Connecta amb nosaltres

Societat

Col·legis i instituts del barri preparen amb incògnites i mancances el nou curs escolar

Els equips docents denuncien la improvisació del Departament d’Educació i demanen corresponsabilitat a les famílies

Publicat

on

12 de març de 2020, el dia en què el temps es va aturar a les aules d’escoles i instituts del país. Fins i tot alguna pissarra ha mantingut guixada la simbòlica data en una de les seves cantonades. Des del Departament d’Educació, però, tenen clar que el retorn dels alumnes serà aquest dilluns 14 de setembre. Això sí, amb tota una sèrie de mesures de seguretat i higiene per tal d’evitar la propagació de la Covid-19 entre les comunitats educatives. Funcionarà?

Tots els responsables dels centres educatius saben que la represa serà atípica, motiu pel qual demanen paciència a les famílies: “Tothom ha de ser conscient que estem treballant temes sobre els quals no tenim cap mena d’experiència, pel que haurem de ser flexibles i adaptar-nos”, avança la directora dels Jesuïtes Poble-sec-Col·legi Sant Pere Claver, Maria Àngels Brescó.

Mesures i mancances

Cada escola ha elaborat un protocol per complir amb els suggeriments del Departament d’Educació. Segons expliquen, l’objectiu principal se centrarà a fer grups estancs, que no es barrejaran entre ells a les entrades i sortides, ni a les hores d’esbarjo. Fins i tot l’INS Consell de Cent ha decidit adaptar el seu horari a la jornada intensiva per facilitar el funcionament del centre i ja ha demanat un espai dels Jardins de Walter Benjamin per ampliar el seu pati, “però encara ningú ens ha donat el vistiplau”, denuncia el seu director, Jesús Martín. De fet, el mateix director es queixa que des del Consorci d’Educació de Barcelona els van demanar que posessin en funcionament un servei de neteja durant tot l’horari lectiu, “quan saben que no tenim els recursos suficients per contractar aquest personal”. “Ens demanen coses que no es poden complir i que saben que no podrem complir”, sintetitza.

En el mateix tràngol es troba l’INS Bosc de Montjuïc, la directora del qual, Alícia García, encara no ha rebut els dispensadors de gel hidroalcohòlic, els EPI pertinents o els termòmetres per prendre la temperatura. “S’han endarrerit, s’ha improvisat i han fet una gestió del tot confusa, mentre que a la vegada han delegat tota la responsabilitat sobre els directors dels centres quan pràcticament queden quatre dies per obrir”, critica García, que en responsabilitza del “desemparament” al Consorci i al Departament d’Educació.

Mascareta obligatòria

Un fet que segurament generarà una fotografia per a la història serà l’obligatorietat de dur mascareta a l’aula a partir dels sis anys. “Podrà representar un problema per l’aprenentatge, haurem d’estar molt atents”, admet el director de l’Escola Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. “Sobretot amb els més petits, no és el mateix que vegin com parles que no, però haurem de privilegiar la salut a aquest aspecte més pedagògic que intentarem cuidar d’altres maneres”, explica. Per esquivar aquest hàndicap comunicatiu, alguns centres asseguren que invertiran recursos a comprar models de mascareta transparents. “Fer aquesta inversió de diners pels més petits creiem que val la pena”, emfatitza Brescó.

En canvi, on pot representar un problema el seu ús és entre els grups d’adolescents: “L’INS Consell de Cent som un centre de màxima complexitat i sabem que ens trobarem amb alumnes que no portaran mascareta o que fa dies que porten la mateixa i ja no els serà útil, pel que ens haurem de fer amb un romanent com a centre”, apunta Martín. Una qüestió a la qual Alicia García suma el factor de l’edat: “Tenen tendència a estar uns sobre els altres, a parlar i fer ximpleries; intentarem que no s’amunteguin entre ells, però al final, aquestes normes que, sobre el paper són tan higièniques, després és impossible portar-les a la realitat d’un institut”, rebla.

Corresponsabilitats

Si bé l’objectiu dels centres educatius serà mantenir aïllats els grups d’alumnes per evitar la propagació de la Covid-19 entre ells, les direccions també reclamen compromís als pares perquè no se’n vagi tot en orris. “A l’escola ens obliguen a fer grups estables, però a partir de les 17 hores no sabem què passarà, pel que hem de confiar en la responsabilitat de les famílies”, recorda Rúbies, qui espera que tampoc portin els alumnes al centre en cas de tenir la mínima simptomatologia relacionada amb el virus. “Serà importantíssima la traçabilitat en cas de detectar un positiu i hi haurà d’haver una comunicació directa, transparent i immediata amb les famílies; les coses d’escola s’hauran de parlar amb l’escola en comptes de crear debats als grups de whatsapp”, ultima Brescó.

Societat

Arqueologia i gastronomia de la mà

Una proposta del Museu d’Arqueologia i Menja’t Montjuïc

Publicat

on

Fins al 28 d’abril, se celebra la primera edició d’Arqueotapa, una proposta que neix de la col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el projecte cultural Menja’t Montjuïc, creat l’any passat per vincular l’oferta cultural de Montjuïc amb l’activitat gastronòmica del Poble-sec. Una desena de restaurants del barri s’han sumat a la iniciativa oferint tapes inspirades en altres èpoques, en les quals pots aprofundir al MAC. L’Arqueotapa convida a “menjar-se l’arqueologia” tot reinterpretant, de la mà de cuiners i cuineres del barri, plats tan antics com el moretum de l’Antiga Roma, l’escabetx d’origen persa, la salsa de peix garum o els cigrons torrats. Aquests restaurants han recuperat elaboracions i mètodes de cocció d’altres moments històrics per connectar el barri amb el passat i emprendre un viatge en el temps a través d’aquestes tapes. Entre altres, hi participen Archimissa Gastrobar, la Bodega La Tieta, el Celler Cap de Suro, el Carro Gros i Petit Montjuïc. A més, L’Arqueotapa convoca un concurs a Instagram patrocinat per Gato News, l’agenda cultural en format estovalles. El premi és un tast de vins per a dues persones a la Sala Roma del MAC, ofert per la distribuïdora de vins Entrevins. Per participar-hi, s’ha de compartir una imatge de la tapa que s’hagi tastat amb l’etiqueta #arqueotapa2021.

Continua llegint

Societat

Sants-Montjuïc inaugura la Taula per l’Emergència Climàtica

Les ciutats són especialment vulnerables

Publicat

on

Per

El passat 22 de març, més de 60 entitats, equipaments i empreses del districte de Sants-Montjuïc es van unir per crear la Taula per l’Emergència Climàtica, un espai que posem a l’abast de totes les ciutadanes i ciutadans per debatre, generar coneixement, compartir bones pràctiques i desenvolupar mesures.

Però, què és exactament l’emergència climàtica? Segons els estudis científics, si la temperatura mitjana global de la Terra s’incrementa en 1,5°C o més, provocaria danys irreversibles per a la nostra supervivència. Si es segueix el ritme actual d’emissions, podem arribar fins als 3°C a finals de segle. Cal, doncs, orientar urgentment tot el sistema per deixar a 0 les emissions de carboni el 2050.

Efectes a la ciutat i al districte

A més, les ciutats són especialment vulnerables al canvi climàtic. Per exemple, si no actuem, a Barcelona augmentaran els períodes secs i disminuiran les precipitacions anuals. Les pluges es concentraran en episodis cada vegada més extrems i augmentaran les inundacions. Per mitigar aquestes conseqüències, la ciutat ha desenvolupat una estratègia pròpia contra l’emergència climàtica.

Però els efectes no seran els mateixos a cada territori. Al nostre districte, la temperatura pujarà menys que la mitjana de la ciutat i també patirem menys la caiguda generalitzada de precipitacions. Malgrat aquestes dades positives, notarem més els efectes: el risc de morir dels homes augmentarà de mitjana un 11% i el de les dones, un 14%. La densitat urbana, l’envelliment de la població o els ingressos mitjans són alguns dels factors de risc darrere d’aquestes xifres.

Participació de totes les parts

Per tot això, a Sants-Montjuïc hem decidit entomar aquest repte i adaptar l’estratègia de la ciutat a les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Amb aquest objectiu, vam presentar una mesura de govern a plenari el maig de 2020. A continuació, vam crear l’Oficina Tècnica de l’Emergència Climàtica, per desenvolupar i coordinar la nostra estratègia.

Ara fem un nou pas amb la Taula per l’Emergència Climàtica, un espai de debat i presa de decisions, obert a la participació de totes les parts interessades. Amb la creació d’aquesta Taula volem involucrar els barris en la presa de decisions i trobar solucions que ens ajudin a afrontar el repte del canvi climàtic i mitigar-ne les conseqüències des del territori.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera de Sants-Montjuïc

Continua llegint

Societat

Crims, la cara fosca del barri

La mort no només es presenta en forma de malaltia o accident, més sovint del que ens imaginem també és provocada pels éssers del nostre entorn

Publicat

on

La mort mai ha deixat de ser tabú. Un acte de traspàs que, tard o d’hora, tothom haurà d’experimentar. Alguns, però, s’han vist forçats a emprendre el camí cap a la llum més aviat del que esperaven. El motiu: la conseqüència de les diferents violències humanes. Encara que la societat, una dècada rere l’altra sembla civilitzar-se de forma gradual, periòdicament la vilesa també surt a passejar acompanyada de la Parca. Un viatge que sovint ha portat a aquest tàndem macabre fins als carrers del Poble-sec.

En aquest paratge, la mort inesperada ha pogut recrear-se en diferents escenaris. La foscor s’ha apoderat d’indrets com la mateixa artèria festiva de l’avinguda del Paral·lel, el bosc i el sotabosc de la muntanya de Montjuïc o els habitatges dels blocs que configuren l’estampa bucòlica del barri. Successos dels quals ningú volia ni vol ser protagonista, però en els quals tothom posa l’orella.

Assassinats polítics

No cal viatjar fins al sorgiment del primer nucli urbà del Poble-sec per començar a reconèixer escenaris tacats de sang. De fet, un dels racons més plens de dolor encara és ben present en el dia a dia del veïnat. Al fossat del castell de Montjuïc la mort es va arribar a burocratitzar durant la guerra i la postguerra. Alguns, però, s’entestarien a seguir lluitant contra els falangistes que exterminaven tot rastre de republicanisme. L’exemple: l’assassinat a la mateixa muntanya de l’inspector de policia José Félix Gómez de Lázaro Hernaiz per part dels maquis anarquistes Quico Sabater i José Luis Facerías (1956).

L’assassinat de l’agent franquista no esdevindria l’únic homicidi que s’ha dut a terme contra el braç armat de l’Estat al barri. Pocs mesos abans dels Jocs Olímpics, els etarres José Luis Urrusolo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi també assassinaven al comandant Arturo Anguera al carrer de Palaudàries, després de disparar diversos trets contra el cotxe on anava tant la víctima com dos militars més que van resultar greument ferits. La sort, però, no sempre restaria al costat d’ETA: només un any després la policia desactivaria un cotxe bomba amb 14 quilos d’explosius en un carrer del barri i un altre vehicle localitzat al Sot del Migdia, on la banda terrorista muntava un segon explosiu.

La muntanya, escenari predilecte

No només la política ha fet córrer sang pels carrers poblesequins. L’abril de 1995 moria amb només 29 anys Elena S. P., després de rebre una punyalada a l’abdomen quan es trobava al passeig de l’Exposició. De fet, el succés es produiria el mateix dia que Ricardo López Parras, el violador de Montjuïc, era jutjat com a autor de diversos delictes sexuals contra parelles que mantenien relacions dins dels seus respectius turismes. Mentre amenaçava els homes amb una hipotètica pistola, agredia sexualment a les dones en presència de la parella. López Parras seria condemnat a 61 anys de presó.

El mòbils sexuals no només s’han endut la vida de les dones, sinó que també han estat presents en homicidis com el d’Alberto M. B. Aquest colombià de 53 anys va morir una matinada del 2005 a la zona alta del Mirador, després de rebre una punyalada al coll. Segons l’Audiència de Barcelona, el seu atacant, Nikolay S., de 20 anys, el va matar accidentalment quan intentava escapar de l’home, qui el volia forçar a mantenir relacions sexuals. Tot i això, l’homicida no es va poder estalviar una condemna de tres anys de presó.

Violència de gènere assassina

Més enllà dels homicidis produïts en contextos de caràcter sexual, com el d’una prostituta que va ser apallissada al passeig de Montjuïc l’any 2006, les hemeroteques també recopilen atacs de gelosia. Entre els més sonats es troba el protagonitzat per Roberto C., qui va amenaçar amb una pistola a la seva exdona en trobar-se-la passejant amb un altre home pel Paral·lel ara ja fa 25 anys. Si bé aquesta va sobreviure, no totes han tingut la mateixa fortuna.

Alguns veïns del número 62 del carrer del Poeta Cabanyes encara recordaran que, a principis del 2000, un home es va entregar a la Guàrdia Urbana després d’estrangular a la seva dona de 35 anys al pis on vivien. D’altres, del carrer Tapioles, tindran més present el matrimoni de 81 i 71 anys que el setembre del 2018 va aparèixer mort a casa seva. En aquest darrer cas, l’home va matar a la dona amb un bat de beisbol i posteriorment es va suïcidar. De fet, als veïns els va anar d’un pèl no acabar saltant pels aires, ja que els agents policials també van trobar el gas del domicili obert i objectes i papers cremats al lavabo.

Revenges

Encara que les venjances sovint són més pròpies del món cinematogràfic o s’acostumen a imaginar lluny de l’entorn més proper, el Poble-sec també ha sigut escenari de represàlies entre grups organitzats. Si bé alguns poden recordar com un jove de 25 anys va ser tirotejat en un habitatge de lloguer del carrer de Vila i Vilà per una disputa de drogues, d’altres rememoraran com fa només cinc anys una baralla a la discoteca Koko Premium Club del Paral·lel va acabar amb un altre jove de 28 anys cosit a trets. Un mort que seria només la primera víctima a caure abatuda en una espiral de violència i revenges entre dos clans de narcotraficants. De fet, la disputa entre totes dues bandes també deixaria tres ferits en un altre tiroteig amb armes semiautomàtiques en un bar del carrer Radas amb Concòrdia.

Tot i que no tots els casos han copat grans titulars a la premsa, com va ser la mort d’un jove indi de 28 anys amb arma blanca pel seu compatriota i company de pis de 23 anys al carrer de Palaudàries novament, n’hi ha d’altres que sí que s’han vist envoltats d’una gran polèmica. L’exemple més clar: José Antonio González García, el manter que va morir en caure des d’una alçada de 25 metres a tocar de la plaça de Miramar. En la causa van ser imputats dos dels agents de la Guàrdia Urbana posteriorment i malaurada més coneguts: Rosa Peral i Albert López, condemnats anys més tard per haver matat i calcinat un company de la Urbana dins del maleter d’un cotxe a prop del pantà de Foix.

Mentre que l’atestat policial assenyalava que el manter va agredir a Rosa Peral amb una navalla a la cama i posteriorment va decidir saltar per pròpia voluntat al buit i amb les esposes posades, la jutgessa mai va trobar indicis que poguessin contradir que les causes de la mort no fossin accidentals, com asseguraven els agents implicats a l’atestat. De fet, l’únic policia que va ser testimoni del que va passar, pocs mesos més tard moriria en un accident de moto a Andorra sense arribar a declarar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.