Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

El Poble-sec, bastió dels comuns

La davallada de la participació castiga sobretot a Barcelona en Comú, encara que supera amb escreix al PSC i la candidatura de Trias x BCN

Publicat

on

El Poble-sec es manté fidel a Barcelona en Comú. Així es desprèn dels resultats de les eleccions municipals d’aquest 28-M després que la formació encapçalada per Ada Colau s’imposés de forma estèril a la falda de Montjuïc. La raó: els resultats a escala de ciutat, on ha caigut de la 2a a la 3a posició respecte als darrers comicis, li posen molt difícil revalidar l’alcaldia per la via dels pactes electorals. De fet, malgrat que els comuns han fet del barri un autèntic bastió electoral, en realitat, municipals rere municipals, cada vegada assoleixen captar menys paperetes.

Si s’analitzen de manera correlativa els resultats electorals d’aquest 2023 amb problemàtiques compartides entre barris, el Poble-sec caldria ubicar-lo en el sac dels barris afectats per les dinàmiques del segle XXI (població històricament treballadora + habitatge impossible + turistificació). Una agrupació on s’ubicarien també Sant Antoni, el Poblenou, Sants o el Gòtic. En tots aquests casos, el seu veïnat també ha apostat per mantenir en el càrrec a Colau.

Ara bé, el suport a qui fins avui dia ha sigut alcaldessa ha sigut sostingut per part dels poblesequins? No. Si bé en els comicis de 2015 la irrupció de Barcelona en Comú es va atorgar una de cada tres paperetes del barri, en aquest 2023 els comuns han perdut gairebé un miler de suports respecte fa vuit anys i 500 respecte fa quatre. Malgrat tot, percentualment han aconseguit millorar els resultats de 2019: de seduir al 28,1% del veïnat han passat al 28,5%.

Collboni passa per davant de Xavier Trias

Si bé a Barcelona els resultats s’auguraven ajustats (al final Xavier Trias ha guanyat la cursa electoral, malgrat ser el candidat amb un menor nombre d’enquestes a favor), en el cas del Poble-sec les diferències entre partits han sigut més destacades. Per una banda, el PSC pràcticament no ha aconseguit escurçar distàncies amb els comuns, però el que sí que ha sabut fer és incrementar el percentatge d’electors que els han donat suport (del 17,9% al 19,4%). Ara bé, en realitat aquest increment percentual està vinculat sobretot a la caiguda de la participació, ja que en nombres absoluts els socialistes han assolit mobilitzar pràcticament el mateix electorat que el 2019 (i fins i tot han perdut un centenar de paperetes pel camí).

En canvi, la candidatura que sí que ha sabut capgirar la dinàmica de les enquestes ha sigut la de Xavier Trias. Mentre que Junts l’any 2019 només va sumar un 7,3% dels vots amb la candidatura conjunta de Joaquim Forn i Elsa Artadi, aquest 2023 el recosit de diferents escissions de Convergència sota la marca Trias x BCN ha aconseguit doblar els resultats: de 1.051 votants a 2.060 simpatitzants. Un resultat gairebé calcat al que va obtenir l’exalcalde a les polaritzades eleccions de 2015, quan es va enfrontar per primera vegada contra Ada Colau.

Les grans davallades

Que Trias x BCN hagi recuperat la força electoral que havia perdut l’any 2019 al barri, en part, ha sigut a costa d’ERC. L’oposició constructiva dels republicans a l’Ajuntament ha costat al seu veterà candidat, Ernest Maragall, la caiguda en picat dels suports entre els poblesequins: d’obtenir el 22,8% dels vots fa quatre anys, a aplegar el 13% (la meitat dels vots, en nombres absoluts). A més, el resultat d’ERC també cal contextualitzar-lo en l’actual escenari polític: mentre que l’any 2019 el procés independentista estava en el seu punt àlgid i l’alcaldia de la ciutat es va dirimir sota la qüestió nacional, avui dia les mobilitzacions al carrer ja són història, l’agenda política ha deixat d’estar marcada pel sobiranisme i Esquerra ha començat a patir el desgast de governar en solitari a la Generalitat.

Ara bé, el daltabaix del procés no només ha afectat ERC. De fet, el càstig que han rebut els republicans és gairebé un massatge comparat amb les formacions que formaven part de la proposta unionista del francès Manuel Valls. Mentre que Valents ha rebut el suport de l’1,8% dels poblesequins, Ciutadans s’ha quedat absolutament orfe de simpatitzants (només 98 veïns, acèrrims fidels a la formació taronja, han donat suport a la candidatura d’Anna Grau). Una dada que condemna a Ciutadans a la pràctica desaparició, sobretot després d’haver obtingut encara menys suports que BCN ets Tu (124 vots) o el PACMA (141 vots).

El PP de Daniel Sirera i la concentració de vot

Després dels mals resultats del PP a les darreres eleccions, aquest 28-M la candidatura de Daniel Sirera finalment sí que ha aconseguit reflotar el vaixell popular. En el cas del Poble-sec, amb uns tímids resultats (7,1% i 755 vots), però en la mateixa línia de Barcelona, on han multiplicat per dos els suports. Per últim, destacar la irrupció de VOX, encara que si s’haurien reproduït els vots que ha rebut la candidatura d’extrema dreta al barri a escala barcelonina, el grup ultra no hauria assolit representació a l’Ajuntament. Els ultres només han rebut el suport de 527 veïns (el 4,2%), mentre que la CUP ha aconseguit el suport d’una vintena més. En tot cas, la candidatura de l’esquerra independentista encara no ha aturat la sagnia de suports que arrossega eleccions rere eleccions i en aquests comicis encara han sumat menys paperetes al barri que el passat 2019 (de 660 a 543).

Continua llegint

Política

Cinc poblesequins a les llistes municipals del 28-M

Janet Sanz (3a per Barcelona en Comú), Marilén Barceló (3a per Valents), David Labrador (12è per Ciutadans), Montse Bartomeus (20a per ERC) i Eudosio Gutiérrez (21è pel PSC)

Publicat

on

Les eleccions, en clau local. Tot i que Barcelona sigui ciutat, és evident que resulta essencial poder comptar amb veïns i veïnes de la falda de Montjuïc per defensar els interessos del Poble-sec a la centralitzada plaça de Sant Jaume. Fins a cinc veïns i veïnes del barri formaran part de les paperetes electorals del 28M, però només dues tenen opcions reals d’ocupar una cadira a la Sala de Plens Carles Pi i Sunyer.

Encara que fins fa uns mesos era veïna de Sant Antoni, l’actual tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ja s’ha adaptat plenament a la vida veïnal de l’altra banda del Paral·lel. En el seu cas, i després d’haver rebut l’aval de la militància de Barcelona en Comú per optar a un tercer mandat, Sanz ocuparà la tercera plaça que encapçala l’actual alcaldessa, Ada Colau. En cas de repetir com a regidora (fet que sembla inqüestionable, segons les enquestes), Sanz sumarà a partir del 28-M un quart mandat en la seva trajectòria política (el primer el va fer sota les sigles d’ICV).

Marilén Barceló repetirà per tercera vegada a la cursa electoral i tornarà a ocupar la tercera posició a la papereta que els electors trobaran als col·legis electorals. Després de caure a la sisena posició en els darrers comicis a conseqüència del pacte de Ciutadans amb Barcelona pel Canvi (la formació creada per Manuel Valls), la poblesequina ha fet el salt a l’evolució política de Barcelona pel Canvi, partit que ara rep el nom de Valents. Si bé no totes les enquestes donen representació a Valents, en cas d’aconseguir superar el llindar mínim de vots (el 5%), Marilén Barceló podria optar a entrar a l’Ajuntament.

Eudosio Gutiérrez repeteix a les llistes

Els qui també tindran un veí del Poble-sec a les seves llistes són els socialistes. L’històric peixater de Poble-sec Peix i actual conseller tècnic del Poble-sec, Eudosio Gutiérrez, puja posicions respecte a les darreres municipals i ocuparà el lloc 21 de la llista encapçalada per l’alcaldable Jaume Collboni. De fet, la seva presència a la papereta del PSC no la fa només especial pel fet de ser un comerciant de carrer, sinó per la seva trajectòria a la vida associativa del barri des de fa dècades.

Per últim, destacar que el número 20 de la llista d’ERC l’ocuparà la veïna, activista i administrativa jubilada de la UB, Montse Bartomeus, i que el número 12 de la llista de Ciutadans serà per a David Labrador (actual conseller del Districte de Sants-Monjtuïc per la mateixa formació).

Fins a 24 llistes electorals

Cal tenir en compte que aquests cinc veïns formen part de les formacions polítiques que actualment tenen representació a l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, són més els poblesequins que participaran en les candidatures que es presentaran el proper 28 de maig per aconseguir optar a l’alcaldia (en total es presenten fins a 24 candidatures a la cursa electoral).

Continua llegint

Política

Objectiu: governar la ciutat

Els comuns treuen pit de les inversions destinades al Poble-sec els darrers anys i els ponents de l’oposició destaquen els retards en projectes històrics

Publicat

on

Governar la ciutat o, encara que sigui, ser determinants en les futures polítiques de Govern. Amb aquesta intenció han presentat les seves propostes les set formacions polítiques que aquest dilluns 8 de maig han participat en el Debat de les Eleccions Municipals del Poble-sec que ha organitzat el ZONA SEC, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Una exposició de punts de vista que s’ha arribat a allargar fins a tres hores a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor i que ha servit per calibrar com d’allunyades o properes estan les diferents opcions polítiques respecte als aspectes que afecten el barri.

A diferència dels debats on participen els alcaldables de cada candidatura, en què els retrets entre ponents acostumen a marcar el ritme de l’esdeveniment i les crítiques constructives són pràcticament inexistents, en el debat del Poble-sec la tendència s’ha invertit. Sí, els estira-i-arronses també han coexistit sobre l’escenari i en més d’una ocasió el moderador ha hagut de posar pau (sobretot entre ponents i públic assistent), però val a dir que l’acte ha servit, sobretot, per prendre nota sobre quines receptes volen aplicar les formacions a les problemàtiques del Poble-sec.

Dos tarannàs

El debat, dividit en dues parts, ha servit per fer palesa l’existència dels blocs dreta-esquerra. Mentre que els primers (C’s, Valents, PP) han centrat les seves ponències en la necessitat d’incrementar els cossos policials, l’ús de la llei i la necessitat d’aplicar mà dura contra els okupes i els incívics, entre d’altres; els ponents d’esquerres (Comuns i ERC) han apostat per resoldre les problemàtiques des de l’arrel social, la inversió pública i la dotació de drets als més vulnerables.

Mentrestant, Georgina Lázaro, ponent de la candidatura Trias per Barcelona –abans Junts– ha optat per una postura més centrista i remarcar que les polítiques de l’actual executiu no han funcionat. I, pel que fa a Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), aquest ha hagut de fer ús del seu temps en demostrar, amb dades i radiografies de ciutat, com les crítiques de l’oposició són, al seu parer, desmesurades.

Serra exhibeix l’experiència que aporta governar

Malgrat que el debat no ha tingut ni vencedors ni derrotats, cal posar de relleu que Marc Serra ha sabut sortir airós de les crítiques i, a més, presumir d’obra de Govern al Poble-sec. Tot plegat, per l’experiència que aporta haver governat el districte aquests darrers quatre anys i el fet de tenir el barri completament apamat per la seva experiència associativa. Un coneixement que, en canvi, s’ha trobat a faltar en altres ponents, als quals en determinats moments se’ls ha notat que han hagut d’omplir els dos minuts que disposaven amb tot de retòrica política i oratòria generalista. En aquest sentit, el símil més rellevant l’ha representat Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), un primera espasa i gat vell de la política, però desorientat en el camp de les minúscules problemàtiques del barri.

Malgrat no viure tampoc al Poble-sec, Jordi Castellana (ERC i veí de Les Corts) ha sabut preparar fil per randa el debat, fet que l’ha ajudat a mostrar-se hàbil i astut en les controvèrsies pròpies del territori. Un coneixement de les matèries que també l’ha sabut evidenciar José Antonio Calleja (PP), qui malgrat haver restat allunyat de la representació política a l’Ajuntament aquest mandat (el seu partit no va aconseguir representació al Districte), s’ha mostrat en plena forma, ha sabut fer gala dels seus coneixements de com funciona el consistori i ha representat la seva opció política com un partit allunyat de les estridències polítiques, assenyat i amb programa propi. Pel que fa a David Labrador, el ponent de Ciutadans s’ha sentit més còmode conforme ha avançat el debat i s’ha desmarcat del guió de partit, a la vegada que ha sabut jugar la carta de veí del Poble-sec.

L’estira-i-arronsa

La nota més desgavellada del debat l’ha aportat Miguel Martínez (Valents), qui ha optat per tenir un discurs més oportunista i allunyat del rigor polític, circumstància que ha provocat que Marc Serra afirmés que “se’ns ha colat l’extrema dreta al debat”. De fet, el mateix Martínez no ha deixat de burxar al regidor durant bona part del debat fins al punt de mostrar-se satisfet de ser titllat d’ultradreta i fins i tot des de la moderació se li ha hagut de parar els peus més d’una vegada després d’atiar a una part del públic, que ha titllat de “subvencionats”.

En qualsevol cas, totes les formacions s’han conjurat a respectar els plantejaments urbanístics vigents al Poble-sec (com les Tres Xemeneies) i posar fil a l’agulla en aquells projectes que s’arrosseguen des de fa mandats (com la Casa de la Premsa o dotar d’un ús l’edifici de la Seguretat Social).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021