector, tot al contrari. No és res més que el full de ruta que marcaran les obres i projectes a desenvolupar per part de l’executiu del regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Unes actuacions que van en la mateixa direcció que ja va establir la regidora Laura Pérez, i que, novament, s’amaguen rere verbs carregats d’ambigüitat, com ara “regular”, “definir” o “millorar”. Barbolla política que farà impossible quantificar objectivament l’obra que s’ha dut a terme al final del mandat.

Tot i això, ZONA SEC ha filtrat el document amb totes les accions que l’equip de Serra té previst dur a terme al Poble-sec, amb l’objectiu que els mateixos veïns puguin fiscalitzar com avança el mandat i exigir allò que l’equip de Govern s’ha compromès a executar. Un programa, però, que d’aquí a l’estiu es pot veure modificat parcialment degut a les aportacions que puguin sorgir del procés participatiu veïnal, batejat amb el nom de Decidim Barcelona.

Pla de Barris

La principal novetat del mandat serà el Pla de Barris que l’Ajuntament pensa articular al Poble-sec. Si bé aquest paquet d’inversions s’ha desenvolupat tradicionalment en els barris amb les rendes més baixes i amb més deficiències urbanístiques acumulades, Serra assegura tenir motius per aplicar un Pla de Barris al Poble-sec. “Des del 2012, amb el procés de turistificació i gentrificació del barri, la renda mitjana s’ha incrementat, però hi ha hagut una dualització social”. Tal com analitza “ha arribat població estrangera amb rendes més altes i han comprat habitatge, fet que ha suposat un increment de preus i ha suposat que els que pitjor estaven, ara estiguin encara pitjor”. Segons assenyala el regidor, l’indicador que s’ha tingut en compte per decidir la posada en marxa del Pla de Barris ha sigut el de la desigualtat social al Poble-sec.

En aquesta línia, Serra promet una “dotació econòmica important”, similar a la pressupostada en altres barris durant el passat mandat. Per tant, és probable que el present PAD que ha dissenyat el Govern del Districte faci curt amb les actuacions que finalment es duguin a terme. Accions que, a més, esperen que s’acabin permeabilitzant entre les entitats. “Cal tenir en compte que, a l’hora de decidir implementar el Pla de Barris al Poble-sec, hem tingut en compte la massa crítica, la qual són les entitats; és important que els actors tinguin ganes de treballar i desenvolupar un projecte com aquest”, subratlla.

Equipaments

A banda del que pugui aportar el Pla de Barris, el que ja figura al PAD 2020-2023 és l’impuls al Pla d’Equipaments que es va elaborar el mandat passat. En què s’hauria de traduir això? En la posada en marxa de nous equipaments. Si més no, sembla que en aquest mandat serà difícil inaugurar-ne cap. Per una banda, el mateix regidor assegurava en l’entrevista del novembre que “tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa”. Per l’altra, a dia d’avui, no se sap quin futur tindrà el Palau d’Esports: “Encara no s’ha tancat, però l’objectiu és acabar el mandat amb un projecte d’usos esportius i a poder ser amb un calendari d’obres clar i iniciades”.

Una indefinició que es repeteix amb la construcció d’una nova escola bressol al Poble-sec. El mateix PAD assenyala que de cara al 2023 l’únic que es farà serà “definir la ubicació”. Una qüestió que Serra justifica pel fet que “no hi ha consens al barri” sobre el punt on s’ha de construir. “M’agradaria que en aquest mandat tinguem el solar i el projecte definits, perquè durant el mandat vinent ja estiguem a punt de licitar les obres”, avança. En canvi, el que sembla més plausible de dur a terme és l’ampliació de les instal·lacions de l’Institut Consell de Cent, amb l’annexionament dels jardins de Walter Benjamin.

Vist que no es podran tallar cintes amb nous equipaments, l’equip de Govern aposta per auditar els equipaments actuals i “planificar millores al llarg del temps”. Per últim, l’executiu també té previst “definir” un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc. Espai natural on també es vol “impulsar” un estudi de carrils bici, “millorar l’accés amb transport públic”, “estudiar” l’actual senyalització per dur a terme canvis i “recuperar camins històrics”.

Mobilitat i urbanisme

Pel que fa a la circulació per la trama urbana del Poble-sec, l’executiu té previst redactar un nou pla de mobilitat, així com la redefinició de la xarxa de bus de barri. Del que els consellers no semblen estar gaire satisfets és del resultat de la taxa que es va aprovar el mandat passat per gravar l’aparcament dels autobusos al voltant de la Font Màgica. La raó: en el nou full de ruta torna a aparèixer la intenció de “regular l’aparcament” al voltant de l’emblema arquitectònic.

En canvi, el que sí que suposarà un maldecap (necessari) pel veïnat seran les obres de la segona fase del col·lector fluvial, que obriran en canal el carrer de Vila i Vilà, les quals es preveu que s’enllacin amb la posada en marxa de la tercera fase abans de les eleccions. Unes obres que segurament seran més molestes que les previstes a les Tres Xemeneies, on ja hi ha previst “rehabilitar el parc”. Pel que fa a l’accessibilitat al metro de Plaça Espanya, l’Ajuntament ha assegurat que reclamarà a la Generalitat que compleixi amb l’obra d’adaptació.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Continua llegint

Política

ERC torna a guanyar al Districte de Sants-Montjuïc

Publicat

on

ERC s’ha tornat a imposar en les Eleccions Generals al Districte de Sants-Montjuïc amb un 22,7% dels escrutinis. Ara bé, els republicans han perdut suports respecte als anteriors comicis. En favor de qui? De JxCAT, que ha crescut en dos punts (10,3%), però sobretot en favor de la CUP, que per primera vegada es presentava al Congrés dels Diputats i ha arreplegat el 7,8% dels suports al Districte. En segon lloc de la taula ha quedat el PSC, que també ha perdut força respecte a l’abril (20,5%), però que es manté en una posició de domini. Aquest fet es deu sobretot a la incapacitat d’En Comú Podem d’arreplegar vots del bloc d’esquerres, que torna a caure, tot i mantenir-se tercers (17,7%). Pel que fa al bloc de la dreta, el PP pren aire tot i el seu fluix resultat (7,5%) i C’s s’enfonsa en perdre la meitat dels electors (5,2%). Per últim, destacar que VOX ha doblat els seus resultats (4,7%). *Dades amb el 99% escrutat.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.