Connecta amb nosaltres

Entitats

Esteve Riambau: “Ens estem convertint en els preservadors de l’espectacle tal com era abans”

Publicat

on

@pruna_ana / La Filmoteca de Catalunya celebra el seu cinquè aniversari al Raval. Les dades de públic són encoratjadores i el seu director, Esteve Riambau (Barcelona, 1955) es mostra orgullós del projecte, de la programació i de la relació amb l’entorn: un Raval que ha evolucionat molt positivament des que aquesta institució cultural pública es va instal·lar al bell mig del barri. Riambau, com el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, durant la seva joventut conduïa un cine fòrum al mateix temps que estudiava medicina, professió que va exercir fins l’any 1989, quan va decidir formar-se per poder dedicar-se de ple a la seva gran passió, el cinema.

 Com està concebut el projecte de la Filmoteca?

La filmoteca és l’entitat pública encarregada de la preservació i la divulgació del patrimoni cinematogràfic. Existeix des dels anys 80 i té dues seus que responen a aquestes necessitats: La de Terrassa, on hi ha l’arxiu  i la part patrimonial i de conservació i l’altra és l’edifici del Raval, on hi ha tota la resta: La documentació no fílmica, la part expositiva, la biblioteca i les dues sales de projecció.

Teniu dades d’espectadors de l’any passat?

143.000 espectadors en sala durant l’any passat. Amb una mitjana de 105 espectadors per sessió, que és moltíssim.

Les projeccions acostumen a anar acompanyades de xerrades per part d’experts

Sí, en la part de difusió no només mostrem les pel·lícules com fan les sales convencionals sinó que intentem contextualitzar-les, acompanyar-les de presentacions, relacionar-les amb exposicions… Les persones que fan les presentacions estan vinculades amb la pel·lícules. Ara, per exemple, fem un cicle de la Maria de Medeiros i ella presenta 5 de les pel·lícules del cicle.

Aquest cicle és sens dubte un dels plats forts de l’any. Què més programeu aquest 2017?

Comencem amb la Maria de Medeiros i l’Eugène Green i fem cicles per mesos. Al febrer tenim la Revolució Cubana i al març els germans Dardenne… Programem 27 sessions per setmana. I aquesta temporada ja tenim programat un 60% dels continguts.

P1020171

Esteve Riambau al seu despatx de la Filmoteca / Anna Pruna

Quins criteris se segueixen a l’hora de triar la programació de la Filmoteca?

Tenim tres grans blocs. Un és el cinema clàssic, en el sentit més ampli (el centenari de Kirk Douglas, per exemple), d’altra banda cine contemporani que no arriba a les pantalles comercials i una tercera que és la utilització del cinema com a llenguatge transversal i de comunicació amb altres sectors de la cultura i la societat. Fem moltes activitats amb altres  equipaments culturals, com el cicle Per amor a les arts, en col·laboració amb el MNAC.

Quin és el perfil del públic de la Filmoteca? Abasteix totes les generacions?

El públic de les sales és més gran, pel que fa a edat, del que ens agradaria. Hi ha un dèficit de públic jove a les sales en general, tot i que em consta que ens hem renovat generacionalment. Tenim un nucli de públic molt fidel, unes 300 persones que estan abonades i poden venir a veure-ho tot. I després un tipus de públic molt selectiu en funció de les activitats, un públic al qual l’interessa un tipus de cinema però un altre no.

Aquest any celebreu el cinquè aniversari al Raval.  Com heu vist evolucionar el barri en aquest temps?

Nosaltres vam arribar aquí amb l’objectiu de ser un equipament més dins del vell projecte Del Liceu al seminari. Som conscients que la Filmoteca no té la capacitat per solucionar tots els problemes del barri, però també estem per contribuir a la millora d’aquest. Hem vist evolucionar bé el Raval i, sobretot, s’ha esvaït la idea d’inseguretat que podia haver-hi al respecte.

En un article deia que ‘El setè art s’enfronta als reptes d’una mutació tecnològica sense precedents’. El cinema ha d’estar en constant evolució?

El cinema és l’art del segle XX i, per tant, neix amb una dependència tecnològica molt important. Però el pas de l’analògic al digital, a més d’un canvi tecnològic, és un canvi essencial. El cinema ja no es concep com a reproductor de la realitat, sinó  com a creador de noves realitats.

P1020172Aquests canvis tecnològics fan que la indústria s’hagi d’adaptar al digital. Què suposa això per a les filmoteques?

Des del punt de vista de les filmoteques ens crea dos escenaris completament diferents. En primer lloc, els grans dubtes que genera la preservació del digital, que no estan resolts. El digital és una excel·lent eina de divulgació i fins i tot de restauració però té unes perspectives de preservació i conservació molt limitades. Abans guardàvem objectes, que eren les pel·lícules, i amb el digital es guarden sistemes, que són summament fràgils i resulta molt més complicat i sis vegades més car conservar-los. L’altre canvi és que les filmoteques no només som els preservadors dels materials, sinó que ens estem convertint en els preservadors de l’espectacle tal com era. Per exemple, en aquests moments a Barcelona veure una pel·lícula muda amb acompanyament musical tal com es feia als anys 20, pràcticament només es pot fer a la Filmoteca.

Què hi ha de cert en l’afirmació (molt alimentada per part dels mitjans) de què el cinema està en crisi?

L’exhibició cinematogràfica en sales està en crisi. Està en crisi la idea del desplaçament a una sala i de compartir col·lectivament l’espectacle amb altra gent, l’experiència de la sala fosca i la pantalla gran. El cinema com a llenguatge en altres mitjans no està en crisi.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.