Connecta amb nosaltres

Societat

La Canadenca: De la història a l’oblit

Publicat

on

@pruna_ana / Els 30.000 m2 de l’edifici de l’antiga seu d’Endesa estan desaprofitats en un barri faltat d’equipaments. Els veïns denuncien problemes de convivència a la plaça de les Tres Xemeneies, tot i que la incorporació del Mercat de la Terra ha dinamitzat la zona.

DEIXALLES 1

DEIXALLES Els voltants de l’antiga seu d’Endesa es troben avui en un estat de deixadesa i abandonament / Anna Pruna

Una zona complicada

Les tres imponents xemeneies que avui són símbol del Poble-sec, pertanyien en el seu moment al Grup de Mata, el conjunt de fàbriques que després rebria el nom de La Canadenca. Les xemeneies són l’última mostra d’aquella Barcelona industrial on s’hi aixecaven desenes de torres de fum. En aquella zona s’hi va construir la seu d’Endesa: avui un immens edifici abandonat on cada nit una desena de persones sense sostre s’arreceren, envoltats de la brutícia i els problemes de convivència que comporta la seva ubicació estratègica al costat d’una de les principals zones d’oci nocturn. Malgrat el rentat de cara que s’està fent a la zona des de fa anys molts veïns encara denuncien problemes a la zona: “Els pares es queixen pel consum de cànnabis al zona” diu Màxim Montori, vocal d’urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del barri, qui afegeix que iniciatives com la del Mercat “ajuden a millorar l’espai” però que el que millor ha funcionat és el poliesportiu de les Tres Xemeneies.  Des del Districte asseguren que treballen per la dinamització del parc amb activitats com l’esmentat Mercat Setmanal de la Terra o el projecte d’art urbà Rebobinart. Per al president de la Coordinadora, Josep Guzmán, l’edifici buit de l’antiga seu d’Endesa suposa “molts metres quadrats desaprofitats” i lamenta que la zona “s’està degradant progressivament”.

Pla d’equipaments en marxa

La Consellera del Districte, Carolina López, diu que els veïns pregunten constantment per aquest edifici abandonat “perquè al barri hi ha una mancança molt gran de sol públic, d’equipaments per a les entitats i d’habitatge social” però, segons assegura, el principal problema amb l’edifici és que està qualificat de serveis tècnics i canviar la seva qualificació “comportaria diversos problemes”. No obstant, López afegeix que “per part de l’Ajuntament hi ha interès d’arribar a un acord per adquirir aquest espai”. Des del Districte han fet un estudi “de les necessitats d’equipaments que hi ha al barri” i ara preparen un pla d’equipaments que presumiblement estarà llest en acabar el primer trimestre de l’any. El pla inclou de moment l’edifici del Palau de la Premsa i una parcel·la a la Satalia.

Història de l’electricitat

Des que al 1883 es va instal·lar al carrer Mata la primera central de la Sociedad Española de Electricidad (SEE) fins el 1987 en què es va desmantellar l’última, diverses centrals tèrmiques s’han anat succeint en aquest espai –la SEE va adquirir a la família Vila tota l’illa de cases entre el Paral·lel i els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Mata. La instal·lació de la primera central tèrmica a Barcelona el 1883 va suposar una important transformació econòmica i del paisatge agrícola que havia dominat fins a mitjans del segle XIX. L’any 1891 es funda la Companyia Barcelonesa d’Electricitat i després de la seva constitució s’edifica la nova fàbrica a Vila i Vilà. El 1911 es constituïa a Toronto la Barcelona Traction, Light & Power Company Limited –i la seva filial espanyola Riegos y Fuerzas del Ebro– i l’any 1925 aquesta empresa es feia amb el monopoli de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya amb l’adquisició d’Energia Elèctrica de Catalunya, el seu principal competidor. Des d’aquell any fins el 1939, la Barcelona Traction va ser responsable de més del 20% de la producció espanyola d’electricitat. Però la història d’aquesta companyia es va veure interrompuda amb la declaració de fallida del 1948.

1ª central de la cia barcelonesa d electricidad

1ª central de la Cia Barcelonesa de Electricidad / Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

FECSA

A començaments dels 50 naixia així Fuerzas Eléctricas de Catalunya (FECSA) que va rebre el patrimoni i la voluntat d’expansió de Riegos y Fuerzas del Ebro. En aquell context es va substituir el carbó pel fuel-oil. La companyia es distribuïa en 11 centres de treball diferents fins que va decidir centralitzar la totalitat dels seus serveis en un nou edifici construït el 1993 entre els carrers Vila i Vilà, Cabanes i el ja rebatejat Passatge de la Canadenca. Al nou centre de treball s’hi va traslladar la plantilla de 1.500 treballadors i, a través d’un acord municipal amb la aleshores regidora del Districte Mercé Sala, es procedí al Pla de Reforma Interior del Poble-sec, que incorporava al conjunt arquitectònic les Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmica de carbó i al mateix temps alliberava el màxim espai per a ús públic.

finals 80

Les Tres Xemeneies i l’edifici en construcció a finals dels 80/ Llibre Las Tres Chimeneas de Horacio Capel

Abans d’acabar la construcció d’aquest nou edifici es va procedir a la venda del solar i l’edifici, de manera que FECSA tenia opció a recompra i un contracte d’arrendament per 25 anys. El contracte es va signar amb l’empresa Filo S.A. Un temps després, l’edifici passa a ser propietat de la immobiliària Grupo Sanjosé.

Un edifici enorme

L’Antiga seu d’Endesa és un edifici d’oficines de 29.500 m², que ocupa entre els números 7 i 15 del carrer de Cabanes i del 40 al 44 de Vila i Vilà. Dissenyat per Pere Riera i Josep Gutièrrez, l’edifici està composat de dues plantes soterrànies, planta baixa, entresol, deu pisos més i una última planta coberta. Aquest edifici està connectat amb un altre, propietat de la immobiliària Neo-Barna S.C.P als nivells de la primera i segona planta i una
de les soterrànies. L’edifici està construït sobre un solar de superfície de 4.162m². La propietat de l’edifici és actualment de LSREF3 Octopus Neo S.L, que en té el ple domini des de la seva adquisició l’abril de 2015. A finals de 2012 –any en què vencia el seu contracte de lloguer– Endesa traslladava els seus treballadors a un nou edifici del carrer Vilanova.

La vaga de La Canadenca

El 5 de febrer de 1919 la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro va voler reduir el salari dels treballadors eventuals. Els que van protestar –alguns d’ells  pertanyents a la CNT, que vivia un moment d’auge– van ser acomiadats. Companys d’altres seccions, en solidaritat amb ells, es van declarar en vaga fins la seva readmissió, cosa que va provocar l’acomiadament de 140 treballadors. La notícia va expandir-se per tota la ciutat de Barcelona i altres companyies es van unir a la vaga. El 21 de febrer de 1919 la vaga al sector elèctric era general, una setmana després s’hi sumaven les companyies d’electricitat, gas i aigua i posteriorment també el sector ferroviari. El Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura Roja sobre les notícies contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 de març el capità general de Catalunya, Milans del Bosch, declara l’estat de guerra i més de tres mil obrers són tancats al castell de Montjuïc. Amb això la vaga esdevé general a la ciutat.

CANADENCA 1

Una placa conmemora l’edicifi històric de La Canadenca / Anna Pruna

En aquell moment Carlos Montañés, de simpaties catalanistes, és nomenat governador civil i aconsegueix que el gerent de la Canadenca negociï amb el comitè de vaga. Per comptar amb el consentiment dels treballadors té lloc un míting a Las Arenas, on intervé Salvador Seguí, també anomenat El noi del sucre, i finalment s’accepta finalitzar la vaga. Aquesta, que es va perllongar durant 44 dies, va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana i va suposar un dels èxits més importants del moviment obrer espanyol ja que gràcies a ella es van aconseguir millores salarials, la readmissió dels obrers acomiadats, l’alliberació de milers d’obrers detinguts i el decret de la jornada de 8 hores de treball.

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.