Connecta amb nosaltres

Política

La brúixola de Marc Serra

El full de ruta del Govern es presenta farcit de verbs inquantificables objectivament i promet el desenvolupament d’un Pla de Barris antigentrificació

Publicat

on

Després de gairebé un any de mandat, arriba la confecció del Pla d’Actuació del Districte (PAD). Si bé el nom del document pot semblar feixuc, aquest tampoc ha d’espantar el lector, tot al contrari. No és res més que el full de ruta que marcaran les obres i projectes a desenvolupar per part de l’executiu del regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Unes actuacions que van en la mateixa direcció que ja va establir la regidora Laura Pérez, i que, novament, s’amaguen rere verbs carregats d’ambigüitat, com ara “regular”, “definir” o “millorar”. Barbolla política que farà impossible quantificar objectivament l’obra que s’ha dut a terme al final del mandat.

Tot i això, ZONA SEC ha filtrat el document amb totes les accions que l’equip de Serra té previst dur a terme al Poble-sec, amb l’objectiu que els mateixos veïns puguin fiscalitzar com avança el mandat i exigir allò que l’equip de Govern s’ha compromès a executar. Un programa, però, que d’aquí a l’estiu es pot veure modificat parcialment degut a les aportacions que puguin sorgir del procés participatiu veïnal, batejat amb el nom de Decidim Barcelona.

Pla de Barris

La principal novetat del mandat serà el Pla de Barris que l’Ajuntament pensa articular al Poble-sec. Si bé aquest paquet d’inversions s’ha desenvolupat tradicionalment en els barris amb les rendes més baixes i amb més deficiències urbanístiques acumulades, Serra assegura tenir motius per aplicar un Pla de Barris al Poble-sec. “Des del 2012, amb el procés de turistificació i gentrificació del barri, la renda mitjana s’ha incrementat, però hi ha hagut una dualització social”. Tal com analitza “ha arribat població estrangera amb rendes més altes i han comprat habitatge, fet que ha suposat un increment de preus i ha suposat que els que pitjor estaven, ara estiguin encara pitjor”. Segons assenyala el regidor, l’indicador que s’ha tingut en compte per decidir la posada en marxa del Pla de Barris ha sigut el de la desigualtat social al Poble-sec.

En aquesta línia, Serra promet una “dotació econòmica important”, similar a la pressupostada en altres barris durant el passat mandat. Per tant, és probable que el present PAD que ha dissenyat el Govern del Districte faci curt amb les actuacions que finalment es duguin a terme. Accions que, a més, esperen que s’acabin permeabilitzant entre les entitats. “Cal tenir en compte que, a l’hora de decidir implementar el Pla de Barris al Poble-sec, hem tingut en compte la massa crítica, la qual són les entitats; és important que els actors tinguin ganes de treballar i desenvolupar un projecte com aquest”, subratlla.

Equipaments

A banda del que pugui aportar el Pla de Barris, el que ja figura al PAD 2020-2023 és l’impuls al Pla d’Equipaments que es va elaborar el mandat passat. En què s’hauria de traduir això? En la posada en marxa de nous equipaments. Si més no, sembla que en aquest mandat serà difícil inaugurar-ne cap. Per una banda, el mateix regidor assegurava en l’entrevista del novembre que “tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa”. Per l’altra, a dia d’avui, no se sap quin futur tindrà el Palau d’Esports: “Encara no s’ha tancat, però l’objectiu és acabar el mandat amb un projecte d’usos esportius i a poder ser amb un calendari d’obres clar i iniciades”.

Una indefinició que es repeteix amb la construcció d’una nova escola bressol al Poble-sec. El mateix PAD assenyala que de cara al 2023 l’únic que es farà serà “definir la ubicació”. Una qüestió que Serra justifica pel fet que “no hi ha consens al barri” sobre el punt on s’ha de construir. “M’agradaria que en aquest mandat tinguem el solar i el projecte definits, perquè durant el mandat vinent ja estiguem a punt de licitar les obres”, avança. En canvi, el que sembla més plausible de dur a terme és l’ampliació de les instal·lacions de l’Institut Consell de Cent, amb l’annexionament dels jardins de Walter Benjamin.

Vist que no es podran tallar cintes amb nous equipaments, l’equip de Govern aposta per auditar els equipaments actuals i “planificar millores al llarg del temps”. Per últim, l’executiu també té previst “definir” un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc. Espai natural on també es vol “impulsar” un estudi de carrils bici, “millorar l’accés amb transport públic”, “estudiar” l’actual senyalització per dur a terme canvis i “recuperar camins històrics”.

Mobilitat i urbanisme

Pel que fa a la circulació per la trama urbana del Poble-sec, l’executiu té previst redactar un nou pla de mobilitat, així com la redefinició de la xarxa de bus de barri. Del que els consellers no semblen estar gaire satisfets és del resultat de la taxa que es va aprovar el mandat passat per gravar l’aparcament dels autobusos al voltant de la Font Màgica. La raó: en el nou full de ruta torna a aparèixer la intenció de “regular l’aparcament” al voltant de l’emblema arquitectònic.

En canvi, el que sí que suposarà un maldecap (necessari) pel veïnat seran les obres de la segona fase del col·lector fluvial, que obriran en canal el carrer de Vila i Vilà, les quals es preveu que s’enllacin amb la posada en marxa de la tercera fase abans de les eleccions. Unes obres que segurament seran més molestes que les previstes a les Tres Xemeneies, on ja hi ha previst “rehabilitar el parc”. Pel que fa a l’accessibilitat al metro de Plaça Espanya, l’Ajuntament ha assegurat que reclamarà a la Generalitat que compleixi amb l’obra d’adaptació.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Política

A Sants-Montjuïc apostem per la sobirania tecnològica

Un 27% dels menors de 16 anys no van poder seguir les classes

Publicat

on

Per

La sobirania tecnològica defensa la necessitat d’empoderar la societat en l’àmbit de les noves tecnologies. El moviment vol conscienciar a la ciutadania del seu ús i consum responsable, i crear alternatives autogestionades. Ara, amb l’arribada de la Covid-19, la sobirania tecnològica ha esdevingut una urgència.

El districte de Sants-Montjuïc té una llarga tradició en el desenvolupament d’aquest moviment global. Fa anys que la Lleialtat Santsenca és l’escenari del SOBTEC, el Congrés de Sobirania tecnològica, i al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar el Mobile Social Congress al 2016. A partir aquestes arrels s’entén molt millor la rapidesa i el compromís de la comunitat en donar respostes a l’escletxa digital durant el confinament.

Va ser precisament a la tercera edició del SOBTEC, el 2018, que vaig escoltar per primera vegada la tesi de la filòsofa Marina Garcés sobre la quarta revolució industrial, qui va defensar el reforç d’allò comunitari, la generació de coneixement popular i el teixir xarxes com l’única forma de lluitar contra la desigualtat, l’atur i la pobresa que causa aquesta “revolució”.

La bretxa digital

La pandèmia mundial ha accentuat les escletxes cada vegada majors entre els que disposen de les eines digitals adequades i saben com fer-les servir, amb els que no. L’estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, presentat a finals de gener, recull dades tan reveladores com que més del 50% de persones en zones de renda baixa no van poder teletreballar i que un 27% dels nens i nenes menors de 16 anys no van poder seguir les classes telemàticament.

Front aquesta situació, grups de ciutadans organitzats van recollir dispositius, els van netejar, reparar i els van repartir als estudiants mitjançant les escoles, els serveis socials i les entitats veïnals. Al Poble-sec, el projecte digital de la Xarxa de Suport Mutu va repartir més de 100 ordinadors.

Suport per fer tràmits

Per reforçar i donar suport a totes aquestes noves iniciatives ciutadanes, des de l’Ajuntament vam engegar els Casals Comunitaris i gràcies a això l’entitat ha continuat la seva tasca i ja ha repartit 20 ordinadors més. El Casal Comunitari també ofereix suport per fer tràmits digitals online i està generant sinergies amb la resta de casals i altres col·lectius. Des del Districte, continuarem millorant la sobirania tecnològica amb el Pla de Barris del Poble-sec, perquè, com afirma la Marina Garcés, només protegint, reforçant i donant suport a les iniciatives comunitàries podem apoderar als barris i reduir les desigualtats agreujades per la pandèmia.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

El PSC guanya les eleccions catalanes al Poble-sec

El bloc sobiranista es torna a imposar en uns comicis on la participació ha caigut a mínims històrics

Publicat

on

El PSC ha assolit la fita que C’s va ser incapaç d’aconseguir després dels fets de l’1 d’Octubre: guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya al Poble-sec. Si bé l’any 2017 ERC va aconseguir emportar-se la victòria amb un ampli avantatge per sobre dels taronges, aquest 14-F els socialistes han sabut nodrir-se de les despulles socialdemòcrates de C’s. Una desfeta on els més reaccionaris de la formació també han fugit cap al vaixell de l’extrema dreta de VOX, però sense aconseguir fer el sorpasso al seu antic partit per només sis paperetes.

Tot i la caiguda en picat de la participació per culpa de la pandèmia (del 73,6% al 48,7%), els socialistes han sabut capitalitzar l’electorat constitucionalista, fet que els ha ajudat a convertir-se en l’única formació que ha sumat més vots respecte als anteriors comicis. Això sí, el bloc sobiranista no ha cedit pas davant la victòria del PSC. Tot al contrari: el percentatge de vot que ha aplegat la idea de construir un nou Estat ha tornat a ser la majoritària a la falda de Montjuïc. Fins i tot els independentistes han posat més terra de per mig gràcies a la millora dels resultats d’En Comú Podem (14,1%).

Els republicans lideren l’independentisme

En la infatigable batalla que lliuren els partits sobiranistes, ERC ha sabut gestionar el seu electorat (21,9%), mentre que la marca desgasificada de JuntsxCAT (Junts) ha perdut empenta respecte a l’anterior 21-D. Una de les raons: la trencadissa amb el PDeCAT. En aquest darrer cas, però, els neoconvergents han obtingut un irrisori resultat electoral al barri: només l’1,3% dels sufragis. Per contra, la CUP ha tornat a recuperar la senda dels bons resultats i els anticapitalistes ja se situen com a cinquena força política entre els poblesequins (8,8%).

Per la cua de la taula C’s (5,2%) ha fet valer el seu honor enfront el PP (3,2%) i VOX (5,2%), encara que els ultres s’han quedat a només sis vots de superar la llista liderada per Carlos Carrizosa. En aquest cas, destacar que l’extrema dreta només ha pogut millorar en un punt el resultat que van obtenir a les darreres eleccions generals, fet que fa suposar el seu estancament al barri.

Continua llegint

Política

Signatures a favor de l’amnistia

Publicat

on

Per

Després de molt de temps per culpa de la Covid-19, hem pogut muntar dues parades, una a Hostafrancs i una altra al Poble-sec, en concret al carrer Callao, davant mateix del Mercat i l’altra a la plaça Bella Dorita respectivament.

Aquestes parades obeeixen a  un projecte de la seu nacional d’Òmnium per posar a l’abast del tot el país espais singulars per recollir signatures a favor de l’amnistia i que aquestes serveixin per portar una llei al Congrés espanyol en aquest sentit.

L’amnistia: única possibilitat

Vàrem iniciar l’acte amb la lectura, per part d’una vocal de la Junta de Sants-Montjüic,  del posicionament d’Òmnium Cultural vers l’amnistia i no ens vam estar de recordar les paraules del nostre president Jordi Cuixart: ‘‘Tenim molt clar que la fi de la repressió mai no vindrà de renúncies, ni de penediments, ni de reformes parcials del codi penal, ni d’indults, com intenta fer-nos creure el govern de l’Estat espanyol. L’amnistia és l’única possibilitat real per a l’inici de la negociació democràtica i és l’única via que abraça el conjunt dels represaliats’’.

També fou significatiu, aprofitar l’avinentesa perquè represaliats poguessin expressar els seus sentiments i emocions i posar a l’abast de les persones presents, la injustícia que estant patint per la defensa d’unes idees que conformen l’ideari de la majoria dels ciutadans del país, autodeterminació, amnistia i ser allò que volem ser.

Agraïm la presencia de la Lídia Rodrigo i el Jordi Pesarodona i no solament pel seu testimoniatge,  sinó també per la capacitat de comunicar-nos de manera ponderada i versemblant les seves realitats personals viscudes. Per últim, dir-vos que va venir moltíssima gent, fins i tot, persones que volien tornar a signar (però no podien) simplement per manifestar el seu sentiment d’injustícia que estem patint tots plegats. Es van recollir més de 300 signatures demanant l’amnistia.

ÒMNIUM SANTS-MONTJUÏC

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.