Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

‘Medio pan’ i connexió a internet

Al Poble-sec, l’escletxa digital arriba al 25%

Publicat

on

Per

Parlar de dret a l’educació en temps de pandèmia obre un debat amb moltes arestes. Els nous debats s’afegeixen als antics, que no podem obviar, i que són ara més importants que mai: la disminució de les ràtios, les desigualtats creades amb la doble xarxa (pública i concertada), la valoració de les pedagogies utilitzades, els recursos a disposició de l’escola pública i les retallades que ha patit el sistema després de l’última crisi…

De totes aquestes qüestions que afecten a l’educació, m’agradaria posar èmfasi en una de la que es parla poc: l’escletxa digital. No hi ha dubte que la pandèmia ha accentuat les desigualtats i ha empobrit les capes més vulnerables de la nostra societat. Els que treballem a l’àmbit educatiu hem vist com, en tancar les escoles, l’accés a l’educació s’ha vist interromput per la manca d’accés a internet d’una part important dels estudiants. En alguns barris de Sants-Montjuïc, i en concret al Poble-sec, l’escletxa digital arriba al 25% de les famílies.

Res no pot substituir ni als mestres ni a les escoles, les nostres nenes i nens necessiten aprendre junts, en comunitat, i les pantalles poden ser una eina, però de cap manera la solució. Tanmateix, sense accés a internet no podem garantir l’accés igualitari a l’educació. Parlem clar: un ordinador no ho és tot, però sense l’ordinador i la connexió a internet (amb les biblioteques tancades tres mesos!) l’alumnat no pot ni començar.

L’exemple de Lorca

Fa gairebé 90 anys, al setembre de 1931, Federico García Lorca va inaugurar la biblioteca del seu poble, Fuente Vaqueros (Granada), llegint un conegut discurs anomenat Medio pan y un libro. En el seu text, Lorca reclama per al poble, amb aquestes paraules, no només pa, sino pa i cultura: “No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.”

En el segle XXI, l’accés a internet ha esdevingut el que el 1931 significava per a Lorca la inauguració d’una biblioteca: significa accedir a la cultura, poder estudiar, llegir, conèixer, aprendre. Significa democratitzar l’accés a la cultura, a l’art i a l’educació.

Organització del veïnat

Al discurs, el poeta fa un elogi eloqüent del seu poble i de la seva gent. És el moment també de fer un elogi de la capacitat d’organització de les veïnes i veïns del Poble-sec, que, enmig de la pandèmia, s’han unit i han creat una comunitat, primer per ajudar-se a fer la compra i apropar serveis bàsics, després per cercar, recollir, netejar i posar a l’abast material informàtic: ordinadors, tauletes, monitors, ratolins i teclats que han passat de les cases particulars a la Xarxa de suport mutu, i d’allí han anat a les escoles per repartir-ho als estudiants.

La pandèmia ens ha mostrat que en situacions de crisi, el sentit de comunitat és més necessari que mai i que ben organitzada pot arribar on l’administració no arriba. Però com a administració (Ajuntament, Generalitat i Estat), no podem oblidar que, a més de lluitar contra les desigualtats creades i amplificades per l’emergència sanitària, hem de garantir la igualtat d’accés a l’educació per a tothom. Per encarar el curs 2020-2021 amb garanties d’èxit, totes les administracions hem de treballar plegades per convertir el dret a la connectivitat en un subministrament bàsic si volem garantir el dret de totes les nenes i nens a l’educació.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera de Barcelona en Comú al Poble-sec

Continua llegint

Política

Els processos participatius queden en ‘stand by’

Publicat

on

La crisi de la Covid-19 ha obligat a aturar tots els processos participatius engegats per l’Ajuntament de Barcelona, tant a nivell de ciutat com en l’àmbit del districte i del barri. Per aquest motiu, tant les fases per elaborar el Pla d’Actuació del Districte, com del Pla d’Actuació Municipal i dels Pressupostos Participatius han quedat aturades i estan a l’espera d’un nou plantejament i calendari.

L’executiu de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha comunicat que la crisi sanitària obligarà a redistribuir els recursos econòmics de la ciutat i que s’hauran de “prioritzar” determinades mesures. Dit d’una altra manera, alguns projectes no podran tirar endavant per manca de dotació pressupostària i fins i tot s’ha començat a reformular el Pla de Barris que havia d’aterrar al Poble-sec.

Continua llegint

Política

Segona carta als veïns del regidor Marc Serra

Publicat

on

Per

Benvolguts veïns i veïnes,

Us escric una nova carta en un moment molt important per als nostres barris i la nostra ciutat. Després de superar el pic de la crisi sanitària –amb unes conseqüències sanitàries, econòmiques i socials terribles–, comencem a treballar en com adaptar la ciutat a la desescalada. Un desconfinament que a dia d’avui encara és del tot incert: el que sabem segur és que serà gradual i que avançarà més o menys en funció de com evolucioni l’índex de contagi de la pandèmia. Trepitgem un terreny desconegut i hem d’anar amb molta prudència i seguint al peu de la lletra les recomanacions de les autoritats sanitàries. Un rebrot seria fatal i ens obligaria a tornar a començar i anar a la casella de sortida. Entrem en una fase complexa, el que alguns anomenen “nova normalitat”, amb una certa recuperació de la vida social i econòmica, però combinada amb moltes mesures d’autoprotecció que haurem d’assumir amb responsabilitat si volem que això surti bé. Hem de caminar lents però segurs.

Amb aquesta carta us vull explicar com estem preparant la ciutat i els barris de Sants-Montjuïc per a aquesta reactivació progressiva. Estem elaborant plans per quan arribi l’esperada fase 1. Hem reobert espais de passeig i on practicar esport, com la majoria dels parcs de la ciutat. En el cas del districte hem estat treballant de forma intensa perquè la muntanya de Montjuic pugui ser un parc ciutadà, ara més que mai. Hi trobareu gairebé tots els parcs oberts i milers de veïns que estan redescobrint racons de la muntanya. Us animem a visitar Montjuic i gaudir dels seus parcs, sempre amb responsabilitat ciutadana i complint amb les recomanacions sanitàries.

Estem reorganitzant també els serveis de neteja perquè la tornada a l’espai públic es pugui fer de la millor manera possible. Durant el període de màxim confinament s’havien vist obligats a reduir a una tercera part la seva feina a l’espai públic per evitar qualsevol brot de contagi entre la plantilla i protegir als treballadors de risc. Des d’avui mateix hem incrementat el servei fins al 66% als barris de Sants-Montjuïc i esperem que els propers dies es pugui notar que els nostres carrers i places estan més nets. En aquest sentit, us demanem també col·laboració ciutadana: useu les papereres –sobretot als parcs i jardins–, els contenidors de reciclatge de forma correcta, i recordeu que està prohibit tirar mobles i trastos vells fins que se’n restableixi el servei de recollida.

La mobilitat a la ciutat també s’ha vist alterada i caldrà adaptar-la al desconfinament. La situació sanitària ens ha obligat a reduir l’aforament del transport públic per evitar-hi el risc de contagi. Com a alternativa, estem potenciant els transports individuals però sostenibles com són la bici i altres ginys de mobilitat individual, i els desplaçaments a peu en entorns segurs. En pocs dies hem guanyat 21 quilometres de nous carrils bici i 30.000 m2 d’espai per al vianant a tota la ciutat. Al districte es posarà en marxa un nou carril bus-bici al carrer de Sants i Creu Coberta que ha de permetre que més veïns puguin desplaçar-se en bicicleta amb més seguretat de com ho feien fins ara. I la implementació del projecte d’itineraris segurs ha permès obrir sis carrers als vianants limitant-hi la circulació de vehicles a motor, per tal d’afavorir i potenciar els desplaçaments a peu i les passejades.

Els equipaments del Districte també s’estan preparant per la reobertura. Estem elaborant plans per garantir que tots els que reobrin ho facin amb seguretat, tant per a les persones usuàries com per a les que hi treballen. Si tot evoluciona bé, ben aviat podrem reobrir espais com la seu del Districte, els centres cívics, les biblioteques, els espais d’adolescents i joves, i els casals de barri i de gent gran. Tots, però, amb restriccions d’aforament i mantenint bona part de l’activitat de forma telemàtica. Us mantindrem informats de qualsevol novetat al respecte.

Algunes obres públiques del districte també s’estan reprenent. Divendres passat es van reactivar els treballs al carrer de Vila i Vilà, on s’està renovant el col·lector per millorar el drenatge d’aigües a tota la part baixa del Poble-sec. Avui mateix han arrencat de nou els treballs de construcció del poliesportiu i l’escola bressol del carrer de Roger, a Sants-Badal, i de renovació dels jardins de Mossèn Costa i Llobera, a Montjuïc, així com les obres d’urbanització de la Marina del Prat Vermell. La reforma dels jardins de la Mediterrània, a la Marina de Port, ja estava gairebé enllestida abans de l’aturada i preveiem completar-la al llarg del mes de juny.

Perquè tot això sigui possible, l’equip del Districte de Sants-Montjuïc no ens hem aturat. Hem continuat fent rondes de trobades i reunions amb les associacions veïnals i socials, amb entitats esportives i educatives, i amb els eixos comercials. Hem posat en marxa taules de treball als barris, on serveis públics i entitats treballem conjuntament per donar resposta a les necessitats d’alimentació, allotjament o cures dels veïns i veïnes. Amb el treball colze a colze entre administració i societat civil organitzada, hem obert un nou punt de distribució de menjar al Casal de Barri de la Vinya: s’hi estan repartint uns 378 àpats diaris, que se sumen als 443 de mitjana que es donen als altres dos punts del carrer de Tarragona. També hem repartit material escolar als alumnes en situació de vulnerabilitat del barri de la Marina. Des de l’inici del pla de contingència, els Serveis Socials municipals han fet un total d’11.571 atencions directes, 2.325 la setmana passada. Junts podem arribar molt més enllà perquè realment ningú no es quedi enrere.

Aquest mes hem celebrat també un plenari del Consell del Districte. Un ple que, tot i ser ordinari, es va centrar, com no podia ser d’una altra manera, en la situació d’emergència que ha generat la pandèmia de la covid-19. Vull agrair des d’aquí el to constructiu de la majoria dels grups polítics que estan fent i fan una oposició constructiva i responsable.

Finalment, aprofito per anunciar-vos que aquest dimecres 13 de maig a les 18 h farem una sessió en línia per contestar les preguntes dels veïns/es de Sants-Montjuïc. Aquests dies són molts els que ens fan arribar preguntes sobre el funcionament dels serveis públics, qüestions que preocupen als barris o propostes de millora per fer front a la crisi de la covid-19. Doncs bé, amb la iniciativa “El regidor respon” podrem contestar aquestes preguntes i donar totes les explicacions que facin falta. Per participar-hi, només heu de registrar-les a través de la plataforma Decidim.Barcelona.​

Fotografia | L.Guerrero / Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.