Connecta amb nosaltres

Societat

Ja no és el meu barri

Publicat

on

Anna Pruna / Els veïns manifesten el seu malestar per culpa del soroll, la brutícia i l’incivisme a diverses zones del Poble-sec.

Punts negres

Quan els veïns van veure, per fi, acabades les obres de remodelació de la plaça de las Navas ara fa 5 anys, poc s’imaginaven que allò seria el principi del seu malson. Avui, intentar conciliar el son nit rere nit és una utopia, esquivar a primera hora del matí tota la brutícia acumulada a la plaça és una gesta i creuar la plaça a partir del vespre sense rebre una pilotada és gairebé un miracle. Aquesta mateixa plaça és un lloc tranquil i agradable durant el dia, plena de vida i amb terrasses i equipaments infantils on els nens poden jugar i els familiars llegir el diari asseguts al mobiliari urbà. Però la tranquil·litat acaba aviat: “A la tarda la plaça es converteix en un espai per jugar a futbol, cosa que no està permesa, o per anar en bicicleta. Tens sort si no reps una pilotada i les persones grans estan intimidades, no s’atreveixen a baixar a la plaça.” Són paraules d’un veí del barri des de fa 20 anys que, fart d’aquesta situació, va haver de mudar-se a un altre carrer: “M’he hipotecat la vida per canviar de casa, però m’estava tornant boig”, diu.  I el pitjor arriba a la nit: “Quan les terrasses tanquen, i són puntuals, certs grups de gent es queden a la plaça i comencen les molèsties. Hi ha grups amb nens petits que passen l’estona cridant i fent pícnics a la plaça fins a la matinada”, explica en Quim Navarro, un dels veïns afectats per aquesta situació que està fart de comprovar que l’únic que fa la Guàrdia Urbana és fer acte de presència sense actuar ni posar sancions.

IMG_20170705_194135 (2)

Pancarta reivindicativa a la Plaça de las Navas/ Anna Pruna

Grups conflictius

Un altre dels grups que pernocta a diari en aquesta plaça està format per joves, molts d’ells menors d’edat, que juguen a futbol, practiquen skate, beuen alcohol i fins i tot posen música a tot volum fins que se’n cansen. Els veïns denuncien que aquest grup és cada vegada més gran i que a la policia se li està anant de les mans. “Ambdós grups, explica en Quim, comparteixen un nul respecte pels veïns que hem baixat a intentar dialogar amb ells, arribant a insultar-nos i a amenaçar-nos”. Altres veïns expliquen que els seus fills adolescents no s’atreveixen a passar per la plaça i que al tornar de l’escola passen per altres carrers per evitar conflictes amb els qui s’han convertit en els “amos” de l’espai. La brutícia és un altre dels problemes que afronten els qui viuen a la plaça de las Navas: “Hi ha qui fins i tot pixa al mig de la plaça i cada matí et trobes tota la brossa al terra, al voltant dels bancs que utilitzen” expliquen des de l’Associació de veïns Plaça Navas (AVPN). La consellera del districte, Carolina López, coneixedora de la situació, diu que “el problema no és que es netegi poc la plaça sinó que se’n fa un ús intensiu” i que “fins que no arriba el primer dispositiu de neteja hi ha moltes queixes veïnals per la brutícia”.

La Plaça del Molino

Però la de las Navas no és l’única plaça que desperta queixes entre els veïns. Un altre dels punts negres del Poble-sec és la Plaça de la Bella Dorita, més coneguda com la plaça del Molino. La Núria Pallejà, de la papereria Nuka, explica que recentment la plaça està envaïda per persones sense sostre que cada nit “beuen i fan les seves necessitats a la plaça”, molèsties que se sumen a les ja habituals de la zona com els grups de joves que van a l’Apolo i beuen a la plaça impedint el descans dels veïns. Una altra de les preocupacions dels veïns del barri és l’augment dels robatoris i furts que recentment estan tenint lloc a aquesta i d’altres zones.

Les Tres Xemeneies

DEIXALLES 3

Brutícia en un dels estanys secs de la Plaça de les Tres Xemeneies/ Anna Pruna

A la plaça de les Tres Xemeneies el principal problema dels veïns són els grups de joves que hi passen les nits bevent i fent soroll. Però darrerament s’hi han sumat d’altres com la gran quantitat de brutícia que acumulen les persones que passen la nit als jardins. “Amb el bon temps la situació empitjora. La plaça és un focus de porqueria i de misèria humana”, lamenta la Carme Nicolàs, veïna de la zona. Davant d’aquesta situació, des del districte asseguren que estan fent “seguiment” i que hi ha un equip de 4 persones destinat a orientar a les persones sense llar que dormen a la plaça.

Solucions a la tornada de vacances

La consellera Carolina López explica que s’ha aprovat una Mesura de millora de les relacions de proximitat a l’espai públic i que han enquestat els veïns de la plaça de las Navas porta a porta, els han demanat proposar solucions i els han convidat a una taula per coordinar tot el procés: “A la tornada de vacances seurem amb el veïnat per coproduir un pla de convivència” explica. Davant d’això els veïns reclamen mesures concretes abans de setembre, ja que els mesos més problemàtics són els d’estiu.

“No podem dormir”

PLAÇA NAVAS-AVPN 3

La plaça de las Navas al matí / AVPN

Aquesta és l’afirmació més escoltada entre els veïns de la Plaça de las Navas, la del Molino i la de les Tres Xemeneies. Una situació alarmant que, en concret a la plaça de las Navas, ja fa massa temps que dura: “Això està començant a afectar la nostra salut. No dormir un mínim d’hores fa que no rendeixis bé a la feina i cada nit ens trobem amb la mateixa situació”, diu en Quim, que viu a la plaça des de fa un any. A l’estiu la situació és encara pitjor: “És insostenible. Hem de dormir amb les finestres tancades i passar calor” comenten des de l’AVPN. Des de l’abril a l’octubre s’augmenta el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana però els veïns asseguren que la mesura no és suficient: “Cap dels veïns hem vist mai que posin una multa tot i trobar-se cada nit amb la mateixa gent” diu en Quim. “I com venen amb les sirenes posades, quan arriben a la plaça els grups conflictius dissimulen i amaguen les begudes”, afegeixen els integrants de l’AVPN. A la plaça de la Bella Dorita la situació no és gaire millor: “Tinc la terrassa i el menjador sobre la plaça i les nits són horroroses pel soroll. És una festa contínua i ja no sabem com frenar-ho”, diu la Núria. I els veïns dels jardins de les Tres Xemeneies reclamen també solucions urgents per poder descansar a les nits: “Caldria una patrulla policial gairebé de forma permanent”, explica la Carme. Amb tot, al veïnat només li resta esperar que des de l’Ajuntament es plantegin mesures excepcionals durant els mesos de calor per evitar problemes més greus de convivència que ja es comencen a presagiar.

 LES CLAUS

  • Carolina López (Consellera del Districte de Sants Montjuïc):

“S’ha augmentat el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana amb una unitat formada per cinc agents i un caporal per a tot el districte”

  • Associació de veïns Plaça de las Navas:

“La gent té por de passar per la plaça. Fa anys que demanem solucions i fins i tot ens hem plantejat fer patrulles veïnals”

  • Carme Nicolàs (Veïna Jardins de les Tres Xemeneies):

“Fa 10 anys que visc aquí i la situació ha empitjorat molt. Tenim sensació de deixadesa, sembla que ningú estigui per la tasca de solucionar-ho”

  • Núria Pallejà (Veïna de la plaça de la Bella Dorita):

“La plaça està plena de persones alcohòliques que embruten i fan sarau. La policia ens diu que l’únic que poden fer és demanar-los que no facin soroll”

Societat

El futur de la Francesc Boix a l’aire

Publicat

on

El 2017, més de 500 veïns del Poble-sec van participar en l’elaboració i valoració del Pla d’Equipaments, on es va posar en evidència que la biblioteca del Poble-sec, la Francesc Boix, s’havia quedat petita, que calia ampliar la seva oferta literària i que no estava preparada per acollir tots els estudiants que necessitaven preparar-se per als exàmens. Des d’aleshores, tot han estat especulacions sobre quin seria el lloc més idoni per traslladar la biblioteca.

Possible trasllat a la Casa de la Premsa

Gran part del veïnat, així com bona part dels grups polítics amb representació al Districte, creuen que seria un error que la biblioteca perdés la seva centralitat (recordem que es troba en una ubicació immillorable al centre del carrer Blai), però també des del Districte pensen que seria una bona opció que s’establís a la Casa de la Premsa. Des d’aquest equipament insisteixen en què ells no han demanat mai que la biblioteca s’instal·li a la Casa de la Premsa: “Aquest vol ser un espai comunitari per a entitats i veïns i sí que volem comptar amb una zona on es pugui llegir, però no creiem que sigui bona idea que la biblioteca s’ampliï aquí, perquè això limitaria molt el nostre espai comunitari i caldria molta musculatura per poder atraure la gent fins aquí”, expliquen.

Més espai i serveis

Des de la mateixa Biblioteca, el seu director, Joan Delgado, reitera la necessitat d’ampliació de l’espai: “És una de les biblioteques de barri més petites de Barcelona per a una població de més de 40.000 persones. És evident que calen més metres quadrats i més serveis”. Al mateix temps, però, afirma que des d’aquesta institució no saben res amb claredat: “Si hi ha un trasllat, la idea des del Districte és que es faci a la Casa de la Premsa, però no sabem ni quan ni si finalment es farà efectiu aquest trasllat”. Així doncs, el futur de la Biblioteca, segueix, de moment, a l’aire.

Continua llegint

Societat

El malson dels carteristes

Des de fa més de 12 anys aquesta veïna del barri dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies

Publicat

on

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.

Grup de resistència ciutadana

Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.

Llenguatge corporal 

Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.

La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.

Relació amb la policia

Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.

Continua llegint

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.