Connecta amb nosaltres

Política

La brúixola de Marc Serra

El full de ruta del Govern es presenta farcit de verbs inquantificables objectivament i promet el desenvolupament d’un Pla de Barris antigentrificació

Publicat

on

Després de gairebé un any de mandat, arriba la confecció del Pla d’Actuació del Districte (PAD). Si bé el nom del document pot semblar feixuc, aquest tampoc ha d’espantar el lector, tot al contrari. No és res més que el full de ruta que marcaran les obres i projectes a desenvolupar per part de l’executiu del regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Unes actuacions que van en la mateixa direcció que ja va establir la regidora Laura Pérez, i que, novament, s’amaguen rere verbs carregats d’ambigüitat, com ara “regular”, “definir” o “millorar”. Barbolla política que farà impossible quantificar objectivament l’obra que s’ha dut a terme al final del mandat.

Tot i això, ZONA SEC ha filtrat el document amb totes les accions que l’equip de Serra té previst dur a terme al Poble-sec, amb l’objectiu que els mateixos veïns puguin fiscalitzar com avança el mandat i exigir allò que l’equip de Govern s’ha compromès a executar. Un programa, però, que d’aquí a l’estiu es pot veure modificat parcialment degut a les aportacions que puguin sorgir del procés participatiu veïnal, batejat amb el nom de Decidim Barcelona.

Pla de Barris

La principal novetat del mandat serà el Pla de Barris que l’Ajuntament pensa articular al Poble-sec. Si bé aquest paquet d’inversions s’ha desenvolupat tradicionalment en els barris amb les rendes més baixes i amb més deficiències urbanístiques acumulades, Serra assegura tenir motius per aplicar un Pla de Barris al Poble-sec. “Des del 2012, amb el procés de turistificació i gentrificació del barri, la renda mitjana s’ha incrementat, però hi ha hagut una dualització social”. Tal com analitza “ha arribat població estrangera amb rendes més altes i han comprat habitatge, fet que ha suposat un increment de preus i ha suposat que els que pitjor estaven, ara estiguin encara pitjor”. Segons assenyala el regidor, l’indicador que s’ha tingut en compte per decidir la posada en marxa del Pla de Barris ha sigut el de la desigualtat social al Poble-sec.

En aquesta línia, Serra promet una “dotació econòmica important”, similar a la pressupostada en altres barris durant el passat mandat. Per tant, és probable que el present PAD que ha dissenyat el Govern del Districte faci curt amb les actuacions que finalment es duguin a terme. Accions que, a més, esperen que s’acabin permeabilitzant entre les entitats. “Cal tenir en compte que, a l’hora de decidir implementar el Pla de Barris al Poble-sec, hem tingut en compte la massa crítica, la qual són les entitats; és important que els actors tinguin ganes de treballar i desenvolupar un projecte com aquest”, subratlla.

Equipaments

A banda del que pugui aportar el Pla de Barris, el que ja figura al PAD 2020-2023 és l’impuls al Pla d’Equipaments que es va elaborar el mandat passat. En què s’hauria de traduir això? En la posada en marxa de nous equipaments. Si més no, sembla que en aquest mandat serà difícil inaugurar-ne cap. Per una banda, el mateix regidor assegurava en l’entrevista del novembre que “tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa”. Per l’altra, a dia d’avui, no se sap quin futur tindrà el Palau d’Esports: “Encara no s’ha tancat, però l’objectiu és acabar el mandat amb un projecte d’usos esportius i a poder ser amb un calendari d’obres clar i iniciades”.

Una indefinició que es repeteix amb la construcció d’una nova escola bressol al Poble-sec. El mateix PAD assenyala que de cara al 2023 l’únic que es farà serà “definir la ubicació”. Una qüestió que Serra justifica pel fet que “no hi ha consens al barri” sobre el punt on s’ha de construir. “M’agradaria que en aquest mandat tinguem el solar i el projecte definits, perquè durant el mandat vinent ja estiguem a punt de licitar les obres”, avança. En canvi, el que sembla més plausible de dur a terme és l’ampliació de les instal·lacions de l’Institut Consell de Cent, amb l’annexionament dels jardins de Walter Benjamin.

Vist que no es podran tallar cintes amb nous equipaments, l’equip de Govern aposta per auditar els equipaments actuals i “planificar millores al llarg del temps”. Per últim, l’executiu també té previst “definir” un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc. Espai natural on també es vol “impulsar” un estudi de carrils bici, “millorar l’accés amb transport públic”, “estudiar” l’actual senyalització per dur a terme canvis i “recuperar camins històrics”.

Mobilitat i urbanisme

Pel que fa a la circulació per la trama urbana del Poble-sec, l’executiu té previst redactar un nou pla de mobilitat, així com la redefinició de la xarxa de bus de barri. Del que els consellers no semblen estar gaire satisfets és del resultat de la taxa que es va aprovar el mandat passat per gravar l’aparcament dels autobusos al voltant de la Font Màgica. La raó: en el nou full de ruta torna a aparèixer la intenció de “regular l’aparcament” al voltant de l’emblema arquitectònic.

En canvi, el que sí que suposarà un maldecap (necessari) pel veïnat seran les obres de la segona fase del col·lector fluvial, que obriran en canal el carrer de Vila i Vilà, les quals es preveu que s’enllacin amb la posada en marxa de la tercera fase abans de les eleccions. Unes obres que segurament seran més molestes que les previstes a les Tres Xemeneies, on ja hi ha previst “rehabilitar el parc”. Pel que fa a l’accessibilitat al metro de Plaça Espanya, l’Ajuntament ha assegurat que reclamarà a la Generalitat que compleixi amb l’obra d’adaptació.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Política

EDITORIAL | L’orgull de ser, l’orgull de viure junts

Publicat

on

Per

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi.

Continua llegint

Política

Georgina Lázaro (Junts): “El Govern suspèn al Poble-sec: paraules buides davant una situació real”

Publicat

on

Per

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

Continua llegint

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024