Connecta amb nosaltres

Història

Antic Mercat del Carme

El trasllat al carrer Arc del Teatre va fer que el mercat anés perdent clientela i va acabar sent enderrocat

Publicat

on

Acabada la Guerra Civil els carrers que envoltaven la part del darrere de les Drassanes eren un conglomerat de venda ambulant. El nou règim, obsessionat en netejar la cara del Barri Xino, va lluitar per erradicar aquest tipus de venda sense control. Una decissió va ser treure-la dels carrers del Portal de Santa Madrona, Arc del Teatre, Ponent, Peracamps, etc. L’alternativa era ordenar-la i concentrar-la en un solar situat a l’altra banda del Paral·lel,  molt a prop de la Central Elèctrica del carrer Carrera.

Aquesta operació va intentar suprimir l’animat i sempre concorregut Mercadillo de les Drassanes del carrer del Portal de Santa Madrona, on s’hi afegien tot tipus de venedors no autoritzats, la qual cosa comportava en molts casos un perill notable per a la salut pública i la salubritat de la via pública.

El nou espai que s’habilità per al mercat era situat a la zona de les antigues Hortes de Sant Beltran, davant del tram de muralla de les Drassanes, entre el carrer Carrera i el tros del Passeig de Colom rebatejat després com de Josep Carné. Havia estat anteriorment d’ús militar i a finals dels anys 40 era de propietat municipal dedicat a acumular blocs de pedra provinents d’enderrocs d’edificis.

També conegut com a Mercat de les Drassanes

A l’entrada del mercat dins una fornícula hi havia una imatge de la Mare de Déu del Carme, que va donar nom al mercat, tot i que molts veïns el coneixien també com el Mercat de les Drassanes. La inauguració va tenir lloc el dia 9 de maig de 1950. La venda ambulant no es va aconseguir erradicar del tot perquè als voltants del mercat seguien apareguent venedors sense els papers en regla.

A mitjans de la dècada dels 60 es va començar a plantejar el seu trasllat, que no es concretaria fins el 1972 amb l’entrada en funcionament del nou Mercat del Carme al carrer de l’Arc del Teatre.

Trasllat del mercat a Arc del Teatre

L’any 1972  el Mercat del Carme va creuar el Paral·lel per ocupar un local cobert construït per l’Ajuntament en l’espai delimitat pels carrers Cid, Berenguer el Vell i Arc del Teatre, prop del dispensari de Peracamps. Entre les finques afectades hi havia la del carrer Cid 12, just al costat d’on abans de la Guerra Civil s’aixecava l’històric i llegendari dancing La Criolla i també la de la vella taverna La Mina que va acabar desapareguent.

Enrere quedaven més de vint anys d’un mercat atrotinat que sobrevivia a la part baixa del Paral·lel, sobre el solar que hi havia al carrer Carrera al costat de l’actual Institut Consell de Cent i de la benzinera Ubach.

Un cop executades les expropiacions, els vells edificis foren enderrocats a partir de 1965 i el nou edifici del mercat va començar a ser construit el 1969 segons un projecte dels arquitectes Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas. El ritme de construcció va ser lent i no exempt de dificultats com les derivades de l’accés del trànsit rodat, que eren notables atesa l’estretor dels carrers circumdants d’aquella zona.

Arquitectònicament el nou mercat era d’una sola alçada amb només planta baixa i una coberta plana transitable que era utilitzada com aparcament. La inauguració es va fer en dos actes, que van comptar amb la presència del llavors incombustible alcalde José María de Porcioles. Primer el 28 de juliol de 1972 amb moltes parades encara per enllestir i finalment el 13 d’octubre del mateix any. El nom oficial del nou equipament era Mercado de Nuestra Señora del Carmen.

El mercat, que donava servei a una àmplia superfície del barri conegut en aquells temps com a Distrito V, no va arribar mai a quallar i va anant perdent clientela, especialment amb el  canvi de segle, fins que l’Ajuntament de la ciutat va decidir tancar-lo el 9 de novembre de 2006 per enderrocar-lo tot seguit.

BARCELOFÍLIA

Història

El Foment té la seu de Creu dels Molers des de 1992

12 de Setembre de 1922 Es crea el Foment Excursionista de Barcelona

Publicat

on

L’entitat naixia com a fusió de dos grups: Avant Sempre i l’Agrupació Excursionista Joventut, que es trobaven per anar a la muntanya. En una excursió a la Font Picant del castell de Burriac, varen acordar aquesta unió i elegir-ne president Artur Perpinyà. La primera seu social era a la cruïlla del carrer de Rocafort amb la Creu Coberta, actual avinguda Mistral; però el periple de seus fou continu, tant per Sant Antoni, com pel Poble-sec i el Raval, fins que el 1951 ocuparen un pis de la Gran Via, 579. Tot i això, el 1990 la propietat els proposà deixar aquella seu, per ampliar una acadèmia del mateix edifici. Amb la compensació rebuda, varen adquirir l’actual seu, que des del 17 de maig de 1992 és al carrer de la Creu dels Molers, 6.

En tots aquests 100 anys, la participació de les dones ha estat fonamental, des de la creació inicial de la Comissió Feminal, tot i que durant el franquisme aquesta participació es va intentar entorpir per part de les autoritats del règim.

Des de 1923, el Butlletí del Foment sempre ha anat informant els socis de les activitats que s’hi han fet. També cal remarcar que des de 1924 s’ha anat fent el concurs fotogràfic, cosa que permet tenir un bon recull gràfic de les activitats.

El Foment Excursionista de Barcelona sempre ha tingut com a activitat principal l’excursionisme, entès com a foment, formació i coneixement del medi natural, de la seva gent, tot fent servir els mitjans més adequats per fer correctament aquesta aproximació; tant per a nens i joves, com adults i els més veterans. En aquest sentit, hi ha les seccions de Muntanya, el Grup Especial de Muntanya, el Grup de Jovent, el Grup Infantil, la secció de Càmping i la d’Esquí. També ha anat tenint grups dedicats a moltes diferents activitats: escacs, ping-pong, atletisme i un grup de teatre, amb nombrosos premis, sobretot els anys seixanta. També s’han creat les seccions d’Escalada, Espeleologia i BTT. I cada setmana s’hi reuneix el grup d’Amics de la Sardana del Poble-sec.

En diversos moments, socis del Foment han participat en activitats de muntanya i escalada destacades. A tall d’exemple, recordem que el soci Carles Vallès formava part de la primera cordada catalana a l’Everest, l’any 1985.

Des de la seva tornada al Poble-sec, el Foment ha participat en moltes activitats del barri i ha organitzat la Caminada de Montjuïc. Del naixement del Foment Excursionista de Barcelona, ara fa 100 anys.

Continua llegint

Història

Mercedes Serós, ‘la nina de porcellana’

Va ser una de les més importants cupletistes dels anys 20. Original de Saragossa, va cantar en català i castellà

Publicat

on

Per

Mercedes Serós, de nom complet Mercedes Serós Ballester (Saragossa, 1900 – Barcelona, 1970). Molt aviat va venir a Barcelona amb la seva família i s’instal·len al número 84 del carrer Vila i Vilà, molt a prop del Paral·lel. La seva mare, anomenada la Viosa, i el seu germà petit treballaven a l’Edén Concert, una com a encarregada de vestir les artistes i l’altre com a botones. Va començar ballant i cantant cançons populars catalanes fins que es va passar al cuplet i es convertí en la gran rival de Raquel Meller (aragonesa també) als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar Merceditas al seu gos pequinès i s’hi referia sovint com Merceditas Serás. La rivalitat entre elles va durar tota la vida, arribant a afectar els seus partidaris, diferencies que van arribar molts cops a les mans.

La seva vida privada va ser molt agitada. La seva primera parella va ser un jove de “vida agitada i bona família” anomenat Alejandro Soler Rovirosa, amb un ull de vidre verdós i un monocle en l’altre, que va morir el 1918. La seva següent parella pertanyia a l’empresa que va fondre els lleons de l’estàtua de Colom. El 1923 es va casar amb un home amenaçat de mort, un tal Crupinera, i que va desaparèixer després de les noces. Va aconseguir la separació civil i canònica el 1928, en ser considerat mort. Va tenir un romanç amb el torero Emilio Méndez, que va acabar de forma accidentada, com era d’esperar veient els antecedents.

A l’escenari, el seu vestuari era molt tradicional, li agradava sortir amb vestits folklòrics, amb llacets de tots tipus. El periodista Àngel Zúñiga la va definir com La muñeca de porcelana. Amb motiu de la festa de l’Armistici de la Primera Guerra Mundial a Barcelona, el 1918, es va presentar amb un vestit ple de llaços i cintes amb totes les banderes dels països aliats, inclosa la catalana i la republicana.

Quan va estrenar l’Emperadriu, una sardana urbana, ella volia sortir vestida de pubilla catalana. Però els seus autors, Misterio i Viladomat, volien vestir-la de menestrala. Per un cop va transigir i també va triomfar.

Estrena de clàssics de la cançó espanyola

Catalanista o espanyolista, Mercé o Mercedes… Va cantar als aliats malgrat que va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga de la germana de Millán Astray. El 1926 va estrenar El novio de la Muerte, després himne de la Legión.

Álvaro Retana va dir d’ella: “Causaba algo de extrañeza encontrar una nena tan fragil y tan pura en los programas del Edén Concert integrados por mujeres rebosantes de curvas y de lujo, y esto prestaba cierto aliciente mórbido a Merceditas Serós, lanzada a los procelosos mares de las variedades”.

El 1925 va arribar a debutar a l’Olympia de París, amb gran èxit. En aquella sala va estrenar Valencia del maestro Padilla. Però la pèrdua de suport popular del cuplet la va anar apartant dels escenaris i es va retirar a mitjans dels anys 30, passant a l’oblit, però la seva vida no va tenir res a veure amb la misèria en la qual van caure altres artistes del seu temps. Un cop retirada dels escenaris va viure feliçment casada amb Pelayo Rubert fins a la seva mort a causa d’una apoplexia el 23 de febrer del 1970. Una petita nota a La Vanguardia el 1970 anunciava la seva mort, gairebé ningú la recordava.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Història

Evocació de la Bodega Apolo

Publicat

on

L’any 1946 un aragonès conegut com el maño Gascón va llogar el local on es va instal·lar la famosa Bodega Apolo. Al cafè Arnau hi havia al pis superior un ball-taxi i l’encarregat, Manuel Puga, amic de Gascón, el va assessorar en el tema de la Bodega. Primer van formar una mena de societat però va acabar per esdevenir Puga l’únic encarregat.

La Bodega es va dedicar a les varietats i actuaven artistes passats de moda i també afeccionats. Per allà van desfilar molts artistes de tota mena, els preus del menjar i de les consumicions eren molt barats i un record molt viu de la gent gran és aquell gran taulell ple d’entrepans i menges diverses. Hi van actuar gent com Mirko, la Niña de Vallecas, el tenor Manuel de Mozos i molts altres que avui hem gairebé oblidat però que van tenir públic i seguidors.

Puga era molt ocurrent i enginyós, anunciava que en aquell lloc tots els artistes, bons i dolents, podien menjar opíparament per pocs diners i que allà uns artistes naixien i uns altres morien. L’escenari es va muntar amb uns bocois i uns taulons al damunt. En previsió d’algun accident, Puga va haver de donar d’alta de la Seguretat Social els artistes més habituals. L’any 1990 la bodega va desaparèixer, en enderrocar-se els antics edificis, i alguns dels artistes encara van actuar a la Bodega Bohèmia del carrer Lancaster.

La dona d’un meu cosí que cantava molt bé cobla andalusa va actuar en una ocasió, amb unes amigues, de forma espontània, a la Bodega. Ho va fer tan bé que va trobar qui la volia contractar, però en aquella època estava molt mal vist allò de dedicar-se a la faràndula.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021