Connecta amb nosaltres

Política

El poblesequí Marc Serra governarà el Districte amb majoria absoluta

Comença un nou mandat a Sants-Montjuïc

Publicat

on

El curs polític ja ha començat al carrer de la Creu Coberta amb més cares noves que velles i amb un nou període d’acords i negociacions més còmode per a l’executiu municipal. Després de tancar el pacte de Govern municipal, els socialistes han cedit a Barcelona en Comú la regidoria del Districte de Sants-Montjuïc, on se situarà al capdavant el poblesequí Marc Serra. Reconegut activista social al barri, el regidor haurà de combinar la seva nova cartera amb la regidoria de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global.

Un executiu fort

Què es trobarà Serra a la sala de plens? Un executiu fort; amb majoria absoluta. PSC i BComú sumaran 10 dels 19 consellers que acull la noble sala (dos més dels que sumaven l’anterior mandat). Una aritmètica electoral que, en principi, els hi posarà les coses fàcils als nous membres del govern del Districte, ja que l’oposició pràcticament no tindrà opcions de vetar accions polítiques.

En aquesta línia, s’espera que ERC s’erigeixi com a principal veu de l’oposició, després de l’ensorrament de JxCAT. Els neoconvergents passen de tenir quatre consellers a quedar-se amb dos, però comptaran amb una figura clau: la presidència del Districte encapçalada per Neus Munté. En paral·lel, C’s ha consolidat els dos consellers que tenia, però se’ls repartirà amb la plataforma de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, després del divorci postelectoral entre totes dues formacions. Per últim, recordar que la CUP i el PP s’han quedat sense representació al Districte. Mentre que els cupaires no van passar el llistó del 26M a l’Ajuntament, els populars només s’han quedat sense representació al Districte.

Els noms dels consellers

Pel que fa a l’equip de Sants-Montjuïc en Comú, les bases de la formació liderada per Ada Colau han escollit a Esther Pérez, Xavier Farré, Carolina López, Ancor Mesa, Marina Berruezo i Jaume Gaixas. Si bé aquest darrer anava de suplent a la candidatura de consens de la formació, el fet que Farré repeteixi com a conseller tècnic del regidor ha fet córrer un lloc de la llista. De fet, de tot l’equip de consellers de la formació, Gaixas ha sigut el membre de l’equip que més suports telemàtics ha rebut (113).

En el cas del PSC, l’assemblea local ha escollit a Àngels Boix, Eudosio Gutiérrez, Maribel Sánchez i Albert Deusedes com a nous consellers del Districte. En aquest cas, Deusedes serà el portaveu del grup a la Creu Coberta, càrrec que compartirà a la junta de portaveus amb Josep Pérez, d’ERC. En el cas del grup republicà, els dos consellers que havia tingut en aquest darrer mandat, Jordi Fexas i Marta Alonso, han decidit fer un pas al costat i deixar pas al nou equip integrat pel mateix Pérez, Lourdes Vidrier, Ton Llàtzer, Saoka Kingolo i Ling Ling Masferrer.

A diferència de Fexas i Alonso, el grup de JuntsxCAT ha decidit donar continuïtat a dues de les seves conselleres de l’anterior mandat: Georgina Lázaro i Neus de Haro. Totes dues van desbancar la candidatura interna presentada per Josep Rafael Colomina en l’assemblea per escollir les seves representants. Per últim, David Labrador continuarà com a conseller de Ciutadans i Alba Gómez s’incorporarà com a consellera del grup de Barcelona pel Canvi.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Política

A Sants-Montjuïc apostem per la sobirania tecnològica

Un 27% dels menors de 16 anys no van poder seguir les classes

Publicat

on

Per

La sobirania tecnològica defensa la necessitat d’empoderar la societat en l’àmbit de les noves tecnologies. El moviment vol conscienciar a la ciutadania del seu ús i consum responsable, i crear alternatives autogestionades. Ara, amb l’arribada de la Covid-19, la sobirania tecnològica ha esdevingut una urgència.

El districte de Sants-Montjuïc té una llarga tradició en el desenvolupament d’aquest moviment global. Fa anys que la Lleialtat Santsenca és l’escenari del SOBTEC, el Congrés de Sobirania tecnològica, i al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar el Mobile Social Congress al 2016. A partir aquestes arrels s’entén molt millor la rapidesa i el compromís de la comunitat en donar respostes a l’escletxa digital durant el confinament.

Va ser precisament a la tercera edició del SOBTEC, el 2018, que vaig escoltar per primera vegada la tesi de la filòsofa Marina Garcés sobre la quarta revolució industrial, qui va defensar el reforç d’allò comunitari, la generació de coneixement popular i el teixir xarxes com l’única forma de lluitar contra la desigualtat, l’atur i la pobresa que causa aquesta “revolució”.

La bretxa digital

La pandèmia mundial ha accentuat les escletxes cada vegada majors entre els que disposen de les eines digitals adequades i saben com fer-les servir, amb els que no. L’estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, presentat a finals de gener, recull dades tan reveladores com que més del 50% de persones en zones de renda baixa no van poder teletreballar i que un 27% dels nens i nenes menors de 16 anys no van poder seguir les classes telemàticament.

Front aquesta situació, grups de ciutadans organitzats van recollir dispositius, els van netejar, reparar i els van repartir als estudiants mitjançant les escoles, els serveis socials i les entitats veïnals. Al Poble-sec, el projecte digital de la Xarxa de Suport Mutu va repartir més de 100 ordinadors.

Suport per fer tràmits

Per reforçar i donar suport a totes aquestes noves iniciatives ciutadanes, des de l’Ajuntament vam engegar els Casals Comunitaris i gràcies a això l’entitat ha continuat la seva tasca i ja ha repartit 20 ordinadors més. El Casal Comunitari també ofereix suport per fer tràmits digitals online i està generant sinergies amb la resta de casals i altres col·lectius. Des del Districte, continuarem millorant la sobirania tecnològica amb el Pla de Barris del Poble-sec, perquè, com afirma la Marina Garcés, només protegint, reforçant i donant suport a les iniciatives comunitàries podem apoderar als barris i reduir les desigualtats agreujades per la pandèmia.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

El PSC guanya les eleccions catalanes al Poble-sec

El bloc sobiranista es torna a imposar en uns comicis on la participació ha caigut a mínims històrics

Publicat

on

El PSC ha assolit la fita que C’s va ser incapaç d’aconseguir després dels fets de l’1 d’Octubre: guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya al Poble-sec. Si bé l’any 2017 ERC va aconseguir emportar-se la victòria amb un ampli avantatge per sobre dels taronges, aquest 14-F els socialistes han sabut nodrir-se de les despulles socialdemòcrates de C’s. Una desfeta on els més reaccionaris de la formació també han fugit cap al vaixell de l’extrema dreta de VOX, però sense aconseguir fer el sorpasso al seu antic partit per només sis paperetes.

Tot i la caiguda en picat de la participació per culpa de la pandèmia (del 73,6% al 48,7%), els socialistes han sabut capitalitzar l’electorat constitucionalista, fet que els ha ajudat a convertir-se en l’única formació que ha sumat més vots respecte als anteriors comicis. Això sí, el bloc sobiranista no ha cedit pas davant la victòria del PSC. Tot al contrari: el percentatge de vot que ha aplegat la idea de construir un nou Estat ha tornat a ser la majoritària a la falda de Montjuïc. Fins i tot els independentistes han posat més terra de per mig gràcies a la millora dels resultats d’En Comú Podem (14,1%).

Els republicans lideren l’independentisme

En la infatigable batalla que lliuren els partits sobiranistes, ERC ha sabut gestionar el seu electorat (21,9%), mentre que la marca desgasificada de JuntsxCAT (Junts) ha perdut empenta respecte a l’anterior 21-D. Una de les raons: la trencadissa amb el PDeCAT. En aquest darrer cas, però, els neoconvergents han obtingut un irrisori resultat electoral al barri: només l’1,3% dels sufragis. Per contra, la CUP ha tornat a recuperar la senda dels bons resultats i els anticapitalistes ja se situen com a cinquena força política entre els poblesequins (8,8%).

Per la cua de la taula C’s (5,2%) ha fet valer el seu honor enfront el PP (3,2%) i VOX (5,2%), encara que els ultres s’han quedat a només sis vots de superar la llista liderada per Carlos Carrizosa. En aquest cas, destacar que l’extrema dreta només ha pogut millorar en un punt el resultat que van obtenir a les darreres eleccions generals, fet que fa suposar el seu estancament al barri.

Continua llegint

Política

Signatures a favor de l’amnistia

Publicat

on

Per

Després de molt de temps per culpa de la Covid-19, hem pogut muntar dues parades, una a Hostafrancs i una altra al Poble-sec, en concret al carrer Callao, davant mateix del Mercat i l’altra a la plaça Bella Dorita respectivament.

Aquestes parades obeeixen a  un projecte de la seu nacional d’Òmnium per posar a l’abast del tot el país espais singulars per recollir signatures a favor de l’amnistia i que aquestes serveixin per portar una llei al Congrés espanyol en aquest sentit.

L’amnistia: única possibilitat

Vàrem iniciar l’acte amb la lectura, per part d’una vocal de la Junta de Sants-Montjüic,  del posicionament d’Òmnium Cultural vers l’amnistia i no ens vam estar de recordar les paraules del nostre president Jordi Cuixart: ‘‘Tenim molt clar que la fi de la repressió mai no vindrà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del codi penal, ni d’indults, com intenta fer-nos creure el govern de l’Estat espanyol. L’amnistia és l’única possibilitat real per a l’inici de la negociació democràtica i és l’única via que abraça el conjunt dels represaliats’’.

També fou significatiu, aprofitar l’avinentesa perquè represaliats poguessin expressar els seus sentiments i emocions i posar a l’abast de les persones presents, la injustícia que estant patint per la defensa d’unes idees que conformen l’ideari de la majoria dels ciutadans del país, autodeterminació, amnistia i ser allò que volem ser.

Agraïm la presencia de la Lídia Rodrigo i el Jordi Pesarodona i no solament pel seu testimoniatge,  sinó també per la capacitat de comunicar-nos de manera ponderada i versemblant les seves realitats personals viscudes. Per últim, dir-vos que va venir moltíssima gent, fins i tot, persones que volien tornar a signar (però no podien) simplement per manifestar el seu sentiment d’injustícia que estem patint tots plegats. Es van recollir més de 300 signatures demanant l’amnistia.

ÒMNIUM SANTS-MONTJUÏC

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.