Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

Ser servidor público en mi barrio, mi Distrito, mi ciudad

Publicat

on

Per

Ser Conseller de Distrito de Sants-Montjuic, cuando a la vez eres vecino del Poble-sec desde hace más de 55 años, te da una perspectiva del barrio y su gente que seguramente es muy difícil de explicar. Cuando Jaume Collboni y su equipo confió en mi para realizar esta tarea, me dijo que ahora estaba en el otro lado, en el lado donde debemos resolver los problemas de la gente. Quien me conoce sabe que me lo tomé al pie de la letra.

Lo importante es que se hagan las cosas, que mejore el entorno de mis vecinos y que contribuya a que Barcelona sume, que a través de los barrios y sus gentes hagamos una Barcelona digna y orgullosa.

Gracias al tesón de nuestro Distrito, pudimos conseguir el Pla de Barris, una inversión importante que se utiliza para reducir las distancias sociales, a través de muchísimos ámbitos del día a día. Se ha invertido en programas de refuerzo en nuestros colegios públicos, en incentivar campos como la cultura entre las escuelas y distintas entidades del barrio, hemos puesto al servicio de nuestros jóvenes un dinamizador que les dará asesoramiento y apoyo hasta que tengamos un local digno para ellos.

Vamos a diseñar itinerarios seguros y amables para nuestros mayores, aumentando los bancos o fuentes, instalando espacios donde también se puedan ejercitar de forma saludable.

Hemos puesto en marcha la reforma integral de la calle Piquer y Elkano, la construcción y mejoras de los parques de Les Hortes de Sant Bertran, el Mirador del Poble-sec, el punto infantil de Margarita Xirgu, la ampliación del Hort de la Font Trobada, la mejora integral de los caminos de la Satalia a Tres Pins y la adaptación del pabellón de Italia a lo que será un espacio polideportivo para nuestros jóvenes.

Hemos empezado a intervenir en Tres Xemeneies para darle un cambio de rumbo a la plaza hasta que los edificios contiguos se pongan en marcha. ¿Cómo? Con una pista de street basket, aparatos de calistenia, colocación de una guingeta con WC, la retirada de los muros de hormigón, etc. Además, el Institut de l’Esport se instalará en los bajos de las piscinas de salto y supondrá la urbanización de esa zona, hoy día con un punto de degradación.

Gracias al consenso del proceso participativo Repensem la Fira podremos construir pisos protegidos, un CAP, un centro para mayores y otros equipamientos, sin olvidar la puesta en marcha de una nueva biblioteca con espacios para los vecinos, en un edificio tan emblemático como La Casa de la Premsa.

Soy de orden, soy del PSC, todo un orgullo ser servidor público en mi barrio, mi Distrito, mi ciudad.

EUDOSIO GUTIÉRREZ

Conseller del Districte de Sants-Montjuïc (PSC)

Continua llegint

Política

OPINIÓ | Impulsem a la transformació de les Hortes de Sant Bertran

Publicat

on

Per

Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Barcelona en Comú va arribar a l’Ajuntament amb un objectiu clar: recuperar la ciutat per a la gent. Amb aquest objectiu en ment, hem impulsat mesures pioneres per promoure un canvi de model urbà. Volem una ciutat verda, amable i del segle XXI. Al Poble-sec, la inversió del Pla de Barris i la participació activa de les nostres veïnes i veïns farà possible la transformació de les Hortes de Sant Bertran. Volem renovar aquesta barriada oblidada de la ciutat, fronterera entre Montjuïc, el port i Ciutat Vella, per crear un espai públic més humà, on passejar, estar-s’hi i jugar.

Al procés participatiu del Pla de Barris de Poble-sec el veïnat va triar com a necessitats de reforma urbanística el carrer Piquer, el Jardí de les Hortes, el Parc del Mirador i la plaça de les Tres Xemeneies. Aquest estiu començarà la reurbanització del carrer Piquer per convertir-ho en un eix més pacificat, amb voreres més àmplies, arbres més baixos i menys espai ocupat pel cotxe. A la tardor serà el torn dels jardins de les Hortes i el Parc del Mirador, on augmentarem l’espai per a gossos, ampliarem l’espai de lloc infantil i millorarem el verd. Finalment, a principis de 2023, veurà la llum la reforma de la plaça de les Tres Xemenies, on les veïnes i veïns ens han demanat una cal·listènia i una pista de bàsquet, entre altres canvis.

No és l’únic projecte de l’Ajuntament que ajudarà a canviar la cara d’aquest racó poblesequí. Protegim les escoles, un programa que vol millorar la qualitat de l’espai exterior dels centres educatius, ja ha contribuït a canviar i pacificar el carrer de Carrera, on es troba l’Institut de Secundària Consell de Cent i aviat també ho farà amb l’entorn de l’escola Sant Pere Claver al carrer Puig i Xoriger. D’aquesta forma, els centres educatius traspassen els seus murs i omplen de vida els carrers, ocupen l’espai públic i eviten la seva degradació. Al districte de Sants-Montjuïc ja hem reformat els entorns d’una vintena de centres i enguany es renovaran 15 més.

Amb aquesta transformació necessària de les Hortes de Sant Bertran, posem el focus en aquest extrem del Poble-sec i li donem l’empenta necessària per guanyar qualitat de vida amb uns espais públics dignes, més infraestructura verda i una mobilitat més sostenible per a tothom.

CAROLINA LÓPEZ
Consellera del Districte de Sants-Montjuïc (Barcelona En Comú)

Fotografia | Aquarel·la de Les Hortes de Sant Bertran

Continua llegint

Política

La justícia imputa al regidor Marc Serra per coacció i prevaricació

L’empresa propietària del Bloc Llavors considera que el regidor es va sobrepassar en exigir-los la cessió d’habitatges per a lloguer social

Publicat

on

Per

La justícia ha admès a tràmit una querella penal pels presumptes delictes de coaccions i prevaricació contra el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. La querella, presentada per Vauras Investments, ha sigut rescatada per la Secció Vuitena de l’Audiència de Barcelona, després que el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona decidís arxivar-la en consonància amb l’opinió de la fiscalia. És la primera investigació que un tribunal decideix reobrir, després que s’hagin arxivat més d’una desena de querelles contra els responsables de l’executiu en els darrers mesos.

El cas pel qual se l’imputen aquests delictes a Serra se situa al número 38 del carrer Lleida. Vauras Investment, S.L. és el fons voltor que té en propietat del Bloc Llavors, un edifici que s’ha convertit en símbol de la lluita per l’habitatge a la ciutat. Tal com ha avançat eldiario.es, segons l’Audiència existeix la possibilitat que els tres encausats haguessin comès un presumpte delicte de coaccions en “forçar (a l’empresa) a cedir” habitatges d’aquest edifici per destinar-los a lloguer social. Una pressió on haurien fet servir l’Ajuntament com a “mecanisme intimidatori” a partir del moment que els van amenaçar amb no concedir-los o no desbloquejar les llicències d’obres.

En paral·lel, l’Audiència també considera que cal revisar la possibilitat que existeixi un presumpte cas de prevaricació administrativa, pels expedients sancionadors que va posar en marxa el consistori contra l’empresa. Cal tenir en compte, però, que el tribunal sembla desconèixer la raó per la qual haurien comès prevaricació, ja que ha demanat a l’empresa que “concreti amb tot detall les resolucions administratives adoptades que venen a titllar de prevaricadores”.

Segons ha declarat Serra en una compareixença conjunta amb la regidora Lucía Martín, la immobiliària es tracta “d’un fons de capital estranger que buscava una operació especulativa al Poble-sec” i ha recordat que la justícia ja va decidir arxivar aquesta querella de Vauras. “Del que realment se’ns acusa és d’aplicar la legislació d’habitatge. No podíem fer una altra cosa que aplicar-la. Ho fem tant per convicció com per obligació legal, per una normativa llavors vigent”, ha afegit el regidor. De fet, la negativa de Vauras a oferir un lloguer social als ocupants, tal com marca la llei catalana d’Habitatge, va ser el que va portar a l’Ajuntament a multar al fons. Una decisió municipal que ara ha quedat en entredit davant la revisió que ha demanat efectuar l’Audiència de Barcelona.

L’oposició demana dimissions

Davant del nou capítol judicial (al març l’alcaldessa ja va haver de declarar pel cas de les hipotètiques subvencions a entitats afins), el grup municipal de Ciutadans ha demanat a Colau que dimiteixi “per dignitat i per Barcelona”, i ha considerat la investigació contra els regidors com “un llast per a la ciutat que hem de pagar tots”. En paral·lel, el líder del PP municipal, Josep Bou, ha titllat la causa com “un escàndol judicial més” i “una nova vergonya per a la ciutat”. Per últim, des del grup municipal de Valents (l’antic partit de Manuel Valls), la regidora Eva Parera també ha demanat a Colau que dimiteixi: “Passa més temps a la Ciutat de la Justícia, per les seves imputacions, que treballant pels barcelonins”.

Cal recordar que el subjecte sobre el qual gira la causa, el Bloc Llavors, és un símbol de la lluita per l’habitatge digne. L’any 2017 diferents joves i famílies monoparentals van decidir ocupar sis dels habitatges per evitar que l’empresa buidés l’edifici per reformar-lo i especular, segons van denunciar. Finalment, i després de cinc intents anteriors, un macrodispositiu policial va aconseguir desallotjar-los. Els investigats per la protesta ja han anunciat que no aniran a declarar ni es presentaran a les cites judicials amb l’objectiu de denunciar la “gravíssima” repressió amb la qual, consideren, van actuar els Mossos d’Esquadra.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021