Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

L’Ajuntament canvia d’opinió i enderrocarà el Pavelló d’Itàlia

El govern municipal buscarà un emplaçament diferent per a les entitats esportives del Poble-sec

Publicat

on

L’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient d’enderroc per tirar a terra el Pavelló d’Italià de la Fira de Barcelona, on actualment es fan entrenaments de diverses entitats esportives del districte. El Pavelló d’Itàlia de la Fira de Barcelona havia de ser una de les primeres instal·lacions a acollir nous usos en el marc de la transformació del recinte firal de Montjuïc.

La idea era que, des de principis del 2023, es destinés a usos esportius pensats per als veïns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla i de la resta de la ciutat. El resultat, però, ha estat molt diferent del que es va prometre durant l’anterior mandat.

Tal com ha anunciat la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, en la reunió del Consell de Barri de la Font de la Guatlla, l’Ajuntament ha iniciat l’expedient per enderrocar-lo, ja que té “un defecte de naixement”. El problema, segons el consistori, és que està qualificat amb categoria de zona verda, la qual cosa fa que no es pugui remodelar per convertir-lo en un equipament esportiu.

“Construir o arreglar un equipament que s’ha construït en zona verda és un delicte urbanístic, i, per tant, no es pot fer. És insalvable. Hem iniciat un expedient d’enderroc”, ha subratllat Gil.

Desconcert de les entitats

Sabien des del començament que l’ús del pavelló era temporal, però com explica el Sergi Gázquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, “ara mateix no tenim cap altra alternativa“. És per això que demanen al consistori que abans d’enderrocar el pavelló, s’estudiïn quines possibilitats hi ha de trobar un altre espai on fer un equipament esportiu per al barri. “Hi ha una necessitat molt gran des de fa molts anys de moltes entitats esportives de trobar un espai per desenvolupar les activitats”, afirma Gázquez.

Tot i així, des del govern del Districte han remarcat que les entitats esportives podran fer ús del Pavelló d’Italià durant un any mentre no s’enderroqui. La regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, ho ha concretat a la Comissió de Drets Socials, on ha explicat que s’intentarà allargar el termini “el màxim possible”. Mentrestant, es buscarà una ubicació alternativa per a la pràctica esportiva, tot i que no n’ha detallat cap.

Continua llegint

Política

El PSC tenyeix de vermell la falda de Montjuïc

Els socialistes s’imposen a totes les seccions censals i desbanquen definitivament ERC i Sumar

Publicat

on

Anys després, la falda de Montjuïc torna a ser socialista. El PSC ha aconseguit imposar-se al Poble-sec a les darreres eleccions generals per la porta gran. La raó: la formació liderada per Pedro Sánchez ha guanyat a totes les seccions censals del barri amb el suport d’un de cada tres veïns (36%). D’aquesta manera, el socialisme català ha acabat de doblegar als comuns (guanyadors de les darreres municipals al barri) i a ERC (formació més votada a les darreres generals i que aquest 23-J ha caigut fins a la tercera plaça).

Si bé el PSC ja va aconseguir plantar la seva bandera a la falda de Montjuïc a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, feia anys que no assolia una victòria amb la contundència d’aquestes darreres. En aquest sentit, destacar que la candidatura socialista ha sabut seduir a 1.500 nous votants respecte a l’any 2019, malgrat la caiguda de la participació (del 66% d’aleshores, al 61,8% d’aquest 23-J). De fet, la participació en el barri ha sigut fins i tot inferior a la mitjana barcelonina (67,4%).

El sobiranisme s’estavella

Més enllà de la victòria del PSC, l’altre gran titular que ha deixat la nit electoral són els mals resultats del bloc independentista (fruit d’una hipotètica marea abstencionista). Per una banda, ERC gairebé s’ha deixat la meitat de les paperetes pel camí (d’assolir la victòria al Poble-sec, els republicans han caigut a la tercera plaça); per l’altra, la candidatura de Junts ha perdut un de cada tres simpatitzants; i, en darrer lloc, la CUP ha baixat del 5,5% al 3%. En total, els tres partits sobiranistes només han aconseguit aplegar el 23% de les paperetes.

Per contra, la formació política que mostra una base electoral més sòlida és Sumar (el paraigua electoral sota el qual han concorregut els comuns a Barcelona). Malgrat la caiguda de la participació, la candidatura d’esquerres ha sabut tornar a captar el vot dels seus fidels i, fins i tot, ha millorat els seus resultats en una quarantena de vots. Una experiència similar a l’experimentada per VOX: la formació d’ultradreta, en comptes de perdre suports com a la resta de l’Estat, ha sabut mantenir el suport de 600 poblesequins.

El PP fagocita C’s

El PP, segona formació hegemònica del bipartidisme estatal, també s’ha aconseguit despertar d’un llarg hivern electoral al barri. Tot plegat, gràcies a la captació de vot que ha fet de Ciutadans (s’emporta gairebé la meitat del seu electoral). Ara bé, encara que els populars hagin millorat substancialment els seus resultats respecte a les darreres generals, el barri els ha tornat a situar a la segona meitat de la taula (encara que, ara ja, per davant de Junts).

Continua llegint

Política

Socialisme en solitari

El full de ruta de l’executiu contempla “recuperar” el palau d’esports per a usos esportius i “repensar” el projecte de la Fira

Publicat

on

Per

Després d’unes eleccions d’infart i d’una consecució de pactes postelectorals propis d’una sèrie de Netflix, els socialistes tornen a governar el Districte de Sants-Montjuïc en solitari. Una fita que els suposarà la possibilitat d’implementar tot el seu programa electoral, sempre que les forces de l’oposició els ho permetin (la majoria absoluta en aquesta ciutat és una quimera). Unes polítiques que, en el cas del Poble-sec, tampoc disten de l’obra de govern que han fet els executius de coalició del mateix PSC i Barcelona en Comú, encara que amb matisos.

Una de les propostes que els socialistes portaven al seu programa electoral i que en aquest darrer mandat ja havia quedat pràcticament encarrilada és la pròxima mudança del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona al complex de les Tres Xemeneies (l’equipament actualment està en uns baixos del carrer de Lleida). Un nou centre administratiu que quedaria complementat amb la construcció “d’un espai de gent gran o casal al barri”, com recull el mateix programa electoral.

Cal tenir en compte, però, que la carta de presentació dels socialistes ja no inclou cap més proposta o pla específic per al Poble-sec en les 93 pàgines de programa. En tot cas, però, sí que fa referència a altres matèries que poden tenir relació amb el barri, com ara qüestions relacionades amb la muntanya de Montjuïc, el Paral·lel des d’un punt de vista cultural, o l’espai firal.

Una nova Fira?

Respecte a la remodelació dels espais de la Fira i l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la qual ja semblava tancada amb totes les administracions implicades, ara el PSC aposta per tornar a “repensar i actualitzar els espais de la Fira de Montjuïc i el seu entorn”. Una proposta que estaria vinculada al centenari de l’Exposició Internacional a Montjuïc 1929-2029 i que implicaria la creació d’un equip liderat per l’Ajuntament on també participin agents de l’entorn que ajudin a “dissenyar una estratègia conjunta” per “impulsar actuacions de cara al 2029”.

Precisament, per als socialistes la celebració del centenari de l’Exposició ha d’esdevenir un nou punt d’inflexió per a la muntanya. Tal com exposen, l’aniversari a organitzar serà comparable amb altres “grans fites internacionals”, com ara la Copa del Amèrica del 2024 o el fet que la ciutat esdevingui Capital Mundial de l’Arquitectura (2026).

La muntanya

No només el complex de la plaça d’Espanya està en el punt de mira del nou executiu, també hi és la muntanya de Montjuïc. En aquesta línia, el nou executiu buscarà consolidar la preservació del parc de Montjuïc i millorar l’accessibilitat. Per aconseguir-ho, apunten que la millora de la connectivitat de Montjuïc “es farà amb l’ampliació de l’L2 del metro, millorant la mobilitat en bus a la muntanya, i creant una xarxa de carrils bici i camins per fer esport”. En tot cas, afegeixen, l’ampliació de l’L2 de metro fins a connectar-la amb l’L10 i l’L9 haurà d’anar a càrrec de la Generalitat.

Pel que fa a l’aposta pels Sports Tech, des del PSC asseguren que les polítiques en relació amb aquest sector es potenciaran més. Ara bé, cal tenir en compte que en tot el programa electoral amb què van concórrer a les eleccions no apareix el projecte de transformació del Palau d’Esports, el qual s’havia projectat en aquest darrer mandat com a hub de les tecnologies i la innovació. En canvi, el que sí es manté és la idea de “recuperar” el palau municipal “com a un espai esportiu”, “amb un aforament inferior al del Palau Sant Jordi”.

Inversió, seguretat i cultura

Pel que fa al Pla de Barris, malgrat que no s’especifica el cas concret del Poble-sec, asseguren que l’objectiu serà duplicar els plans de barris dels dos mandats anteriors i destinar-hi un total de 300 milions a tota la ciutat al llarg dels propers quatre anys. Per últim, des de les files del PSC també contemplen el reforç de les unitats nocturnes de la Guàrdia Urbana al districte i el desenvolupament d’un nou pol d’activitat de les arts escèniques i culturals al Paral·lel. Propostes que, en tot cas, el teixit associatiu restarà amatent per comprovar si realment s’executen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021