Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

Segona carta als veïns del regidor Marc Serra

Publicat

on

Per

Benvolguts veïns i veïnes,

Us escric una nova carta en un moment molt important per als nostres barris i la nostra ciutat. Després de superar el pic de la crisi sanitària –amb unes conseqüències sanitàries, econòmiques i socials terribles–, comencem a treballar en com adaptar la ciutat a la desescalada. Un desconfinament que a dia d’avui encara és del tot incert: el que sabem segur és que serà gradual i que avançarà més o menys en funció de com evolucioni l’índex de contagi de la pandèmia. Trepitgem un terreny desconegut i hem d’anar amb molta prudència i seguint al peu de la lletra les recomanacions de les autoritats sanitàries. Un rebrot seria fatal i ens obligaria a tornar a començar i anar a la casella de sortida. Entrem en una fase complexa, el que alguns anomenen “nova normalitat”, amb una certa recuperació de la vida social i econòmica, però combinada amb moltes mesures d’autoprotecció que haurem d’assumir amb responsabilitat si volem que això surti bé. Hem de caminar lents però segurs.

Amb aquesta carta us vull explicar com estem preparant la ciutat i els barris de Sants-Montjuïc per a aquesta reactivació progressiva. Estem elaborant plans per quan arribi l’esperada fase 1. Hem reobert espais de passeig i on practicar esport, com la majoria dels parcs de la ciutat. En el cas del districte hem estat treballant de forma intensa perquè la muntanya de Montjuic pugui ser un parc ciutadà, ara més que mai. Hi trobareu gairebé tots els parcs oberts i milers de veïns que estan redescobrint racons de la muntanya. Us animem a visitar Montjuic i gaudir dels seus parcs, sempre amb responsabilitat ciutadana i complint amb les recomanacions sanitàries.

Estem reorganitzant també els serveis de neteja perquè la tornada a l’espai públic es pugui fer de la millor manera possible. Durant el període de màxim confinament s’havien vist obligats a reduir a una tercera part la seva feina a l’espai públic per evitar qualsevol brot de contagi entre la plantilla i protegir als treballadors de risc. Des d’avui mateix hem incrementat el servei fins al 66% als barris de Sants-Montjuïc i esperem que els propers dies es pugui notar que els nostres carrers i places estan més nets. En aquest sentit, us demanem també col·laboració ciutadana: useu les papereres –sobretot als parcs i jardins–, els contenidors de reciclatge de forma correcta, i recordeu que està prohibit tirar mobles i trastos vells fins que se’n restableixi el servei de recollida.

La mobilitat a la ciutat també s’ha vist alterada i caldrà adaptar-la al desconfinament. La situació sanitària ens ha obligat a reduir l’aforament del transport públic per evitar-hi el risc de contagi. Com a alternativa, estem potenciant els transports individuals però sostenibles com són la bici i altres ginys de mobilitat individual, i els desplaçaments a peu en entorns segurs. En pocs dies hem guanyat 21 quilometres de nous carrils bici i 30.000 m2 d’espai per al vianant a tota la ciutat. Al districte es posarà en marxa un nou carril bus-bici al carrer de Sants i Creu Coberta que ha de permetre que més veïns puguin desplaçar-se en bicicleta amb més seguretat de com ho feien fins ara. I la implementació del projecte d’itineraris segurs ha permès obrir sis carrers als vianants limitant-hi la circulació de vehicles a motor, per tal d’afavorir i potenciar els desplaçaments a peu i les passejades.

Els equipaments del Districte també s’estan preparant per la reobertura. Estem elaborant plans per garantir que tots els que reobrin ho facin amb seguretat, tant per a les persones usuàries com per a les que hi treballen. Si tot evoluciona bé, ben aviat podrem reobrir espais com la seu del Districte, els centres cívics, les biblioteques, els espais d’adolescents i joves, i els casals de barri i de gent gran. Tots, però, amb restriccions d’aforament i mantenint bona part de l’activitat de forma telemàtica. Us mantindrem informats de qualsevol novetat al respecte.

Algunes obres públiques del districte també s’estan reprenent. Divendres passat es van reactivar els treballs al carrer de Vila i Vilà, on s’està renovant el col·lector per millorar el drenatge d’aigües a tota la part baixa del Poble-sec. Avui mateix han arrencat de nou els treballs de construcció del poliesportiu i l’escola bressol del carrer de Roger, a Sants-Badal, i de renovació dels jardins de Mossèn Costa i Llobera, a Montjuïc, així com les obres d’urbanització de la Marina del Prat Vermell. La reforma dels jardins de la Mediterrània, a la Marina de Port, ja estava gairebé enllestida abans de l’aturada i preveiem completar-la al llarg del mes de juny.

Perquè tot això sigui possible, l’equip del Districte de Sants-Montjuïc no ens hem aturat. Hem continuat fent rondes de trobades i reunions amb les associacions veïnals i socials, amb entitats esportives i educatives, i amb els eixos comercials. Hem posat en marxa taules de treball als barris, on serveis públics i entitats treballem conjuntament per donar resposta a les necessitats d’alimentació, allotjament o cures dels veïns i veïnes. Amb el treball colze a colze entre administració i societat civil organitzada, hem obert un nou punt de distribució de menjar al Casal de Barri de la Vinya: s’hi estan repartint uns 378 àpats diaris, que se sumen als 443 de mitjana que es donen als altres dos punts del carrer de Tarragona. També hem repartit material escolar als alumnes en situació de vulnerabilitat del barri de la Marina. Des de l’inici del pla de contingència, els Serveis Socials municipals han fet un total d’11.571 atencions directes, 2.325 la setmana passada. Junts podem arribar molt més enllà perquè realment ningú no es quedi enrere.

Aquest mes hem celebrat també un plenari del Consell del Districte. Un ple que, tot i ser ordinari, es va centrar, com no podia ser d’una altra manera, en la situació d’emergència que ha generat la pandèmia de la covid-19. Vull agrair des d’aquí el to constructiu de la majoria dels grups polítics que estan fent i fan una oposició constructiva i responsable.

Finalment, aprofito per anunciar-vos que aquest dimecres 13 de maig a les 18 h farem una sessió en línia per contestar les preguntes dels veïns/es de Sants-Montjuïc. Aquests dies són molts els que ens fan arribar preguntes sobre el funcionament dels serveis públics, qüestions que preocupen als barris o propostes de millora per fer front a la crisi de la covid-19. Doncs bé, amb la iniciativa “El regidor respon” podrem contestar aquestes preguntes i donar totes les explicacions que facin falta. Per participar-hi, només heu de registrar-les a través de la plataforma Decidim.Barcelona.​

Fotografia | L.Guerrero / Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Política

Carta del Regidor a les entitats del Districte de Sants-Montjuïc

Publicat

on

Per

Benvolguts veïns, benvolgudes veïnes,

Torno a escriure-us una carta quan s’acaba una setmana intensa que ha vingut marcada pel debat sobre l’inici del desconfinament, un inici que hem viscut amb una sensació agredolça. D’una banda, amb certa esperança, ja que estem en un moment en què ja sembla superat el pic de la corba de contagis i veiem amb il·lusió com poc a poc anem fent passos –encara molt petits- cap a la recuperació de l’activitat econòmica i social al Districte, a la ciutat i al país. Però també amb molta preocupació per si la represa de les activitats podria suposar posar en risc de contagi als treballadors i treballadores que s’han vist cridats a tornar als seus llocs de treball. Tindrem temps per poder avaluar-ho, però us puc assegurar que, des del Govern municipal, hem treballat a fons per evitar aglomeracions al transport públic i per garantir la protecció d’aquells –encara pocs- veïns i veïnes que aquesta setmana han recuperat l’activitat econòmica. Crec que, malgrat tot, hem superat aquesta primera setmana de desconfinament gradual amb èxit.

Com no pot ser de cap altra manera, vull començar amb unes paraules de condol pels veïns i veïnes que heu perdut alguna persona estimada a causa del Covid-19. També penso en totes aquelles que esteu en aquests moments lluitant contra el virus, o fent cures a algú que l’està passant. I és que a aquestes alçades de la pandèmia tots coneixem algú afectat per aquest terrible virus. Estem vivint la pitjor emergència sanitària de la nostra història, segurament de les nostres vides, i em faig càrrec del patiment i dolor que això implica pels veïns i veïnes del Districte.

Aquestes primeres setmanes hem concentrat els esforços a ampliar la capacitat hospitalària de la ciutat, posant tots els recursos municipals a disposició del sistema de salut públic. Estem completant ja un procés amb el qual ampliem els 4 grans hospitals de Barcelona amb poliesportius annexos medicalitzats que ens permeten evitar el col·lapse sanitari i garantir una atenció digna per tots els veïns i veïnes. En el cas del nostre Districte ens hem centrat en complementar l’Hospital Clínic amb 300 llits hospitalaris a l’Hotel Catalonia Plaza que ja estan en marxa, i l’habilitació de les instal·lacions esportives de l’INEFC amb 252 llits hospitalaris que ja estan a punt per entrar en funcionament aquest mateix cap de setmana.

Com us deia a la carta anterior, un dels temes que més ens preocupa actualment és el de les residències de gent gran. A Catalunya una de cada tres víctimes de la covid-19 és una persona gran usuària d’una residència. Unes dades molt preocupants que ens haurien de fer reflexionar sobre el model de residències del nostre país, així com qüestions com la precarietat laboral dels seus treballadors i treballadores i la falta de lideratge públic sobre el sector. En el cas de Sants-Montjuïc, com sabeu, tenim 10 residències de gent gran i n’estem fent un seguiment diari. Estem en contacte tant amb els gestors, com amb les famílies de residents que estan vivint amb moltíssima angoixa aquestes setmanes. També amb la Generalitat de Catalunya, que n’és l’administració responsable, a qui hem ofert col·laboració en el trasllat massiu de residents simptomàtics i en l’habilitació d’espais adaptats pel seu trasllat. Després de molt insistir-hi, avui us podem compartir una bona notícia: a finals d’aquesta setmana entra en funcionament una nova residència al Districte, al carrer Nou de la Rambla del Poble-sec. Es tracta d’un edifici que portava més de 10 anys abandonat i que ara funcionarà com a residència de campanya i hauria de servir perquè s’agilitzés d’una vegada el trasllat dels residents malalts de coronavirus. Per fi, es recull una llarga reivindicació veïnal, que esperem que pugui anar més enllà de l’emergència actual i consolidar-se com un nou equipament del Districte.

En aquesta fase de la pandèmia, la majoria dels esforços municipals es concentren en salvar vides. No obstant, estem treballant ja en pal·liar els efectes econòmics i socials d’aquesta crisi, que ja s’estan notant en els nostres barris. Tots els centres de Serveis Socials de la ciutat segueixen funcionant i 9 fan atenció presencial, en el cas del nostre Districte el Centre obert és el de Cotxeres de Sants. Es realitzen al voltant de 1.000 atencions diàries i durant la crisi, fins al 14/04/20 s’han atès ja 24.000 persones, una xifra força elevada si es té en compte que durant tot el 2019 es van atendre unes 90.000 persones. Un 35% de les atencions són urgències sobrevingudes, és a dir, persones que no havien demanat mai suport de Serveis Socials o que fa més d’un any que no ho feien. S’han ampliat en un 67% els àpats a domicili per a persones que ho necessiten i s’han obert més menjadors socials, a banda de repartiment d’àpats en punts concrets com el que hi ha al SAIER del carrer Tarragona o al Casal de la Llacuna, on es reparteixen 500 àpats al dia. És evident que només amb els recursos municipals no podrem revertir els efectes econòmics i socials d’aquesta crisi. En aquest sentit, rebem amb satisfacció mesures com l’ingrés mínim vital que ha de garantir una renda mínima pels veïns i veïnes més vulnerables.

Estem treballant també per la reactivació econòmica de la ciutat. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana anunciàvem la creació d’un primer fons de 25 milions d’euros per ajudar els sectors econòmics de la ciutat. L’objectiu és anticipar-nos a la situació de crisi econòmica del teixit productiu de la ciutat, recolzant a autònoms i petites i mitjanes empreses. Aquest primer fons és fruit d’una mobilització extraordinària de recursos que fa el Govern municipal amb el qual s’articularan els ajuts, subvencions i accions de promoció pel comerç local, restauradors, autònoms i petites i mitjanes empreses per garantir la reobertura de l’activitat econòmica de la ciutat.

A la carta de la setmana passada us explicava que s’ha posat en marxa a la Casa del Mig del Districte un punt de fabricació de màscares protectores que es distribueixen a entitats i serveis que les necessiten. Veient que aquesta iniciativa estava tenint èxit, hem comprat 3 màquines noves per al Punt Multimèdia: 2 impressores 3D i una talladora làser. I també hem rebut la donació de 2 impressores 3D més per part de la Marina Viva i material per part d’entitats com la FAECH. Des d’ara podrem ampliar la producció i d’aquesta manera arribar a més equipaments i entitats que necessitin materials de protecció. Un cop més, la col·laboració entre ciutadania, societat civil i Districte ens marca el camí a recórrer.

Per últim, m’agradaria dirigir un missatge a tots aquells que esteu compartint aquests dies de confinament amb infants. Sabem que vosaltres i els vostres fills i filles esteu fent un esforç extraordinari seguint les restriccions de forma escrupolosa. Des del Govern municipal, però, creiem que ja és hora que es preguin mesures per tal que les criatures puguin sortir al carrer; de forma ordenada i gradual, però no té sentit seguir allargant aquesta restricció tan severa que pot arribar a tenir impactes psicològics i emocionals. Esperem que ben aviat les autoritats competents prenguin nota i adoptin mesures al respecte.

L’equip del Districte seguim treballant des del primer dia per garantir el funcionament dels serveis essencials i fer més fàcil aquest temps de confinament a tots els veïns i veïnes, especialment els més vulnerables davant el virus. Amb aquets objectius, aquests dies estem fent reunions amb comerciants, entitats socials, i associacions de tots els barris. Us recordo que podreu seguir aquestes i altres iniciatives a través de les nostres xarxes del Districte.

Vull acabar agraint-vos l’enorme exercici de responsabilitat ciutadana d’aquests dies i demanar-vos que no baixem la guàrdia. Cal que seguim quedant-nos a casa, complint amb les indicacions d’higiene i cuidant de les persones més vulnerables davant del virus. Desitjant que amb l’esforç de tots i totes aconseguim seguir frenant els contagis i superar la crisi sanitària ben aviat, i puguem centrar-nos en treballar per mitigar els efectes socials i econòmics d’aquesta crisi.
Una abraçada,

Marc Serra Solé

Regidor de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

La brúixola de Marc Serra

El full de ruta del Govern es presenta farcit de verbs inquantificables objectivament i promet el desenvolupament d’un Pla de Barris antigentrificació

Publicat

on

Després de gairebé un any de mandat, arriba la confecció del Pla d’Actuació del Districte (PAD). Si bé el nom del document pot semblar feixuc, aquest tampoc ha d’espantar el lector, tot al contrari. No és res més que el full de ruta que marcaran les obres i projectes a desenvolupar per part de l’executiu del regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Unes actuacions que van en la mateixa direcció que ja va establir la regidora Laura Pérez, i que, novament, s’amaguen rere verbs carregats d’ambigüitat, com ara “regular”, “definir” o “millorar”. Barbolla política que farà impossible quantificar objectivament l’obra que s’ha dut a terme al final del mandat.

Tot i això, ZONA SEC ha filtrat el document amb totes les accions que l’equip de Serra té previst dur a terme al Poble-sec, amb l’objectiu que els mateixos veïns puguin fiscalitzar com avança el mandat i exigir allò que l’equip de Govern s’ha compromès a executar. Un programa, però, que d’aquí a l’estiu es pot veure modificat parcialment degut a les aportacions que puguin sorgir del procés participatiu veïnal, batejat amb el nom de Decidim Barcelona.

Pla de Barris

La principal novetat del mandat serà el Pla de Barris que l’Ajuntament pensa articular al Poble-sec. Si bé aquest paquet d’inversions s’ha desenvolupat tradicionalment en els barris amb les rendes més baixes i amb més deficiències urbanístiques acumulades, Serra assegura tenir motius per aplicar un Pla de Barris al Poble-sec. “Des del 2012, amb el procés de turistificació i gentrificació del barri, la renda mitjana s’ha incrementat, però hi ha hagut una dualització social”. Tal com analitza “ha arribat població estrangera amb rendes més altes i han comprat habitatge, fet que ha suposat un increment de preus i ha suposat que els que pitjor estaven, ara estiguin encara pitjor”. Segons assenyala el regidor, l’indicador que s’ha tingut en compte per decidir la posada en marxa del Pla de Barris ha sigut el de la desigualtat social al Poble-sec.

En aquesta línia, Serra promet una “dotació econòmica important”, similar a la pressupostada en altres barris durant el passat mandat. Per tant, és probable que el present PAD que ha dissenyat el Govern del Districte faci curt amb les actuacions que finalment es duguin a terme. Accions que, a més, esperen que s’acabin permeabilitzant entre les entitats. “Cal tenir en compte que, a l’hora de decidir implementar el Pla de Barris al Poble-sec, hem tingut en compte la massa crítica, la qual són les entitats; és important que els actors tinguin ganes de treballar i desenvolupar un projecte com aquest”, subratlla.

Equipaments

A banda del que pugui aportar el Pla de Barris, el que ja figura al PAD 2020-2023 és l’impuls al Pla d’Equipaments que es va elaborar el mandat passat. En què s’hauria de traduir això? En la posada en marxa de nous equipaments. Si més no, sembla que en aquest mandat serà difícil inaugurar-ne cap. Per una banda, el mateix regidor assegurava en l’entrevista del novembre que “tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa”. Per l’altra, a dia d’avui, no se sap quin futur tindrà el Palau d’Esports: “Encara no s’ha tancat, però l’objectiu és acabar el mandat amb un projecte d’usos esportius i a poder ser amb un calendari d’obres clar i iniciades”.

Una indefinició que es repeteix amb la construcció d’una nova escola bressol al Poble-sec. El mateix PAD assenyala que de cara al 2023 l’únic que es farà serà “definir la ubicació”. Una qüestió que Serra justifica pel fet que “no hi ha consens al barri” sobre el punt on s’ha de construir. “M’agradaria que en aquest mandat tinguem el solar i el projecte definits, perquè durant el mandat vinent ja estiguem a punt de licitar les obres”, avança. En canvi, el que sembla més plausible de dur a terme és l’ampliació de les instal·lacions de l’Institut Consell de Cent, amb l’annexionament dels jardins de Walter Benjamin.

Vist que no es podran tallar cintes amb nous equipaments, l’equip de Govern aposta per auditar els equipaments actuals i “planificar millores al llarg del temps”. Per últim, l’executiu també té previst “definir” un centre d’interpretació de la muntanya de Montjuïc. Espai natural on també es vol “impulsar” un estudi de carrils bici, “millorar l’accés amb transport públic”, “estudiar” l’actual senyalització per dur a terme canvis i “recuperar camins històrics”.

Mobilitat i urbanisme

Pel que fa a la circulació per la trama urbana del Poble-sec, l’executiu té previst redactar un nou pla de mobilitat, així com la redefinició de la xarxa de bus de barri. Del que els consellers no semblen estar gaire satisfets és del resultat de la taxa que es va aprovar el mandat passat per gravar l’aparcament dels autobusos al voltant de la Font Màgica. La raó: en el nou full de ruta torna a aparèixer la intenció de “regular l’aparcament” al voltant de l’emblema arquitectònic.

En canvi, el que sí que suposarà un maldecap (necessari) pel veïnat seran les obres de la segona fase del col·lector fluvial, que obriran en canal el carrer de Vila i Vilà, les quals es preveu que s’enllacin amb la posada en marxa de la tercera fase abans de les eleccions. Unes obres que segurament seran més molestes que les previstes a les Tres Xemeneies, on ja hi ha previst “rehabilitar el parc”. Pel que fa a l’accessibilitat al metro de Plaça Espanya, l’Ajuntament ha assegurat que reclamarà a la Generalitat que compleixi amb l’obra d’adaptació.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.