Connecta amb nosaltres

Societat

La Canadenca: De la història a l’oblit

Publicat

on

@pruna_ana / Els 30.000 m2 de l’edifici de l’antiga seu d’Endesa estan desaprofitats en un barri faltat d’equipaments. Els veïns denuncien problemes de convivència a la plaça de les Tres Xemeneies, tot i que la incorporació del Mercat de la Terra ha dinamitzat la zona.

DEIXALLES 1

DEIXALLES Els voltants de l’antiga seu d’Endesa es troben avui en un estat de deixadesa i abandonament / Anna Pruna

Una zona complicada

Les tres imponents xemeneies que avui són símbol del Poble-sec, pertanyien en el seu moment al Grup de Mata, el conjunt de fàbriques que després rebria el nom de La Canadenca. Les xemeneies són l’última mostra d’aquella Barcelona industrial on s’hi aixecaven desenes de torres de fum. En aquella zona s’hi va construir la seu d’Endesa: avui un immens edifici abandonat on cada nit una desena de persones sense sostre s’arreceren, envoltats de la brutícia i els problemes de convivència que comporta la seva ubicació estratègica al costat d’una de les principals zones d’oci nocturn. Malgrat el rentat de cara que s’està fent a la zona des de fa anys molts veïns encara denuncien problemes a la zona: “Els pares es queixen pel consum de cànnabis al zona” diu Màxim Montori, vocal d’urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del barri, qui afegeix que iniciatives com la del Mercat “ajuden a millorar l’espai” però que el que millor ha funcionat és el poliesportiu de les Tres Xemeneies.  Des del Districte asseguren que treballen per la dinamització del parc amb activitats com l’esmentat Mercat Setmanal de la Terra o el projecte d’art urbà Rebobinart. Per al president de la Coordinadora, Josep Guzmán, l’edifici buit de l’antiga seu d’Endesa suposa “molts metres quadrats desaprofitats” i lamenta que la zona “s’està degradant progressivament”.

Pla d’equipaments en marxa

La Consellera del Districte, Carolina López, diu que els veïns pregunten constantment per aquest edifici abandonat “perquè al barri hi ha una mancança molt gran de sol públic, d’equipaments per a les entitats i d’habitatge social” però, segons assegura, el principal problema amb l’edifici és que està qualificat de serveis tècnics i canviar la seva qualificació “comportaria diversos problemes”. No obstant, López afegeix que “per part de l’Ajuntament hi ha interès d’arribar a un acord per adquirir aquest espai”. Des del Districte han fet un estudi “de les necessitats d’equipaments que hi ha al barri” i ara preparen un pla d’equipaments que presumiblement estarà llest en acabar el primer trimestre de l’any. El pla inclou de moment l’edifici del Palau de la Premsa i una parcel·la a la Satalia.

Història de l’electricitat

Des que al 1883 es va instal·lar al carrer Mata la primera central de la Sociedad Española de Electricidad (SEE) fins el 1987 en què es va desmantellar l’última, diverses centrals tèrmiques s’han anat succeint en aquest espai –la SEE va adquirir a la família Vila tota l’illa de cases entre el Paral·lel i els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Mata. La instal·lació de la primera central tèrmica a Barcelona el 1883 va suposar una important transformació econòmica i del paisatge agrícola que havia dominat fins a mitjans del segle XIX. L’any 1891 es funda la Companyia Barcelonesa d’Electricitat i després de la seva constitució s’edifica la nova fàbrica a Vila i Vilà. El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited –i la seva filial espanyola Riegos y Fuerzas del Ebro– i l’any 1925 aquesta empresa es feia amb el monopoli de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya amb l’adquisició d’Energia Elèctrica de Catalunya, el seu principal competidor. Des d’aquell any fins el 1939, la Barcelona Traction va ser responsable de més del 20% de la producció espanyola d’electricitat. Però la història d’aquesta companyia es va veure interrompuda amb la declaració de fallida del 1948.

1ª central de la cia barcelonesa d electricidad

1ª central de la Cia Barcelonesa de Electricidad / Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

FECSA

A començaments dels 50 naixia així Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) que va rebre el patrimoni i la voluntat d’expansió de Riegos y Fuerzas del Ebro. En aquell context es va substituir el carbó pel fuel-oil. La companyia es distribuïa en 11 centres de treball diferents fins que va decidir centralitzar la totalitat dels seus serveis en un nou edifici construït el 1993 entre els carrers Vila i Vilà, Cabanes i el ja rebatejat Passatge de la Canadenca. Al nou centre de treball s’hi va traslladar la plantilla de 1.500 treballadors i, a través d’un acord municipal amb la aleshores regidora del Districte Mercé Sala, es procedí al Pla de Reforma Interior del Poble-sec, que incorporava al conjunt arquitectònic les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de carbó i al mateix temps alliberava el màxim espai per a ús públic.

finals 80

Les Tres Xemeneies i l’edifici en construcció a finals dels 80/ Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

Abans d’acabar la construcció d’aquest nou edifici es va procedir a la venda del solar i l’edifici, de manera que FECSA tenia opció a recompra i un contracte d’arrendament per 25 anys. El contracte es va signar amb l’empresa Filo S.A. Un temps després, l’edifici passa a ser propietat de la immobiliària Grupo Sanjosé.

Un edifici enorme

L’Antiga seu d’Endesa és un edifici d’oficines de 29.500 m², que ocupa entre els números 7 i 15 del carrer de Cabanes i del 40 al 44 de Vila i Vilà. Dissenyat per Pere Riera i Josep Gutièrrez, l’edifici està composat de dues plantes soterrànies, planta baixa, entresol, deu pisos més i una última planta coberta. Aquest edifici està connectat amb un altre, propietat de la immobiliària Neo-Barna S.C.P als nivells de la primera i segona planta i una
de les soterrànies. L’edifici està construït sobre un solar de superfície de 4.162m². La propietat de l’edifici és actualment de LSREF3 Octopus Neo S.L, que en té el ple domini des de la seva adquisició l’abril de 2015. A finals de 2012 –any en què vencia el seu contracte de lloguer– Endesa traslladava els seus treballadors a un nou edifici del carrer Vilanova.

La vaga de La Canadenca

El 5 de febrer de 1919 la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro va voler reduir el salari dels treballadors eventuals. Els que van protestar –alguns d’ells  pertanyents a la CNT, que vivia un moment d’auge– van ser acomiadats. Companys d’altres seccions, en solidaritat amb ells, es van declarar en vaga fins la seva readmissió, cosa que va provocar l’acomiadament de 140 treballadors. La notícia va expandir-se per tota la ciutat de Barcelona i altres companyies es van unir a la vaga. El 21 de febrer de 1919 la vaga al sector elèctric era general, una setmana després s’hi sumaven les companyies d’electricitat, gas i aigua i posteriorment també el sector ferroviari. El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura Roja sobre les notícies contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declara l’estat de guerra i més de tres mil obrers són tancats al castell de Montjuïc. Amb això la vaga esdevé general a la ciutat.

CANADENCA 1

Una placa conmemora l’edicifi històric de La Canadenca / Anna Pruna

En aquell moment Carlos Montañés, de simpaties catalanistes, és nomenat governador civil i aconsegueix que el gerent de la Canadenca negociï amb el comitè de vaga. Per comptar amb el consentiment dels treballadors té lloc un míting a Las Arenas, on intervé Salvador Seguí, també anomenat El noi del sucre, i finalment s’accepta finalitzar la vaga. Aquesta, que es va perllongar durant 44 dies, va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana i va suposar un dels èxits més importants del moviment obrer espanyol ja que gràcies a ella es van aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberació de milers d’obrers detinguts i el decret de la jornada de 8 hores de treball.

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024