Connecta amb nosaltres

Política

Marc Serra: “M’agradaria acabar el mandat amb ERC i PSC al Govern”

Marc Serra (Centelles, 1986) és el nou regidor del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona en Comú, en substitució de Laura Pérez (qui continua a l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau, però desenvolupant altres responsabilitats). Veí del Poble-sec des de fa anys, Serra és jurista i sociòleg de formació. Si més no, la seva activitat pública sempre ha estat vinculada als carrers de Barcelona. De fet, l’actual regidor ha sigut activista a la plataforma Som Paral·lel, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el col·lectiu Tanquem els CIE, ha col·laborat amb l’Observatori DESC i és membre de l’ateneu cooperatiu La Base, entre d’altres. Ara entoma la màxima responsabilitat del Districte des de la perspectiva institucional.

Publicat

on

Barcelona en Comú ha sabut mantenir un peu a les institucions i l’altre al carrer?
Els comuns han sabut demostrar que des de la institució es podia arribar més enllà d’on s’arribava al carrer. He estat a la PAH, però des de l’Ajuntament puc aturar 7.500 desnonaments amb la unitat de mediació que hem creat. Ara, no s’han pogut aturar tots els desnonaments perquè el que necessitem és canviar la llei. La lògica entre la institució i el carrer ha de complementar-se i no ha de per què ser plàcida.

El salt polític que heu fet ha descapitalitzat parcialment els moviments socials?
Crec que no. En el cas del Poble-sec el moviment de barri està més potent que mai. Quan estava en el teixit associatiu tot just començava a caminar el Sindicat de Barri i ara és una referència per a tota la ciutat. A més, entenc que a la política estem durant un temps i no és una qüestió de professió. Segurament tornarem al carrer.

Barcelona en Comú es va presentar com una esquerra transformadora. Es pot revertir la ciutat de la mà del PSC, partit que va crear aquest model?
Hem après que els equilibris polítics i les majories són molt importants a l’hora d’aconseguir una agenda de canvi i continuem liderant la ciutat, perquè l’alcaldia és de Barcelona en Comú. El que potser estem fent és desfer coses que s’havien dut a terme de forma històrica a la ciutat, però de forma acordada amb els socialistes. Venim de tradicions polítiques diferents i fins i tot tenim diferències generacionals, però ens posem d’acord amb una idea de ciutat que evoluciona.

És possible que el procés torni a trencar el pacte de Govern?
El pacte és estable i està blindat a l’expressió dels diferents posicionaments en qüestions nacionals i antirepressives.

Què va passar perquè no es consagrés el pacte amb ERC?
M’hauria agradat que hi hagués un Govern tripartit i encara més ampli. Hauria obert una porta estratègica entre els comuns i ERC a la Generalitat. El que hem après, però, és que en política és important el programa, però també les persones. Després de quatre anys d’oposició electoralista i molt dura d’ERC, tombant projectes de manera injustificada com el cas del tramvia. Les relacions personals amb la gent d’ERC es van degradar i això va dificultar l’entesa. Ara, m’agradaria acabar el mandat amb ERC i el PSC al Govern. Encara hi ha marge perquè pugui passar.

En un exercici d’autocrítica, ens podria assenyalar què ha passat perquè Barcelona en Comú hagi baixat d’11 a 10 regidors?
L’any 2015 vam emergir amb molta força i amb unes expectatives molt altes per un coneixement molt acurat de què és el carrer, però potser amb una manca de coneixement sobre les eines que teníem a l’administració local. Com que no hem pogut respondre a totes les expectatives, crec que aquest factor ha generat una certa desmobilització. A més, governar en un context de crisi habitacional, social, ecològica… Desgasta, sobretot quan no tens totes les eines per canviar coses com la regularització dels lloguers.

Vostè ha sigut activista. La seva forma de viure i veure la política ha canviat en referència a reivindicacions com les que lidera La Base?
És veritat que el fet de treballar en la política institucional et dona una perspectiva diferent, sobretot pel context d’escassetat de recursos. Per exemple, quan hi ha un conflicte d’habitatge la solució no podrà ser que l’Ajuntament compri. Ara, els valors considero que els mantinc intactes. És només una nova perspectiva que no és ni millor ni pitjor; potser més pragmàtica perquè disposes de més informació.

En aquest cas La Base reclama que l’Ajuntament aturi el projecte de les Tres Xemeneies, que compri el complex i el destini a habitatge i equipaments. És possible?
Amb la situació pressupostària actual a curt termini no és possible. Això no vol dir que hàgim de renunciar a aquella peça que és importantíssima per a la ciutat. El que sí que podem garantir és que qualsevol projecte acabi repercutint en el barri, tant en habitatge com en equipaments.

Marc Serra va ser molt crític amb el projecte del Paral·lel. Es planteja tornar a reformar la via?
Vam ser molt crítics per dos motius: suposava un cost molt gran que no acabava revertint en els veïns i no preveia el seu impacte en àmbits com el teixit comercial. Al carrer de Blai va passar el mateix: es va convertir en zona de vianants sense tenir en compte l’impacte que podia tenir en el comerç local. Al final el que va passar és que va tancar el comerç tradicional i ara tenim una cinquantena de bars. Al Paral·lel va haver d’arribar Barcelona en Comú per fer un pla d’usos que d’alguna forma està regulant l’activitat comercial i protegint el comerç de proximitat perquè no s’acabi convertint en la Rambla: ple de botigues de souvenirs i franquícies.

El seu Govern té la intenció d’acabar els extrems del Paral·lel?
Es volen acabar, però els dos extrems limiten amb espais urbans molt grans, on hi ha una gran afluència de cotxes. Ara mateix, amb la reflexió sobre el model de mobilitat que volem fer, fa que la plaça d’Espanya i les Drassanes es puguin remodelar en intervencions de ciutat. Per tant, el que no farem serà una gran remodelació dels extrems del Paral·lel perquè als cinc o deu anys es tornin a aixecar.

Al nucli urbà hi ha previstes actuacions per millorar la mobilitat de les persones grans?
S’han fet millores urbanes amb molt bon resultat, però amb molta cautela. El carrer de Concòrdia s’ha pacificat i ha tingut molt bona valoració. En aquest mandat pot haver-hi algun altre, però no volem repetir l’error de Blai. Podríem pacificar tot el Poble-sec, però si no es preveu l’efecte que pot tenir podria repercutir tant en el teixit comercial com en el dels preus del lloguer.

Un col·lectiu d’urbanistes plantejava la possibilitat d’implementar una superilla en la globalitat del barri. La contemplen?
És cert que existeix la proposta, però ara mateix el principal problema del barri no considerem que sigui d’espai públic. Aquest és l’habitatge.

Els col·lectius més implicats amb la Casa de la Premsa s’han quedat satisfets amb la decisió de traslladar part de la biblioteca a l’edifici?
La biblioteca es quedarà al carrer Blai, però hem vist l’oportunitat d’ampliar-la a la Casa de la Premsa, fent compatibles els usos que proposa la plataforma, amb sales de tallers, un auditori, etc. D’aquesta manera podríem tenir un edifici d’una manera més ràpida, perquè tindríem la implicació del Consorci de Biblioteques. Tant de bo acabem el mandat amb obres a la Casa de la Premsa.

Per tant, descartem que la Casa de la Premsa en la seva globalitat estigui enllestida abans de les municipals?
És una obra gran d’entre cinc i set milions d’euros. Jo el que vull és començar les obres aquest mandat i tenir-les avançades al final.

Respecte a la cultura, en l’anterior mandat l’aleshores regidor de Cultura, Jaume Collboni, va proposar impulsar les indústries culturals del Paral·lel. Volen continuar en aquesta línia?
Ara mateix la veu de Cultura de l’Ajuntament és Joan Subirats. En el seu cas crec que fuig de la cultura del gran equipament, que està bé que existeixi, però buscarà potenciar la cultura de proximitat de biblioteques i centres cívics. És aquest model de cultura de vessant comunitària el que volem exportar al Paral·lel.

L’Esplanada dels Museus també quedarà aturada?
El projecte tal com va ser pensat no tirarà endavant, perquè els referents polítics han canviat. Des de Cultura hi ha una relació molt fluida amb la Generalitat i sabem que el MNAC necessita ampliar-se, pel que cedirem, si s’escau, algun pavelló per ampliar l’exposició.

Marc Serra, a la Casa Gran // DGM

Com hauria actuat el Marc Serra de fa sis anys si Ajuntament, Fira de Barcelona, Generalitat i la resta d’institucions haguessin segellat un pacte sobre la fira sense explicar-ho abans als veïns?
Com a regidor de Participació m’asseguraré que el projecte Univers Montjuïc es pugui discutir entre tots els veïns de tots els barris. El Govern municipal es comprometrà a executar el resultat d’aquest procés participatiu.

El protocol signat dona marge de maniobra?
Segurament aquesta futura fira s’acabi fent compatible amb les activitats firals i l’habitatge social. Ho hem de veure com una oportunitat i no hem de tenir por que la gent pugui participar i decidir.

Actualment hi ha una percepció d’inseguretat in crescendo, on els furts han crescut un 16%, els robatoris amb violència i intimidació un 38% i el districte és el segon en delictes sexuals. Com s’han d’encarar i com es poden revertir aquestes xifres?
En els darrers anys no només a Barcelona, sinó també a moltes altres ciutats amb una activitat turística important s’està produint una especialització de les xarxes delinqüencials a l’hora d’efectuar furts i robatoris. Si les xarxes s’especialitzen, nosaltres necessitem que els operadors policials i jurídics també s’especialitzin per donar resposta.

Com es fa això?
Amb més investigació policial per detectar-les, treballant en la prevenció i creant una fiscalia especialitzada en aquests delictes.

Sovint es confon inseguretat amb incivisme. Més enllà de campanyes de conscienciació, què pot fer l’administració en situacions com la plaça de Les Navas?
Per revertir la sensació d’inseguretat i incivisme el primer que hem de fer és omplir l’espai públic de vida comunitària. Quan el carrer té un ús veïnal s’evita que sedimentin determinades actituds o comportaments excloents. En alguns casos s’ha intervingut policialment de forma puntual, però com a les Tres Xemeneies el primer és canviar els usos de l’espai. En el cas de la plaça de les Tres Xemeneies es va guanyar posant un espai de jocs infantils. En el cas de la plaça del Doctor Franquesa, on a la nit hi havia botellades i gossos que feien sorolls, s’ha fet un espai infantil i ara és més neta i no rep tantes queixes.

Les denúncies al voltant de la plaça del Molino, però, com es poden resoldre? Hi ha conflictivitat amb els sensesostre o és aporofòbia?
És veritat que hi ha places concretes del barri on hi ha risc que s’acabin estabilitzant persones sense llar i que generin les seves necessitats al carrer, sorolls, baralles, etc. Aquest tipus de fenomen s’ha de perseguir tant si ho fa una persona sense llar, però també com si ho fa un turista. Des dels educadors de carrer s’ha intentat treballar la situació, però és complicat quan et trobes amb la negativa d’aquestes persones.

Pel que fa a civisme, al triangle de Blai amb Vila i Vilà es va implementar una prova pilot amb agents cívics per reduir molèsties. La mantindran o reformularan?
Al carrer de Blai hi ha hagut una millora important en la convivència amb la reducció de l’horari de terrasses. Ha permès que baixessin molt les trucades dels veïns. Ara aquesta regulació està en risc perquè el Gremi de Restauració l’ha portat als tribunals i estem pendents de la resolució. El que hem fet és una crida als restauradors perquè es corresponsabilitzin i mantinguin els horaris actuals.

Hem parlat de seguretat, però on sembla que no manquen efectius policials és per executar desnonaments. Ha intervingut l’Ajuntament en el conflicte habitacional del Bloc Llavors?
El que em preocupa és qui hi ha darrere del Bloc Llavors: el fons d’inversió Vauras, que no només té aquest bloc, sinó que té molts altres al barri i a la ciutat. Compra edificis sencers i espera al fet que es vagin buidant sense donar opcions a les persones amb renda antiga i altres llogaters. Nosaltres estem en contacte amb la propietat i volem que es corresponsabilitzin de la situació d’aquestes famílies; confiem a arribar a un acord.

En alguns casos l’Ajuntament ha comprat edificis sencers a fons d’inversió per evitar expulsions. Els precedents són males idees de cara al futur? Al final no podran comprar totes les finques…
No tot ha de passar per una compra perquè tenim uns límits pressupostaris, però podem fer seure a la taula de negociació als fons d’inversió. Nosaltres podem donar garanties que els inquilins els pagaran de forma regular i podem iniciar accions sancionadores si els fons d’inversió se salten els deures com a propietaris o assetgen als inquilins.

Es podria sancionar a l’empresa City Lock Auxiliares per vulnerar els drets dels veïns del Bloc Llavors per fer identificacions a l’entrada o cometre mòbing?
Jo mateix vaig estar un dia que intervenia aquesta empresa i li vam fer arribar a la propietat que és del tot intolerable que vulguin prendre’s la justícia per la seva mà amb una empresa de matons per executar un desallotjament de forma irregular. Ens costa que els veïns ho han denunciat, però en aquest cas l’Ajuntament no té capacitat de sanció perquè els veïns que hi ha no tenen un títol habilitant per estar allà. Si tinguéssim un lloguer en ferm ja hauríem incoat un expedient sancionador per assetjament immobiliari.

Política

De la ciutat educadora als barris on aprendre en comunitat

Publicat

on

Per

Educar i aprendre és una qüestió que excedeix el currículum i l’aula. Amb aquest missatge tan aparentment simple, però tan poderós, vam inaugurar al novembre el nou pati de l’escola Francesc Macià, al barri d’Hostafrancs. Aquest esdeveniment, que pot semblar petit en l’agenda quotidiana del districte, és un símbol de la nova ciutat que volem construir.

Un model on guanyem espais per a les persones i per a wla comunitat, per crear una ciutat que té en compte a les famílies i les seves necessitats. En facilitar espais més segurs i amables per les generacions de demà, la ciutat aposta pel seu futur. Pensem espais i carrers on es pot passejar, fer esport i compres amb la tranquil·litat que dóna l’absència de cotxes, com passa cada cap de setmana a Creu Coberta i carrer de Sants. On els barris giren al voltant d’eixos de vianants com ara Rector Triadó i Torre d’en Damians, que inaugurem aviat, també al barri d’Hostafrancs. On les veïnes, a través dels pressupostos participatius, defineixen amb l’administració la pacificació de Sants Antic.

Diversos projectes

Amb aquest fil conductor a la mà, dissenyem projectes molt demandats per la comunitat educativa: la transformació dels patis i la protecció dels entorns escolars. Tots els centres educatius de Sants comptaran aviat amb un entorn més protegit i més segur, que permet a famílies i nens arribar a l’escola amb tranquil·litat, inclús en bicicleta, com fa el Bicibús al districte de l’Eixample.

Tanmateix, l’objectiu de projectes com Protegim les escoles, els camins escolars o el bicibús, no és només la seguretat. També volem crear espais de trobada amb la comunitat i, per tant, oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola. Un objectiu compartit amb el projecte Transformem els patis, amb el qual reverdim els patis de les escoles i els compartim amb el veïnat, per obrir els centres al teixit associatiu dels barris i facilitar sinergies. A les dues escoles que ja han dissenyat i transformat el seu pati als nostres barris, la Ramon Casas i la Francesc Macià, enguany se sumen tres escoles més: Jacint Verdaguer, Gayarre i Enric Granados.

Al districte de Sants-Montjuïc, hem convertit aquesta màxima de transformar els espais i posar-los al servei de la comunitat educativa en la prioritat del govern. Educar a les noves generacions és la tasca principal dels centres educatius, però amb la transformació de Barcelona en una ciutat educadora, els barris, els carrers i la comunitat esdevenen eines poderoses d’aprenentatge extracurricular que posem al servei de tothom.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona En Comú

Continua llegint

Política

“L’emergència climàtica és una responsabilitat global”

Publicat

on

Per

El 1988, l’ONU va crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per avaluar la informació científica disponible sobre aquest repte. 234 científics i 14.000 treballs després, aquest agost l’IPCC ha emès el seu darrer i desolador informe. L’única bona notícia és que encara som a temps per aturar el pitjor: allò que podem fer, a més, pot dinamitzar l’economia i crear un món més just per a tots els éssers que vivim al planeta Terra.

Com assenyala l’informe, els esforços contra aquesta crisi no poden reduir-se als canvis individuals: tots i totes estem interpel·lats a actuar, però qui més s’ha de responsabilitzar són els governs i les grans empreses causants de la majoria de les emissions. Tanmateix, és fonamental que comencem els canvis des d’on cadascú i cadascuna pot actuar.

El Poble-sec és un exemple en aquest sentit. El barri no és aliè ni a les conseqüències, cada vegada més visibles, ni a les solucions. Nombroses entitats treballen contra l’emergència climàtica en diferents fronts, com la pobresa energètica, la sobirania alimentària, la reducció dels residus o els drets digitals. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic a la ciutat, puix es tracta d’associacions de barri bolcades en la conscienciació i resiliència del veïnat local.

I què es pot fer? Des del districte de Sants-Montjuïc, hem creat la taula de l’emergència climàtica on qualsevol interessat pot participar. La taula va començar amb un estudi i ara, amb la diagnosi en la mà, desenvoluparem les mesures que permetran els nostres barris reduir la seva petjada i mitigar els efectes. A més, farà tasques de divulgació i oferirà una programació, que s’ha iniciat aquest passat mes de setembre amb una taula rodona sobre transport sostenible.

Ara, passat l’estiu, us trobareu els primers canvis visibles d’aquestes mesures. Un dels principals és el programa Protegim les Escoles, que pacificarà els entorns escolars de tots els centres educatius del barri. No és l’únic. Gràcies al Pla de Barris, avancem en tres projectes més: la renovació del carrer Piquer, la reforma de les Hortes de San Bertran i l’ampliació dels Horts de la Font Trobada. Les obres començaran a principis de 2022.

Aquests exemples són només una pinzellada. L’emergència climàtica és una responsabilitat global que ens afecta a tots. Els canvis que hem d’entomar per fer front a aquest repte canviaran tots els àmbits de la ciutat i la faran més habitable i més humana.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Política

Colau defensa la transformació de la Sala Barts davant els temors de Junts per Catalunya

La sala, gestionada fins ara per la promotora cultural The Project, passarà a convertir-se en un espai dedicat a la música

Publicat

on

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat en el darrer plenari de l’Ajuntament la transformació de la Sala Barts en la futura Casa de la Música de Barcelona. Una transformació que es durà a terme un cop caduqui el contracte de cessió d’ús de l’edifici municipal a la promotora cultural The Project, la qual l’ha gestionat des del 2012. El canvi, però, ja ha despertat dubtes entre els membres del grup municipal de Junts per Catalunya. El seu regidor, Ferran Mascarell, considera que la proposta de l’executiu és “anar enrere”.

“A Barcelona hi ha dotzenes de cases que fan bona música, algunes en el sector privat i altres en el públic, i ara amb aquesta mena d’ideologisme (del Govern Colau) es desprèn que tot el privat és comercial”, ha criticat Mascarell. Al seu parer, “la Sala Barts no ha fet això, ha fet un projecte de caràcter públic força interessant”. Opinió, però, no igual de compartida per l’alcaldessa: “En tant que equipament públic s’ha de complementar l’ús actual, basat en l’explotació comercial, en altres usos que reforcin l’interès general i el valor públic”, ha reblat Colau.

Un concurs públic necessari

En el que Govern i oposició han coincidit és en la necessitat d’elaborar un nou concurs públic, ja que l’actual contracte de cessió d’ús no es pot prorrogar. La raó, l’imperatiu legal. Ja l’any 2016 es va efectuar una pròrroga de la cessió d’ús a The Project per cinc anys i la legislació no permet repetir la fórmula. Però el futur de l’equipament és el que enfronta a totes dues formacions: mentre que per al Govern de Barcelona en Comú i el PSC és necessari “incorporar amb més força la perspectiva pública”, des de Junts interpreten que es deixarà perdre un projecte que funciona i que ha aconseguit revitalitzar el Paral·lel. De fet, la regidora Elsa Artadi assenyalava dies abans que, per fer una Casa de la Música, ara l’Ajuntament ja disposa d’altres espais com El Molino.

Mesos enrere, el president del Taller de Músics, Lluís Cabrera, també dubtava en declaracions a La Vanguardia sobre el sentit de desmantellar l’actual Sala Barts i transformar-lo en un nou concepte d’equipament: “El primer és que s’especifiqui el que entenen com a Casa de la Música; si el model resulta que va millor per una sala com la Muntaner, que està tancada, fes-lo allà i no toquis la Barts”, opinava.

Fotografia | Sala Barts

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.