Connecta amb nosaltres

Societat

Ja no és el meu barri

Publicat

on

Anna Pruna / Els veïns manifesten el seu malestar per culpa del soroll, la brutícia i l’incivisme a diverses zones del Poble-sec.

Punts negres

Quan els veïns van veure, per fi, acabades les obres de remodelació de la plaça de las Navas ara fa 5 anys, poc s’imaginaven que allò seria el principi del seu malson. Avui, intentar conciliar el son nit rere nit és una utopia, esquivar a primera hora del matí tota la brutícia acumulada a la plaça és una gesta i creuar la plaça a partir del vespre sense rebre una pilotada és gairebé un miracle. Aquesta mateixa plaça és un lloc tranquil i agradable durant el dia, plena de vida i amb terrasses i equipaments infantils on els nens poden jugar i els familiars llegir el diari asseguts al mobiliari urbà. Però la tranquil·litat acaba aviat: “A la tarda la plaça es converteix en un espai per jugar a futbol, cosa que no està permesa, o per anar en bicicleta. Tens sort si no reps una pilotada i les persones grans estan intimidades, no s’atreveixen a baixar a la plaça.” Són paraules d’un veí del barri des de fa 20 anys que, fart d’aquesta situació, va haver de mudar-se a un altre carrer: “M’he hipotecat la vida per canviar de casa, però m’estava tornant boig”, diu.  I el pitjor arriba a la nit: “Quan les terrasses tanquen, i són puntuals, certs grups de gent es queden a la plaça i comencen les molèsties. Hi ha grups amb nens petits que passen l’estona cridant i fent pícnics a la plaça fins a la matinada”, explica en Quim Navarro, un dels veïns afectats per aquesta situació que està fart de comprovar que l’únic que fa la Guàrdia Urbana és fer acte de presència sense actuar ni posar sancions.

IMG_20170705_194135 (2)

Pancarta reivindicativa a la Plaça de las Navas/ Anna Pruna

Grups conflictius

Un altre dels grups que pernocta a diari en aquesta plaça està format per joves, molts d’ells menors d’edat, que juguen a futbol, practiquen skate, beuen alcohol i fins i tot posen música a tot volum fins que se’n cansen. Els veïns denuncien que aquest grup és cada vegada més gran i que a la policia se li està anant de les mans. “Ambdós grups, explica en Quim, comparteixen un nul respecte pels veïns que hem baixat a intentar dialogar amb ells, arribant a insultar-nos i a amenaçar-nos”. Altres veïns expliquen que els seus fills adolescents no s’atreveixen a passar per la plaça i que al tornar de l’escola passen per altres carrers per evitar conflictes amb els qui s’han convertit en els “amos” de l’espai. La brutícia és un altre dels problemes que afronten els qui viuen a la plaça de las Navas: “Hi ha qui fins i tot pixa al mig de la plaça i cada matí et trobes tota la brossa al terra, al voltant dels bancs que utilitzen” expliquen des de l’Associació de veïns Plaça Navas (AVPN). La consellera del districte, Carolina López, coneixedora de la situació, diu que “el problema no és que es netegi poc la plaça sinó que se’n fa un ús intensiu” i que “fins que no arriba el primer dispositiu de neteja hi ha moltes queixes veïnals per la brutícia”.

La Plaça del Molino

Però la de las Navas no és l’única plaça que desperta queixes entre els veïns. Un altre dels punts negres del Poble-sec és la Plaça de la Bella Dorita, més coneguda com la plaça del Molino. La Núria Pallejà, de la papereria Nuka, explica que recentment la plaça està envaïda per persones sense sostre que cada nit “beuen i fan les seves necessitats a la plaça”, molèsties que se sumen a les ja habituals de la zona com els grups de joves que van a l’Apolo i beuen a la plaça impedint el descans dels veïns. Una altra de les preocupacions dels veïns del barri és l’augment dels robatoris i furts que recentment estan tenint lloc a aquesta i d’altres zones.

Les Tres Xemeneies

DEIXALLES 3

Brutícia en un dels estanys secs de la Plaça de les Tres Xemeneies/ Anna Pruna

A la plaça de les Tres Xemeneies el principal problema dels veïns són els grups de joves que hi passen les nits bevent i fent soroll. Però darrerament s’hi han sumat d’altres com la gran quantitat de brutícia que acumulen les persones que passen la nit als jardins. “Amb el bon temps la situació empitjora. La plaça és un focus de porqueria i de misèria humana”, lamenta la Carme Nicolàs, veïna de la zona. Davant d’aquesta situació, des del districte asseguren que estan fent “seguiment” i que hi ha un equip de 4 persones destinat a orientar a les persones sense llar que dormen a la plaça.

Solucions a la tornada de vacances

La consellera Carolina López explica que s’ha aprovat una Mesura de millora de les relacions de proximitat a l’espai públic i que han enquestat els veïns de la plaça de las Navas porta a porta, els han demanat proposar solucions i els han convidat a una taula per coordinar tot el procés: “A la tornada de vacances seurem amb el veïnat per coproduir un pla de convivència” explica. Davant d’això els veïns reclamen mesures concretes abans de setembre, ja que els mesos més problemàtics són els d’estiu.

“No podem dormir”

PLAÇA NAVAS-AVPN 3

La plaça de las Navas al matí / AVPN

Aquesta és l’afirmació més escoltada entre els veïns de la Plaça de las Navas, la del Molino i la de les Tres Xemeneies. Una situació alarmant que, en concret a la plaça de las Navas, ja fa massa temps que dura: “Això està començant a afectar la nostra salut. No dormir un mínim d’hores fa que no rendeixis bé a la feina i cada nit ens trobem amb la mateixa situació”, diu en Quim, que viu a la plaça des de fa un any. A l’estiu la situació és encara pitjor: “És insostenible. Hem de dormir amb les finestres tancades i passar calor” comenten des de l’AVPN. Des de l’abril a l’octubre s’augmenta el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana però els veïns asseguren que la mesura no és suficient: “Cap dels veïns hem vist mai que posin una multa tot i trobar-se cada nit amb la mateixa gent” diu en Quim. “I com venen amb les sirenes posades, quan arriben a la plaça els grups conflictius dissimulen i amaguen les begudes”, afegeixen els integrants de l’AVPN. A la plaça de la Bella Dorita la situació no és gaire millor: “Tinc la terrassa i el menjador sobre la plaça i les nits són horroroses pel soroll. És una festa contínua i ja no sabem com frenar-ho”, diu la Núria. I els veïns dels jardins de les Tres Xemeneies reclamen també solucions urgents per poder descansar a les nits: “Caldria una patrulla policial gairebé de forma permanent”, explica la Carme. Amb tot, al veïnat només li resta esperar que des de l’Ajuntament es plantegin mesures excepcionals durant els mesos de calor per evitar problemes més greus de convivència que ja es comencen a presagiar.

 LES CLAUS

  • Carolina López (Consellera del Districte de Sants Montjuïc):

“S’ha augmentat el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana amb una unitat formada per cinc agents i un caporal per a tot el districte”

  • Associació de veïns Plaça de las Navas:

“La gent té por de passar per la plaça. Fa anys que demanem solucions i fins i tot ens hem plantejat fer patrulles veïnals”

  • Carme Nicolàs (Veïna Jardins de les Tres Xemeneies):

“Fa 10 anys que visc aquí i la situació ha empitjorat molt. Tenim sensació de deixadesa, sembla que ningú estigui per la tasca de solucionar-ho”

  • Núria Pallejà (Veïna de la plaça de la Bella Dorita):

“La plaça està plena de persones alcohòliques que embruten i fan sarau. La policia ens diu que l’únic que poden fer és demanar-los que no facin soroll”

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.