Connecta amb nosaltres

Política

La brúixola de Marc Serra

El full de ruta del Govern es presenta farcit de verbs inquantificables objectivament i promet el desenvolupament d’un Pla de Barris antigentrificació

Publicat

on

Després de gairebé un any de mandat, arriba la confecció del Pla d’Actuació del Districte (PAD). Si bé el nom del document pot semblar feixuc, aquest tampoc ha d’espantar el lector, tot al contrari. No és res més que el full de ruta que marcaran les obres i projectes a desenvolupar per part de l’executiu del regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Unes actuacions que van en la mateixa direcció que ja va establir la regidora Laura Pérez, i que, novament, s’amaguen rere verbs carregats d’ambigüitat, com ara “regular”, “definir” o “millorar”. Barbolla política que farà impossible quantificar objectivament l’obra que s’ha dut a terme al final del mandat.

Tot i això, ZONA SEC ha filtrat el document amb totes les accions que l’equip de Serra té previst dur a terme al Poble-sec, amb l’objectiu que els mateixos veïns puguin fiscalitzar com avança el mandat i exigir allò que l’equip de Govern s’ha compromès a executar. Un programa, però, que d’aquí a l’estiu es pot veure modificat parcialment degut a les aportacions que puguin sorgir del procés participatiu veïnal, batejat amb el nom de Decidim Barcelona.

Pla de Barris

La principal novetat del mandat serà el Pla de Barris que l’Ajuntament pensa articular al Poble-sec. Si bé aquest paquet d’inversions s’ha desenvolupat tradicionalment en els barris amb les rendes més baixes i amb més deficiències urbanístiques acumulades, Serra assegura tenir motius per aplicar un Pla de Barris al Poble-sec. “Des del 2012, amb el procés de turistificació i gentrificació del barri, la renda mitjana s’ha incrementat, però hi ha hagut una dualització social”. Tal com analitza “ha arribat població estrangera amb rendes més altes i han comprat habitatge, fet que ha suposat un increment de preus i ha suposat que els que pitjor estaven, ara estiguin encara pitjor”. Segons assenyala el regidor, l’indicador que s’ha tingut en compte per decidir la posada en marxa del Pla de Barris ha sigut el de la desigualtat social al Poble-sec.

En aquesta línia, Serra promet una “dotació econòmica important”, similar a la pressupostada en altres barris durant el passat mandat. Per tant, és probable que el present PAD que ha dissenyat el Govern del Districte faci curt amb les actuacions que finalment es duguin a terme. Accions que, a més, esperen que s’acabin permeabilitzant entre les entitats. “Cal tenir en compte que, a l’hora de decidir implementar el Pla de Barris al Poble-sec, hem tingut en compte la massa crítica, la qual són les entitats; és important que els actors tinguin ganes de treballar i desenvolupar un projecte com aquest”, subratlla.

Equipaments

A banda del que pugui aportar el Pla de Barris, el que ja figura al PAD 2020-2023 és l’impuls al Pla d’Equipaments que es va elaborar el mandat passat. En què s’hauria de traduir això? En la posada en marxa de nous equipaments. Si més no, sembla que en aquest mandat serà difícil inaugurar-ne cap. Per una banda, el mateix regidor assegurava en l’entrevista del novembre que “tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa”. Per l’altra, a dia d’avui, no se sap quin futur tindrà el Palau d’Esports: “Encara no s’ha tancat, però l’objectiu és acabar el mandat amb un projecte d’usos esportius i a poder ser amb un calendari d’obres clar i iniciades”.

Una indefinició que es repeteix amb la construcció d’una nova escola bressol al Poble-sec. El mateix PAD assenyala que de cara al 2023 l’únic que es farà serà “definir la ubicació”. Una qüestió que Serra justifica pel fet que “no hi ha consens al barri” sobre el punt on s’ha de construir. “M’agradaria que en aquest mandat tinguem el solar i el projecte definits, perquè durant el mandat vinent ja estiguem a punt de licitar les obres”, avança. En canvi, el que sembla més plausible de dur a terme és l’ampliació de les instal·lacions de l’Institut Consell de Cent, amb l’annexionament dels jardins de Walter Benjamin.

Vist que no es podran tallar cintes amb nous equipaments, l’equip de Govern aposta per auditar els equipaments actuals i “planificar millores al llarg del temps”. Per últim, l’executiu també té previst “definir” un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc. Espai natural on també es vol “impulsar” un estudi de carrils bici, “millorar l’accés amb transport públic”, “estudiar” l’actual senyalització per dur a terme canvis i “recuperar camins històrics”.

Mobilitat i urbanisme

Pel que fa a la circulació per la trama urbana del Poble-sec, l’executiu té previst redactar un nou pla de mobilitat, així com la redefinició de la xarxa de bus de barri. Del que els consellers no semblen estar gaire satisfets és del resultat de la taxa que es va aprovar el mandat passat per gravar l’aparcament dels autobusos al voltant de la Font Màgica. La raó: en el nou full de ruta torna a aparèixer la intenció de “regular l’aparcament” al voltant de l’emblema arquitectònic.

En canvi, el que sí que suposarà un maldecap (necessari) pel veïnat seran les obres de la segona fase del col·lector fluvial, que obriran en canal el carrer de Vila i Vilà, les quals es preveu que s’enllacin amb la posada en marxa de la tercera fase abans de les eleccions. Unes obres que segurament seran més molestes que les previstes a les Tres Xemeneies, on ja hi ha previst “rehabilitar el parc”. Pel que fa a l’accessibilitat al metro de Plaça Espanya, l’Ajuntament ha assegurat que reclamarà a la Generalitat que compleixi amb l’obra d’adaptació.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Política

De la ciutat educadora als barris on aprendre en comunitat

Publicat

on

Per

Educar i aprendre és una qüestió que excedeix el currículum i l’aula. Amb aquest missatge tan aparentment simple, però tan poderós, vam inaugurar al novembre el nou pati de l’escola Francesc Macià, al barri d’Hostafrancs. Aquest esdeveniment, que pot semblar petit en l’agenda quotidiana del districte, és un símbol de la nova ciutat que volem construir.

Un model on guanyem espais per a les persones i per a wla comunitat, per crear una ciutat que té en compte a les famílies i les seves necessitats. En facilitar espais més segurs i amables per les generacions de demà, la ciutat aposta pel seu futur. Pensem espais i carrers on es pot passejar, fer esport i compres amb la tranquil·litat que dóna l’absència de cotxes, com passa cada cap de setmana a Creu Coberta i carrer de Sants. On els barris giren al voltant d’eixos de vianants com ara Rector Triadó i Torre d’en Damians, que inaugurem aviat, també al barri d’Hostafrancs. On les veïnes, a través dels pressupostos participatius, defineixen amb l’administració la pacificació de Sants Antic.

Diversos projectes

Amb aquest fil conductor a la mà, dissenyem projectes molt demandats per la comunitat educativa: la transformació dels patis i la protecció dels entorns escolars. Tots els centres educatius de Sants comptaran aviat amb un entorn més protegit i més segur, que permet a famílies i nens arribar a l’escola amb tranquil·litat, inclús en bicicleta, com fa el Bicibús al districte de l’Eixample.

Tanmateix, l’objectiu de projectes com Protegim les escoles, els camins escolars o el bicibús, no és només la seguretat. També volem crear espais de trobada amb la comunitat i, per tant, oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola. Un objectiu compartit amb el projecte Transformem els patis, amb el qual reverdim els patis de les escoles i els compartim amb el veïnat, per obrir els centres al teixit associatiu dels barris i facilitar sinergies. A les dues escoles que ja han dissenyat i transformat el seu pati als nostres barris, la Ramon Casas i la Francesc Macià, enguany se sumen tres escoles més: Jacint Verdaguer, Gayarre i Enric Granados.

Al districte de Sants-Montjuïc, hem convertit aquesta màxima de transformar els espais i posar-los al servei de la comunitat educativa en la prioritat del govern. Educar a les noves generacions és la tasca principal dels centres educatius, però amb la transformació de Barcelona en una ciutat educadora, els barris, els carrers i la comunitat esdevenen eines poderoses d’aprenentatge extracurricular que posem al servei de tothom.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona En Comú

Continua llegint

Política

“L’emergència climàtica és una responsabilitat global”

Publicat

on

Per

El 1988, l’ONU va crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per avaluar la informació científica disponible sobre aquest repte. 234 científics i 14.000 treballs després, aquest agost l’IPCC ha emès el seu darrer i desolador informe. L’única bona notícia és que encara som a temps per aturar el pitjor: allò que podem fer, a més, pot dinamitzar l’economia i crear un món més just per a tots els éssers que vivim al planeta Terra.

Com assenyala l’informe, els esforços contra aquesta crisi no poden reduir-se als canvis individuals: tots i totes estem interpel·lats a actuar, però qui més s’ha de responsabilitzar són els governs i les grans empreses causants de la majoria de les emissions. Tanmateix, és fonamental que comencem els canvis des d’on cadascú i cadascuna pot actuar.

El Poble-sec és un exemple en aquest sentit. El barri no és aliè ni a les conseqüències, cada vegada més visibles, ni a les solucions. Nombroses entitats treballen contra l’emergència climàtica en diferents fronts, com la pobresa energètica, la sobirania alimentària, la reducció dels residus o els drets digitals. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic a la ciutat, puix es tracta d’associacions de barri bolcades en la conscienciació i resiliència del veïnat local.

I què es pot fer? Des del districte de Sants-Montjuïc, hem creat la taula de l’emergència climàtica on qualsevol interessat pot participar. La taula va començar amb un estudi i ara, amb la diagnosi en la mà, desenvoluparem les mesures que permetran els nostres barris reduir la seva petjada i mitigar els efectes. A més, farà tasques de divulgació i oferirà una programació, que s’ha iniciat aquest passat mes de setembre amb una taula rodona sobre transport sostenible.

Ara, passat l’estiu, us trobareu els primers canvis visibles d’aquestes mesures. Un dels principals és el programa Protegim les Escoles, que pacificarà els entorns escolars de tots els centres educatius del barri. No és l’únic. Gràcies al Pla de Barris, avancem en tres projectes més: la renovació del carrer Piquer, la reforma de les Hortes de San Bertran i l’ampliació dels Horts de la Font Trobada. Les obres començaran a principis de 2022.

Aquests exemples són només una pinzellada. L’emergència climàtica és una responsabilitat global que ens afecta a tots. Els canvis que hem d’entomar per fer front a aquest repte canviaran tots els àmbits de la ciutat i la faran més habitable i més humana.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

Colau defensa la transformació de la Sala Barts davant els temors de Junts per Catalunya

La sala, gestionada fins ara per la promotora cultural The Project, passarà a convertir-se en un espai dedicat a la música

Publicat

on

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat en el darrer plenari de l’Ajuntament la transformació de la Sala Barts en la futura Casa de la Música de Barcelona. Una transformació que es durà a terme un cop caduqui el contracte de cessió d’ús de l’edifici municipal a la promotora cultural The Project, la qual l’ha gestionat des del 2012. El canvi, però, ja ha despertat dubtes entre els membres del grup municipal de Junts per Catalunya. El seu regidor, Ferran Mascarell, considera que la proposta de l’executiu és “anar enrere”.

“A Barcelona hi ha dotzenes de cases que fan bona música, algunes en el sector privat i altres en el públic, i ara amb aquesta mena d’ideologisme (del Govern Colau) es desprèn que tot el privat és comercial”, ha criticat Mascarell. Al seu parer, “la Sala Barts no ha fet això, ha fet un projecte de caràcter públic força interessant”. Opinió, però, no igual de compartida per l’alcaldessa: “En tant que equipament públic s’ha de complementar l’ús actual, basat en l’explotació comercial, en altres usos que reforcin l’interès general i el valor públic”, ha reblat Colau.

Un concurs públic necessari

En el que Govern i oposició han coincidit és en la necessitat d’elaborar un nou concurs públic, ja que l’actual contracte de cessió d’ús no es pot prorrogar. La raó, l’imperatiu legal. Ja l’any 2016 es va efectuar una pròrroga de la cessió d’ús a The Project per cinc anys i la legislació no permet repetir la fórmula. Però el futur de l’equipament és el que enfronta a totes dues formacions: mentre que per al Govern de Barcelona en Comú i el PSC és necessari “incorporar amb més força la perspectiva pública”, des de Junts interpreten que es deixarà perdre un projecte que funciona i que ha aconseguit revitalitzar el Paral·lel. De fet, la regidora Elsa Artadi assenyalava dies abans que, per fer una Casa de la Música, ara l’Ajuntament ja disposa d’altres espais com El Molino.

Mesos enrere, el president del Taller de Músics, Lluís Cabrera, també dubtava en declaracions a La Vanguardia sobre el sentit de desmantellar l’actual Sala Barts i transformar-lo en un nou concepte d’equipament: “El primer és que s’especifiqui el que entenen com a Casa de la Música; si el model resulta que va millor per una sala com la Muntaner, que està tancada, fes-lo allà i no toquis la Barts”, opinava.

Fotografia | Sala Barts

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.