El solar del Teatre Talia-Martínez Soria, buit des de fa tants anys, està ocupat per uns habitatges precaris de gent sense sostre i percebo, pel que es veu des del Paral·lel, que ha tornat a créixer una figuera que va assolir proporcions respectables i va ser tallada amb motiu d’una neteja que es va fer per tal de desar allà els materials d’unes obres que es feien a l’avinguda.

L’enyorat teatre es va inaugurar l’any 1900.  Va tancar el 1987, després d’un incendi sospitós, tot i que era una sala en condicions i molt agradable, renovada no feia gaire. Va tenir noms diferents, Delícies, Líric, Trianon, Madrid-Concert…

També s’hi va fer cinema en algun moment. L’any 1924 va passar a dir-se Talia, un bonic nom amb el qual el recordem. Quan es va inaugurar s’hi va fer molta sarsuela. També s’hi havia fet circ. En els anys cinquanta va ser adquirit per Iquino i Martínez Soria, qui, al capdavall en va esdevenir l’únic propietari. El teatre va acabar per dur el seu nom, a partir de 1982.

Durant les gires de Martínez Soria es feia teatre molt variat, amb obres de pes i d’actualitat, com ara les de Buero Vallejo o Fassbinder. Hi van passar grans actors i actrius, Concha Velasco, Lola Herrera, Mary Carrillo, Julio Núñez i molts més. Més endavant es va especialitzar en teatre d’entreteniment, com Violines y trompetas, amb Fernando Guillén i Paco Morán.  També va fer temporades en català, amb obres com En Baldiri de la Costa, amb Pau Garsaball.

El director de l’Escola del Carme, del carrer de Tapioles, el senyor Llucià, celebrava allà el seu sant, amb una festa escolar molt lluïda.

Des de 1905 Puig i Cadafalch impulsa la promoció d’una nova exposició internacional a Barcelona, després de la de 1888. Aprofitant l’expansió de l’energia elèctrica, el 1913 es proposa fer a la muntanya de Montjuïc una Exposició d’Indústries Elèctriques per a l’any 1917. Però, l’esclat de la primera guerra mundial motiva un llarg ajornament de l’esdeveniment. Tot i això, el projecte no es abandonat en cap moment; i així, el pla general s’aprova el 1915; el 1917 comencen les obres al recinte i a la muntanya de  Montjuïc i el 1923 conclouen totes les obres del projecte.

Cop d’estat i ajornament

Però aquest mateix any, el general Primo de Rivera fa un cop d’estat i tots els criteris de l’esdeveniment es canvien i es post-posa l’esdeveniment fins el 1929 per organitzar l’Exposició Internacional de Barcelona. A més, el comissariat de l’Exposició s’encarrega al marquès de Foronda i les Quatre Columnes de les escalinates que pugen al Palau Nacional s’enderroquen l’any 1928 i deixen un espai, el que porta de la plaça d’Espanya fins al Palau Nacional, per urbanitzar i dotar d’ús i contingut.

En aquest moment, l’enginyer Carles Buïgas rep l’encàrrec de dissenyar la urbanització d’aquest espai. Amb els jocs d’aigua i llums, la seva proposta aconsegueix crear una perspectiva àmplia i acollidora a qui arriba a la plaça d’Espanya per adreçar-se als palaus i espais expositius. Amb la feina de més de tres mil treballadors i en menys d’un any el conjunt de cascades, estanys i brolladors, amb els dispositius de llum estan llestos per a la inauguració, el 19 de maig de 1929.

De l’Exposició a l’actualitat

Constitueix un dels elements més espectaculars de la mostra i, tot i haver estat pensada exclusivament per a l’Exposició, continua funcionant els anys posteriors. La guerra i la postguerra motiven l’abandó i el desballestament de part dels equipaments; però el 1954, el mateix Buïgas aconsegueix la posada al dia dels mecanismes del brollador central i de la il·luminació. Els anys 80 s’hi incorpora música, el 1992 s’hi fa una restauració provisional, que fou feta de manera més aprofundida i àmplia entre 1994 i 1998. De la inauguració de la Font Màgica, ara fa 90 anys.

A començaments dels anys 20 el mercat del llibre vell que cada diumenge s’aplegava als voltants del Mercat de Sant Antoni, ocupant les amples voreres del carrer d’Urgell i de les Rondes de Sant Pau i Sant Antoni, va haver de desplaçar-se al Paral·lel. Inicialment va ocupar la vorera de la banda del barri de Sant Antoni entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Viladomat. Sobre aquest espai els llibreters instal·laven les seves parades i diumenge rera diumenge oferien les seves mercaderies al vianant.

Durant les gairebé dues dècades que va durar aquest emplaçament l’espai ocupat pel mercat del llibre va anar creixent progressivament. Als voltants dels paradistes registrats s’instal·laven altres llocs de venda improvisats, que exposaven les seves mercaderies sobre la mateixa vorera. El mercat s’estengué durant els anys 30 també a la vorera d’enfront, la del barri del Poble-sec.

En aquest nou emplaçament el problema més important eren els dies de pluja. Alguns llibreters s’arreceraven aleshores sota els porxos existents als baixos de les antigues edificicacions del Paral·lel. La majoria però, havien de plegar i esperar al diumenge següent per exposar i vendre els seus llibres vells. Per aquest motiu els llibreters van demanar a l’Ajuntament poder establir-se novament al costat del mercat de Sant Antoni i aprofitar la marquesina que envoltava tota l’illa del mercat on els dies feiners hi havien les parades de roba dels encants.

Lany 1936 el mercat dominical del llibre vell i d’ocasió tornava a l’entorn del mercat de Sant Antoni i, malgrat el parèntesi de la guerra, va iniciar una nova etapa sota la marquesina. La venda de productes evolucionaria incorporant cromos, segells, monedes, revistes i publicacions de tota mena i altres objectes de col·leccionista.

BARCELOFÍLIA