Connecta amb nosaltres

Economia

Més de 20 anys treballant per a la inclusió

Bona Voluntat en Acció presenta la seva memòria del 2017

Publicat

on

Des del 1997, Bona Voluntat en Acció (BVA) treballa al barri per garantir la inclusió social i laboral de persones que es troben en situació d’exclusió social. Des d’aquesta entitat es promou un servei d’acollida, s’elaboren plans de treball individuals, es fan serveis d’intermediació i d’inserció laboral, es realitzen activitats d’inclusió per als infants, es fan formacions, s’encarreguen de cobrir les necessitats bàsiques i ofereixen serveis d’informació i assessorament.

Balanç d’un any molt productiu

El bon estat de salut d’aquesta iniciativa el podem diagnosticar gràcies a la memòria del 2017, on es destaca que l’any passat BVA va repartir més de 76.000 kgs. d’aliments, va aconseguir 262 insercions laborals i va acollir a 711 persones. A través d’aquest servei d’acollida s’ofereix informació i assessorament a persones i famílies en risc d’exclusió social: “Un cop fet el diagnòstic de la situació es crea un pla de treball amb els recursos de l’entitat i el compromís de la persona. L’objectiu és acompanyar l’usuari en el seu itinerari donant-li eines per augmentar les seves possibilitats per superar la situació de risc d’exclusió”, expliquen des de l’entitat. Cal destacar el paper fonamental dels voluntaris i de l’equip tècnic; actualment l’entitat compta amb 98 voluntaris en actiu, 53 dels quals s’han incorporat al 2017, una xifra que augmenta any rere any.

Ajudar en la recerca de feina

Un dels puntals de BVA és la seva tasca en la inserció laboral de les persones que ho sol·liciten. A través dels tallers s’encarreguen de l’acompanyament de les persones a la recerca de feina, fomenten el desenvolupament de noves habilitats i redescobreixen les ja existents. D’altra banda, el servei d’intermediació laboral té com objectiu “millorar l’ocupabilitat de les persones ateses, posant-les en contacte amb el mercat de treball mitjançant la gestió d’ofertes de feina i el seguiment per al manteniment del lloc de treball”, diuen des de BVA, i també expliquen que actualment els perfils professionals més comuns al taller d’inserció laboral són cuidadors de gent gran, personal de neteja, personal de cuina i cambrers de pisos. Durant el 2017, 102 persones han trobat feina estable i 160 han treballat en feines puntuals gràcies a aquesta associació.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Sense terrassa no hi ha paradís

Publicat

on

Per

La Maite va obrir el 2008 un petit restaurant, el Carmesí, al carrer Tapioles cantonada amb Blai. Un espai de 50 m2, decorat de manera senzilla, amb mitja dotzena de taules. Cuina creativa i ecològica. Cuina que vol englobar les tradicions d’altres cultures. I la seva terrassa, que en aquesta ciutat amb la seva cultura i el seu clima, que any darrera any és més càlid, és imprescindible en qualsevol negoci de restauració.

La Susana enceta el seu projecte l’any 2012, el Patán, primer en un petit espai de 30 m2 i després ampliant el bar, reconvertint una barberia (encara figura el rètol a la façana) en un local on prendre croquetes que ella mateixa cuina, i torrades, taules de formatges, embotits…

Subsistir sense terrassa

Els dos bars, però, ja porten quasi un any sense terrassa. L’Ajuntament va decidir que al tram Tapioles i Margarit n’hi havia massa i va organitzar un sorteig entre els vuit bars d’aquest tros de carrer. Resultat: La Maite i la Susana es van quedar sense terrassa ni negoci.

Tots dos bars es diferencien de la resta de locals del carrer Blai en què no han caigut en la filosofia de la tapa i canya. La Maite comenta que aquesta política ha convertit el carrer de Blai en una mena de “can misèries” on la gent ja arriba al barri amb la idea de quatre pinxos i algunes canyes.

Al desembre, novament, hi haurà sorteig i les mestresses ja són amb l’ai al cor. Visites a l’Ajuntament, crida al Síndic de Greuges per tal que el sorteig sigui rotatori i elles en quedin excloses. Un any més sense terrassa i haurien de tancar el negoci. Sense terrassa, ni paradís, ni subsistència.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Ybachi, on comença la teva transformació

Publicat

on

Per

Raquel Ayres ha obert a Palaudàries, 25, al Poble-sec, un espai amb un ampli ventall de teràpies. El local de la Raquel és a prop de la muntanya de Montjuïc i està situat en un carrer, fins a dia d’avui, tranquil, cosa que la nostra interlocutora aprecia molt, ja que les activitats que es realitzen a Ybachi –el nom de l’entitat– són sinònimes de silenci i tranquil·litat.

En una conversa d’una mitja hora la Raquel ens desgrana la seva feina d’ençà sis mesos que ha obert portes. Ella, però, porta quinze anys de professió. Massatge emocional, on es treballa tot el cos a través de moviments relaxants, acompanyat amb pressions en punts concrets del cos que la terapeuta realitza. Aquesta sessió finalitza amb una relaxació total per tal que la persona s’alliberi del bloqueig emocional que tingui.

Altres activitats que tenen lloc al seu local són el massatge terapèutic, el reiki, on es treballa l’energia de punts concrets del cos. La imaginació no té fronteres a Ybachi i la Raquel ens explica què es fa en un dels grups de persones que treballa: “La meditació ens ajuda a empendre un viatge a llocs imaginaris on apaivagar sentiments com la ràbia, la tristesa, el dol…”.

L’infant més preciat d’Ybachi és el chikung, de tradició xinesa, gimnàstica de l’eterna joventut. És un exercici que equilibra la part física, emocional i mental amb l’ajut de la postura del cos, la respiració i la ment atenta. Més que paraules ja ens calen coneixements de tot allò que es respira en aquest petit espai del Poble-sec i apropar-nos un matí a Ybachi, tot caminant tranquil·lament.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Els coworkings i la recuperació de la història local

Publicat

on

Coworking Ca l'Agustí / DGM

Si per alguna cosa es distingeixen els coworkings del barri del Pobles-ec és pel seu esperit hipster en el disseny. De fet, tots tres han respectat la memòria dels seus avantpassats del local i mantenen algun tret distintiu de l’època. Ara, però, els que més han preservat aquell passat són els impulsors de La Vaca Coworking, un espai que no porta aquest particular nom per casualitat. Tal com explica la seva manager, Meghan Corte, els impulsors del centre ja buscaven un espai “amb història” i la van encertar. 

“Fins als setanta això era una vaqueria on venien crema i llet a peu de carrer i a la planta de sota tenien vaques”, relata Meghan Corte. La prohibició de tenir animals d’aquestes característiques a la ciutat, però, tampoc va frenar la vinculació del local situat al número 19 del carrer de la Creu dels Molers amb el món boví. De fet, la lleteria va passar llavors a ser un espai d’especejament per a carnisseries. Ara, ja sense rastre d’animals vius o morts, el que queden són els residents que han adoptat el nom de vaquers.

La Vaca Coworking / DGM

La Vaca Coworking / DGM

En el cas de Ca l’Agustí, el coworking ha recuperat la vitalitat d’un local que va restar tancat durant quatre anys, després que l’històric Forn La Muntanya abaixés la persiana definitivament. Situat al 48 del Poeta Cabanyes, el seu promotor, Roger Llimós, encara conserva l’obertura del vell forn de pa que va trobar amagat rere una paret del local. El forn complet, però, sembla que va ser arrasat amb la construcció de l’edifici annex i on també ha obert un segon local que presta el servei de taller.

Per últim, el CREC Coworking ocupa directament una de les naus industrials situades al cor del Poble-sec. On abans hi havia la impremta i l’espai d’exposicions del carrer de Blesa 27, ara hi ha multitud de taules i cadires. Al cap i a la fi, l’ambient que es percep és el d’una biblioteca dissenyada per a treballadors professionals.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.